Miro la bossa de mà que recolza a les meves cames. Les meves
ungles pintades d'un vermell Channel, desvien la meva atenció i penso que
m'encanten. Dels finets llavis pintats del mateix color, ja no en queda ni
rastre. Normal després d'un sopar i unes quantes copes de vi.Per la nit, ni em vaig desmaquillar. El meu cos es va rendir
a les 4 de la matinada, quan el carmí dels meus llavis ja feia hores que havia
desaparegut.
Una bona companyia, interessant conversa i un grat retrobament van
fer que les hores passessin volant. L'endemà havia d'agafar el tren de les 8
del matí i encara no sabia com m'ho faria. I ara allí, asseguda al seient del
tren, veig que ho he aconseguit. Però la falta de son i unes copes de vi de més
em persegueixen i entorpeixen la meva ment fins a l'extrem que decideixo
aclucar els ulls i deixar-me anar per uns instants.
Maleeixo el revisor que passa ara, just en el moment més
dolç. Asseguda al primer vagó passa quan encara no fa ni dos minuts que hem
iniciat el trajecte.Li falta tot el passadís fins arribar on jo estic, tota una
eternitat en aquests moments.
Si l'home triga molt en fer el trajecte m'haurà
de despertar i això sí que no ho soportaria. Entre el maquillatge a mig treure,
la veu enroncada i els cabells que prefereixo no saber com els porto, només
faltaria acabar de perdre el poc glamour que em queda quedant-me adormida amb
la boca oberta. No senyor, la dignitat per sobre de la somnolència!
Trec un petit mirall de dintre el necesser que porto a
dintre la bossa de mà. M'encanten les bosses, bossetes, monederets, necessers
de tots tipus i colors. El petit mirallet s'obre com una petxina i té un mirall
a cada costat. Em miro per una i....merda, és la d'augments. Això no es fa,
home! És dificil veure't la cara amb llum natural i en un mirall d'augments
però en un dia com el d'avui, la cosa és molt pitjor. Apa, moral pel terra!
I
no s'aixeca, quan decideixo mirar-me per l'altre costat del mirallet i els meus
cabells semblen totalment anàrquics, sense seguir cap tipus de disciplina. Tota
la vida educant-los per a que ara, en els moments més crítics, es comportin
així.
Tanco el mirall emprenyeda amb ell, amb mi, amb la meva edat
o amb el vi, quan de cop sento els crits del revisor.
- No, no va al aeroport! No va! Es que no ho han sentit
que ho deien per megafonia?
Es dirigeix a una família d'asiàtics que el miren amb cara
d'estranyats, sense que sembla que entenguin res del que està dient aquell
senyor que a sobre, gesticula enèrgicament. Pel que es veu, és habitual errors
com aquests entre turistes (i no turistes) i per això, un cop dalt al tren ho
adverteixen. Pobrets, no entenien ni el català ni el castella i allí estàven, a
pocs minuts de saber que, amb tota seguretat, perdrien l'avió. Llavors, el
revisor amb un anglès més macarrònic que el meu els hi diu que "no
aerport". La dona asiàtica, que ja comença a ser conscient de la gravetat
de la situació, es gira i crida a ple pulmó "help, please".
Finalment una senyora amb un anglès perfecte els hi explica
que aquell tren no només no para a l'aeroport sinó que no té cap parada
prevista fins passats 45 minuts. Els hi continua explicant que un cop
arribessin a la parada, haurien d'esperar un tren cap a Sants i d'allí esperar
un altre tren cap a l'aeroport.
El revisor continuava bufant i cridant " es que no s'enteren...es que mira que ho han dit", mentre camina amunt i avall. La gent del vagó comença a allargar el
coll, en busca d'un espectacle que si més no, a mi m'ha tren el son i a ells,
els manté entretinguts. Tinc al meu costat la senyora que sempre hi ha als
transports públics, aquella que sempre comenta les jugades o que simplement,
comenta. Em comença a irritar l'actitud del revisor que segueix picant els
bitllets dels passatgers a pas de puça, comentant la situació amb cada un
d'ells. Em preocupen els asiàtics. Fa uns mesos quasi perdo un vol a un
aeroport nacional de Vietnam on ningú parlava anglès i on ens sentíem perduts.
És una situació desesperant. Crec que quasi tots els del vagó estàvem sentint
certa angoixa.
Els minuts segueixen passant i em sorprèn l'actitud calmada
dels asiàtics que no treuen la mirada del mapa amb la parada on els hi ha
indicat el revisor que hauran de baixar.
Torno a dirigir la mirada al revisor i llavors me'n adono de
tot. No està enfadat, està agobiat.
Realment el veig angoixat, torna a fer unes passes enrera i
pregunta a la família " a quina hora surt el vol?". No obté resposta,
evidentment, i quan la senyora anglesa es torna a incorporar per traduir el
revisor ja torna a marxar esbufegant. Definitivament, està agobiat, està
realment agobiat. Segueix picant bitllets de passatges però no avança. Jo, que
estic al final del vagó, tinc la sensació que arribaré a Altafulla sense
picarlo.
I llavors arriba el gran moment; pica un bitllet sense ni
tan sols llegir el que hi posa. El torna al passatger i llavors tira enrera
altra vegada. Obre la porta del maquinista i entra. Al cap d'uns minuts surt i
els hi diu als asiàtics que en un minut pararan, segurament al Prat. Una parada
no prevista, no indicada però com un favor.
No ho diu content, ni és delicat, com tampoc ho ha estat
fins ara. Sí se'l veu més relaxat. Al minut parem, s'obren les portes i baixen
els turistes que crec que no s'han assabentat massa bé de l'enorme favor que el
senyor morrut i cridaner els hi acaba de fer.
La dona del seient de davant meu aprofita que ell li pica el
bitllet per dir-li: - Molt bé pel que acabeu de fer, un bon gest.
El revisor, sense ni mirarla li contesta: - no és qüestió de
favor, es tracta de que ens concedeixin el permís.
I marxa. Ell és així, sec, barrut, amb mala cara però dintre
aquesta aparença s'amaga un petit homenet, de bon cor, que s'agobia per que uns
turistes puguin perdre l'avió i que ha fet tot el possible per a que això no
passés. Ell però, prefereix no demostrar-ho.
I si arribo a estar el tren...que li hagués regalat a aquest
super revisor? Doncs uns rotllos de cireres i xocolata blanca!
ROTLLOS DE CIRERES I XOCOLATA BLANCA
Recepta adaptada d'Alma Obregon
Igredients de la massa:
675 gr de farina
7 gr de llevat sec "de panadero"
250 ml de llet
4 ous
75 gr de sucre blanc
75 gr de mantega
1/2 cullerada de sal
Ingredients del farciment:
Una llauna de cireres cherry
150 gr de pepites de xocolata blanca
Mètode:
Posem el ganxo al bol i hi barregem la meitat de la farina
amb el llevat i apartem.
Posem al foc la llet, el sucre, la mantega i la sal i
escalfem fins que es desfaci però sense que arribi a bullir. Traiem del foc i
deixem temperar.
Afegim la barreja de la llet a la farina que hem barrejat
amb el llevat. Ho afegim molt poc a poc, amb un filet ben petit i sense deixar
de batre.
Després afegim els ous un a un i seguim batent. Finalment
afegim la meitat de la farina que havíem apartat i seguim batent. Veurem que es
torna una massa molt enganxifosa i que sembla que no es pugui treballar, però
és qüestió de no parar de batre fins que agafi una textura llisa i que no
s'enganxa a les parets.
Agafem un bol, untem la superfície amb una mica d'oli i
deixem reposar la massa durant una hora i mitja o dues. Sempre tapem amb paper
film. Passat aquest temps, hem d'observar que la massa ha doblat el seu volum.
 |
| Abans |
 |
| Després |
Retirem el film i enfonsem al puny a la massa per extreure'n
l'aire. Posem la massa en una superfície enfarinada i la treballem.
Estirem un quadrat d'uns 30X30 cm aprox.
Posem el farciment, en aquest cas jo poso el de cireres amb
pepites de xocolata blanca.
Enrotllem i tallem rodanxes d'1,5 cm aprox. Posem spray
antiadherent al motlle i anem col·locant els rotllos un al costat de l'altre.
Tapem amb paper film i deixem reposar uuna hora més.
Preescalfem el forn a 190º. Passada l'hora de repòs pintem
els rotllos amb nata líquida. Fornegem durant 25- 30 minuts.
Deixem refredar mentre fem el glasejat.
Glasejat de formatge:
115 gr de crema de formatge a temperatura ambient
130 gr de sucre glace
60 gr de mantega a temperatura ambient
1/2 cullerada d'extracte de vainilla
3 cullerades de llet semidesnatada
Posem tots els ingredients en un bol i batem fins que quedi
una textura uniforme. Amb una cullera i mànega pastissera tirem el glasejat per
sobre segons el gust de cadascú.
Bon profiiiit!!!!!!!!
NOTES:
El llevat és diferent del que normalment utilitzem per als
cupcakes. Veureu que és d'un color marró més fosc. Aquest és el que jo he
trobat al Carrefour.
El farciment de cireres és aquest i l'he trobat a la secció
gourmet del corte Inglés.
Sento molt el retard en les publicacions d'últimament. Us
asseguro que tinc un motiu, bé millor dos, però encara no puc dir res!!!!
Paciènciaaa!
Un sorrut adorable, aquest revisor. I sí, qui redimonis haurà inventat els miralls d'augment? Però em miro aquests rotllets i se m'obre el cel. Quina delícia! Petons.
ResponEliminaJajajaja! Sí, i sort que no hi ha miralls d'augment corporal sinó se'ns treurien les ganes fins i tot dels rotllets..jajaj
EliminaMoltes petonets guapa!
Sembla una golafreria ben bona, aquest pastís!
ResponEliminaGràcies guapíssima!
EliminaBrutal aquests rotllets...Ara no pararé fins a trobar aquest genial farcit! I la història del revisor sorrut però de bon cor, que acaba fent d'heroi ferroviari amb els turistes asiàtics, fa retornar una mica la confiança en la humanitat! Petons!
ResponEliminaAix. sí, la poca que em queda...de confiança! Doncs, al Corte Inglés, secció gourmet trobaràs el farcit! Ja em diràs a veure om et queda!
EliminaMolts petonets guapa!