Dios puso a Adán y Eva
en el Jardín del Edén (Génesis 2:15), el paraíso, y
para probar su fidelidad y obediencia les dio el mandato de comer de todos los
frutos del árbol
del huerto, excepto uno, llamado árbol de la ciencia del bien y del mal (mas no
les prohibió comer del árbol de la vida) indicándole a Adán y Eva que
si comían los frutos de él, iban a morir (Génesis 2:16-17)
I si,
en va menjar i segons això, ara estem on estem i som el que som. Però és clar,
perdoneu-me perque…entenc perfectament a l’Eva!!!
Al
marge de la connotació religiosa….A veure, si et planten al davant un pomer ple
de pomes ben apetitoses…mmm…
Ara
imagineu-vos aquelles pomes vermelles o verdes (és igual), que desprenen una
olor que pràcticament serveix d’ambientador i que et fa venir la boca aigua.
Aquelles
pomes que quan les mossegues et fan salivar, que quan les talles deixen anar
aquell líquidet tan bo. Aquell toc àcid de la pell que fa que no puguis para de
mossegar-la, una i altra vegada.
Mmmmm…pometes meves, pometes àcides….
Eva,
et comprenc, sé que era inevitable. Les dones de l’univers et perdonem, no et
preocupis,. I què, si per això se’ns ha quedat l’estigma de ser les provocadores
del pecat original!
Es
veu que també vas provocar a l’Adan per a que en mengés. Doncs ni se
t’ocurreixi sentir-te culpable, que ell hagués pogut dir que no!
Mmmmm…pometes
meves, pometes àcides….
Les
pomes sempre han tingut per a mi un component pervers, potser pecador. Un pecat
delicat i sensual, un pecat potser lliure de culpa, si és que pot existir.
Fruita
de la pasió? Au va! Res com una poma per despertar-la, la passió!
I
Eva, llàstima que no vas descubrir la compota de poma! Està…està bonísima! Si
pots passa’t pel meu blog i mira just el post anterior. La veritat és que surt
molt bona i la pots combinar amb moltes coses.
O fer
com jo, simplement a cullerades, a dintre la boca.
I em vaig quedar amb la compota de poma entre les mans acabada de fer i pensant amb què la podia combinar. I només em venia al cap “pomes i pomes”!
Mmmmm…pometes
meves, pometes àcides….
I uns
cupcakes de poma amb compota de poma? Eh, Eva, què et sembla? Això sí
que seria un pecat original!
I
si...encaixo el cupcake dintre una poma?
- Algú vol fruita o passem als
postres?
Nooo! A Lo
Cupcake ho fem tot junt! Deliciosa
manera de combinar les dues coses.
Vénen
aquells amics a sopar a casa meva, sí aquells que sempre ens conviden a sopar
exquisideses fetes per ells.
Sé que amb això jo noi hi puc lluitar, sé que el
meu sopar serà típic i tòpic, i sé que acabaré fent amanida (més o menys
complicada) i un segon plat força socorregut.
Si em veig molt apurada, potser
fins i tot la meva àvia em farà una truita de patates.
Però
sé que amb el postre jo puc lluitar, és la meva parcel·la i aquí quedaré bé! I
si et plantes amb aquesta presentació? Estic segura que quedaran encantats!
Ara
imagineu un sopar romàntic, taula per a dos al costat de la finestra del
diminut menjador.
A fora, la vida nocturna segueix però no la sentiu,
resguardats a l’escalfor i la intimitat de casa. Espelmetes acompanyant,
tovallons vintage i la poma, la sensual i pecadora poma, amb un toc dolç al seu
cor que combina una explosió de sabors “pomils”.
Ideal
per acabar mooolt bé la nit, no creieu?
Mmmmm…pometes
meves, pometes àcides….
CUPCAKES DE POMA I CANELA:
Per a 48 minicupcakes
INGREDIENTS
115
gr de mantega
180
gr de farina200 gr de sucre
2 ous
1 culleradeta de llevat
1 culleradeta de bicatrbonat
120 ml de llet
canela en branca
MÈTODE:
Posem la llet amb la branca de canela al foc i arribem al punt d’ebullició. Después enretirem del foc i deixem reposar.
Tamisem la farina amb el llevat i el bicarbonat i apartem.
Al bol de la batidora batim la mantega i el sucre fins que quedi una barreja homogènia i mes blanquinosa.
Afegim els ous un a un, batent después de cada incorporació.
Després afegim la meitat de la barreja de farina i batem. Seguidament la meitat de la llet. Després acabem la farina i finalment el que queda de llet.
Repartim la barreja entre les càpsules sense omplir més de 2/3.
Posem a sobre de la massa petits quadradets de poma.
Fornegem
durant 10-12 minuts o fins que un escuradents surti net.
MUNTATGE:
Foradem una poma amb un diamètre que hi càpiga un mini cupcake. Amb un pinzell, untem la part de dintre de la poma amb aigua i llimona per evitar l’oxidació.
Encaixem
el mini cupcake, posem per sobre compota de poma (que podeu veure aquí com es
fa) i finalment decorat amb buttercream de vainilla (o del que vulgueu).
Jo he guardat el tronquet de la poma per enllestir la decoració.
Espero que us agradi!!!!!!!!!
Que original, i és una manera una mica més sana de presentar un Cupcake. Un dia d'aquests ho provaré. :)
ResponEliminaGràcies Nuria, me n'alegro que t'hagi agradat!
EliminaJa em diràs que tal et surt!
Molts petonets
Hola Neus, em dic Chus i m'agrada molt el teu blog: les receptes, les històries que conteu, les fotografies i aquest fantàstic "lo" del títol. Si et passes pel meu blog, tinc un regal per tu. http://mansanesinopomes.blogspot.com.es/2013/06/el-nostre-primer-premi.html
ResponEliminaAhhh!!Moltes gràcies guapes!
EliminaDoncs us encantaria la meva consulta de podologia que es diu "Lo Peu"! jajajaja
Moltes gràcies pel premi i per aquestes paraules tan boniques! Ara passo a recollir-lo!
Petonets
Un cupcakes ben afruitat! Una abraçada!
ResponEliminaSí, és hora de posar-hi un toquet una miqueta sa, no?
EliminaGràcies guapa!Molts petonets!
Que chulo y que bonito!! con la manzana resulta más ligera!! Besos!!
ResponEliminaMuchas gracias guapa! Combinar lo sano con lo dulce!
EliminaBesitos y gracias por estar por aquí!