Festes d'aniversari i taules de cupcakes



Durant la meva infància mai no vaig tenir una festa d’aniversari. Poster sonarà una mica trist.

Us imagino davant de la pantalla llegint aquestes línies i dient amb aquella veu baixeta tant característica “pobreeta..” i deprés potser fins i tot, sortiu de la pantalla i aneu al “sobre mi”. Mireu la meva foto i penseu “pobreeta” altra vegada.
Doncs si, no vaig tenir cap festa d’aniversari i tot i així sóc completament normal!
No és que els meus pares no m’estimessin o altra cosa. Crec que va ser un cúmul de circumstàncies que van donar lloc a la terrible conseqüència.
No sé si us puc dir que ho vaig trobar a faltar perque em sembla que no. Vivíem a un poble de 900 habitants on a la meva promoció n’erem cinc.

Sincerament no recordo ni una sola festa..ni una! Portàvem caramels al cole i després de classe els repartiem. 
El que feia l’aniversari anava d’un en un donant el regal i el company li deia “ felicitats”. Aquell era el super moment de protagonisme i desitjaves que arribés el dia de repartir caramels!
Tot i no celebrar-ho amb festes infantils, l’aniversari sempre ha estat molt important per a mi. És un dia de celebració en el que s’ha de fer quelcom especial!
22 de Juny de 2011, dimecres. M’aixeco sabent que acabo de fer els 30 anys. No vull, no vull.
“Però si l’altra alternativa és pitjor, filla” em deia la meva mare, abans del dia 22 J. I tot i que si raono ho sé, en aquells moments no m’importa. Només sé que ja he passat una barrera.


Desde que jo ho he pogut gestionar sempre m’ha agradat celebrar els meus aniversaris i així ho he anat fent però tenia clar que als 30 no volia una gran festa.

-          No per que no em fa il·lusió!

-          No siguis tonta, si sempre ho has celebrat!- em diu un Ferran desesperat amb la meva crisis treintañera.
Per aquest motiu vaig celebrar els 29 “por todo lo alto”, perque als trenta només volia un sopar amb Ferran. I prou.

Aquell dimencres com cada dia, vaig a treballar.  Quan arribo a casa, una gran decepció al veure que Ferran no havia preparat cap sopar especial i tampoc veia cap indicador de que hagués reservat una taula a un restaurant.
-          El regal ja te’l compraré que no he pogut.

La setmana va anar passant i jo fatal.

- Tia, ni un regal Laia! Que li costava un simple regalet... – li deia a la meva amiga, que no sabia que contestar-me.
En fi, que el Dissabte quan arribo a casa després de treballar em trobo a tots els meus amics a casa, un Ferran esgotat per portar-ho tot d’amagat i a mi, que em queia la cara de vergonya perque gran part de les amigues que hi havia allí havien estat objecte de les meves queixes de Ferran.
Llavors vaig saber el que era una festa sorpresa i la veritat és que em va encantar!
I amb el temps he descobert que no només m’agrada rebre-les sino que m’encantaaaa fer-les! Es que m’encanta!
I ara amb els meus postres doncs em dedico a fer sorpreses postrerils.

 Que hi ha un aniversari? Intento treure temps d’on sigui per fer un pastís! Aquesta vegada però es tractava de 30 persones i jo ni tinc l’experiència ni el material adequat per fer un pastís d’aquesta magnitud.
Però vaig trobar ràpidament una sol·lució! Faré una taula!
Aquest és el meu “projecte taula”  que espero que us agradi!

En aquest post explicaré dues coses. En primer lloc, les coses que jo he tingut en compte i que a mi m’han servit (que no vol dir que siguin les correctes) a l’hora de muntar una taula d’aniversari.

Després posaré la recepta del pastís, que ja és la segona vegada que la faig. Tant va triomfar que m’ha demanat (sobretot les amigues de la Miri) que penji la recepta; que si ho faig, es faran seguidores del blog!!! Així que ara vaig!


