Aquest post va relacionat amb el dels cupcakesd’avellana. Recordeu que hi portàven unes avellanes caramelitzades
superoriginals a sobre, oi? La idea està extreta del llibre de la Martha Stewart
però no sé si és que jo estava molt espessa aquell dia o al llibre no queda
suficientment clar...però no hi havia forma de que em sortís. Que si la
llàgrima cristal·litzava, que si no quedava llàgrima, que si només feia una
graaan gota!
Així que amb aquest tutorial ho intentaré
explicar de la manera més clara possible per a que no passeu pels quatre
intents meus.
INGREDIENTS:
Avellanes torrades i pelades (les que vulgueu
fins a 24)
Pals de fusta (dels que s’utilitzen per fer
pinxos)
650 gr de sucre
185 ml d’aigua
MÈTODE:
Primer, agafeu els pals i claveu les
avellanes. Aneu amb compte perque si les voleu clavar massa se us trencaran i
si les claveu massa poc no s’aguantaran. Heu de trobar el punt mig tenint en
compte que algunes les acabareu perdent.
A la repissa de la cuina, tingueu preparada
una fusta o quelcom que pesi i forreu el terra de la zona amb paper de diari.
Ompliu la pic de la cuina amb aigua freda.
En una cassola posem el sucre i l’aigua a foc
mig i anem removem de quan en quan
fins que el sucre s’hagi dissolt i la barreja passi de blanca a transparent.
Pareu
de remoure en aquest moment. Seguim cuinant fins que
comenci a bullir.
Amb un pinzell humit podeu anar netejant els
bordes per evitar la formació de cristalls.
Contiuem bullint tranquil·lament, no us
preocupeu pels canvis de coloració del sucre. Ha d’arribar a tenir un color
ambar (mig fosc, sense arribar a fosc del tot) i és en aquest moment on heu de
parar.
Si teniu termòmetre de caramel (jo no en
tenia) és fins als 180º. En aquest moment el traeiu del foc i submergiu la cassola
en aigua per detenir la cocció. Esperem uns minuts i comencem a provar fins que
veiem que al sucar-hi una cullera forma un fil.
LLavors suquem l’avellana i donem voltes sobre
si mateixa per a que faci una bona capa de sucre i així tinguem després una
bona gota.
 |
| Ja veieu les pobres avellanes que van morir durant el procés |
Posem el pal a sota la fusta deixant que es
vagi formant la gota. Important posar papers de diari a sota si no voleu deixar
el terra perdut!
NOTES:
Si voleu fer, per exemple, deu avellanes
prepareu-n’hi 15 perque sempre n’hi ha unes quantes que es queden al fons de la
cassola.
Aquest tipus d’avellanes caramelitzades s’han
de presentar a les poques hores o el mateix dia d’haver-les fet perquè la gota
vertical va baixant i desapareixent amb les hores. Depèn molt del clima on us
trobeu, en el meu cas és càlid i humit, el pitjor!
Per fi queda desvetllat el misteri! Déu n'hi do quina currada, això sí, els resultats són espectaculars. Petons.
ResponEliminaJajajajja! Si, Chus i em va costar uns quants intents però val mooooolt la pena!
EliminaMolts petonets!
Són una passada!!! Això és rebosteria creativa d'alt nivell!!!
ResponEliminajajajaj!
EliminaMoltes gràcies Mònica, però seguint els passos bé (jo entre l'anglés del llibre i que aquell dia no estava fina no els seguia), no té tanta dificultat!
Bona idea, Neus!! Sembla molt fàcil de fer, ho provarem!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi! La idea és de la Martha que és una artista!
Elimina