Pastís "gosser" o com tornar-los tant d'amor!



El dia 30 de Març el nostre rei va fer un any!!!! Ja sé que sempre diem el mateix però...què ràpid passa el temps!




A vegades miro fotografies i m’entra nostalgia de quan vas arribar. Eres tant petitet! Quan ens trobàvem gent pel carrer que tenien gossos como tu, ens deien:



-         Disfruteu-lo que creixen molt ràpid!



I jo pensava que no n’hi havia per tant! Però si que n’hi havia si...vas crèixer tant i vas augmentar tan ràpid de pes! 

No ens en vam adonar que ja no et podiem agafar en braços!




I lo del pes és una altra! L’obssessió de controlar-te el menjar fins a extrems perque tothom ens advertia que estaves gordet. I vinga a controlar el menjar!!!



-         Està gordet, eh!!!



Que no!!! Que és de constitució ampla! Que m’ho diu la veterinària!!! Que no li diguin gordo al meu nen, eh! Que no li diguin gordo!!!




Aquella boleta menuda i entremaliada que mossegava una miqueta les sabates, amb timidesa...es va convertir en una gran bola, de pes i força extraordinàries capaç de les coses més inverosimils.



I quan dic això, ho dic en coneixement de causa! Hem hagut de tenir molta paciència amb tu i respirar molt profundament i intentar pensar en positiu. 

Si alguna vegada t’hem dit que et tornariem, perdona’ns és que estàvem enfadats...o esgotats...o bocabadats..no sé que com dir-ho.





Que arribis a casa teva i et trobis un forat enorme al sofà i l’hagis de forrar tot de fusta, o que facis els mateixos forats d’uns 4 cm de profunditat a la paret. O que ja no em quedin jerseys sense les mànigues foradades. Per no parlar de les sabatilles d’anar per casa per que sembla que t’encanten. 

La veïna de dalt segueix regalant-te ninos i pilotetes i jo no sé com dir-li que a la mateixa tarda desapareixen. Les esmicoles i no pares fins que no has acabat com si es tractés d’un repte!




T’has menjat coses de tal magnitud que la veterinària ens va aconsellar provocar-te el vòmit per que hi havia el perill que es quedessin a l’intestí! I no volgueu saber com es fa això!



M’has tirat al terra com un bolo, sense fer quasi ni força, només amb la teva inèrcia és suficient, has arrollat al pobre mini gos de muns pares que cada vegada que et veu ja tremola.




I quan el que fas és a casa...doncs mira...però quan ho fas fora.  Quan passegem tot t’ho menges, tot va a la boca, és igual el que sigui. T’hem tret de la boca cleenex, xiclets, rames, plàstics, claus...tot el que et puguis imaginar! 

Sort que ets tant bo que quan t’obrim la boca, simplement el rendeixes. Un dia caminàvem tu i jo per un pont on les reixes protectores estan decorades i protegides per una espècie d’arbustos. 


En un descuit meu vas estirar un tros d’aquell arbust que quasi el deixes pelat! Ja em veus a mi, dissimulant,  intentant fent-li la cirurgia estètica a aquella pobra planta. 

O quan vas agafar la caixeta de cucs d’un pobre senyor que pescava? I tu vinga a còrrer i jugar amb aquella caixeta a la boca mentre els cucs volàven per tot arreu! La cara de l’home era tot un poema ..




A vegades, passejant pel camp saps que hi ha un gran toll de fang i que t’encanta! Saps que no ens agrada que hi vagis per que en tenim un fart per netejar-te després i saps què fas? Doncs dissimules! Fas veure que mires cap a una altra banda per després fer un canvi ràpid de sentit.



-         El tio ha dissimulat? – pregunta Ferran sense acabar de creure’s massa el que veu.




En fas mil i una. Hem hagut de posat barres de ferro als agafadors dels calaixos per que vas a aprendre a obrir-los! I evidentment sempre obries el que estàven les magdalenes. 

Hem après a tancar sempre la porta de qualsevol habitació que ja no hi estiguem per evitar que t’empassis unes calcetes , uns mitjons o unes arracades o a deixar les coses a una altura mínima de 1,50metres si no volem que acabin esmicolades. 


La nostra casa cada vegada sembla més una fortalesa. O que anem a casa muns i deixis un llibre per reciclar! 



A casa d’ells tot prèn una altra dimensió i allí fas coses que a casa no se’t permeten. Allí et donen tot el menjar que vols, (sovint d’amagat) i la iaia....bé la iaia...quan la veus sempre li vas al darrrera per que saps del cert que et donarà un trosset de pà, o un trossot o tres o quatre....no ho vull saber!




Saps que mun pare et donarà plàtan per sota la taula i la mama uns mandonguilla amb l’excusa de que està massa torrada. Allí els premis van que volen!



