Llocs on viure i pastissos vintage



Si alguna cosa he fet a la meva vida són trasllats. I sovint han estat de pisos petits a pisos...més petits?





Si, si...crec que el secret de que ens portem tan bé la meva família és perque sempre hem hagut de conviure en llocs diminuts i ja se sap, el roce hace el cariño.



Si em remunto a la meva infància més remota, recordo que viure en una casa de poble.



La veritat és que no puc dir que fos una casa petita si parlem de metres quadrats; el que passa que la cosa canvia si aquests metres estan en vertical en lloc d’horitzontal! Vinga pisos i pisos, i escales i escales i habitacions petitetes.


I es clar, amb una estufa de llenya a la planta baixa era impossible que s’escalfés la resta de la casa!



Vull fer un incís per donar les gràcies a l’inventor de la franela per que sense llençols d’aquest teixit, la meva infància hagués estat marcada per nits sense poder aclucar els ulls pel fred.




No recordo massa bé aquella casa (excepte les escales per les que vaig caure en nombroses ocasions) i seria parlar per parlar. El que si està molt present per a mi, és el poble on vivíem: Benifallet, un municipi de poc més de 900 habitants situat a la vora del riu Ebre.





I sabeu què? Que potser vaig passar molt fred però vaig tenir una infància molt afortunada. En un poble en el que des de ben petita podies anar sola pel carrer, on deixaves la porta de casa oberta, on algú amb el que et creuaves pel carrer et preguntava si ja havies dinat, on jo sent una nena anava a comprar el pa...




Tinc molt gravat a la memòria estar per casa i un veí trucar a la porta, per seguidament obrir-la i cridar “Anaaaaaa vos dixo unes taronjes”. Així, sense més. Intimitat= 0, agraïment= infinit.





He menjat la millor fruita i verdura del mon, he jugat al pal ensabonat, m’he banyat al riu (quan la contaminació encara no ho impedia), he picat pedra com a entreteniment a l’hora del pati, he gaudit d’unes festes majors com Deu mana, d’aquelles que tot el poble s’hi bolca i estàs una setmana abans penjant i decorant el teu carrer (els de manteniment, qui són aquests?). 


He passat nits a una masia sense llum, al costat de la llar de foc, he collit cireres, he saltat per terraplens, m’he banyat en basses.



He escoltat bandos, sabeu? Per a mi era quelcom normal.





Al meu col·legi....sabeu quants alumnes érem a la meva promoció? Doncs 5! I com que totes eren poc nombroses hi havia dos cursos en una sola aula. Vaig sortir amb un nivell acadèmic impecable!



Us en podria explicar moltes d’històries i coses que les persones que han crescut a la ciutat no es podrien ni imaginar. 


Però si alguna cosa t’emportes d’un lloc així és a la gent, i aprens, amb el temps, a valorar-los. Josep i la Consol i la Pilarin i tota la família!! Y la “ senyó Pilar” que em va cuidar forces tardes i que recordo d’ella els plats que em feia de Natilla i galleta. 


I la Cinteta, que ja no és amb nosaltres, que em va fer de cangur durant mooltes hores i que feia les millors carxofes a la brasa del mon mundial!



I dels amics...doncs molts per que es barregen generacions. Però em quedo amb les tres Maries, a les que no veig tant sovint com m’agradaria però que gràcies al facebook sembla que estiguem una miqueta més aprop.




La Neus, una guapa ingeniera amb un maridet que val un sol i una boda de conte de fades. Sempre tota fina i elegant ella!



La Davinia, guapa, guapa però guapa! Té dos solets de nens, el Dídac i la Irene i que no veig tan sovint com hauria de ser. La Davinia va ser la transgressora, la diferent.





La Macu, potser amb la que més hores hi he passat. La seva nombrosa família em van acollir com una més, ocupant cadira als dinars familiars. Ara té la petita Naiara i és a ella a qui va dedicada aquesta entrada. 



És una petita princeseta rosseta i d’ulls blaus que el 7 de Març ha fet 3 anys i per a ella vaig trobar aquest pastís que li és ideal. Un pastís rosa, un pastís de princesa, de nena,d’aniversari....Per tu Naiara, Moltes felicitaaaats!!!




Però un dia tot això es va acabar, la meva vida va canviar. Noves sensacions i sentiments d'abandó perque...perque...



CONTINUARÀ....



P.D. Moltes gràcies a tots els que em visiteu i comenteu! No sabeu cim m'agrada llegir els vostres comentaris! Sou genials!



P.D. Recordeu que també em podeu seguir per facebook!



P.D. Si us agraden les meves receptes recordeu fer-vos seguidors on posa “inscriviu-vos en aquest lloc” i rebreu les meves entrades amb les meves històries!





PASTÍS VINTAGE DE VAINILLA:

Recepta de Sweetapolita

INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC.



360 ml de llet sencera a temperatura ambient

7 clares d'ou  temperatura ambient

1 ou sencer a temperatura ambient

15 ml d'extracte de vainilla

2,5 ml d'extracte d'atmetlla*

430 gr de farina de reposteria

450 gr de sucre

25 gr de llevat en pols

8gr de sal

170 gr de mantega sense sal

85 gr de pomada de mantega o Crisco*



MÈTODE:



Prescalfem el forn a 180º. Preparem 4 motlles de 18 cm amb spray antiadherent o mantega.



