Vells temps amb donuts de caramel de canyella
L’altre dia
vaig viure un moment memorable. Si, si, memorable. Res d’aquelles coses
importants que et canvien la vida, però sí aquelles que et fan tornar per uns
instants a la vida d’abans.
I si això passa
al voltant d’aquests donuts amb caramel de canyella, doncs ja és converteix en
una tarda perfecta. Amb els anys tot canvia, les amigues canvien, les feines,
les circumstàncies i tot el que ens envolta, canvia; i sovint a velocitats
vertiginoses que fa que ni ens en adonem.
Un d’aquests
dies, celebràvem un aniversari d’un amic. Estàvem tots, els de sempre reunits a
quasi sempre la mateixa casa. Érem els mateixos, anàvem vestits cadascú com li
és característic, xerràvem de la mateixa manera i utilitzàvem quasi les
matexies expressions de fa dos anys enrere.
Però el que
havia canviat radicalment eren els temes de conversa i una cridòria ambient que
ens acompanyava en tot moment.
Aquesta
cridòria es deu a les criatures que recentment han format part de la nostra
colla. Uns bessons de 6 mesos, un bebè de 11 i un nen de 3 anys fan que les
converses d'interrompin contínuament, que les mirades no estiguin fixades en
l'interlocutor sinó que hi ha un ull que es fixa en els nens, comprovant en tot
moment que estan bé.
Quan caminen
perquè no caiguin en un mal lloc, o perquè no caiguiin, simplement. Els bebès
de cop ploren, quan menys t'ho esperes i el gran, sovint veu que ha deixat de
ser el centre d'atenció i les seves actituds pretenen demostrar que encara no
està a l'oblit.
Un guirigall
que fa difícil de mantenir una conversa llarga (em refereixo a més de 3 minuts
seguits), coherent i d'algun tema que no sigui "d'ells mateixos".
I pobrets ells
no es lliuren de nosaltres. Que si un l'agafa en braços, que si l¡altre li fa
carantonyes, que si ens apropem a les seves petites cares mentre amb una veu
especialment aguda els hi diem que són els més guapos del món.. Van de braç en
braç, de petons en petons i d'abraçada en abraçada; és que potser no ho
aguantaria cap adult!
En moment,
tipus miracle, es van adormir. Els bessons ja és normal que fagin petites
dormidetes però és ben estrany que els altres dos coincideixin a l'hora de fer
la becaina. Però el miracle va passar i així estàvem tots, asseguts a la taula,
parlant en veu baixa davant unes tasses de cafè, amb la major de les
tranquil·litats. Al cap d'una estona i encara no sé com, estàvem les quatre
amigues assegudes-estirades al sofà, unes recolzades sobre les altres, amb una
copa de cava a les mans i xerrant entre riures.
I sí, vam
començar a xerrar de les nostres coses, de les coses de sempre. Vam començar a
parlar de botigues online, de botigues físiques, de règims que mai farem, i de
planificar nits de "juerga" que possiblement tampoc complirem mai.
Parlem de records de festes, de records d'ex- parelles i de fracassades noves
parelles i de l'època d'estudiants. I aquell estona, aquell instant de retorn
al passat em va fer molt feliç. Viatjar en el temps on no hi havia
preocupacions més que les dates dels exàmens em va rejovenir per uns instants.
No sé si elles
se'n van adonar, però a mi em van regalar un moment fantàstic de nostàlgia.
Serà l'efecte d'aquest donuts tan deliciosos el que va provocar aquells moment?
Doncs ja sabeu, només us queda provar-los! Deixareu a tothom amb la boca oberta.
Doncs ja sabeu, només us queda provar-los! Deixareu a tothom amb la boca oberta.
DONUTS AMB
CARAMEL DE CANYELLA
Per a uns 10
donuts
Ingredients per
al caramel de canyella:
85 gr de
mantega
2 culleretes de
canyella en pols*
70 gr de sucre
morè
1 cullereta de
llet
1 cullereta de
maizena
1 cullereta
d'extracte de vainilla
Ingredients per
a la massa del donuts:
200 gr de
farina
110 gr de sucre
2 culleretes de
llevat en pols
1/4 de
cullereta de sal
1/4 de
cullereta de nou moscada en pols
1 ou
125 ml de llet
Preescalfem el
forn a 180ºC i untem el motlle de donuts amb mantega o amb spray antiadherent.
Per a fer el
caramel: En una olla posem la mantega fins que es desfaci. Agafem 4 cullerades
soperes i les apartem en un bol.
A l'olla on
queda la resta de la mantega afegim la canyella, el sucre morè, la llet, la
maizena i l'extracte de vainilla. Remenem i escalfem fins que estigui tot
disolt. Posem dues cullerades soperes de la barreja al motlle dels donuts,
assegurant-nos que tota la superfície queda coberta.
Per a fer la
massa dels donuts: posem l'ou i la llet al bol on teníem les 4 cullerades de
manega apartades. Afegim la farina, el sucre, el llevat en pols, la sal i la
nou moscada i batem, a velocitat baixa.
Omplim el motlle per sobre d'on abans hi era el caramel, no més dels 2/3
de la capacitat.
Fornegem durant
8 minuts o fins que un escuradents surti net. Al treure del forn deixem
refredar durant uns minuts i desmotllem a sobre d'una reixeta.
NOTA:
* A mi em va
sembla massa canyella, tenint en compte que és un gust que em satura bastant.
Però això va a gustos!
