De families cridaneres i gelats de cireres



Sol al aixecar-te, sol al vespres, dies llargs, caloreta, ambient, olor de calor, olor de mar, de platja, olor de cremes solars...Colors vius, color groc del blat, color verd, plantes precioses, color blau del mar...Gust de gelats, gust de síndria, de préssecs, gust de cireres.
 Les cireres....uns fruits el record dels quals ha quedat marcat en la part més profunda de la meva memòria. Que si estic nostàlgica últimament? Potser si...o potser és que hi ha olors, sorolls i colors que m'hi fan estar. Encara que jo no ho vulgui!
Les cireres...aquests petits fruits vermells que quan més bones estan son quasi granatoses. Aquestes petites rodonetes, aquests petits regals que ens dóna la terra. Perquè ho són.
Conec gent a qui no li agraden alguns fruits però crec que encara no he conegut a ningú a qui no li agradin les cireres! Voleu dir que existeix aquest algú?


La cirera és estiu, és vida, és color...és explosió de sabor. Just quan la mossegues i trenques aquesta fina capa de pell. Fa un petit "clac" a la teva boca, sens com les les dents arriben fins la polpa en un instant de segon i just després, explosió de sabor mentre la polpa de la cirera comença a repartir-se per la teva boca.
És el moment just en el que tanques els ulls i fas "ummmm..."


Un dia calurós de platja intento caminar per la sorra mentre sento que les plantes dels peus em bullen. Començo a donar petits saltets per intentar refredar-les, encara que sigui unes milèssimes de segons, que em donen treva a fer un passa més. Finalment planto la tovallola el més cuidadosament que puc i poso els peus a sobre. Recobreixo el meu cos de protector solar i m'estiro, finalment sobre de la ja càlida tovallola. I com si d'un tradició-gafe es tractes, s'instal·la al meu costat una família. Una família cridanera, amb nens (normalment en són dos però fan el soroll de cinc), un dels quals té la mania de cridar per sobre dels nivells normals,  que comencen a posar coses i coses a sobre de la sorra, que es barallen amb les criatures per posar-los-hi la crema i capaces de, sense moure el cul de la hamaca del tot a cent i a crit pelat, advertir als seus fills que no vagin molt al fons del mar. 
 Sempre em passa això i no sé si és que la meva mala energia els atreu més o simplement que hi ha moltes famílies (la cosa més probable). Em giro amb ganes de dir-li a la senyora que s'aixequi de la cadira per parlar amb les seus fills, enlloc de cridar per sobre de tres files de gent." Al cap i a la fi, els nens mai s'assabenten del que els hi estàs dient, i si ho fan, contestaran amb el mateix to de veu que tu utilitzes i després els hi demanaràs que no cridin quan esteu a algún altre lloc", penso. Però no dic res, és clar; em limito a pensar-ho.
Ara ja, amb la meva àmplia experiència amb famílies, vinc preparada. Quan la situació comença a tornar-se incòmoda (per a mi és clar, que a ells se'ls veu molt feliços),busco entre la meva bossa de mà.
 Trec un llibre, possiblement algun de l'Agatha Christie, el tupper amb cireres al meu costat i viatjo fins amb el meu Poirot resolent crims mentre aquestes cireres fan que el moment sigui encara més dolcet.Una a una, poc a poc, encara fresquetes em puc arribar a menjar totes les que porto, d'aquí que ara agafo tuppers de mida mitjana (tampoc vull acabar amb mal de panxa).
 N'he collit moltes de cireres de petita. Ja sabeu que sóc d'un poble ben petit amb tots el amics dels meus pares que tenien terres i el cap de setmana, el solíem passar allí. Ells aprofitaven per treballar una miqueta i nosaltres...nosaltres ho intentàvem. I recordo còrrer i pujar als arbres i collir tres cireres i menjar-n'hi quatre i recordo saltar entre roques com salvatges. Les cireres han envoltat la meva infància, l'han endolcit i de la meva vida adulta, en la que han adornat alguns moments.
Boniques per fora i delicioses per dintre, aquestes cosetes vermelles desperten les papil·les gustatives. Per tant, què millor que fer un postre dedicat a les cireres? No és perfecte?

I recordeu el cas de la geladora? Doncs si, gent. Amazon no va fallar, en absolut. El dia que van dir, no abans ni després, va arribar la meva geladora nova, en estat perfecte.
Per cert, per als que tingueu Kitchen Aid, he llegit que es veu que és un defecte habitual en el cas de la geladora i hi ha molts casos. Em vaig plantejar comprar-me una geladora a part però també vaig llegir que la Kitchen Aid és la que més s'assembla al professional. En fi, que sóc una mica forofa de la meva maquineta i no sóc objectiva però que ho sapigueu.
 GELAT DE CIRERES
Ingredients:
350 gr de cireres, sense el pinyol
80 gr de sucre morè
2 rovells
200 ml de nata 35% m.g
100 ml de llet
1 yougurt grec ensucrat
70 gr de sucre glacé
 Mètode
En un cassó posem a foc mitjà les cireres amb el sucre morè, i coem durant deu minuts fins que les cireres estiguin toves i soltin molt suc.
Apartem del foc i triturem la barreja i deixem refredar.
A part, batem els rovells amb el sucre glacé fins que quedi una barreja blanquinosa.
Muntem la nata.
Afegim la nata al rovells amb moviments envolvents, amb una espàtula. Incorporem el yogurt i les cireres triuturades, remenant després de cada addició. Finalment afegim la llet.
Quan ho tinguem ben integrat anem afegint-ho a la geladera i ho deixem mantecar durant 30 minuts. Ho posem en un bol i al congelador almenys durant 4 hores.

NOTES:
- Si no tenim geladora podem posar la massa líquida en un bol i al congelador i anar remenant cada mitja hora per trencar els cristalls que es vagin formant.











CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir