De tres germans que són genis y uns cucurutxos casolans
L’altre dia em vaig
entusiasmar mirant la televisió. Em vaig quedar atònita, patidifusa, expectant.
Tot el que rodava al meu voltant va desparèixer, el món es va aturar davant
aquelles imatges.No estava mirant cap
pel·lícula, de fet no m’agraden massa. Tampoc un documental d’animals, em fa
esgarrifança, tot i que és la vida mateixa. No, no és un programa del cor,
d’aquells que criden i es diuen animalades; sovint es falten al respecte i
pronuncien paraules inexistents, mal pronunciades que et posen els pèls de
punta.
A part de la qualitat
dels seus plats i del seu art, combinen a la pefecció les plats amb el vi més
adequat. És una aliança boníssima, una conjunció que només podia conduir a
l’èxit.
M’emocionava quan
recordaven que ells havien sentit a parlar de la Novell Cuisinne, que havien
llegit coses però no sabien que existía. El dia que ho van anar a veure, va ser
com un descobriment, com aquell qui veu el mar per primer cop. En fi, que una gent
humil, molt sensata i que ha arribat lluny, molt lluny. Em va fer molta gràcia
quan conviden als pares a un menú degustació. Els dos força esceptics, sense
tallar-se ni un pèl a l’hora de valorar o posar cares estranyes davant aquells
mini, mini plats.
Em queien les llàgrimes de riure quan el pare diu “jo no
sé...han anat per un camí...” o quan li presenten a la mare una reducció de no
sé què i el fill li explica que ha estat tres hores a no sé quans graus. I la
mare que diu “tres hores? Amb aquest temps faig menjar per 100 persones” mentre
riu.
I després està el germà
petit, que era massa petit quan els dos grans van començar. I aquest es dedica
als postres, per això és el que més em crida l’atenció.
Conta com va descobrir la
seva passió pels gelats. Resulta que amb 19 anys s’estava fumant un puro (crec
que a la cuina del restaurant) i se li va ocòrrer tirar el fum a sobre un
gelat. El resultat va ser espectacular i a partir d’aquí va ocmençar a
investigar.
Actualment regenta una
geladeria espectacular on hi pots trobar “entrepans de gelat calent”. No sé, no
m’ho pregunteu, només vaig veure que posava un gelat entre dos trosos de pà i
després el va posar a una espècie de sandvichera.
La nena (clienta) el
tocava i deia que estava calent. Per flipar.
Però el que més em va
agradar va ser aquesta sintonía familiar, aquest llaç entre germans (quasi
patològic que deia un d’ells) tots vivint ben aprop,aquesta complicitat....No
sabeu el que donaria per tenir a la meva germana aprop i crear una empresa amb
ella! Mira, que em sembla que li proposaré.
Les paraules finals del
més gran d’ell van quedar gravades altra vegada. Va venir a dir que si ho
perden tot (es referia a ser el número 1 del món i tot el que comporta) no
passara res, perquè ells fan això per que els hi agrada, perquè ho gaudeixen i
ho faran mentre ho puguin seguir fent, tinguin o no reconeixement.
Mirant i mirant com feia
els gelats i la seva geladeria que feia venir una gana...i vaig pensar....toca
fer un altre geladet al bloc, no? Però aquesta vegada ho faré del principi al
final. Amb aquesta recepta sorprendeureu a totes les amistats que convideu a
berenar i els hi pregunteu...us ve de
gust un geladet per berenar?
Vaig descobrir aquest
blog, en el que feia els cucurutxos de manera artesana. He variat una mica la
recepta en dos aspectes. En primer lloc, si posava les quantitats indicades, em
sortia una massa molt espessa, tant que no es repartia per la paella i no
quedava bé, així que vaig disminuir una mica les quantitats de farina. I he
posat una mica més de cacau perquè jo volia que tinguessin més gustet a xoco!!
Mira, una debilitat....
El gelat és de galetes
Oreo, publicaré la recepta en el pròxim post.
CUCURUTXOS DE XOCOLATA
Ingredients:
25 gr de cacau
2 ous L
110 gr de sucre
80 gr de mantega
30 ml de llet
1 culleradeta d'extracte
de vainilla
50 gr de farina
Mètode:
En primer lloc necessitem uns cucurutxos que ens serviran de motlle. Jo en vaig tres encaixats un amb l'altre per donar-los més duresa . Els emboliquem amb paper de plata. Els apartem.
En primer lloc necessitem uns cucurutxos que ens serviran de motlle. Jo en vaig tres encaixats un amb l'altre per donar-los més duresa . Els emboliquem amb paper de plata. Els apartem.
Deixem reposar a la
nevera uns 10 minuts.
Preparem una paella amb
una mica de mantega. La paella que vaig utilitzar és de mida mitjana per
treballar bé però la massa queda més petita.
Hi tirem unes tres cullerades de
massa al centre i fem moviments amb la paella per a que quedi un cercle. La
quantitat de massa posar és potser el
més difícil d'aquesta recepta. Ha de ser més gruixut que un crep però més fi
que una tortita, aproximadament d'uns 3mm de gruix.
Posem el foc mitjà alt (a
la meva vitro el numero 7) i deixem que es faci. Començarà a fer bombolles per
la part de sobre i veurem que comença a fer-se. En aquest moment li donem la
volta perquè es faci per l'altre cantó.
Retirem de la paella i
immediatament l'emboliquem per sobre del cucurutxo que tenim com a motlle. Ens
molestarà una miqueta als dits però no ens podem esperar a fer-ho ja que un cop
comença a perdre temperatura no es queda
amb la forma que desitgem.
Deixem refredar.
I ja tenim uns cucurutxos
casolans la mar de bons. Recordeu, el pròxim post, el gelat!
De families cridaneres i gelats de cireres
Sol al
aixecar-te, sol al vespres, dies llargs, caloreta, ambient, olor de calor, olor
de mar, de platja, olor de cremes solars...Colors vius, color groc del blat,
color verd, plantes precioses, color blau del mar...Gust de gelats, gust de
síndria, de préssecs, gust de cireres.
Les
cireres....uns fruits el record dels quals ha quedat marcat en la part més
profunda de la meva memòria. Que si estic nostàlgica últimament? Potser si...o
potser és que hi ha olors, sorolls i colors que m'hi fan estar. Encara que jo
no ho vulgui!
Les
cireres...aquests petits fruits vermells que quan més bones estan son quasi
granatoses. Aquestes petites rodonetes, aquests petits regals que ens dóna la
terra. Perquè ho són.
Conec gent
a qui no li agraden alguns fruits però crec que encara no he conegut a ningú a
qui no li agradin les cireres! Voleu dir que existeix aquest algú?
La cirera
és estiu, és vida, és color...és explosió de sabor. Just quan la mossegues i
trenques aquesta fina capa de pell. Fa un petit "clac" a la teva boca,
sens com les les dents arriben fins la polpa en un instant de segon i just
després, explosió de sabor mentre la polpa de la cirera comença a repartir-se
per la teva boca.
És el
moment just en el que tanques els ulls i fas "ummmm..."
Un dia
calurós de platja intento caminar per la sorra mentre sento que les plantes
dels peus em bullen. Començo a donar petits saltets per intentar refredar-les,
encara que sigui unes milèssimes de segons, que em donen treva a fer un passa
més. Finalment planto la tovallola el més cuidadosament que puc i poso els peus
a sobre. Recobreixo el meu cos de protector solar i m'estiro, finalment sobre
de la ja càlida tovallola. I com si d'un tradició-gafe es tractes, s'instal·la
al meu costat una família. Una família cridanera, amb nens (normalment en són
dos però fan el soroll de cinc), un dels quals té la mania de cridar per sobre
dels nivells normals, que comencen a
posar coses i coses a sobre de la sorra, que es barallen amb les criatures per
posar-los-hi la crema i capaces de, sense moure el cul de la hamaca del tot a
cent i a crit pelat, advertir als seus fills que no vagin molt al fons del mar.
Sempre em
passa això i no sé si és que la meva mala energia els atreu més o simplement
que hi ha moltes famílies (la cosa més probable). Em giro amb ganes de dir-li a
la senyora que s'aixequi de la cadira per parlar amb les seus fills, enlloc de
cridar per sobre de tres files de gent." Al cap i a la fi, els nens mai s'assabenten del que els hi estàs dient, i si ho fan,
contestaran amb el mateix to de veu que tu utilitzes i després els hi demanaràs
que no cridin quan esteu a algún altre lloc", penso. Però no dic res, és clar; em
limito a pensar-ho.
Ara ja, amb
la meva àmplia experiència amb famílies, vinc preparada. Quan la situació
comença a tornar-se incòmoda (per a mi és clar, que a ells se'ls veu molt
feliços),busco entre la meva bossa de mà.
Trec un
llibre, possiblement algun de l'Agatha Christie, el tupper amb cireres al meu
costat i viatjo fins amb el meu Poirot resolent crims mentre aquestes cireres
fan que el moment sigui encara més dolcet.Una a una,
poc a poc, encara fresquetes em puc arribar a menjar totes les que porto,
d'aquí que ara agafo tuppers de mida mitjana (tampoc vull acabar amb mal de
panxa).
N'he collit
moltes de cireres de petita. Ja sabeu que sóc d'un poble ben petit amb tots el
amics dels meus pares que tenien terres i el cap de setmana, el solíem passar
allí. Ells aprofitaven per treballar una miqueta i nosaltres...nosaltres ho
intentàvem. I recordo còrrer i pujar als arbres i collir tres cireres i
menjar-n'hi quatre i recordo saltar entre roques com salvatges. Les cireres
han envoltat la meva infància, l'han endolcit i de la meva vida adulta, en la
que han adornat alguns moments.
Boniques
per fora i delicioses per dintre, aquestes cosetes vermelles desperten les
papil·les gustatives. Per tant, què millor que fer un postre dedicat a les
cireres? No és perfecte?
Per cert,
per als que tingueu Kitchen Aid, he llegit que es veu que és un defecte
habitual en el cas de la geladora i hi ha molts casos. Em vaig plantejar
comprar-me una geladora a part però també vaig llegir que la Kitchen Aid és la
que més s'assembla al professional. En fi, que sóc una mica forofa de la meva
maquineta i no sóc objectiva però que ho sapigueu.
GELAT DE
CIRERES
Ingredients:
350 gr de cireres, sense el pinyol
350 gr de cireres, sense el pinyol
80 gr de
sucre morè
2 rovells
200 ml de
nata 35% m.g
100 ml de
llet
1 yougurt
grec ensucrat
70 gr de
sucre glacé
Mètode
En un cassó
posem a foc mitjà les cireres amb el sucre morè, i coem durant deu minuts fins
que les cireres estiguin toves i soltin molt suc.
Apartem del
foc i triturem la barreja i deixem refredar.
A part,
batem els rovells amb el sucre glacé fins que quedi una barreja blanquinosa.
Muntem la
nata.
Afegim la
nata al rovells amb moviments envolvents, amb una espàtula. Incorporem el
yogurt i les cireres triuturades, remenant després de cada addició. Finalment
afegim la llet.
Quan ho
tinguem ben integrat anem afegint-ho a la geladera i ho deixem mantecar durant
30 minuts. Ho posem en un bol i al congelador almenys durant 4 hores.
NOTES:
- Si no
tenim geladora podem posar la massa líquida en un bol i al congelador i anar
remenant cada mitja hora per trencar els cristalls que es vagin formant.
De turró o de gelat...no sé
I tornem-hi a ser....les festes Nadalenques....aix, perquè
em fan tanta mandra? De fet, crec que podria penjar els mateixos post de l’any
passat perquè res en mi ha canviat si de sentiments festivo-nadalencs es
tracta.
Aquest any a més, agreujat per la mot del meu avi...estava
força desanimada aquests Nadals, amb unes ganes boges que passin, només
atenuades per la festa laboral, que també ja em fa falta.Sí que es veritat que quan penso en postres Nadalencs se’m
passen totes les penes i es que n’hi ha tantíssims! Però tants!!!!
Que el Nadal no m’agrada massa ja és una cosa ben sabuda
pels meus lectors i la veritat és que no sabria que més escriure en aquest
post.
Ja dic que podria fer un “copiar-pegar” de l’any passat
perquè segueixo pensant igual i la meva vida pocs canvis ha tingut però hi
hauria queixes per auto-plagi i la liariem. Però la veritat és que no sé que
escriure...no he fet tampoc galletes de gingebre en forma de caseta nevada, ni
arbres de Nadal amb cupcakes, ni res de res....És cert també que aquest any el
meu cap està “en un altre lloc” que ja us explicaré on, de fet, tinc unes ganes
boges de fer el post! I mentre faig i desfaig, compro bitllets i faig
maletes....doncs no penso en fer galetes, ni cupcakes nadalencs ni res de res.
Però l’altre dia, estava asseguda al sofà assaborint un
deliciós tros de torró de xixona...que bo!!!!! “Quina llàstima que els dinars
són tant copiosos que només de mirar el torró al final del postre m’enfalaga” ,
penso mentre deboro mossegada a mossegada aquella delícia.
Per això als grans banquets serveixen aquells sorbets de
llimona, que sembla fins i tot que et facin lloc a l’estómac per seguir
empassant com si portéssim quinze dies sense menjar.
I el pitjor del cas és que arribo d’aquests dinars a la
tarda a casa i al vespre ja estic picant quelcom. Però si és impossible que
tingui gana! Però allí estic, enganxada a la cuina, ja és igual si dolç o salat
(que quasi sempre és dolç).
És com si despertés al monstre que tots tenim a l’estòmac
(alguns més adormit que els altres) i que es dedica a enviar missatges al
cervell per a que només aixequem el cul del sofà per menjar més i més. I més i
més...
Doncs bé, allí estava mossegant la delícia de xixona sota
l’atenta mirada del meu petit Coulant, quan de sobte em vaig il·luminar. I
si... i si.... siiiii!!!!!! Ho tinc!
I si enlloc de menjar per postres torró, ho fem però en
forma de gelat? No seria genial acabar el dinar amb el gustet del torró però la
textura i la frescor del gelat?
Es clar! Com no se m’havia ocorregut abans! Vaig aconseguir
que la meva mami es saltés la dieta amb el meu gelat de tiramisú però ara ho
aconseguiré amb el de xixona!
Fent un vermudet a peu de platja, amb el nostre clima
privilegiat, se li van il·luminar els ulls a una bona amiga, que s'està iniciant
en tot aquest món. Em fa gràcia perquè xerrant xerrant em diu: -És que em
relaxa!.
Em vaig posar a la cuina, començant a preparar-ho tot.
Llegeixo el primer pas a seguir:
" trossejar el torró de xixona" així que ho vaig
fer i...inevitablement em va envaïr una gran nostalgia. Era el torró preferit
del meu avi, que ja sabeu que ens va deixar aquest Abril. M'imagino com li
hagués agradat el seu torró convertit en gelat. Va per tu iaio!
GELAT DE TURRÓ DE XIXONA
Recepta extreta de Whole Kitchen
Ingredients:
300 ml de llet sencera
200 ml de nata líquida
4 rovells d'ou
2 cullerades de sucre
2 cullerades de mel
1 barra i mitja de turró de xixona.
Mètode:
Triturem el torró i apartem. Jo el que faig és tallar-lo amb
un ganivet a trossets petits, talment com si fos ceba.
En una olla i posem la llet, el sucre i la mel i escalfem el
suficient per a que es dissolgui però que no arribi al punt d'ebullició.
Al bol de la batedora hi posem els rovells d'ou i els batem
i afegim després de la llet de l'olla poc a poc i sense deixar de batre. Agafem
aquesta barreja i la tornem a posa l'olla i escalfem sense deixar de remenar en
cap moment. Veurem com poc a poc va espessint. Mai, mai ha d'arribar al punt
d'ebullició.
Per altra banda batem la nata amb el torró de xixona fins que s'integrin i ho incorporem a la
barreja de l'olla, ja fora del foc.
Posem en un bol, tapem i deixem reposar a la nevera un mínim
de dues hores. Després traiem i posem al bol de la geladera (jo tinc el de la
kitchen aid) i posem a velocitat 1 durant 35 minuts. Així mateix ja es pot
menjar però a mi m'agrada posar-ho en un bol i deixar-ho al congelador fins al
dia següent. Qüestió de gustos!
NOTES:
- En teoria podeu utilitzar la nata que vulgueu però en
funció de la matèria grassa que tingui sortirà el gelat més cremós. I el volem
molt molt cremós, oi?
