He estat
tot el dia posada a la cuina, fornejant desde que m'he aixecat de bon matí. He
fornejat i fornejat fins a l'extenuació. Que si uns cupcakes que havia promès,
que si un pa de pessic per la meva iaia i un pastis de taronja amb taronja
caramelitzada que feia molt temps, però molt temps que em moria de ganes de
fer. I avui era el dia ideal, era el matí inspirador que em feia falta desde
feia temps.
Semblarà
una bajanada i molts de vosaltres pensareu que no estic massa bé del cap i a
vegades, que consti que fins i tot ho penso jo, que no estic bé de la txota.
Però us he
de confessar que sí, que necessito estar inspirada per poder cuinar postres.
Per a mi no és simplement fer les masses i posar-les a fornejar, per a mi és un
moment de desconexió i de creació, acompanyat del moment d'escollir la recepta,
la composició de la fotografia, l'edició
del post....
Si aquell
m'aixeco malament, poc inspirada, cansada per dormir a deshores o quelcom
semblant, sóc incapaç de fornejar. Suposo que és com l'artista que no pot
pintar, escriure o esculpir. Necessito tenir el cap ben clar, per tant queden
descartats aquells dies en els que he anat a sopar amb amics la nit anterior i
les copes de vi afecten el meu pensament al dia següent. Necessito música, però
no qualsevol, ha de ser Chet Baker i en defecte d'aquest, qualsevol música de
jazz. Odio el Chill out, a muerte i no em va bé la música que jo dic dels 40
principals. Tot i que és música que ja m'agrada, no em serveix ni la Tailor
Swift & companyia, més aviat em molesta.
Generalment
m'he d'aixecar aviat, ben aviat. Si resulta que estic més cansada i m'aixeco
una mica més tard ja em costa més. M'encanta que Ferran i els gossos estiguin
dormint, a poder ser tots a l'habitació. Reconec que parlant de Ferran no és
gens difícil, crec que podria estar tot el dia dormint si pogués. En el cas
de Coulant i Frodo, ja és més difícil. A vegades esmorzen i es queden adormits
immediatament però a vegades esmorzen i volen jugar amb la pilota, amb tu, amb
les mànigues del teu jersey...i llavors tot es complica una miqueta més.
Doncs
aquest matí estava inspirada, desperta, amb el cap clar, amb ganes, amb tots
dormint, bon dia i el que és més important, tots els ingredients que el dia
anterior ja m'havia preocupat de reunir.
El bon
humor reconec que també depèn molt del dia anterior. Pensareu que per cuinar
necessito que tots els astres es posin en línia i sí, és així.
De fet, no
podia parar de riure mentre esmorzava abans de posar-me a cuinar recordant la
conversa del sopar de la nit anterior.
Havíem anat
a casa els meus sogres cap al vespre per ajudar-los a treure ferralla que
l'ajuntament passava a buscar. Finalment ens vam quedar a sopar, una cosa
improvisada i típica, pernilet salat, formatge, pa amb tomàquet, amanida...
Descriuria
a la meva sogra com una dona enèrgica, tot i els seus 68 anys. La típica dona
que en el seu dia va deixar de treballar per dedicar-se a la família, que
domina l'economia familiar millor que qualsevol llicenciat, que sap totes les
botigues amb millor relació qualitat-preu i que és innocent, molt innocent.
Ahir durant
el sopar va acabar de demostrar la seva innocència, En un moment de la conversa
va sortir el tema de la sort o mala sort que pots tenir a la vida, especialment
amb els fills.
Aquest és
el moment en el que la meva sogra sempre comenta que es sent tan afortunada del
que li ha tocat passar.
- Mis hijos
no han estado enfermos, no me han dado problemas....puedo estar contenta - diu
sempre.
Normalment
la frase s'acaba aquí però ahir va seguir comentant.
- És que
claro, a qué edad empiezan a salir ahora?
I llavors
continua explicant que Ferran va sortir de festa per primera vegada quan tenia
19 anys, el primer any de carrera.
El que ella
ignora és que les festes d'Inefos són probablement les més bèsties de les
Universitats de Barcelona, i el que també ignora és que els amics de la carrera
de Ferran (als que jo adoro molt molt molt) potser són els més fiesteros que
mai he conegut (i he fet dues carreres). Així que el seu fill perfecte va
sortir a la primera festa d'Inefc, quan ja havia sortit forces vegades a
Torredembarra, qüestió que ella potser tampoc no n'és del tot conscient. El cas
és que el jovenet Ferran, deixant-se emportar per l'eufòria, el primer any de
novetats, les noves amistats o la simple curiositat (que tots hem tingut) va
beure força. Va beure molt. Diguem que va beure amb eufòria.
La meva
sogra va córrer cap a l'habitació del seu marit i tota espantada li deia,
- Fernando
que tu hijo está amarillo y huele muy mal. Creo que está muerto!
I el meu
sogre que ja s'imaginava de què anava el tema i encara mig adormit:
- Pero
respira?
- Creo que
si
- Pues ya
está.
I mentre
ens ho contaven, jo que no podia parar de riure, quasi se m'ennuego amb el tros
de pernil. En cap moment la dona va pensar que el seu estimat fill potser
s'havia passat amb l'alcohol.
- Yo
pensaba, este niño a arrojado mucho, ha arrojado mucho porque lleva todos los
zapatos sucios
Continuava
explicant ella i encara em feia riure més. Amb l'obsessió que té ella per la
neteja que no em puc imaginar la cara
quan va veure les sabates i aquella pudor que devia fer tot ell. El més curiós
és que encara creu que és clar, com que li van donar dues consumicions ell les
va haver de fer i com que no estava acostumat....
És
boníssima. Vaig riure tant que pel matí encara em durava l'alegria i va
contribuir a la meva inspiració per a fer aquest supermega pastís de taronja
del blog Alexandra Cooks.
PASTÍS DE
TARONJA
Per a 10-12
persones.
Ingredients
del pa de pessic:
200 gr de
farina
1/2 cullereta
de llevat en pols
1/4 de
cullereta de bicarbonat
una polsim
de sal
2 ous
165 gr de
sucre
2
culleretes de pell de taronja rallada
160 ml de
suc de taronja
160 ml
d'oli d'oliva
Presescalfem
el forn a 175ºC.
Untem amb
mantega o amb spray antiadherent 3 motlles de 12 cm.
Tamisem la
farina, el llevat, el bicarbonat i la sal i apartem.
En un bol
barregem el suc, l'oli i la pell de taronja i aparem.
Al bol de
la batedora batem el ous i anem afegint el sucre gradualment, fins que la
barreja passi de color groc a més blanquinós.
Afegim un
terç de la barreja de farina en tres parts, alternadament amb la barreja de
l'oli i el suc.
Omplim els
tres motlles a parts iguals i fornegem durant 25 minuts.
CREMA DE
MANTEGA;
Alma
Obregon
Ingredients:
250 gr de
mantega
325 gr de
sucre glace
2-3
cullerades de llet
1 cullerada
sopera de pasta de taronja
Tamisem el
sucre i el posem amb la mantega i la llet bol de la batedora. Batem un minut a
velocitat baixa i després cinc minuts a velocitat mitja-alta. Posem la
cullerada de pasta de taronja i batem fins que es distribueixi uniformement.
TARONJA
CARAMELITZADA
1 taronja
tallada a rodanxes gruixudetes
100 gr de
sucre
Posem les
rodanxes amb aigua i portem a punt d'ebullició i coem 5 minuts. Les traiem,
canviem l'aigua i repetim l'operació.
Escalfar
125 ml d'aigua amb el sucre, barrejar bé i portar a punt d'ebullició i deixar
coure fins que es redueixi. Afegir les rodanxes i coure durant una hora i mitja
a foc mitjà.
Anem
removent. Les traiem i les deixem escórrer
a sobre una reixeta perquè treguin l'excés d'almívar.
Col·locar
una rodanxa a sobre el pastís o segons gust.
.JPG)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada