D'onades de calor i polos de maduixa i iogur ben refrescants
Aquest any, per primera vegada en la història, he dormit amb la finestra oberta i destapada. No sé si perquè fa més calor que altres anys, perquè el meu cos té uns anys més (sovint les dones em diuen que amb els anys, suporten pitjor la calor) o és tot psicològic. Si que es veu que hi ha una onada de calor, però res que jo no pugui suportar estoicament, com ja he fet en altres ocasions. Serà per onades de calor!!!
Recordo una que em va enganxar a Alacant i quan tothom semblava morir, Ferran i jo passejàvem alegrement pel carrer. L’aigua del mar estava calenta, com mai l’havia notat abans. La gent es queixava i jo estava encantada de la vida.
Recordo una que em va enganxar a Alacant i quan tothom semblava morir, Ferran i jo passejàvem alegrement pel carrer. L’aigua del mar estava calenta, com mai l’havia notat abans. La gent es queixava i jo estava encantada de la vida.
No sé, però fins i tot Ferran es va quedar estranyat quan el Juny li vaig proposar de treure el nòrdic. No es podia creure que jo per iniciativa pròpia proposés aquella bojeria (que per a mi, ho era). No es podia creure que al Juny estava dormint amb un llençol fi sense haver passat anteriorment per discussions, xantatges i negociacions prèvies.
Cada any era la mateixa història i pensàvem que seria així eternament. Com ja li dic en algunes ocasions:
Ni jo et convenceré a tu ni a tu a mi; per tant, no val la pena discutir.
Però sembla que la teoria és perfecta; una perfecció que a la realitat no funciona en absolut.
Cada any era la mateixa història i pensàvem que seria així eternament. Com ja li dic en algunes ocasions:
Ni jo et convenceré a tu ni a tu a mi; per tant, no val la pena discutir.
Però sembla que la teoria és perfecta; una perfecció que a la realitat no funciona en absolut.
Al final ens plantàvem pels vols de Sant Joan, encara amb el nòrdic i Ferran força enrabiat al aixecar-se. Es clar que ell no es tapava però la radiació de la calor li devia afectar. I això que estem parlant de Ferran, l’home més fredolic de la historia!
Així que ara ell està encantat amb els meus nous hàbits “calorils” i jo sembla que tota la vida hagi dormit amb la briseta d’aire de la finestra. I he descobert una coseta deliciosa en aquesta casa.
Fa dos anys que hi vivim i no ho havia sentit. Dormir amb la finestra oberta fa que puguis sentir els grills, un so que em recorda a la meva infància i que em submergeix en un son reparador i agradable.
Com fredolica que sóc, no tinc aire acondicionat a casa.
Així que ara ell està encantat amb els meus nous hàbits “calorils” i jo sembla que tota la vida hagi dormit amb la briseta d’aire de la finestra. I he descobert una coseta deliciosa en aquesta casa.
Fa dos anys que hi vivim i no ho havia sentit. Dormir amb la finestra oberta fa que puguis sentir els grills, un so que em recorda a la meva infància i que em submergeix en un son reparador i agradable.
Com fredolica que sóc, no tinc aire acondicionat a casa.
I com bona fredolica que sóc, no m’importa fornejar a l’estiu. Gens; en absolut. Bé, he de dir que en ocasions, sobretot quan ho faig al migdia, la calor de l’electrodomèstic em sobrepassa però quan això passa, quasi sempre he acabat de fornejar i després només queda el gran plaer de menjar-s’ho.
Perquè sarna con gusto no pica i perquè quan a una li agrada fornejar, no pot evitar fer-ho, faci el temps que faci.
Però aquests dies, ja he dit que estic especialment calorosa, fins i tot m’he banyat a la platja (quan normalment ho faig a l’Agost). Si a això li sumes el super regal d’aniversari del meu maridet, que els que em seguiu a les xarxes social, ja sabeu de que va. I pels que encara no ho heu vist, us informo que sembla que el meu maridet ja sap captar les indirectes i sap on comprar-ho. M’ha regalat la geladora de la Kitchen Aid, i motlles per fer polos!
Perquè sarna con gusto no pica i perquè quan a una li agrada fornejar, no pot evitar fer-ho, faci el temps que faci.
Però aquests dies, ja he dit que estic especialment calorosa, fins i tot m’he banyat a la platja (quan normalment ho faig a l’Agost). Si a això li sumes el super regal d’aniversari del meu maridet, que els que em seguiu a les xarxes social, ja sabeu de que va. I pels que encara no ho heu vist, us informo que sembla que el meu maridet ja sap captar les indirectes i sap on comprar-ho. M’ha regalat la geladora de la Kitchen Aid, i motlles per fer polos!