En un bol hi posem 125 ml de llet, les clares d'ou, l'ou sencer i l'extracte de vainilla, el d'ametlla i deixem a part.





Tamisem la farina. Al bol de la batedora i posem la farina, el sucre i el llevat i barregem a velocitat baixa durant 30 segons.



Afegim la mantega i a pomada de mantega i barregem a velocitat baixa durant 30 segons. Afegim la resta de llet que ens quedava i seguim batent a velocitat baixa. Pugem a velocitat mitjana i batem 90 segons, no més.



Ens assegurem que la massa no queda enganxada per les parets del bol i comencem a afegir la barreja de llet i ous inicial, en tres vegades. Batem a velocitat mitjana durant 20 segons després de cada adició.



Dividim la massa entre els quatre motlles. Jo fins i tot ho peso i m'ha sortit un 400 gr per motlle.



Posem al forn durant 20 minuts o fins que surti un escuradents net al punxar el pa de pessic.  És important no obrir el forn abans dels vint minuts.



INGREDIENTS PER AL BUTTERCREAM:



575 gr de mantega sense sal, tallada en cubs

600 gr de sucre glas

70  ml de llet

23 ml d'extracte de vainilla

un pessic de sal

colorant rosa



MÈTODE:



Batem la mantega durant 8 minuts a velocitat mitjana, fins que quedi una barreja cremosa.



Afegim la resta d'ingredients i batem a velocitat baixa 1 minut. Després pugem a velocitat mitjana i batem durant 6 minuts.



Ha de quedar una crema molt lleugera i cremosa. Arribat a aquest punt hi afegim el colorant rosa.



MUNTATGE:



Comencem aplicant el pa de pessic i posant-hi el farciment. En aquest cas ho he fet de nutella però ho podeu fer del mateix buttercream o melmelada.



Un cop apilades hi apliquem la primera capa antimolles o crumb i deixem refredar a la nevera d'una mitja hora.




Traiem de la nevera i comencem a aplicar el buttercream. En primer lloc apliquem una capa d'un bon gruix a la part del dalt del pastís. 


Després anem omplint els laterals fins que quedin tots coberts.








Finalment allisem el buttercream. Per a això va molt bé netejar l'espàtula amb aigua calenta.






Amb una boquilla de 1M he fet la decoració de sobre.






NOTES:

L'extracte d'ametlla és això

El colorant rosa que he utilitzat és aquest

A l'hora de fornejar el pa de pessic, si teniu els quatre motlles, és millor fornejar-los de dos en dos i posar-los al centre de la reixeta del forn.
Les ballarines les vaig comprar aqui

Vigileu a l'hora de posar el colorant. És millor posar-n'hi poc i anar afegint.

La pomada de mantega o Crisco l'he comprat aquí

CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Un pastís molt macu Neus i molt adient a tú també!jeje!!
    Doncs si, els que hem tingut la sort de poder viure la infantesa en un poble en podem explicar moltes de coses que feiem que als nens d'ara els hi semblaríen ben estranyes!
    Ptns!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cristina!

      Tu també en podries explicar moltes,cert!

      M'alegro que t'hagi agradat! Molts petonets!

      Elimina
  2. M'ha encantat Neus, a part de per la meva princeseta, per recordar totoes, les atrdes, nits i històries compartides juntes. M'has fet plorar bandarra!!! Molts petonets des de Benifallet (i Garcia, clar) !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Macuu!! M'alegro que t'hagi agradat! La millor, la Naiara, que surt preciosa!

      Quan editava les fotos la recordava allí possant com un model! jajaja

      Besitos a tota la family!

      Elimina
  3. Quan dius lo de que comences a posar la 1a capa antimotlles o Crumb... a que et refereixes? poses una capa primeta de buttercream, despres nevera i quan es refredi comences a posar mes buttercream?
    Acabo de trobar aquest bloc i el trobo fantastic.
    Gràcies

    ResponElimina
  4. Hola Lourdes! M'alegro que t'agradi el meu blog! Moltes gràcies per els teves paraules.

    Doncs la capa antimolles és una capa molt fina de buttercream que es posa per tapar les imperfeccions del pa de pessic del pastís, per després poder fer una forma més perfecta. S'ha de deixar refredar per després aplicar la capa definitiva sense dificultat.
    Et passo l'enllaç del tutorial on expico més detalladament com es fa:

    http://www.lo-cupcake.blogspot.com.es/2013/01/per-als-que-mai-vaig.html

    Espero que et serveixi i qualsevol pregunta no dubis en preguntar.

    ResponElimina
  5. Hola guapa, m'ha encantat este raconet que tens; que et dediquis a fer coses diferents; que li hagis fet el pastis a ma neboda i li haguis dedicat este mini reportatge, pero sobretot m'encanta llegir-te i que estiguis tant a prop de ma germana i de retruc un dia formessis part de l'univers Benifallet i de tots natros.
    Una abraçada preciosa!

    ResponElimina
  6. Hola Amparo!!! Ostres, m'has emocionat en estes paraules. La veritat es que tant la Macu com tota la vostra familia, també heu estat la meva. Em vau "adoptar" en un dels pitjors moments de la meva vida i sempre us ho agraïré i sempre tindre el record d'aquella casa amb ltanta gent i tan familiar!

    Moltes gràcies a tots!

    ResponElimina

Subir