De favors, de trens que no paren a l'aeroport i cherry rolls amb crema de formatge



Miro la bossa de mà que recolza a les meves cames. Les meves ungles pintades d'un vermell Channel, desvien la meva atenció i penso que m'encanten. Dels finets llavis pintats del mateix color, ja no en queda ni rastre. Normal després d'un sopar i unes quantes copes de vi.Per la nit, ni em vaig desmaquillar. El meu cos es va rendir a les 4 de la matinada, quan el carmí dels meus llavis ja feia hores que havia desaparegut. 

 Una bona companyia, interessant conversa i un grat retrobament van fer que les hores passessin volant. L'endemà havia d'agafar el tren de les 8 del matí i encara no sabia com m'ho faria. I ara allí, asseguda al seient del tren, veig que ho he aconseguit. Però la falta de son i unes copes de vi de més em persegueixen i entorpeixen la meva ment fins a l'extrem que decideixo aclucar els ulls i deixar-me anar per uns instants.  

Maleeixo el revisor que passa ara, just en el moment més dolç. Asseguda al primer vagó passa quan encara no fa ni dos minuts que hem iniciat el trajecte.Li falta tot el passadís fins arribar on jo estic, tota una eternitat en aquests moments. 

 Si l'home triga molt en fer el trajecte m'haurà de despertar i això sí que no ho soportaria. Entre el maquillatge a mig treure, la veu enroncada i els cabells que prefereixo no saber com els porto, només faltaria acabar de perdre el poc glamour que em queda quedant-me adormida amb la boca oberta. No senyor, la dignitat per sobre de la somnolència!

 Trec un petit mirall de dintre el necesser que porto a dintre la bossa de mà. M'encanten les bosses, bossetes, monederets, necessers de tots tipus i colors. El petit mirallet s'obre com una petxina i té un mirall a cada costat. Em miro per una i....merda, és la d'augments. Això no es fa, home! És dificil veure't la cara amb llum natural i en un mirall d'augments però en un dia com el d'avui, la cosa és molt pitjor. Apa, moral pel terra! 


 I no s'aixeca, quan decideixo mirar-me per l'altre costat del mirallet i els meus cabells semblen totalment anàrquics, sense seguir cap tipus de disciplina. Tota la vida educant-los per a que ara, en els moments més crítics, es comportin així.

 Tanco el mirall emprenyeda amb ell, amb mi, amb la meva edat o amb el vi, quan de cop sento els crits del revisor.

- No, no va al aeroport! No va! Es que no ho han sentit que ho deien per megafonia?

Es dirigeix a una família d'asiàtics que el miren amb cara d'estranyats, sense que sembla que entenguin res del que està dient aquell senyor que a sobre, gesticula enèrgicament. Pel que es veu, és habitual errors com aquests entre turistes (i no turistes) i per això, un cop dalt al tren ho adverteixen. Pobrets, no entenien ni el català ni el castella i allí estàven, a pocs minuts de saber que, amb tota seguretat, perdrien l'avió. Llavors, el revisor amb un anglès més macarrònic que el meu els hi diu que "no aerport". La dona asiàtica, que ja comença a ser conscient de la gravetat de la situació, es gira i crida a ple pulmó "help, please".

 Finalment una senyora amb un anglès perfecte els hi explica que aquell tren no només no para a l'aeroport sinó que no té cap parada prevista fins passats 45 minuts. Els hi continua explicant que un cop arribessin a la parada, haurien d'esperar un tren cap a Sants i d'allí esperar un altre tren cap a l'aeroport.

El revisor continuava bufant i cridant " es que no s'enteren...es que mira que ho han dit", mentre camina amunt i  avall. La gent del vagó comença a allargar el coll, en busca d'un espectacle que si més no, a mi m'ha tren el son i a ells, els manté entretinguts. Tinc al meu costat la senyora que sempre hi ha als transports públics, aquella que sempre comenta les jugades o que simplement, comenta. Em comença a irritar l'actitud del revisor que segueix picant els bitllets dels passatgers a pas de puça, comentant la situació amb cada un d'ells. Em preocupen els asiàtics. Fa uns mesos quasi perdo un vol a un aeroport nacional de Vietnam on ningú parlava anglès i on ens sentíem perduts. És una situació desesperant. Crec que quasi tots els del vagó estàvem sentint certa angoixa.

 Els minuts segueixen passant i em sorprèn l'actitud calmada dels asiàtics que no treuen la mirada del mapa amb la parada on els hi ha indicat el revisor que hauran de baixar.  

Torno a dirigir la mirada al revisor i llavors me'n adono de tot. No està enfadat, està agobiat.

Realment el veig angoixat, torna a fer unes passes enrera i pregunta a la família " a quina hora surt el vol?". No obté resposta, evidentment, i quan la senyora anglesa es torna a incorporar per traduir el revisor ja torna a marxar esbufegant. Definitivament, està agobiat, està realment agobiat. Segueix picant bitllets de passatges però no avança. Jo, que estic al final del vagó, tinc la sensació que arribaré a Altafulla sense picarlo.


I llavors arriba el gran moment; pica un bitllet sense ni tan sols llegir el que hi posa. El torna al passatger i llavors tira enrera altra vegada. Obre la porta del maquinista i entra. Al cap d'uns minuts surt i els hi diu als asiàtics que en un minut pararan, segurament al Prat. Una parada no prevista, no indicada però com un favor.

