CRO...CRO...CRO...Una rana? No! Un Cronut!!!



Definitivament a aquestes altures ja he acceptat que sóc una noia fàcil. Sí, fàcil, fàcil. De fet, mooolt fàcil.

Els publicistes o diguéssim que la professió de publicista existeix gràcies a gent com jo. Sense gent fàcil com la que escriu aquestes línies, possiblement no existiria la publicitat.

M'encanten les tendències, i si aquest any es porten els flecos, possiblement acabaré l'estiu amb un d'aquests posats. Alguna vegada m'han tatxat de falta de personalitat...doncs no ho sé. Hi ha vegades que porto la peça en qüestió molt abans que arribi a totes les botigues (tinc informació privilegiada d'un bona amiga) i per aixo s'ha de tenir personalitat, eh! Ja us ho ben asseguro.

 I si és una falta de personalitat, i què? Que no sóc feliç portant una faldilla llarga plisada turquesa? Doncs ja està!

I sinó, perquè us penseu que posen tot tipus de productes al costat de les caixes del supermercat? Doncs per gent fàcil com jo! Suposem que entrem al supermercat per comprar un cartró de llet. Si al costat de la caixa hi posen tota una muntanya de maduixes acompanyades de la nata, doncs em vénen unes ganes irresistibles ganes de menjar maduixes.

Amb mi funcionen totes les tècniques consumistes que pugui idear. Es veu que una tendència habitual de les grans superfícies és canviar les coses de lloc sovint així quan vas al passadís que et penses que està l'arrós, resulta que et trobes amb una magnífica estanteria plena de bosses de patates chips i es clar, marxar d'allà sense una bosseta..és impossible!

Ferran sovint es posa negre amb mi.

-        És que piques amb tot, eh!

 
 I els descomptes? Em xiflen! Tot i sabent que sovint són enganyosos però quan veus un descompte d'un 30%...qui es resisteix?
 Ja fa un temps van sortir unes bambes d'una coneguda marca que deien que amb la seva utilitzacio tonificaves els glutis mentre caminaves. Recordo com si fos ahir quan vaig veure l'anunci a la televisió.

-        Calla, calla, calla... - li vaig a Ferran mentre m'amorrava a la televisió al temps que pujava el volum.
Aquell mateix vespre tenia les bambes a les meves mans, bé als meus peus. Falta de personalitat? Potser si, però i el feliç que jo anava caminant pensant que el meu culet tonificava el doble que en condicions normals?


 Un dia Ferran arriba a casa amb cara de pomes agres. Porta a la mà un retall de diari que plantifica a sobre la taula i que llegeixo amb deteniment. Al tros de diari hi ha una foto de les bambes en qüestió  amb un gran titular que diu que les han denunciat a la multinacional per vendre aquest producte sense haver-lo testat prèviament.

Si, es clar, a efectes ens vans enganyar als consumidors però no més que als compradors d'antiarrugues que diuen que les fan desaparèixer en 25 dies.”Testado clínicamente” diuen. Si, jajajajaja. I que consti que jo me les poso, toootes.

Passats uns mesos la mateixa casa comercial va treure els pantalons, que també tonificaven molt més al caminar....o almenys això deien.....

-        I si me'ls compro....? vale, vale, nooooo!

 

Falta de personalitat? A vegades ho dubto però després penso que si així sóc feliç, què més dóna com es digui el meu comportament?
 Per altra banda, últimament estic cansada de llegir que fan cursos de pastissos “vintage”, cupcakes vintage i que lo “vintage està de moda”. Doncs jo ja en fa de temps que sóc vintage, tant que algunes de les meves amigues feien algun comentari de la meva indumentaria. Avui els meus vestidets de topos no canten però fa un temps si, creieu-me. I bé que els portava!
Aquí no era qüestió de falta de personalitat sinó que era “rara”.

El que sí que és cert, és que igual com em considero seguidora de quasi totes les tendències, sí que em resisteixo moltes vegades a seguir determinades coses. Desde ben joveneta mai vaig ser seguidora de Take That quan totes les meves amigues es passaven la vida de concert en concert.
Amb el blog també vaig dir que no sucumbiria a les tendències fins que un dia em vaig veure fent una cupcakes amb un cor al centre el dia de Sant Valentí, possiblement un dels més odiats per mi.


-        No fotis que al final...-  pronuncia Ferran per darrera meu i no acaba la frase davant una mirada meva  fulminant.
-        Sí, qué passa!

Em resisteixo a admetre-ho però ja havia caigut, havia picat com amb les maduixes, les cremes o les bambes. I si, segueixo la corrent i què passa?

I com no podia picar amb els cronuts? Vaig fer el mateix procés que amb totes les àrees que em volia resistir però al final he sucumbit!
Tot va començar al llegir la paraula Cronuts (no sé on), què què? Que és una barreja entre donuts i cruasán? Que la gent de Nova York fa cinc hores de cua per aconseguir-ne un? Estan xalats!

“Passo, no sucumbiré a aquesta bogeria” em deia a mi mateixa fa un mes....


Així que, igual com sempre acaba el meu procés....Cro, cro, cro....una rana? No! Un Cronut!

Si comenceu a buscar receptes del Cronut per la xarxa, segurament us tornareu bojos com jo fa uns dies. N'hi ha algunes que necessites quasi tres dies per fer la massa, d'altres que no pots fer res més en tot un dia perque l'has d'amassar cada 4 hores i d'altres que semblen simplement les típiques “rosquilles”. Desconfieu de les receptes que posi “ràpid i fàcil” perque sempre acaben ensenyant la foto de la massa d'hojaldre de la Cocinera i home, tampoc és això. Entre poc i massa no?

I jo vaig pensar, doncs fes la que no és ni molt llarga ni molt curta. El cas és que vaig fer-n'hi una i.....fatal! Semblaven més les típiques rosquilles que res, i a sobre més insípides. Ni rastre de les capes que tan caracteritzen els cronuts i per no parlar de la textura que no té res a veure amb un cruasán. Això és el que em va quedar.
Després, repassant la biografia que havia consultat, en cap dels llocs i sortia una fotografia del tall vertical del cronut, i no m'estranya, perque no surt!



Així que si us voleu estalviar temps millor feu la recepta costosa, llarga i pesada però que segur que us donarà els resultats adequats. Us sortiran uns cronuts boníssims i valdrà la pena l'esforç. He passat de la recepta cronuts i el que he fet és seguir la recepta per fer cruasans amb alguna modificació i els he fregit. A veure que us sembla!

RECEPTA DELS CRONUTS
Per 14 cronuts.

Ingredients:

500 gr de farina de força
40 gr de sucre
10 gr de sal
25 gr de llevat fresc
250 ml d'aigua
280 gr de mantega

Mètode:

En un bol posem la farina, el sucre, la sal i l'aigua i amasem am el ganxo.


 Diluïm el llevat fresc en una miqueta d'aigua i ho afegim a la barreja. Tornem a amasar fins que quedi una massa homogènia que no s'enganxa a les parets.





La posem en un bol, tapem i deixem reposar a temperatura ambient i sense corrents d'aire durant 30 minuts.

Passats aquest minuts estirem la massa amb el rodet sobre una superfície enfarinada, per evitar que s'enganxi la massa. Posem a sobre d'una safata, tapem amb paper film i posem a la nevera durant dues hores.


A mig temps agafem els 280 gr de mantega, els posem entre dos papers de forn i estirem en un rodet deixant-la en forma de làmina. La deixem reposar a la nevera.


 Passades les dues hores traiem la massa de la nevera, l'estirem amb el rodet i hi posem la làmina de mantega a sobre i l'envoltem amb la massa, deixant-la coberta del tot.


 
 Llavors estirem la massa amb el rodet fins acosneguir una superfíci de 20X40 cm ( aproximadament, a mi no em va sortir en cap moment).

Un cop estirada fem tres plecs:
Agafem l'extrem distal i el dobleguem cap al centre.
 


Després agafem l'extrem més proper i el dobleguem per sobre.


 Tapem amb paper film i ho deixem reposar 30 minuts a la nevera.

Passats aquests minuts posem la massa a sobre una superfície enfarinada amb els plecs mirant a sota.


Estirem amb el rodet intentant aconseguir la superfície de 20cm d'ample per 40 cm de llarg (aproximat!! no us preocupeu) 



 Repetim l'operació tres vegades deixant reposar a la nevera 30 minuts després de cada vegada.

A la tercera deixem que reposi la masa a la nevera durant una hora.

La traiem, l'estirem i tallem en forma de donut. Jo ho he fet amb la boca d'un got i el tap d'una ampolla.


Posem els donuts a sobre paper de forn i deixem reposar en un lloc càlid i sense corrents fins que augmentin una mica el volum.



Posem una olla amb oli i hi tirem d'un en un els cronuts. És important que l'oli estigui molt calent i que estiguem molt alertes perquè es fan molt ràpid.

Triem de l'olla i ho posem a sobre d'un plat amb paper absorbent. Deixem refredar.

DECORACIÓ:

Ingredients:
150 gr de sucre glas
suc de mitja llimona
unes gotes d'aigua
colorant rosa

Mètode:
Posem tots els ingredients menys el colorant i batem. Finalment afegim les gotes de colorant.






CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Ostres, doncs si que és elaborada la recepta dels cronuts, no m'estranya que estiguin tan bons!! a veure si trobo un dissabte de calma que hagi d'estar-me per casa i m'hi fico, perquè tinc ganes de provar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Eva, però ja et dic que val la pena fer la recepta elaborada i després gaudir-los més encara!


      Molts petonets guapa!

      Elimina
  2. Jo sóc fan incondicional dels Donuts, ara aquests cronuts fan una pinta! Tinc ganes de provar-los :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, jo també Maria! Això es diferent sobretot en textura.

      Ja em diràs a veure que et semblen! Molts petonets!

      Elimina
  3. Acabo de descubrir tu blog y me encantan tus recetas, asi que me quedo por aqui a seguirte y te invito a que visites mi blog de
    recetas de cocina y si te gusta te quedes y nos acompañes. Enhorabuena y un besito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Claro que si! Ahora me paso!
      Gracias por visitar-me y quedarte por aquí!


      Besitos

      Elimina

Subir