I tornem-hi a ser....les festes Nadalenques....aix, perquè
em fan tanta mandra? De fet, crec que podria penjar els mateixos post de l’any
passat perquè res en mi ha canviat si de sentiments festivo-nadalencs es
tracta.
Aquest any a més, agreujat per la mot del meu avi...estava
força desanimada aquests Nadals, amb unes ganes boges que passin, només
atenuades per la festa laboral, que també ja em fa falta.Sí que es veritat que quan penso en postres Nadalencs se’m
passen totes les penes i es que n’hi ha tantíssims! Però tants!!!!
Que el Nadal no m’agrada massa ja és una cosa ben sabuda
pels meus lectors i la veritat és que no sabria que més escriure en aquest
post.
Ja dic que podria fer un “copiar-pegar” de l’any passat
perquè segueixo pensant igual i la meva vida pocs canvis ha tingut però hi
hauria queixes per auto-plagi i la liariem. Però la veritat és que no sé que
escriure...no he fet tampoc galletes de gingebre en forma de caseta nevada, ni
arbres de Nadal amb cupcakes, ni res de res....És cert també que aquest any el
meu cap està “en un altre lloc” que ja us explicaré on, de fet, tinc unes ganes
boges de fer el post! I mentre faig i desfaig, compro bitllets i faig
maletes....doncs no penso en fer galetes, ni cupcakes nadalencs ni res de res.
Però l’altre dia, estava asseguda al sofà assaborint un
deliciós tros de torró de xixona...que bo!!!!! “Quina llàstima que els dinars
són tant copiosos que només de mirar el torró al final del postre m’enfalaga” ,
penso mentre deboro mossegada a mossegada aquella delícia.
Per això als grans banquets serveixen aquells sorbets de
llimona, que sembla fins i tot que et facin lloc a l’estómac per seguir
empassant com si portéssim quinze dies sense menjar.
I el pitjor del cas és que arribo d’aquests dinars a la
tarda a casa i al vespre ja estic picant quelcom. Però si és impossible que
tingui gana! Però allí estic, enganxada a la cuina, ja és igual si dolç o salat
(que quasi sempre és dolç).
És com si despertés al monstre que tots tenim a l’estòmac
(alguns més adormit que els altres) i que es dedica a enviar missatges al
cervell per a que només aixequem el cul del sofà per menjar més i més. I més i
més...
Doncs bé, allí estava mossegant la delícia de xixona sota
l’atenta mirada del meu petit Coulant, quan de sobte em vaig il·luminar. I
si... i si.... siiiii!!!!!! Ho tinc!
I si enlloc de menjar per postres torró, ho fem però en
forma de gelat? No seria genial acabar el dinar amb el gustet del torró però la
textura i la frescor del gelat?
Es clar! Com no se m’havia ocorregut abans! Vaig aconseguir
que la meva mami es saltés la dieta amb el meu gelat de tiramisú però ara ho
aconseguiré amb el de xixona!
Fent un vermudet a peu de platja, amb el nostre clima
privilegiat, se li van il·luminar els ulls a una bona amiga, que s'està iniciant
en tot aquest món. Em fa gràcia perquè xerrant xerrant em diu: -És que em
relaxa!.
Em vaig posar a la cuina, començant a preparar-ho tot.
Llegeixo el primer pas a seguir:
" trossejar el torró de xixona" així que ho vaig
fer i...inevitablement em va envaïr una gran nostalgia. Era el torró preferit
del meu avi, que ja sabeu que ens va deixar aquest Abril. M'imagino com li
hagués agradat el seu torró convertit en gelat. Va per tu iaio!
GELAT DE TURRÓ DE XIXONA
Recepta extreta de Whole Kitchen
Ingredients:
300 ml de llet sencera
200 ml de nata líquida
4 rovells d'ou
2 cullerades de sucre
2 cullerades de mel
1 barra i mitja de turró de xixona.
Mètode:
Triturem el torró i apartem. Jo el que faig és tallar-lo amb
un ganivet a trossets petits, talment com si fos ceba.
En una olla i posem la llet, el sucre i la mel i escalfem el
suficient per a que es dissolgui però que no arribi al punt d'ebullició.
Al bol de la batedora hi posem els rovells d'ou i els batem
i afegim després de la llet de l'olla poc a poc i sense deixar de batre. Agafem
aquesta barreja i la tornem a posa l'olla i escalfem sense deixar de remenar en
cap moment. Veurem com poc a poc va espessint. Mai, mai ha d'arribar al punt
d'ebullició.
Per altra banda batem la nata amb el torró de xixona fins que s'integrin i ho incorporem a la
barreja de l'olla, ja fora del foc.
Posem en un bol, tapem i deixem reposar a la nevera un mínim
de dues hores. Després traiem i posem al bol de la geladera (jo tinc el de la
kitchen aid) i posem a velocitat 1 durant 35 minuts. Així mateix ja es pot
menjar però a mi m'agrada posar-ho en un bol i deixar-ho al congelador fins al
dia següent. Qüestió de gustos!
NOTES:
- En teoria podeu utilitzar la nata que vulgueu però en
funció de la matèria grassa que tingui sortirà el gelat més cremós. I el volem
molt molt cremós, oi?
Per això jo vaig utilitzar la nata de muntar de 35,1% MG.
- A l'hora de tallar el torró de xixona el podeu trossejar
com vulgueu de petit. Jo recomano no triturar; no ho faig molt perquè al
batre-ho després amb la nata ja queda força integrat i a mi m'encanta trobar trossets cruixents de
torró en mig de la cremositat del gelat.
- Si en el moment d'escalfar tota la barreja a l'olla veiem
que comencen a sortir uns grumolls estranys, com si l'ou hagués quallat...vol
dir que l'hem pifiat! Però no us preocupeu perque a mi em va passar. Retireu
ràpidament del foc i afegiu el turró amb la nata, barregeu i feu com si res no
hagués passat! Jo no ho vaig tirar gràcies a Ferran, vaig seguir tot el procés
i em va quedar el millor gelat de la historia."Moraleja":no tireu mai
res!
- Que com he fet les estrelles de xocolata blanca tan superxules? Ho sabreu en el pròxim post!
Precioses aquestes fotos, Neus. El primer Nadal sense algú estimat sempre és dur. Una abraçada des de Lleida.
ResponEliminaGràcies guapa! Saps que vaig agafar la idea de la foto anterior de Coulant? jejejeje
EliminaSi és que m'inspira!
Una abraçada ben forta!
Una recepta genial per qualsevol moment de l'any!!! Que vagi molt bé allà on et dirigeixis i et distreguis una mica de la nostàlgia que, en aquestes Festes, envaeix a tothom a qui li falta gent estimada! Petons!
ResponEliminaSí, es troben a faltar moltíssim però en fi....tot s'ha de passar!
EliminaMolts petonets guapa!
Mmmm un gelat molt adequat per a les festes, per poder menjar torró i fer baixar els greixos!!
ResponEliminaBones festes! Petons
Sí Núria, va molt bé perque és fresquet però conserva a la perfecció el gust de la xixona!
EliminaMolts petonets guapa!