Pastís dens de xocolata, cafè i Bourbon



 Sí, sóc addicta a la xocolata i sí, sóc addicta a la Nigella Lawson. Aquesta dona fa postres de xocolata que sembla que no puguin existir! Aquest pastís dens de xocolata, que més....dens ja no pot ser! Els que seguiu aquest blog ja sabeu que tinc un problema seriós amb els dolços, fins a tal punt que m'arribava a preocupar una mica.
Fa sis anys jo era fumadora, però empedernida. Fumadora de les convençudes i de les que defensàvem els nostres drets a capa i espasa. De les que deia que ens sentíem apestats i que fins i tot ens sentíem exclosos de diversos llocs.


Era d'aquelles fumadores que quan fa molts anys encara hi havia vagó de fumadors al tren, jo no podia entendre com podien sobrar llocs! I quan algún no fumador feia cap per allí per falta d'altres llocs (normalment sabies qui era per la cara que posava al entrar) jo em negava a deixar de fumar, ni que aquesta pobra persona s'hagués d'asseure al meu costat.

Adorava els moments amb el meu amic cancerígen, estimava les estones que passava amb ell, sola a acompanyada. Sovint i encara que costi de creure, o a risc que em prengueu per tarada mental, bevia quelcom, cafè, sucs o llet a mitja tarda per tal de poder seguir fumant. Sinó ho feia, la meva gola no podia resistir tan fum i calor en tan poc espai de temps.


Em posava de mal humor si decidíem anar a un restaurant on no es permetia fumar, de mol mal humor, especialment si no hi havia ningú del comensals que fumés. Llavors no només em sentia incompresa sinó que més em sentia sola mentre fumava entre plat i plat a la porta del restaurant.

Fumava a totes hores i amb qualsevol excusa. Quan vam viatjar a la Xina a veure la meva germana, el que més recordo va ser l'horrible viatge d'anada. No per l'avió sinó per la quantitat d'hores sense el meu tabac. Recordo que a la tornada, després de 10 hores de vol, fèiem escala a Frankfurt. Recordo enfadar-me amb els meus tres acompanyants per no córrer a ajudar-me a trobar una petita gàbia on fumar.


 Un dia la meva amiga Carol, em contava que s'estava fent alguna sessió de raig uva a l'hivern, per mantenir un bon color durant l'any. Ella té un color de pell tostadet preciós així que amb una o dues sessions però jo li vaig dir:

- Però Carol, això és cancerígen. - li recriminava mentre m'encenia un cigarret.

- I el que estàs fent tu no?

I era veritat, no li podia rebatre res del que m'estava dient. Però recordo que m'era igual i tot i que no vaig seguir la conversa, conscient que mai guanyaria la batalla dialèctica, vaig pensar que almenys em compensava.


No us enganyaré si us dic que ho vaig intentar deixar algunes vegades, sobretot arran de les eternes discussions amb Ferran, esportista nat i sa. Sota el meu punt de vista ell controlava tots i cada un dels cigarrets que jo em fumava i estava esperant a que en treies un de la capsa per a dir-ho.

Segons el meu punt de vista, ell exercia un control inhumà sobre el meu hàbit i no em deixava viure. Després va arribar la norma imposada de no fumar a casa, donat que per a ell l'ambient va arribar a ser irrespirable. Aquesta nova norma va acabar d'empitjorar les coses en la convivència, sobretot a l'hivern.I així van anar passant els anys i cada un, més fumadora. Desde que als 17 vaig provar el meu cigarret fins als 28 que seguia fumant. Però per algun motiu que encara no entenc, vaig ser una afortunada. Jo no em vaig quedar embarassada, ni va ser per unes angines, no va ser per una malaltia, ni perquè vaig començar un nou esport, ni tan sols per haver-ho fixat com a objectiu un cap d'any. 

  Recordo com si fos ahir, un matí en el que em vaig aixecar com cada matí. Res havia de ser diferent i vaig seguir la mateixa rutina que cada dia. Tiro el cigarret abans d'entrar a la consulta, busco les claus i obro la porta. Ho engego tot, em canvio i miro l'hora. Veig que encara em queden 10 min en els que podré fumar un cigarret a fora. Així que a corre-cuita surto i començo a fumar. I en aquell moment, sense saber perquè. la realitat em va caure com una llosa. Una realitat en la que només eren les 9 del matí i jo m'estava fumant el meu sisè ciagrret.