COM MUNTAR UNA TAULA:
·En primer lloc va bé saber a qui va dirigida la taula i els gustos d'aquesta persona. Si no li agrada la llimona, doncs intentar no posar-n'hi.
·Calcular la quantitat que fareu segons les persones que hi assistiran.
·Saber els gustos de la persona i fixar una temàtica de la taula. Per exemple, en aquest cas a la Lou fa collarets i ho he combinat amb les flors, peruqe estem en primavera.
·Combinar els colors i mantenir-ho en tot moment. Barrejar moltes coloracions sense segur un pauta, li treurà elegància segur.
·Fixar la decoració no comestible, seguint també els colors.
·Un cop fet tot això, jo faig un dibuix de la distribució en el que visualitzo la presentació de la taula. A mi m'agrada una distribució simètrica en la que al centre i sitúo el pastís més elevat que el centre de la taula. Si veieu, al centre just davant i poso minicupcakes i pels laterals els cupcakes.
Entre els minicupcakes i cupcakes smepre hi poso algun element que trenqui una mica la uniformitat, com ampolletes amb suc o llet o marshamallows a sobre un cake stand.
·Jugar amb els colors. Si les estovalles són blanques hi poso zones de paper de color rosa, o roses als extrems o cintes de ras roses i negres que caiguin pels laterals.
·Queda molt original posar targetes indicant el que és cada cosa, estalviant-vos així haver d'anar repetint el mateix. La gent llegeix i agafa el que més li ve de gust.
·Jo he aprofitat per posar a a aquestes targetes l'enllaç del meu blog, vosaltres si us dediqueu a la venta podeu posar l'enllaç de la web també.

AGRAÏMENTS:
·Mil gràcies al pobre Ferran per que sense la teva ajuda, no hagués pogut acabar a temps. Netejant els catxarros mentre jo feia una altra tasca. De veritat que no hagués acabat a temps si no fos per que em vas pintar 48 floretes, pesar els ingredients, comprar-los... Gràcies!


·Gràcies Miriam, dePinkiss, perque gràcies a tu he pogut fer aquestes targetes. No vas dubtar en ajudar-me indicant-me el programa per fer-les i un tutorial. Mil gràcies guapa! Te'n dec unaaa!!
·Gràcies Miri per ajudar-me a muntar la taula i alegrar-nos el dia amb el petit Lukas!

RECEPTA DEL PASTÍS DE XOCOLATA I GERDS:
Per a tres motlles de 15 cm.
Donat l'èxit del pa de pessic d'aquest pastís penjo la recepta. És clavadeta a la de l'Alma Obregon amb  alguna modificació a l’hora del muntatge.
Hem de mirar la recepta de quatre parts:
·Pa de pessic
·Almívar de gerds
·Ganache de xocolata
·Buttercream de gerds

PA DE PESSIC:
Ingredients:

-  200 gr de mantega
- 180 gr de farina
- 200 gr de sucre
- 40 gr de cacau en pols sense sucre (jo utilitzo el de Valor)
- 2 culleradetes de llevat en pols
- 4 ous M

Mètode
Preparem els tres motlles amb mantega i farina o spray antiadherent.
En un bol a part tamisem la farina, el cacau i el llevat.
Batem la mantega amb el sucre fins que s’integri i la barreja quedi blanquinosa. Incorporem els ous un a un.
Finalment afegim la barreja de farina i batem fins que la barreja quedi homogènia.
Repartim la barreja en els tres motlles i fornegem durant 20-25 min o fins que surti net l’escuradents. Si no tenIm tres motlles de layer cakes o podem fer en un de sol, tenint en compte que el temps de fornejat variarà a 45 min- 1 hora.

ALMÍVAR:
Ingredients:
         150 gr de sucre 
          150 ml d’aigua
          ½  cullerada de pasta de gerds

Mètode:
Posem l’aigua amb el sucre al foc i portem a punt d’ebullició suau per a que es dissolgui el sucre. Ho retirem del foc i deixem refredar. Després afegim la pasta de gerds.
(si no tenim pasta de gerds o fem només amb aigua i sucre, no passa res. El que interessa sobretot es que el pa de pessic no quedi sec.)


GANACHE DE XOCOLATA:
Ingredients:
-          250 ml de nata de montar
-          250 gr de xocolata per a fondre, talladeta a trosset

Mètode:
Posem la nata en una cassola i la portem a punt d’ebullició. La tirem per sobre la xocolata i deixem reposar una estona. Comencem a batre fins que quedi una textura homogènia. Deixem refredar fins que quedi amb una textura bona per poder untar.



BUTTERCREAM DE GERDS:
Ingredients:
-          200 gr de mantega
-          200 gr de sucre glass o icing sugar.
-          ½ cullerada de pasta de gerds ( si no en teniu, podeu posar dues culleradetes de gerds triturats)

Mètode:
Posem la mantega i el sucre al bol de la batidora i batem a velocitat mitja-alta durant cinc minuts. Afegim la pasta de gerds i tornem a batre.


MUNTATGE DEL PASTÍS:
Partim per la meitat cada un dels pa de pessic.

Untem amb un pinzell amb l’almívar que hem preparat la prrimera base.


 Apliquem el ganaché de xocolata.  




Posem el següent pis i tornem a untar amb l’almívar. Posem després el buttercream de gerd.
Així fins acabar amb tots els pisos. Finalment hi apliquem per sobre la capa “tapamigas” amb la buttercream (podeu veure-ho aquí) i dexiem reposar una mitja hora a la nevera.
Passat aquest temps podem tornar a posar una altra capa de buttercream, fent un layer cake. O podem cobrirla amb fondant.































CONVERSATION

10 comentarios:

  1. Encara que jo si que celebrava sempre els aniversaris amb els companys del cole i al garatge de casa a mesura que em vaig anar fent gran vaig deixar de celebrar-ho simplement perquè no em venia de gust, però quan vaig fer 30 anys (tb el 2011, el 5 de maig!!) no em van sentar pas tan malament, sinó ben al contrari!! la taula que ens has ensenyat fa molt molt molt goig!!! i el pastís, tremendo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Tot al contrari que jo Eva! Quina sort que no et sentessin tant malament! No saps com t'envejo...

      Molts petonets i gràcies per comentar!

      Elimina
  2. Puc donar fe que tot els pastissets, cupcakes etc etc eren els millors que he provat en la meva vida,BONISSIMS. Moltes gràcies per deixar-me compartir aquell moment meravellos de montar la taula. No se com resistia no menjar les coses que treiem per col·locar. Tens un gust exquisit per tot aquest mon de la reposteria i ets encantadora , donar sense rebre res a canvi mes que la satisfaccio de veure una persona sonrient per fer-la sentir especial durant un moments es lo mes bonic que pot fer-se, per aixo i moltes coses ets increible.
    Besets Lukas i Miri

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhh!! Que m'he emocionaaaatt!!! Gràcies guapi per això tant bonic que has escrit!

      La veritat és que si no m'ajudeu encara estaria col·locant les coses...jajaja

      Molts petonets pels tres però un més fort pel petit Lukas!

      Elimina
  3. Aaaaiiixxxx Neus de nada!!!! eres un solete!!! siempre que necesites una ayudita Pink ya sabes ;) Muuuaaaaccckkkkkk

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies Mònica!!! Es mooooolta feina però compensa!

      Petonets

      Elimina
  5. Celebrar o no l'aniversari no és important si el dia a dia és gratificant. Potser sonarà molt tòpic, però al cap i a la fi l'aniversari és un dia entre 365, així que mentre la resta siguin grans dies...tot queda compensat.
    La taula t'ha quedat genial, i ara has creat que tothom esperi l'aniversari, n'estic segura!!! Tot té una bona pinta, que perquè des l'ordinador no puc agafar, que sinó...jejeje
    A disfrutar!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tooota la raó!! Quan algun dia d'aniversari ha estat nefast penso en això, en que la resta de la meva vida ja m'agrada!

      Moltes gràcies per estar per aquí Núria!
      Petonets

      Elimina

Subir