Dies tristos i cors de xocolata { Días tristes y corazones de chocolate }


Hi ha èpoques que no són tant bones com d'altres, això ja ho sabem. El que passa que a les xarxes socials, sembla que només haguem de mostrar la nostra cara de la vida més alegre i bonica i si no existeix, quasi que l'has de falsejar.
Reconec haver tingut dies una mica dolents i suavitzar-los amb alguna recepta, com quasi tothom que gestiona alguna xarxa social. Altres vegades he plasmat els moments dolents, com la mort del meu avi i d'altres no...Aquestes festes no han estat massa bones per nosaltres. Crec que ja he dit en alguna ocasió que desde que la meva germana viu a aVietnam i em falten avis, cada cop em costen més. Tot i que sempre intento tenir la il·lusió.
Aquestes van passar sense pena ni gloria, com altres festes, amb l'agreujant que la meva avia està una miqueta més velleta, amb un any més a sobre i amb un any menys de memoria...

Hay épocas que no son tan buenas como otras, esto ya lo sabemos. Lo que pasa que en las redes sociales, parece que sólo tengamos que mostrar nuestra cara de la vida más alegre y bonita y si no existe, casi que lo tienes que falsear.
Reconozco haber tenido días un poco malos y suavizarlos con alguna receta, como casi todo el mundo que gestiona alguna red social. Otras veces he plasmado los momentos malos, como la muerte de mi abuelo y otros no...
Estas fiestas no han sido muy buenas para nosotros. Creo que ya he dicho en alguna ocasión que desde que mi hermana vive en Vietnam y me faltan abuelos, cada vez me cuestan más. A pesar de que siempre intento tener la ilusión.
Estas pasaron sin pena ni gloria, como otras fiestas, con el agravante que mi abuela está un poquito más viejecita, con un año más encima y con un año menos de memoria...




A cap d'any no m'agrada sortir desde fa anys i també he descobert, que em fa mandra anar sopar a casa d'altres o que vinguin a casa. No sé perquè...
Així que aquest any, a últimíssima hora, vam trobar un apartament de Olot on hi podíem anar amb els gossos. El mateix dia 31 em vaig aixecar pletòrica, més ben dit, ens vam aixecar pletòrics. Vam preparar les maletes, les coses dels gossos, els seus bols, les mantetes, vam carregar el cotxe de caixes i tuppers de menjar preparat a casa, els hi vam posar els cinturons de seguretat i carretera i manta!
Ens esperaven tres dies i dues nits magnifiques, amb excursions fent la ruta dels volcans. Ens feia il·lusió per nosaltres i pels gossos. Vam arribar a Olot al migdia, i vam decidir que després de fer un mos aniriem a donar un bol. Reconec que patia per que els nostres "pelons"(com els hi diem a casa) estiren molt. Ja em veia per Olot, tensionant els cuádriceps i evitant anar rodolant darrera d'un d'ells.
Ben al contrari, va ser una tarda perfecta. Vam anar a veure un volcà que hi ha al bell mig de la ciutat, vam passejar pel centre i per rematar vam comprar uns macaroons per menjar de postre. Sé que pot sonar molt estrany, però és a mi m'apassiona la geologia, en concret la vulcanologia i quan tots els meus companys de classe s'adormien mentre explicaven els estrats, jo al·lucinava.

En fin de año no me gusta salir desde hace años y también he descubierto, que me da pereza ir cenar en casa otros o que vengan a casa. No sé porqué...
Así que este año, a últimíssima hora, encontramos un apartamento en Olot donde podíamos ir con los perros. El mismo día 31 me levanté pletórica, más bien dicho, nos levantamos pletóricos. Preparamos las maletas, las cosas de los perros, sus boles, las mantitas, cargamos el coche de cajas y tuppers de comida preparada en casa, les pusimos los cinturones de seguridad y carretera y manta!
Nos esperaban tres días y dos noches magnificas, con excursiones haciendo la ruta de los volcanes. Nos hacía ilusión por nosotros y por los perros. Llegamos a Olot a mediodía, y decidimos que después de hacer un bocado iríamos a dar una vuelta. Reconozco que sufría por que nuestros "pelons"(como les llamamos en casa) estiran mucho. Ya me veía por Olot, tensionando los cuádriceps y evitando ir rodolando detrás de uno de ellos.
Bien al contrario, fue una tarde perfecta. Fuimos a ver un volcán que hay en medio de la ciudad, paseamos por el centro y para rematar compramos unos macaroons para comer de postre. Sé que puede sonar muy extraño, pero es a mí me apasiona la geología, en concreto la vulcanología y cuando todos mis compañeros de clase se dormían mientras explicaban los estratos, yo a alucinaba.




Al final de la tarda, just arribant a l'apartament rebem una trucada colpidora en la que ens comuniquen la mort del tiet de Ferran, un home jove de 50 anys a qui el càncer s'endugué massa ràpid. Vam fer les maletes, vam marxar i la resta no cal que us ho expliqui. D'aquí que la motivació i les ganes per publicar s'hagin fet esperar una mica.
Però tenia recepta, i una recepta molt bona. Exquisida diria jo. I era el postre que havia fet per la nit de cap d'any, i a més, és un dolç que si el feu quan tingueu convidats triomfareu.
Se'm va ocórrer un dia, quan tenia a les meves mans aquest motlle de silicona de Silikomart. I automàticament em va venir al cap xocolota i mousse, així que em vaog apropiar d'aquest supermotlle i vaig fer la prova. No s'enganxa, queda perfecte, fàcil de netejar...No cal que us digui, lo bé que us anirà comprarlo per anar practicant el postre pel dia de Sant Valentí!

Al final de la tarde, justo llegando al apartamento recibimos una llamada sobrecogedora en la que nos comunicaron la muerte del tio de Ferran, un hombre joven de 50 años a quien el cáncer se llevó demasiado rápido. Hicimos las maletas, nos marchamos y el resto no hace falta que os lo explique. De aquí que la motivación y las ganas para publicar se hayan hecho esperar un poco.
Pero tenía receta, y una receta muy buena. Exquisita diría yo. Y era el postre que había hecho para nochevieja, y además, es un dulce que si lo hacéis cuando tengáis invitados triunfaréis.
Se me ocurrió un día, cuando tenía en mis manos este molde de silicona deSilikomart. Y automáticamente me vino a la cabeza chocolate y mousse, así que me apropié de este supermolde e hice la prueba. No se engancha, queda perfecto, fácil de limpiar...Ni os cuento, qué genial os vendrá comprarlo para ir practicando el postre para el día de San Valentin!




Què és millor? Que podeu fer el aquest dolç dos dies abans del sopar que tingueu i el traieu 20 abans de menjar i llestos!
Espero que us agradi aquest postre deliciós perquè la combinació de xocolata blanca, mousse de xocolata negra i melmelada de gerds, és absolutament irresistible.

Qué es lo mejor? Que podéis hacer este dulce dos días antes de la cena que tengáis y lo sacáis 20 antes de comer y listos!
Espero que os guste este postre delicioso porque la combinación de chocolate blanco, mousse de chocolate negro y mermelada de frambuesas, es absolutamente irresistible. 



CORS DE MOUSSE I XOCOLATA BLANCA
Per 6 cors
MOUSSE DE CHOCOLATE
Ingredients
250gr de xocolata fondant (jo vaig utilitzar de a marca Nestle)
100 gr de mantega
4 ous
100 gr de sucre
200 ml de nata per muntar 35% mg

Fonem la xocolata i la mantega al bany maria i deixem reposar.
En un bol fred, muntem la nata i la deixem reposar a la nevera.
Separem les clares dels rovells i afegim aquests últims a la barreja de la xocolata amb mantega.
Al bol de la batedora muntem les clares i quan estiguin més o menys fermes hi afegim el sucre poc a poc. Acabem de muntar-les fins que quedin consistents, firmes i brillants.
Afegim les clares muntades a la barreja de xocolata i mantega, poc a poc i amb moviments envolvents fins que quedi tot integrat.
Repetim l'operació amb la nata muntada. Deixem reposar a la nevera.

Muntatge bombons:
Fonem 250 gr de xocolata blanca al bany maria. Deixem temperar. `
Posem una cullerada gran a cada cor del motlle, assegurant-nos de cobrir bé tot el cor. Deixem reposar a la nevera fins que estigui solidificat. Omplim amb mousse i posem durant 15 minuts al congelador per a que agafi la consistència suficient.
Finalment posem la xocolata blanca a sobre, fent la cobertura i tornem a posar a la nevera.
Vint minuts abans de servir, els desmotllem i posem melmelada de gerds a sobre.


NOTES:
- Fer-los almenys el dia abans de menjar-los,
- Feu una recepta de mousse que sigui força espessa i consistent, sinó no us quedarà bé. Jo vaig fer aquesta de directo al paladar que és genial. Quan tinc pressa, faig la de la Thermomix, que també és absolutament genial i espessa!


CORAZONES DE MOUSSE Y CHOCOLATE BLANCOPara 6 corazones
MOUSSE DE CHOCOLATEIngredientes250gr de chocolate fondant (yo utilicé de a marca Nestle)
100 gr de mantequilla
4 huevos
100 gr de azúcar
200 ml de nata para montar 35% mg


Fundimos el chocolate y la mantequilla al baño maria y dejamos reposar.
En un bol frío, montamos la nata y la dejamos reposar en la nevera.
Separamos las claras de las yemas y añadimos estas últimas a la mezcla del chocolate y la mantequilla.
Al bol de la batidora montamos las claras y cuando estén más o menos firmes añadimos el azúcar poco a poco. Acabamos de montarlas hasta que queden consistentes, firmas y brillantes.
Añadimos las claras montadas a la mezcla de chocolate, mantequilla y yemas, poco a poco y con movimientos envolventes hasta que quede todo integrado.
Repetimos la operación con la nata montada. Dejamos reposar en la nevera.

Montaje bombones:Fundimos 250 gr de chocolate blanco al baño maria. Dejamos templar. `
Ponemos una cucharada grande en cada corazón del molde, asegurándonos de cubrir bien todo el corazón. Dejamos reposar en la nevera hasta que esté solidificado. Llenamos con mousse y ponemos durante 15 minutos al congelador para que coja la consistencia suficiente.
Finalmente ponemos el chocolate blanco encima, haciendo la cobertura y volvemos a poner en la nevera.
Veinte minutos antes de servir, los desmoldamos y ponemos mermelada de frambuesas encima.


NOTAS:
- Hacerlos almenos el día antes de comerlos,
- Hacéis una receta de mousse que sea bastante espesa y consistente, sino no os quedará bien. Yo hice esta de directo al paladar que es genial. Cuando tengo prisa, hago la de la Thermomix, que también es absolutamente genial y espesa!

CONVERSATION

4 comentarios:

  1. Em sap greu tot el q us ha passar...de vegades la vida és molt punyetera...espero però que vinguin dies més feliços i dolços...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Mònica....però com tu dius, dies més dolços han de venir! Així que ja podem engegar el forn!
      Molts petonets guapa!

      Elimina
  2. Jo de les xarxes socials m'ho he agafat com una part positiva per transmetre coses bones, molt lluny de semblar que tinc una vida que no tinc. Per què quan m'he de queixar i dir que està trista també ho dic, però si que és cert que de vegades sembla que tinguem que caure en un estat d'alegria perpètua :) Alguns volen vendre el que no és, total són humans igual...

    A mi no m'agraden gens les festes de Nadal, fins i tot amb les coses més o menys bé notava alguna cosa falsa...

    I anem pel postre... l'he vist i he dit això ho farà ta tia Neus que jo no podré jajajajaja. Però veig que es pot fer, ho probaré amb una altre motlle i de forma diferent. Ho prometo :) A vore que surt :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapíssima! Doncs si, jo també explico els mals dies...jejeje
      Si, guapa, és molt fàcil de fer. Quan vaig pensar la recepta no les tenia totes en mi , però va sortir i a la primera!

      Moltes gràcies per passar-te per aquí!Petonets

      Elimina

Subir