La meva wedding night i cupcakes per l'ocasió



Asseguda a la cadira miro el mar desde la finestra. El vestit blanc, de blonda, allarga la meva silueta fins el que a mi em sembla la immensitat. Recordo quan fa només dos mesos vam decidir que ens casàvem i miro on sóc ara. Del dia que m'espera, aquest és el meu moment. L'olor de les plantes m'embriaga i el silenci que m'acompanya i em calma. El meu moment amb mi mateixa, l'instant en el que sé que serà un gran dia, un dels més importants de la meva vida i tinc ara l'oportunitat de gaudir-lo a soles. Després de perruqueries, maquillatges, fotògrafs, familiars, sorolls...ara estic sola.
 El ram de núvia a sobre meu, la lavanda de color intens, la tela que l'envolta, el medalló dels anys 50....no podia ser més bonic, més perfecte. L'agafo i l'oloro. El torno a recolzar, asseguda correctament, amb les cames ben juntes i l'esquena recta, com la nena petita a qui li demanen que s'assegui bé. Entra el meu pare, em diu que estic preciosa i que ja podem sortir. Em tremolen les cames i començo a notar els nervis de veritat.

 Nervis que s'esvaeixen al arribar a la platja i es converteixen en emoció. Allí m'esperen els més propers, familiars directes que s'emocionen al veurem arribar. Agafada del braç del meu pare camino lentament. Vaig a Ferran i penso que està guapíssim, perfecte, se'l veu tranquil, templat i il·lusionat. "Estàs espectacular" em diu a cau d'orella i somric. Josep Maria, gran amic del meu avi, ens casa i comença el discurs amb un " Va per tu, Miquel" que ens emociona a tots. Asseguda de cara la meva gent l'estona passa i sento la brisa càlida del mar, que m'acaricia suaument i tanco els ulls i l'escolto i gaudeixo de que és això el que sempre havia volgut. 
 La meva cosina s'apropa amb un paper i sento que els ulls se m'humitegen d'escoltar-la, fins que acaben desprenent llàgrimes davant un discurs perfecte, emotiu, sincer i càlid, com només ella podia aconseguir. Recordo arròs que ens inunda, que es cola entre els cabells i el vestit; arròs de colors càlids que ens impregna l'alegria dels que estan allí; com sempre havia volgut. Familiars propers, sincers, íntims i amics quasi familiars, que fan d'aquell moment un dels més especials per nosaltres. Recordo no menjar, recordo a la gent fer-ho.

Després del banquet comencen a arribar els primers amics i d'ells només em puc desfer en elogis. Amics amb els que tot i no poder estar tot el banquet, compartirem moments. Amics que tot i no poder assistir a la cerimònia i al banquet no han dubtat en fer quilòmetres per poder gaudir d'una part del nostre dia. 
 Amics que han entès i respectat la nostra decisió, amics que ens estimen per sobre de totes les coses i no han dubtat en acompanyar-nos. Volem fer-los partíceps del nostre dia, volem que pensin que ha valgut la pena estar al nostre costat. Partim el pastís, regalem els nuvis, entreguem el ram, ballem, bevem, mengem coca de Sant Joan fins a la matinada sota les files de llum càlida que ens il·luminen.

Amics, aquest post va per vosaltres. Va per tots vosaltres perquè sou genials, perquè sóc tant afortunada de tenir-vos i perquè pocs m'han fallat. 
 Recordo quan parlant amb l'Estefi, que viu a Alemanya li vaig dir que era demanar molt que vingués a una boda en la que els amics vénen al final i recordo la seva resposta clarament: "no és tracta d'una copa o dos o tres, no es tracta del que m'ofereixis, es tracta d'estar aquell dia al teu costat. Perquè t'estimo." I va agafar un vol, i va venir a fer el que volia, estar al meu costat. Quasi ploro com una nena. I va venir preciosa. Aquella nit em va entregar un sobre rosa (no podia ser d'altre color) i el vaig guardar. L'endemà em van caure les llàgrimes de les paraules tan boniques que hi havia escrites, de l'amor que desprenia aquell tros de paper. Com ja et vaig dir en una ocasió "como te echo de menos y como noto cuando estás aquí".

 L'equip de voleibol que van venir totes, guapíssimes i sé que moltes es van posar tacons només per fer-me feliç. Això és amor noies. Em van entregar un cupcake de ceràmica gegant que contenia petits paperets amb paraules que valen un imperi i que els tinc guardats com un tresor. Claudia, sabes que te eché de menos, muuuucho y que te quiero y que verás como todo se arregla.