No és genial?
Així doncs, us deixo amb la millor recepta de polos que pugueu trobar. Bé, una de les millors perquè n’hi ha tantes!!!
Porta iogurt, maduixes i un toquet de llimona! Espero que us agradin tan com a mi i a la meva àvia, que ha xalat com una nena! És que m’encanta veure-li aquella cara d’il·lusió quan entro a casa seva amb algun dolç a la mà! És encantadora!
POLOS DE IOGUR I MADUIXA
Ingredients per a 6 polos
120 gr de sucre
150 ml d’aigua
350 gr de iogur grec
2 cullerades de xarop d’auró (en el cas que no en tinguem, es pot substituir per dues cullerades de mel)
ratlladura de mitja llimona
12 maduixes *
En una olla posem el sucre i l’aigua i escalfem fins que el sucre quedi totalment diluït. Apartem i deixem que es refredi.
Així doncs, us deixo amb la millor recepta de polos que pugueu trobar. Bé, una de les millors perquè n’hi ha tantes!!!
Porta iogurt, maduixes i un toquet de llimona! Espero que us agradin tan com a mi i a la meva àvia, que ha xalat com una nena! És que m’encanta veure-li aquella cara d’il·lusió quan entro a casa seva amb algun dolç a la mà! És encantadora!
POLOS DE IOGUR I MADUIXA
Ingredients per a 6 polos
120 gr de sucre
150 ml d’aigua
350 gr de iogur grec
2 cullerades de xarop d’auró (en el cas que no en tinguem, es pot substituir per dues cullerades de mel)
ratlladura de mitja llimona
12 maduixes *
En una olla posem el sucre i l’aigua i escalfem fins que el sucre quedi totalment diluït. Apartem i deixem que es refredi.
En un bol barregem el iogur, el xarop d’auró i la ratlladura de llimona. Quan l’amíbar estigui templet l’afegim al bol i remenem bé, fins que quedi tot integrat.
Preparem els motlles, posem els trossos de maduixa a dintre, fins que ens quedem a un dit del total, aproximadament. Afegim el líquid amb compte.
Tapem amb els pals del motlle i posem a congelar. Unes 5 hores solen ser suficients, tot i que jo sempre ho intento fer amb una mica més d’antel·lació.
NOTES:
- Pel meu gust trobo que queda molt millor posar els trossos de maduixa al motlle i després omplir el líquid. En canvi hi ha gent que prefereix barrejar els trossos de maduixa amb el líquid i seguidament omplir el moltlle. Ho podeu fer com vulgueu, tot està permés. A mi m’agrada més la primera forma perquè controlo el nombre i la disposició de trossos de maduixa que hi haurà a cada motlle.
- La quantitat de maduixes és molt variable. Les meves eren molt petites i a mi m’agrada posar tot el motlle ple per a que un cop fets els polos, quedin ben repartides.
- El motlle dels polos, com molts, portava els seus pals de plastic i de color verd que a mi no m’agraden gens. Tenia una caixa amb pals de fusta, que m’agraden molt més així que els he utilitzat. És una mica cutre però tampoc ho ha de veure ningú. He cobert la superfície amb paper de plata i he clavat els pals, abans de posar-ho al congelador. Però això va a gustos.
Tapem amb els pals del motlle i posem a congelar. Unes 5 hores solen ser suficients, tot i que jo sempre ho intento fer amb una mica més d’antel·lació.
NOTES:
- Pel meu gust trobo que queda molt millor posar els trossos de maduixa al motlle i després omplir el líquid. En canvi hi ha gent que prefereix barrejar els trossos de maduixa amb el líquid i seguidament omplir el moltlle. Ho podeu fer com vulgueu, tot està permés. A mi m’agrada més la primera forma perquè controlo el nombre i la disposició de trossos de maduixa que hi haurà a cada motlle.
- La quantitat de maduixes és molt variable. Les meves eren molt petites i a mi m’agrada posar tot el motlle ple per a que un cop fets els polos, quedin ben repartides.
- El motlle dels polos, com molts, portava els seus pals de plastic i de color verd que a mi no m’agraden gens. Tenia una caixa amb pals de fusta, que m’agraden molt més així que els he utilitzat. És una mica cutre però tampoc ho ha de veure ningú. He cobert la superfície amb paper de plata i he clavat els pals, abans de posar-ho al congelador. Però això va a gustos.