Ets un cadell amb l’energia d’un cadell i la inconsciència d’un cadell però amb el cos ben bé d’un adult que fa que jo acabés a urgències amb el turmell com una bota i Ferran amb tres punts a la cella per evitar que morissis atropellat.




Però no tot és dolent. Mai has bordat, mai has plorat ni t’has queixat. Quan has estat malalt t’has deixat fer els tractaments i mira que es difícil posar-li gotes als ulls a un gos. Però tu allí quiet, obedient.  

 Ets noble fins a l’extrem de treure’t un os de la boca i donar-li a un altre gos i tu mantenir-te ben quiet mirant-nos amb careta de pena.




Ja no sabría fer les migdiades sense tu al meu costat ni fer coses per casa sense que em seguissis. Ja no sabria fregar els plats amb tu estirat als meus peus o menjar patates sense que em miris amb aquells ullets. 

Ja no sabria plegar la roba en els moments en els que dorms per evitar haver de tornar a posar una rentadora. Ja no sabria entrar a casa sense que em fessis aquestes festes que fas!





Ets genial! Al principi t’asseguro que pensava que eres un prodigi de la naturalesa, que haviem estat beneïts per un gos especial. Amb el temps he après que no ets especial, que n’hi ha molts que fan coses com tu i igual d’intel·ligents, de nobles i espavilats.



Però tu ets meu, ets nostre i per tant, ets el millor.

Moltes felicitats rei el dia del teu primer aniversari! T’estime’m!



I per celebrar-ho he fet un pastís per tu, personalitzat. 

Tots sabem que els gossos no poden menjar dolços ni fer dietes tan calòriques com fem els humans així que he modificat una miqueta una recepta d’un pastís adaptat per a que el petit Coulant en pugui menjar sense danyar en absolut la seva salut.



Apa, si teniu animalons això és ideal!





PASTÍS "GOSSER":

Motlle de 152mmX76mm



INGREDIENTS:

134 gr de farina normal

 1 cullerada petita de bicarbonat

70 gr de crema de cacahuet

60 ml d’oli vegetal

3 ous

1 grapat de galletes per gossos, picadetes

1 pastanga ratllada



MÈTODE:



Preescalfem el forn a 160º. Preparem el motlle amb spray antiadherent o mantega i farina.



Barregem la farina amb el bicarbonat i un cop fet, afegim la resta dels ingredientsi barregem fins que quedi una massa homogènia.



Omplim el motlle i fornegem durant 20 min.



Deixem refredar 10 minuts al motlle i després a sobre una reixeta.



MUNTATGE:



Jo he retallat un petit tros de pastís rodó, però cadascú el pot tallar com vulgui.



Batem bé un youghurt natural sense sucre i el tirem per sobre.



Doncs això és tot! Espero que els hi feu a la vostra mascota per comepensar la meitat d l’amor que ells en donen a nosaltres!








CONVERSATION

8 comentarios:

  1. I aquesta preciositat ha menjat pastís?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Moltes gràcies Marta per lo de preciositat!

      La veritat és que jo el veig preciós però és clar...jajaj

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  2. Oh, Neus, l'acabo de llegir, i tinc la llagrimeta a l'ull. El nostre Coulant!! Felicitats, boleta blanca i enhorabona a vatros per tenir un gosset tan preciós!!
    Trobairitz i Carrasclet, és clar, s'uneixen a les felicitacions!! Muàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cinta! Ara ja de boleta res de res!!!

      Molts petonets i sobretot dos molt forts per la Trobairitz i Carrasclet!

      Elimina
  3. A mi per poc que també em cau la llagrimeta, però és que el que has dit és ben cert i molt tendra... què en seria de nosaltres sense aquests amics de l'ànima, que tot i que de vegades ens ho fan passar malament, després ho compensen milers de vegades amb tot l'amor que ens arriben a donar?!!

    El teu gosset és preciós i fa una cara de bon miyó... hehehe

    Una abraçada guapíssima i la recepta, fantàstica, ja la provaré! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapíssima! Si, compensen molt perque aquelles festes que fan al entrar a casa...no tenen preu!

      La cara de bon minyó...ejem...la sap posar molt bé...jajaja

      Moltes gràcies per estar per aquí guapa!

      Elimina
  4. Te he dejado mogollón de regalitos en mi blog!!! por cierto... me encanta esta entrada!!!!!
    http://pinkisshome.blogspot.com.es/2013/05/galletas-bola-de-drac-y-mogollon-de.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhh!!!Qué montón de superpremioooooss!!! Mil gracias guapa!

      Me alegro que te haya gustado tanto esta entrada! Pues ahora mismito me paso a recogerlos!

      Besitos

      Elimina

Subir