No ho diu content, ni és delicat, com tampoc ho ha estat fins ara. Sí se'l veu més relaxat. Al minut parem, s'obren les portes i baixen els turistes que crec que no s'han assabentat massa bé de l'enorme favor que el senyor morrut i cridaner els hi acaba de fer.
Que en una estació com la de Sants, en un món impersonal i desagraït és fes una parada no programada per a que una família no perdés l'avió, em va consolar. Em va fer pensar que encara no estem del tot perduts, que encara ens intentem ajudar els uns als altres. I aquest revisor, arribarà a casa seva potser també morrut i ni tan sols li explicarà a la seva dona el que ha fet avui. 



La dona del seient de davant meu aprofita que ell li pica el bitllet per dir-li: - Molt bé pel que acabeu de fer, un bon gest.

El revisor, sense ni mirarla li contesta: - no és qüestió de favor, es tracta de que ens concedeixin el permís.

I marxa. Ell és així, sec, barrut, amb mala cara però dintre aquesta aparença s'amaga un petit homenet, de bon cor, que s'agobia per que uns turistes puguin perdre l'avió i que ha fet tot el possible per a que això no passés. Ell però, prefereix no demostrar-ho.

 I si arribo a estar el tren...que li hagués regalat a aquest super revisor? Doncs uns rotllos de cireres i xocolata blanca!

 ROTLLOS DE CIRERES I XOCOLATA BLANCA

Recepta adaptada d'Alma Obregon

Igredients de la massa:

675 gr de farina

7 gr de llevat sec "de panadero"

250 ml de llet

4 ous

75 gr de sucre blanc

75 gr de mantega

1/2 cullerada de sal

 Ingredients del farciment:

Una llauna de cireres cherry

150 gr de pepites de xocolata blanca

 Mètode:

Posem el ganxo al bol i hi barregem la meitat de la farina amb el llevat i apartem.

Posem al foc la llet, el sucre, la mantega i la sal i escalfem fins que es desfaci però sense que arribi a bullir. Traiem del foc i deixem temperar.

Afegim la barreja de la llet a la farina que hem barrejat amb el llevat. Ho afegim molt poc a poc, amb un filet ben petit i sense deixar de batre.

Després afegim els ous un a un i seguim batent. Finalment afegim la meitat de la farina que havíem apartat i seguim batent. Veurem que es torna una massa molt enganxifosa i que sembla que no es pugui treballar, però és qüestió de no parar de batre fins que agafi una textura llisa i que no s'enganxa a les parets.

Agafem un bol, untem la superfície amb una mica d'oli i deixem reposar la massa durant una hora i mitja o dues. Sempre tapem amb paper film. Passat aquest temps, hem d'observar que la massa ha doblat el seu volum. 

Abans

Després
 Retirem el film i enfonsem al puny a la massa per extreure'n l'aire. Posem la massa en una superfície enfarinada i la treballem.

Estirem un quadrat d'uns 30X30 cm aprox. 


Posem el farciment, en aquest cas jo poso el de cireres amb pepites de xocolata blanca.




Enrotllem i tallem rodanxes d'1,5 cm aprox. Posem spray antiadherent al motlle i anem col·locant els rotllos un al costat de l'altre. 

Tapem amb paper film i deixem reposar uuna hora més.

 Preescalfem el forn a 190º. Passada l'hora de repòs pintem els rotllos amb nata líquida. Fornegem durant 25- 30 minuts.

Deixem refredar mentre fem el glasejat.

 Glasejat de formatge:

 115 gr de crema de formatge a temperatura ambient

130 gr de sucre glace

60 gr de mantega a temperatura ambient

1/2 cullerada d'extracte de vainilla

3 cullerades de llet semidesnatada

 Posem tots els ingredients en un bol i batem fins que quedi una textura uniforme. Amb una cullera i mànega pastissera tirem el glasejat per sobre segons el gust de cadascú.

 Bon profiiiit!!!!!!!!

NOTES:

El llevat és diferent del que normalment utilitzem per als cupcakes. Veureu que és d'un color marró més fosc. Aquest és el que jo he trobat al Carrefour.




El farciment de cireres és aquest i l'he trobat a la secció gourmet del corte Inglés.




Sento molt el retard en les publicacions d'últimament. Us asseguro que tinc un motiu, bé millor dos, però encara no puc dir res!!!! Paciènciaaa!


CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Un sorrut adorable, aquest revisor. I sí, qui redimonis haurà inventat els miralls d'augment? Però em miro aquests rotllets i se m'obre el cel. Quina delícia! Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Sí, i sort que no hi ha miralls d'augment corporal sinó se'ns treurien les ganes fins i tot dels rotllets..jajaj

      Moltes petonets guapa!

      Elimina
  2. Sembla una golafreria ben bona, aquest pastís!

    ResponElimina
  3. Brutal aquests rotllets...Ara no pararé fins a trobar aquest genial farcit! I la història del revisor sorrut però de bon cor, que acaba fent d'heroi ferroviari amb els turistes asiàtics, fa retornar una mica la confiança en la humanitat! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix. sí, la poca que em queda...de confiança! Doncs, al Corte Inglés, secció gourmet trobaràs el farcit! Ja em diràs a veure om et queda!
      Molts petonets guapa!

      Elimina

Subir