Als companys de carrera d'en Ferran:

Johan que vas fer quilòmetres per venir tot i estar fotut, fotut. Quan vas rebutjar el pastís perquè et trobaves tant malament que no podies ni menjar i em vas dir "però jo volia ser-hi" i així va ser. Al Gumi i la Clara, que ja sabeu que sou un amor i que entre tu i jo Clara, hi ha quelcom especial. Al Pablo i la Dina, que tot i treballar l'endemà van aguantar com uns campions. Al Maki perquè saps que no podies fallar, perquè saps que ets "el meu preferit" (amb el permís de la Marta). I a l'Enric, que va venir sol perquè el peque estava malaltet i tot i així no va dubtar el venir. 
Al Kiku i la Laura perquè d'un treball en va sortir una gran amistat.

 A l'Eli, la Maria José i la Davinia que em passat una preciosa infància juntes i que tot i no veure'ns ni parlar habitualment no vau dubtar en estar aquest dia amb mi. Grans, sou molt grans.

A la Montse i el Marc per ajudar-me amb la part més bonica de la nit, i la Montse Damian amb un discurs preciós, divertit, amè, sincer que va encandilar a tots els que l'estàvem escoltant. Tens un do guapi!

A la Fina, per aquest amor incondicional que desprens sempre que estic amb tu.

A l'Albert i la Maite per ser-hi, per portar el paraigua que, tot i fer un sol espectacular em tranquil·litzava. Gràcies pels ous de Santa Clara i pel vostre recolzament.

A la Lidia i Jaume Ramon, per aportar aquella alegria, aquella frescura que tant s'agraeix i que només aquesta parella és capaç d'aportar.

A la Noe per acompanyar-me en la cerimònia, veure't allí em tranquil·litzava i gràcies per esperar-te després fins les 23 per estar amb mi, tot i el cansament i la panxota.

Gràcies Laia per ser-hi també, tan guapíssima com sempre.

 Nuria perquè el temps passa però seguim igual i ho hem demostrat.

Gràcies Dani perquè em considero una privilegiada de que poguessis estar amb nosaltres. Tenir-te aquestes estones ens ha encantat, després de tant temps sense tu. Gràcies Joan per escollir el petit racó d'Altafulla per estar aquests dies.

Gràcies Imma i Sergi per que feia unes hores pensava que no hi serieu. Tot i així, a última hora allí vau estar i vull que sapigueu que ho valorem infinit perquè per a vosaltres era especialment complicat.

I el Marc i la Miri, testimonis de la boda, asseguts al lloc de familiars i considerats com a tal. No pararia de valorar tot el que heu fet. Desde que tu Miriam et vas emocionar el dia de l'ajuntament vaig veure com d'important era per a vosaltres. Gràcies pel cava la nit anterior, pel regal del ram, per ser-hi sempre, per no fallar mai i per emocionar-vos amb la nostra felicitat.
 I finalment la Paili. Desde la distància, la teva aprovació feia que anés avançant i sobretot per la teva ajuda els dies anterior, caòtics i estressants. Tu, amb la teva calma aconseguies que no em colapsés.

Als papes, per tot. Impossible nombrar-ho tot.

En fi, que va ser el dia més feliç de la meva vida i vosaltres vau ser-hi i estic contenta dels que éreu. Perquè mai us podré agrair els dos mesos en els que em trucàveu i em preguntàveu com estava, missatges de com anava tot, missatges de "tranquil·la, tot anirà bé". Em preocupava que pel tipus de boda que era, no li donéssiu importància...i estava tant equivocada.... perquè no era conscient del que m'estimeu i desitjàveu estar al meu costat aquell dia. Només puc dir, gràcies a tots i que espero que us haguéssim correspost fent-vos sentir partíceps del nostre dia.
 I evidentment, que millor per l'ocasió que uns cupcakes de boda?


CUPCAKES DE VAINILLA AMB DECORACIÓ BODIL
Ingredients:

240 gr de farina
3 ous
215 gr de sucre
120 gr de mantega
1 cullera de postres de llevat
1/2 cullereta de bicarbonat
100 ml de sèrum de llet
20 ml de llet
15 ml d'extracte de vainilla

Mètode:
Preescalfem el forn a 170º. Posem les càpsules al motlle metàl·lic per a cupcakes.
En un bol tamisem la farina, el llevat i el bicarbonat i apartem.
Barregem la llet, el sèrum de llet i l'extracte de vainilla.
Al bol de la batedora, batem a velocitat mitja el sucre amb la mantega fins que la barreja es torni homogènia.
Afegim els ous un a un, batent després de cada incorporació fins que s'integrin. Disminuïm la velocitat i afegim després la meitat de la barreja de farina. Seguidament incorporem la barreja de llet i finalment l'altra meitat de la farina, fins que quedi una massa homogènia.

