-
Si és
que no mengeu prou fruita – sentencia mun pare quasi cada vegada que ens veu.
Si tenim mal de
cap, un eccema, tos o mal de panxa és SEMPRE perquè no mengem prou fruita. I ho
diu un que és metge.
No cal que
esperis que et recomani algun remei, perquè tot és per culpa de no menjar
fruita. No entenc tampoc com Ferran i jo continuem essent sincers i
admetent-ho. Bé que podríem dir-li:
-
Si ja
fa mesos que en mengem! I un munt! I tot i així, senyor doctor, tinc mals de
cap. Pot ser, senyor metge? - imagino dir-li amb certa sorna.
En part té raó,
n'hauriem de menjar més. La veritat és que ens agrada i és sana i tot això però
no sé que ens passa. Bé sí ho sé.
A veure, entre
nosaltres i que d'això no se n'assabenti Ferran, és per que a ell no li agrada
gaire. Ferran mai ho admetrà això però es veritat.
A vegades és la
mandra la que ens incita a passar de llarg d'aquell tros de fruita que ens
espera a la nevera. Aquella pruna pobreta, que em mira amb cara de “prunes
agres” (bo, eh! Si és que tinc un humor...). Doncs bé, la pobra pruna que em
mira i em diu que m'espavili, que ja no pot més! I cada vegada està més fosca i
aigualida i pansida.
I quan és el
préssec el que ens espera? A Ferran li fa mandra pelar-lo, crec que és superior
a ell i jo...la veritat, doncs no em ve de gust pelar-li els préssecs (sí, els
préssecs).
A mi m'agraden
aquells préssecs que són vermells per fora i blancs per dintre. Sabeu quins
dic? Estan requetebons! Però resulta que són emprenyadors de menjar.
Em preparo un
plat, ben net perquè segur que em relliscarà el préssec o un tros d'ell i
llavors agafa gust a salmó o suquet de quelcom del dinar. Ja tinc plat net i la
fruita en qüestió ben fresqueta.
Ara un ganivet
ben afilat, dels que tallen molt perquè la pell d'aquest préssec tendeix a
escorre's un cop la intentes tallar.. Molt bé, doncs som-hi!
M'assec ben
recta, agafo el ganivet i pelo amb dificultat el préssec. Els que coneixeu
aquesta varietat, sabreu que és escorredissa i costa una mica pelar-la.
Finalment tot
preparat, amb la fruita que desprèn una olor que fa venir salivera. Tallo un
tros i me'l poso a la boca. “mmmm....ha valgut la pena...que booo!”
I llavors, de
cop, noto com un xorret de líquid enganxifós recorre tot el meu avantbraç fins
arribar al colze. El perill és ara que la goteta en qüestió no arribi al terra
o el que seria pitjor, a la cadira. Però es que encara estàs aguantant un petit
tros de préssec que engoleixes amb pressa. Aixeques el braç ràpidament i amb la
boca plena del sucós préssec mires a l'acompanyant que tens al davant, sense
poder parlar mentre estires el braç amunt i amunt per evitar que la goteta
caigui.
Si l'acompanyant
està una mica despert, potser ho pilla ràpid. Si el vostre acompanyant és com
Ferran, el primer que farà és mirar al sostre. El maleireu al mateix temps que
noteu que la goteta, definitivament s'ha després.
I és clar, a un
se li passen les ganes de menjar res amb aquest calvari.
Per altra banda,
Ferran i jo hem adquirit la capacitat de convertir una cosa sana en...en...no
tan sana? Un cop has decidit que a partir d'ara menjaràs fruites que no es
pelin i que no regalimin.
I llavors un dia
vas al supermercat i veus un munt de maduixes esplèndidament col·locades i
penses “ja està! Com no se m'havia ocorregut? Les maduixes ni es pelen ni gotejen!
I són bones, són ideals”
Doncs el fet de
menjar fruita perd tot el seu encant quan aquesta la comences a barreja amb
certes coses.
Soparet tranquil,
agradable i força lleuger. Et planteges sopar poquet per evitar aquelles
digestions pesades que tan arriben a fastiguejar. Sabeu que fins i tot es poden
tenir malsons? Espereu, que me'n vaig per les rames.
-
He
comprat maduixetes. En mengem?
I si, cosa
inèdita, ens posem d'acord, no només en menjar fruita sinó en el moment. Rento
les maduixes i penso que estaran boníssimes! Porto la safata i la meva sorpresa ve quan arribo a taula.
Ferran ja ho té
tot preparat i no són unes espelmetes no. Un plat amb sucre i un pot de nata
montada al seu costat són els seus acompanyants. I és clar, si a cada mos de maduixa
la suques amb sucre i menges nata amb algun trosset de maduixa, doncs això no
és sa. No fotem! Que em menjat fruita? Si.
Que em menjat sa?
No.
No crec que el
meu pare interpretés això com a menjar fruita. Però em passarà el mal de cap
senyor doctor?
I
llavors.....vaig descobrir els Smoothies!!!!Porten fruita senyor doctor! Porten
fruita papa! Lleugers, fresquets, colorits i sobretot, sobretot porten fruita!
Apa, espero que
us agradin!
SMOOTHIE DE
PLÀTAN I GERDS
Ingredients
120 gr de gerds
congelats
4 cullerades
grans de gelat de vainilla
1 yougurt natural
1 plàtan
1 cullerada gran
de mel
2 cullerdades de
sucre
1 cullereta de
canyella
(*) aneu
aproximant la quantitat de sucre. Queda una miqueta àcid pels gerds que a mi
m'encanta, però si us agrada li afegiu més sucre.
Mètode:
Barregem tot i
batem. Servim ben fresquet.
Jo el faig amb suc de fruita, en comptes de amb gelat i sense sucre, i així encara és més sa (a nivell doctoral vull dir!!!). Jo sóc una fan dels smoothies, i el de gerds és brutal!!!
ResponEliminaMònica, és que tu ets una fan dels gerds, reina!!!
EliminaSi? Jo no els havia probat mai! Havia vist les versions sanes però és que jo...a per totes! Gelat, mel, sucre...jajajaja! Però reconec que tinc un problema amb els dolços! Doncs ja passaré pel teu blog per mirar receptetes de smoothies sanes!
EliminaMolts petonets!
Madre mia!!
ResponEliminaPero que barbaridad, que pinta
:*
Jajaja! Me alegro que te guste! Mi abuelita se quedó enganchada con el smoothie!
EliminaYa me ha pedido otro!
Besitos y gracias por pasarte!