Quasi no veig la carretera per culpa de les llàgrimes i el
singlot d'aquell plor profund. D'aquell plor que ve de dintre amb tanta força
que sembla que no et deixa respirar i llavors el cos, per tal de sobreviure fa
petits singlots a veure si entra una mica d'oxigen als pulmons.
Intento controlar-los però és pràcticament impossible.
Ferran posa la mà a la meva cama, la mà calmadora que li dic, mentre no aparta
la vista de la carretera. No n'hi ha per tant penso entre mi i em calmo pensant
que és una bajanada, que hi ha coses que realment mereixen aquell plor. Queden
gravades al meu cap les paraules del missatge d'un bon amic davant el meu
abatiment: "eres una persona perfeccionista y volcada con lo que
haces".
I potser és veritat. Si faig alguna cosa, ho faig bé o
almenys ho intento amb totes les meves forces. M'hi dedico; això ja ho sé.
Aquesta vegada però m'he ensorrat, sense ganes d'esforçar-
m'hi i crec que mai m'havia vençut amb tanta força una situació.
Sempre he somiat desperta jo, desde que tinc ús de
consciència ho he fet. M'encantaaaa! Alguna gent, sobretot els pobres
professors, es pensen que no sóc despistada. Il·lusos....estic somiant!!! No
somio en va, són projectes, idees...bé, a vegades sí que la imaginació va més
enllà del que hauria d'anar. Però i el feliç que sóc jo?
Des d'aquí, senyors professors, senyors entrenadors, no és
que no entengui els exercicis ni que tingui dèficit d'atenció...no senyors,
estic somiant.
I d'aquests somnis, en trec la manera de com intentar aconseguir-los.
Què he de fer, com ho puc fer, on he d'anar...Aquesta fase sol tenir un procés
verbal, la víctima de la qual sol ésser Ferran. Ell, tot i que sempre m'ajuda,
reconeix que al principi dubta dels meus reptes.
M'encanta lluitar i lluitar i aconseguir-ho. M'encanta
lluitar i lluitar i somiar que ho aconseguiré. Ni jo mateixa em creia el que
hagués passat amb Lo Cupcake, ni que hauria acabat sortint a la Vida en Dolç
(literalment vaig plorar d'alegria), ni que algun dia rebria un correu del
guionista del Cuines de Tv3, ni que seria acceptada a la fira d'artesans
d'Altafulla...
Aquesta era la primera vegada que després de cinc mesos
lluitant i posant a prova
a la meva autoestima, m'havia ensorrat, havia perdut i em
sentia tan derrotada que no podia parar de plorar.
Al cap d'unes hores vaig comprendre que està bé somiar i
també ser conscient de les teves limitacions per a així poder créixer més. Sé
que sona una mica incongruent però és així. Avui ho he vist i el procés és dur.
Sempre he tingut el meu lloc i sembla que me l'hagin arrancat, quasi com si
m'arranquessin les entranyes.
Torno a ser feliç i
torno a somiar. Sóc conscient de les meves limitacions i que el meu lloc a
l'equip ha canviat, no ha desaparegut, s'ha transformat, s'ha tornat
intermitent. Si m'agrada més o menys? que si ho trobo més o menys just? Ja us
ho diré al Maig, però ara és el que hi ha.
Paro de plorar i després me n'adono de tot. Sóc tant
afortunada! Fins ara, un esforç sempre m'havia estat recompensat i ara era el
primer cop que no em passava...I això és molt bo!
Això no em pararà, això ja no depèn de mi, massa factors
externs incontrolables i és per aquest motiu que quan les noies em diuen que
lluitin els hi contesto que ja no puc més. Que estic abatuda. Tinc la sensació
d'intentar caminar en un terra llefiscós i caure i aixecar-me deu milions de
vegades. Ara però, quan m'estava aixecant, sento com si m'haguessin donat una
clatellada per a que tornés a caure i ja no puc més.
Però sabeu què? Que això no farà que deixi de lluitar i
sobretot, que deixi de somiar perque fins ara, el que he après és que els
somnis es poden fer realitat. I si no, aneu seguint-me i veureu!
CUPCAKES MARMOLATS
Receta de Martha Stewart
Receta de Martha Stewart
Ingredients:
275 gr de farina
2 cullerades de llevat
1 culleradeta de sal
80 ml de llet a temperatura ambient
80 ml de nata a temperatura ambient
115 gr de mantega a temperatura ambient
235 gr de sucre normal
3 ous L, a temperatura ambient
1 culleradeta d'extracte de vainilla
35 gr de cacau en pols
60 ml d'aigua bullint
sucre glass per tirar per sobre
MÈTODE:
Preescalfem el forn a 175ºC. Posem les càpsules al motlle.
Tamissem la farina, el llevat i el cacau i apartem.
Barregem les dues llets.
A un bol posem la mantega i el sucre i batem. Afegim els ous
un a un, batent just després de cada un. Afegim després un terç de la farina,
la meitat de la llet, farina, llet i finalment la farina.
Per a fer la part de xocolata separem 1 cup de la massa que
hem fet (aproximadament la típica tassa de llet). Barregem l'aigua bullint amb
el cacau i remenem. Afegim la massa que havíem fet a la del cacau i remenem bé
fins que quedi homogènia.
Omplim les càpsules alternant les dues masses i amb un
escuradents anem barrejant una mica.
Fornegem uns 22 minuts i
deixem refredar en una reixeta.
PD. Us deixo l'enllaç del programa que vaig a anar a tv3. Espero que us agradi!
Noia, em sap greu si algun somni s'ha "truncat" però per mi que amb la teva empenta, n'has realitzat i en continuaràs realitzant un piló! Pensa que, a poder ser, d'aigua salada a Altafulla, només hi ha d'haver la del mar... res de llàgrimes, que no siguin d'alegria! Per cert...aquests cupcakes són una passada, els provaré de fer aquesta setmana!
ResponEliminaJa he vist que ja els has fet! I com sempre t'han quedat genials, originals i amb el teu toc!!!
EliminaMmmmm...
Gràcies pels ànims guapa!
Així m'agrada, Neus, endavant! Des d'aquí, una abraçada i ànims. Petons.
ResponEliminaGràcies guapíssima! Molts petonets també per a tu i per estar sempre per aquí! Muaaa
EliminaEstà bé caure, de vegades. I no passa res per sentir-se abatut (som humans!). Només desitjar-te força i ànims per tornar a aixecar-te.
ResponEliminaMolta sort!
(els cupcakes, una passada)
Moltes gràcies guapa! Però a vegades costa tant aixecar-te...no? Però quan ho fem, saltem una miqueta més alt!
EliminaMuaaaa
Ànims passi el que passi...a vegades hem de caure moltes vegades per poder aixecar-nos airosos...però és cert que caure costa. Espero que amb aquests supers cupcakes aixequessis una mica l'ànim!
ResponEliminaPetons
Jajajja! Sí, Núria, aquests cupcakes van contribuir força a aixecar-lo...!!!!Sort en tenim dels dolços!
EliminaMuaaa i gràcies guapa!