Per això jo vaig utilitzar la nata de muntar de 35,1% MG.
- A l'hora de tallar el torró de xixona el podeu trossejar
com vulgueu de petit. Jo recomano no triturar; no ho faig molt perquè al
batre-ho després amb la nata ja queda força integrat i a mi m'encanta trobar trossets cruixents de
torró en mig de la cremositat del gelat.
- Si en el moment d'escalfar tota la barreja a l'olla veiem
que comencen a sortir uns grumolls estranys, com si l'ou hagués quallat...vol
dir que l'hem pifiat! Però no us preocupeu perque a mi em va passar. Retireu
ràpidament del foc i afegiu el turró amb la nata, barregeu i feu com si res no
hagués passat! Jo no ho vaig tirar gràcies a Ferran, vaig seguir tot el procés
i em va quedar el millor gelat de la historia."Moraleja":no tireu mai
res!
- Que com he fet les estrelles de xocolata blanca tan superxules? Ho sabreu en el pròxim post!
Gelat de tiramisú o l'únic postre capaç de fer saltar la dieta a la meva mare!
Una mare, qui
t’ha parit, que va patir uns terribles dolors durant el part. Si a sobre, la
criatura en qüestió, pesava 4,200 kg doncs....què us he de dir...!
No li he posat
fàcil a ma mare! Desde el mateix dia en que vaig nèixer. Diu la llegenada que
el meu pare em va mirar i va veure una nena vermella, quasi granatosa , peluda
i amb quelcom verd a la boca i no va poder evitar pensar que no havia vist cosa
més lletja a la vida. La meva mare em conta que vaig plorar i plorar i
plorar..la meva àvia em conta que vaig plorar i plorar i plorar, el meu pare,
que em conta? Que un dia em va tirar a sobre el llit a veure si parava de
plorar...I fins i tot la meva cosina gran recorda (desde la seva infància) com jo
obria els ulls, obria la boca, agafava aire i després d’uns segons de silenci
absolut, començava a plorar amb la força d’un tenor.
Es veu que la
meva mare va tenir depressió post part. No m’estranya.
La cosa no va
millorar durant mesos en els que no feia altra cosa que plorar, fins que van
descobrir que el que em passava era que tenia gana! Diuen els més puristes que
és impossible que un dona no tingui llet, que segurament està fent alguna cosa
malament! Que li diguin a la meva mare això, que un cop em va enxufar el biberó
li va canviar la vida!
Aquesta mare el 19 d'Agost vas fer 59 anys (si mama, ja ho he dit).
Una dona estricta
amb les seves normes, normes que em van fer arribar a odiar-la i que ara en
canvi, són tan valuoses. Hàbits sagrats a casa com menjar sempre tots junts,
mai arribar tard a l’hora de les menjades... bé...mai arribar ni 5 minuts
tard...el de sempre, el de totes les cases. Actitud imperturbable que
t’obligava a complir-les. Dona capaç de pronunciar frases com “tu acabaràs el
batxillerat encara que sigui per sobre del meu cadàver” quan la meva germana va
passar una supermega adolescència (jo crec que en va passar tres en una).
Dona capaç de no
doblegar-se davant cap de les nostres llàgrimes i frases manipuladores de nenes,
aguantant amb mà ferma.
Dona que, com
totes les mares, també ha pronunciat: "si tots es tiren d’un pont tu també?",
"perque ho dic jo", i que, com totes les mares s’han llepat el dit per netejar-te
alguna cosa de la cara.
Mare, en canvi,
comprensiva davant les decisions dels altres, sempre. Quan la meva germana va
decidir marxar a viure a Xina, la meva mare va contratrestar el meu histerisme
i quan la gent li deia:
-
Oh, la deus trobar a faltar! No pateixes?
Ella contestava
un:
-
Si és feliç així...- amb un to de veu tranquil que demostra
que no menteix.
Que si pateix? I
tant, i molt. Com totes les mares, però no et tallarà les ales pel seu
patiment.
Les meves
decisions sempre passen pel seu filtre, decisions potser banals però que em
tranquil·litza que ella em doni “ l’afirmatiu”.
Veig un curs de
reposteria que m’encanta, oportunitat única per una plaça que no han pagat.
