I ara...cap d'any!!! Vinga que encara no hem acabat!
Si és que aquestes festes es poden resumir en tres parts:
- Arreglar-se
- Menjar
- Beure
Si és que és l'únic que fem! Mare meva.... Doncs ara li toca el torn al cap d'any, una de les nits que més ha evolucionat al llarg de la meva vida.
Poques nits festives han sofert canvis tan marcats per les meves experiències vitals.
Recordo de petita a casa, sense acabar d'entendre massa bé de què anava aquella nit estranya en la que els meus pares tenien algun que altre comportament sospitós (agafaven el puntillo amb les seves amistats).
Més endavant, a la pre-adolescència, discussions dos mesos abans amb els meus pares per fixar l'hora i el lloc on volia anar. Mai van cedir en cap de les dues coses, fet que crec que ara els hi he d'agrair i que confesso, entenc perfectament. Que dur ser pare, eh!
Més tard ja tenia més llibertat i aquí van venir les macro festes de cap d'any, la coqueteria del vestit i el tornar el més tard possible a casa. Per cap d'any no es podia arribar abans de les sis!
Seguidament, la maduresa i els desenganys d'aquestes festes on a la majoria de les quals et feien pagar una entrada per estar com llaunes de sardines, que et donaven amb el preu quatre consumicions que no podies consumir per que arribar a la barra era tota una odissea i si per fi ho aconseguies, el que et posaven no es podia ni olorar!
Més endavant parelles a la colla, decidim passar el cap d'any esquiant. Tranquil·litat, diversió, neu, fred i cervesetes al caliu d'un bar de muntanya. Pla perfecte, tant, que mai més es va tornar a repetir.
Distanciament del antics amics, noves opcions amb nous companys de carrera amb els que vius altre festes, altre opcions de la gran ciutat.
Cap d'any a Madrid a visitar la meva germana que hi està estudiant: nit caòtica, sense moure'm del pis que ella comparteix amb altres i per on mig Madrid passa durant la nit. No vaig a la Porta del Sol, ella ve a mi en forma de gent interessant, divertida i inoblidable.
Cap d'any a Alemanya amb uns amics especials. Acollida espectacular de gent que no conec que em conviden a casa seva, em donen tot el que tenen. Gràcies Laura i Dani, sou molt especials. Petards i raclette definirien aquella fantàstica nit.
Altre any retrobament d'antics companys, d'antigues parelles i tornen els plans comuns. Plans tranquils, diferents, sovint precipitats, tothom massa ocupat amb la seva feina per programar. Ja no importen els vestits, els menjars o on anirem després. El que importa és estar junts i que no falti el raïm.
I aquest dilluns....aquest dilluns serà diferent del tot. Ara hi ha un vida més, un petit Lukas de dos mesets que farà que sigui una nit especial, el seu primer canvi d'any que no recordarà però nosaltres el tindrem ben present.
Em veig d'aquí uns anys, essent la tita Neus, asseguda al seu costat explicant-li el seu primer cap d'any, envoltat d'una aurèola trista de melancolia, d'una crisi galopant que va fer que molta gent ho passés molt malament, l'inici de la fi de moltes coses; un any, una crisi, que va portar canvis difícils d'assumir per tothom però que la gent som forta, que vam demostrar que tenim empenta i que en sortim de tot.
I així va ser, li explicaré, ens en vam ensortir per que som forts, som valents i ho vam aconseguir.
I aquest any, como tots els altres, em veuré fent-me promeses a mi mateixa, promeses que no compliré per que seguiré sense treure temps d'anar al gimnàs, ni per posar-me les cremes de la cara cada nit, ni les antiestries cada dia. I donaré les gràcies per tot per que ja puc estar contenta i demanaré sort pels altres!
I...a que no endevineu qui és l'encarregada dels postres aquest nit? Síiii, soc jo. Però estava força indecisa per que la veritat...no esteu empatxats?
No esteu molt empatxats?
Jo he arribat a un alt nivell de saturació tan de menjar com de fer. Aquest dies he fornejat i fornejat i fornejat, per a una casa i per a l'altra, i pel bloc, i pels amics i per la meva iaia...Vaja que no en tinc massa ganes de fer una altre postre per cap d'any i pel que m'han comentat la gent tampoc té massa ganes de menjar-n'hi. És que estem empatxats home!
I jo pensava...i què faig, què faig? Una cosa que sigui original, que no empatxi, que no sigui massa dolça, fàcil d'empassar i divertida...que puc fer?
I llavors va arribar una proposta de ma germana que em va il·luminar: “ Per que no fas algun dia Jello Shots?”
Mai havia sentit a parlar d'això! Què és això? Ella em va explicar que ho havien fet a Vietnam on els venien per recollir diners per donar a un orfandat.
Es tracta ni més ni menys que “xarrups de gelatina”!!!! No us sembla genial?
És un postre-copa que engloba el xarrup de final de l'àpat però que es pot mossegar. Em va sembla ideal per una nit de cap d'any i de ben segur que sorprendrem amb això!
I com no, fàcil, fàcil de fer! Podeu fer-ho del licor i el gust que vulgueu. Jo ho faig de Vodka pe que és el que m'agrada però com si hi voleu posar ron, whisky...o licor d'herbes.
PD. Gràcies per la teva visita! Moltes gràcies perque fa que tanta feina valgui la pena!
P.D: Recordeu que us podeu fer seguidors si us agraden les meves receptes i les meves històries.
P.D. Ja ens podeu seguir per facebook i pinterest.
PD. Aquest també serà el primer canvi any del meu petit Coulant. Ell només ho sabrà perquè tindrà un òs de pernil per celebrar-ho!
JELLO SHOTS DE VODKA (XARRUPS DE GELATINA):
INGREDIENTS:
(per uns 10 xarrups en gots de 20 cl)(*1)
1 sobre de gelatina de maduixa(85 gr)
1 sobre de gelatina de llimona (85 gr)
1 sobre de gelatina de piña (85gr)
Vodka (podeu utilitzar l'alcohol que vulgueu)
Aigua
MÈTODE:
En primer lloc fem la gelatina de pinya:
Preparem deu gotets de 20cl o com vosaltres vulgueu.
Posem 250 ml d'aigua a escalfar.
A part, en un altre bol, barregem 140ml d'aigua freda+ 110ml de vozka i ho deixem reposar a la nevera. (*2)
Quan l'aigua del foc arriba al punt d'ebullició i tirem el sobre de gelatina i removem fins que es dissolgui completament.
Quan estigui dissolt ho posem en un bol i ho deixem refredar uns dos minutets. Passats aquests i afegim la barreja d'alcohol + aigua que teníem reposant a la nevera.
Omplim un terç de cada gotet d'aigua i deixem reposar a la nevara fins que la gelatina quedi consistent (entre 2-4 hores)
En segon lloc fem la gelina de llimona:
EL procés és exactament el mateix només amb una variació.
La gelatina de llimona també és de color groc i si ho deixo així queda molt poc colorit. Vaig decidir que ho volia verd.
Quan l'aigua comença bullir, tirem el sobre de gelatina fins que es dissolgui. En aquest moment quedarà d'un color groc, llavors i afegim colorant blau ...et voilà! Queda la gelatina color verd!
En tercer lloc fem la gelatina de maduixa: tot igual
Amb cada una anem omplint un terç del gotet, fins que queda una gelatina tricolor.
NOTES:
(*1) Aquesta mesura va bé si voleu servir-los amb el mateix got i que la gent s'ho mengi amb cullera. Però si voleu desmotllar-los com en les fotografies, utilizeu una mesura de got més petita perque tan grans s'acaben espatxurrant passats uns minuts.
Vigileu! Aquests xarrups pugen, més que el vi potser, encara que tot depèn de la concentració d'alcohol que poseu. Però vigileu i aviseu als vostres convidats, que no volem disgustos, eh!
Deixem reposar entre 2i 4 hores cada vegada que posem un pis sinó no quedarà estratificat.
Si seguiu aquest ordre us quedarà com el meu però podeu fer variacions en ordre o color o el que vulgueu!
Podeu posar la concentració d'alcohol que vulgueu però recomano prudència!
(*2) La barreja de l'aigua i d'alcohol és important deixar-la una estona a la nevera per que al posar-ho deprés amb la barreja calenta es podria evaporar l'alcohol. I això no ho volem!!!!
Jo he utilitzat aquests gotets perquè són els que tenia però podeu utilitzar-los més petits i de plàstic o posar-hi palets (rotllo gelat). Tingueu en compte que és alcohol i és millor fer-los petits.
Per exemple: en podem fer uns de més elegants en els que el got és el protagonista!
A partir d'aquí la imaginació juga un important paper i que cadascú la faci volar al màxim!
No oblideu que feu si ho feu ho podeu penjar al facebook de Lo Cupcake i compartir-ho amb tothom!
BON ANY A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Bon any Neus!!
ResponEliminaAl llegir el teu post, també m'has fet recordar a mi les meves nits de fi d'any...i si han sigut variades i canviants al llarg dels anys.
Tant sols desitjar que aquest 2013 ens dugui tot el que desitgem i a poder ser que sigui millor que el passat!
ptns!!
Bony any Cristina!!! AIx si! Que el 2013 es compleixin tots els nostres projectes!
ResponEliminaPer cert, impressionant el vostre Panettone!
Petons