Omplim les càpsules, no més de 2/3 de la seva capacitat. Posem al forn durant 25 minuts o fins que al punxar amb un escuradents, aquest surti net.
Traiem del forn i deixem refredar els cupcakes al motlle uns 10 minuts. Seguidament els posem a una reixeta per acabar de refredar-los.

Buttercream de vainilla:
 Ingredients:
250 gr de mantega
325 gr de sucre glacé
2 cullerades de llet
L'interior d'una beina de vainilla

Posem la mantega, el sucre i el glacé en el bol de la batedora i batem fins que queda una mescla cremosa. Afegim la beina de vainilla i batem fins que es quedi homogeni.
DECORACIÓ:
Ingredients:
Fondant
Pols de tilosa
colorant platejat en pols
motlle de silicona per fondant ( amb una base i una part superior)
Procediment:

(Abans de començar hem de barrejar el fondant amb pols de tilosa i pastar fins que qeude completament integrat)
1. Pintem la superfie del motlle amb el colorant en pols platejata.
2. Podem damunt una placa de fondant d'1 mm de grossor.

3. Pressionem amb els dits, delimitant els extrems del dibuix.
4. Encaixem la part superior.
5. Pressionem amb delicadesa.
6. Tallem els sobrants amb un cúter.
7. Deixem endurir.

CONVERSATION

10 comentarios:

  1. Gràcies a tu guapissima!!! Dono fe que el cupcake estava deliciòs! Confirmo que les llagrimes van corre al escoltar la Cinta i que estaves espectacular; el vestit, el maquillatge, el ram ... ajuden pero tenieu tots dos una llum especial, una mirada brillant, una bellesa q nomes dona la felicitat. Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapa! Crec que tu també ens mires amb bons ulls, eh! jejejjeej

      Elimina
  2. Moltíssimes felicitats! Quina festa més especial i quins cupcakes més elegants...com no podien ser d'altra manera! Et desitjo una eternitat d'amor i companyia! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mònica! Ens ho vam passar molt però moolt bé!

      Molts petonets!

      Elimina
  3. Es dificil no plorar, no sonriure, es dificil no emocionar-se al mirar a dues persones que s'estimen i que comencen un nou cicle junts i no es pot demanar més, a sobre , podem estar presents per veure aquest acte que va esser tant precios. No hi ha paraules per descriure la cara de felicitat de Ferran (com reia, com se li enlluernaven el ulls mentres t'esperava), no hi ha paraules per poder contemplar al teu pare, estàtic amb por de decaure en qualsevol moment entre un pletorisme platonic i una angoixa constant evitant plorar.
    Tot precios com un conte de fades, un dia magnific. Per dins pensava no ploris, aguanta queda tot encara i es molt aviat. Pero vas baixar del cotxe i estaves, estaves impressionant com sempre havia imaginat.
    No ens cansarem de donar-vos les gràcies per deixar-nos compartir aquest moment amb tots vosaltres, Un discurs Cinta, puff sense paraules, ja no es podia evitar que les llagrimes no llisquessin (pensava al tanto que no et vegi ningu que pensaran, però el mar hem deia " tonta llora que más te da es de emocion sino es ahora cuando")...
    Felicitats una boda genial amb gent genial i amb un nuvis perfectes. Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapi! Qui ens hagués dit que després de tants anys acabaríem així, els quatre, eh? Sort que no et vaig veure plorant perque sinó jo no hagués parat! jejejejeje
      Molts petonets!

      Elimina
  4. Moltes, moltes felicitats Neus! Estaves guapíssima vestida de núvia! I quina festa tan deliciosa, per l'ambient, els amics i els cupcakes. Us desitjo molts anys de felicitat. Un petonàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapíssima! Va ser just coom haviem desitjat....Moltes petonets i gràcies per passar-te per aquí guapi!
      Muaaaa!

      Elimina
  5. Què bonic^^ M'encanta el vestit, esteu tots molt guapos. Està clar que sense els que ens envolten i els que ens han acompanyat no seriem ningú, em de valorar el que tenim. Una entrada molt emotiva y uns cupcakes d'escàndol! :3 Us desitjo tota la felicitat del món.
    Un petó Neus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Mireia! Doncs sí, la gent que ens envolta és el que defineix les nostres vivències! Gràcies per passar-te per aquí guapa! Molts petonets!

      Elimina

Subir