Quan em diuen el preu dubto, no sé si ara m’he de gastar aquests diners....I
llavors ve el filtre de la meva mare:
-
La vida són aquestes petites coses, Neus.
Apuntat- hi dona.
Dona forta, capaç
de gestionar una empresa. Dona capaç de portar o de suportar una malaltia amb
dolor que ni tan sols li permet obrir els pots de xampu pel matí i tot i així,
no queixar-se.
Em costa veure-la
com a empresaria, però quan aconsegueixo objectivitzar-la veig que és bona,
segura de si mateixa.
Despistada en
noms, capaç de dir-li a una amiga meva Ilerda en lloc d’Iderla (si, vale raret
el nom però no cal dir-li Lerda a la noia).
Dona capaç de no
entendre cap acudit i riure per dissimular.
Dona capaç
d’interpretar les coses més inverosímils i fer-nos plorar a tots d riure.
Conversa a familiar (cosins, tiets, avis...) a la taula:
-
Diuen
que Marilyn Manson s’ha tret una costella per xuper-se-la!
-
El
què xupa? La costella? – pregunta inocentment ma mare.
Mare gens
empalagosa que si t’entossudies en no agafar-te la jaqueta un dia de fred, no
t’ho deia dos vegades. Deixava que passessis fred i “ja tornaràs”. Quan em
tornava a dir que agafés la jaqueta no m’atrevia a discutir-li.
Mare discreta que
quan anem a comprar roba li diu a la dependenta que vol “alguna cosa que no
cridi l’atenció”. En algunes ocasions aconsegueixo que almenys no es compri res
més marró.
Mare culta que
s’informa, que estudia, que mira i remira.
Mare que m’ha
incultat la passió pèls llibres i per les noveles de l’Agatha Christie fins al
punt que podriem matar a algú sense deixar rastre.
Mare que sempre m’ha
donat el seu millor consell “mai no depenguis de ningú”
En fi, que una
mare és una mare i tu mama, ets la millor.
Moltes
felicitaaaaats!!!!!
GELAT DE TIRAMISÚ
Recepta de kanela y limon
Per a 8 persones
Per a 8 persones
INGREDIENTS:
3 rovells d’ou
1 vaina de
vainilla
125 ml llet
100 gr sucre
500 gr mascarpone
200 ml nata de
muntar (35% matèria grasa)
12 bizcochos “savoiardi”
d’aquests allargadets
200 ml de cafè
3 cullerades
generoses de licor de cafè
MÈTODE:
En primer lloc
batrem el sucre amb els rovells d’ou fins que la barreja s’integri i veieu que
es torna blanquinosa.
Mentre posem la
llet amb l’interior de la baina de vainilla al foc fins arribar al punt
d’ebullició. Quan hagi arribat la tirem amb un xorret fi, a la barreja dels
rovells anteriors. No deixem de batre lentament.
Un cop ho hem
afegit, ho tornem a posar tot al foc sense deixar de remenar i anirem veient
que es va espessint durant uns 3 minuts, sense que arribi a bullir (uns 80º).
Ho traiem del foc
i deixem refredar completament.
A banda barregem
la nata amb el mascarpone. Un cop freda la llet, anem afegint la nata i el
mascarpone amb moviments envolvents.
Ho posem a la
geladera durant uns 35 minuts a velocitat baixa.
(si no teniu
geladera ho heu de treure del congelador cada 45 minuts i batre. Repetir-ho
tres vegades. O això diuen, jo no ho he probat mai).
Quan acabeu de
batre poseu el gelat en un recipient. Jo he utilitzat aquest de l’Ikea, d’aproximadament
dos litres.
Poseu una capa de
crema de gelat i tot seguit, una capa de bizcochos sucats amb el cafè i el
licor.
Aneu fent capes
en funció de l’alçada del motlle.
Deixeu reposar al
congelador un mínim de 5 hores, tot i que a mi m’agrada d’un dia per l’altre.
Bon profit!
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
Benvinguts al meu blog! Us animo a que us poseu a fornejar i que fent-ho us passi com a mi, que des de que regalo dolços, la vida em va molt millor.
Mi libro
El meu llibre
Ganadora Cupcake Maniacs
Col·laborem
Search This Blog