Que perquè aquell dia me'n vaig adonar? no ho sé... Que perquè aquell dia vaig reaccionar? Doncs no ho sé...

 El cas és que vaig tenir la gran sort d'obrir els ulls i adonar-me'n del que estava fent. I amb això no vull dir que ho penses, ho deixés i ja està. Molt al contrari, va ser un camí de sofriment. Per a una fumadora declarada i orgullosa com era jo, va ser realment dur. Vaig passar per nits d'insomni, sopars de mal humor, vaig evitar les amigues i els cafès amb elles...

Vaig haver de canviar molts hàbits que creia que mai tornaria a recuperar; però estava ben equivocada.



Me'n vaig adonar que no és que Ferran exercís un control extrem sobre els meus cigarrets, sinó que era jo que cada dia traspassava més la frontera.

I si, estic més sana. O això crec.

I no, no noto més gust als aliments ni augment de la capacitat aeròbica (jugava al mateix nivell a volei), ni gaudeixo més dels paisatges ni la meva pell ara és més maca ( sempre he tingut acné i crec que sempre el tindré).



Però crec que en resum, ha valgut la pena, sobretot pel que em podria comportar a la llarga aquest hàbit.

Així que des de que vaig deixar de fumar, la meva addició pel dolç va ser més forta, més irracional i més patològica.

Suposo que per aquest motiu gaudeixo tant de pastissos com aquest!! Espero que vosaltres també!



PASTÍS DENS DE XOCOLATA, CAFÈ I BOURBON

Nigella Lawson

Ingredients:
140 gr de mantega a temperatura ambient

316 gr de sucre morè

170 gr de farina normal

1 cullereta de bicarbonat

1 pessic de sal

1 cullereta d'extracte de vainilla

2 ous L

115 gr de xocolata per fondre

2 cullerades de Bourbon

250 ml de cafè



Mètode:



Preescalfem el forn a 190ºC. Preparem un motlle de 22 X 12 cm amb spray antiadherent.

Preparem també un altre motlle més petit perquè sobrarà massa. En el meu cas, no tenia el motlle d'aquestes mides, era més gran fet pel qual quasi no em va sobrar massa.

Fonem la xocolata al bany maria o microones.

Batem la mantega i el sucre amb la batedora fins que es torni una barreja cremosa i blanquinosa.

Tamisem la farina, el bicarbonat i la sal i apartem.

Afegim els ous a la barreja de mantega i sucre i batem. Afegim després la xocolata fosa, que estigui temperada i barregem fina que s'integri. Posem el Bourbon.



Anem posant la barreja de farina alternadament amb el cafè i batem fins que s'integri. Posem al motlle i fornegem durant 30 minuts. Passats aquests baixem la temperatura a 160ºC i fornegem durant 15 minuts més.

Traiem i deixem refredar ben bé fins a desmotllar-ho, sinó se'ns desfarà.

NOTES

- Quedarà una massa molt líquida, no us preocupeu.

- En el meu cas m'he passat de cocció. Hauria d'haver quedat cremós per dintre. Això pot ser degut a que el meu motlle ara una mica més llarg, o vaig omplir massa poc o el meu forn és més potent. El cas és que no va quedar la textura cremosa.

- En aquest cas no serveix posar un escuradents per comprovar que estigui del tot fet, perquè l'escuradents sortiria brut. D'això es tracta en aquest pastís.

CONVERSATION

4 comentarios:

  1. Quina història, em fa pensar en els meus pares i en la meva germana, que com tu, amb el temps, ho van anar deixant. Però és cert que per molt que la gent del voltant els expliqués que era tant dolent i que ho havien de deixar, no va ser fins que ells, de cop i volta, van obrir els ulls i van dir prou, que ho van anar deixant i com dius, de forma molt dura. M'alegra saber que estàs tant bé i tant enganxada als dolços com jo... :P jo no he fumat mai, però tot i així, la meva addicció pel dolç cada dia és més i més gran! hahaha Aquest pastís pinta brutal!!

    Un petonet bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Quina sort que no has fumat mai! La verita és que el paper del acompanyants és durísim! Per cert Cristina, ja t'ho vaig dir però et torno a repetir que el blog t'ha quedat preciós, preciós! M'encantaaa!

      Elimina
  2. Felicitats per haver pres tan sana decisió! I aquest pastís......uuuuaaaauuu! Una passada!
    Salut in petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga!!! Moltes gràcies per passar-te i comentar!!!
      Molts petonets a tota la família!!!!

      Elimina

Subir