Sempre he
sentit nostàlgia per les petites botigues de poble. Sóc de poble, m'agrada el
poble, els carreronets difícils de trepitjar, les cases altes i estretes,
incòmodes (tot s'ha de dir) però que adornen el poble. Fins als 14 anys vaig
viure a Benifallet a un poble de nou-cents habitants on ni tan sols es tancaven
les portes de casa en clau. A vegades faig exercicis mentals, i intento
recordar...no només imatges, sinó sorolls, olors, colors....Ho intento amb
totes les meves forces, no vull que es perdin amb el pas del temps. Em preocupa
que arribi el dia que ja no sigui capaç de fer-ho.
Sento com
se m'eriça el pèl al recordar com una nit d'estiu, els meus pares van decidir
passar la nit al terrat. Recordo una calor extrema, però també el cant dels
grills (desde llavors quan els sento per la nit, actuen com un somnífer per a
mi) i uns estels preciosos amb una llum impressionant, brillant allà dalt on el
meu pare ens anava ensenyant la osa mayor, osa menor....Amb els anys vaig saber
que aquella excursió la vam fer en el dia més calurós de feia no sé quans anys
i perque els meus pares no podien ni dormir a la casa estreta i de finestres
petites on vivíem.
Em ve a la
memòria quan estàvem sopant amb els meus pares i un veí pagès obria la porta
mentre cridava:
-Anna, et
deixo això!
I deixava
una caixa plena de préssecs autèntics, d'aquells que la flaire pujava les
escales fins arribar al nostre menjador. Préssecs que quan els menjaves era un
autèntica festa per a les papil·les gustatives, que et regalimava el suc pels
braços i et quedaves enganxifosa però que valia la pena.
Recordo
quan venia algú de fora i trucava a la porta d'un veí. Si aquest veí no hi era,
al cap d'uns minuts es pujava la persiana de la casa del costat. La veïna treia
mig capet, quedant-se quasi a la
penombra i li preguntava al foraster si buscava a menganito. Si aquest
assentia, llavors mostrava una mica més la seva cara i li explicava que estava
al cafè, jugant a cartes i que solia venir a casa sobre les set de la tarda,
però que si volia podia trucar dues cases més avall on hi vivia un dels seus
fills, que sí que estava a casa.
Un poble on
tothom sap de tothom i de ningú. Llavors ens vam traslladar a una altre poble,
però aquest coster i amb més població. Tot i així, puc dir que quan vam arribar,
encara conservava els negocis propis del poble, alguns dels quals, encara
aguanten. El supermercat petit, el quiosc amb olor a llapis, la fruiteria
d'olor a cirera i els enciams verds i cruixents.....Tot això s'està
perdent...crec. Estic orgullosa perque he tingut una infància que encara ha
viscut això, que no vaig anar al cinema fins als 11 anys, que no vaog saber el
que eren els Levi's fins als 15 i no vaig menjar en un Mc Donald's fins als 16.
Vivia en una bombolleta sana i apartada del món.
Ara les
coses són diferents però tampoc puc dir que siguin pitjors. Ara hi ha
internet!!!! Suposo que els que són pares n'estan fins al monyo d'internet però
a mi m'encanta. Ara, ni que ho vulgués no podria viure de les petites botigues.
El meu ritme de vida, a trompicons i fora d'horaris fa que internet i les
botigues online s'hagin convertit en una eina imprescindible per a mi, i
sobretot desde que estic al món de la rebosteria.
Avui
mateix, un frappé no era el que tenia pensat fer al blog...se'm feia la boca
aigua amb un gelat que penjaré la setmana que ve. Peeeeeròooo... he anat a
obrir la meva estimada geladera, de la encara més estimada Kitchen Aid, en
repòs desde feia una mesos quan he vist que alguna cosa no rutllava.
El bol
estava llefiscós, una líquid blau sortia d’algun poro (invisible) però que
suposo que amb el temps ha anat traient el líquid suficient com per veure-ho.
El porexpan de la base de la caixa també tenia líquid. La següent pregunta de
Ferran ha estat:
-
On ho vam comprar? – segons a quin lloc ja tremoles!
A Amazon! O
mare meva...a Amazon!!!! Ara sí que ja
puc donar per perduts els diners i la geladera. Jo sóc de la generació que ha
crescut amb la idea que només llocs com el Corte Inglés et canvien les coses
sense problemes.
En una
botiga online jo no puc plantar el bol i el seu líquid viscós al mostrador,
mentre miro desafiant a la noia per dir-li que allò ha sortit malament. I que
jo no li he donat cap cop! I que s’ho cregui! Semblarà mentira però en període
de garantia he tingut problemes en alguna gran superficie.
Encara
recordo quan vaig comprar ous en una gran superfície (entre d’altres coses).
Quan vaig arribar a casa, aquells ous apestaven, literalment, com mai havia
apestat una cosa comestible. Espantada vaig cap a la gran superfície i demano
per l’encarregada (que semblava una quants anys més jove que jo) i li dono els
ous. Em diu que n’agafi uns altres. La miro atònita i li dic que potser
s’hauria de revisar tot l’estant perquè podrien no ser els únics.
-
Si, de moment vostè agafin uns altres.
Sense
paraules...
Doncs bé,
com ho faig? Envio un mail? Truco?
La resposta
i l’actuació ens ha deixat a Ferran i a mi, de pasta de boniato. Tu envies un
correu i et diuen que en menys d’un minut et trucaran. Quan encara no haviem
acabat de llegir la frase, ja sonava el telèfon. Una noia ens pregunta que ens
passa. Li expliquem. Ens pregunta si vom el reembols dels diners o una altra
geladera. Dic que en vull una altra. Ens demana mil disculpes i ens diu que ens
passa amb un encarregat de tramitar-ho.
El noi nes
torna a demanar disculpes. No ens pregunta què ha passat, només es preocupa de
les molèsties que ens hagin pogut ocasionar. Ens diu que en dos dies rebrem la
nova geladera i que quan la rebem, hem de tornar la defectuosa. Ens envia un
correu, amb una etiqueta que hem d’enganxar quan retornem la geladera
defectuosa per a que no ens cobrin els gastos d’enviament.
Atònits,
pengem el telèfon, ens mirem i somriem. Sabreu com acaba la història la setmana
que ve! Si penjo la recepta del deliciós gelat que tinc pensat, és que ja tinc
nova geladera!!!
FRAPPÉ DE
CAFÈ
Recepta de
la Martha Stewart
Ingredients:
3
cullerades mitjanes de gelat de vainilla
1 got de
gel*
1 got de
cafè fred
½ got de
llet freda
2
cullerades de sirop simple*
Nata (35%
matèria grasa)
Mètode:
En una
trituradora hi posem el gelat, el cafè, la llet, el sirop i el gel i triturem
fins que quedi homogèni.
Muntem la
nata fins que faci pics suaus.
Posem el
frappé en un got i decorem amb la nata muntada.
NOTES:
-
El gel si el teniu amb glaçons grans, l’haureu d’esmicolar
prèviament a posar-ho a la trituradora. Soprenentment vaig trobar bosses de gel
que hi posa (para coctel) que t’estalvies el picar.
-
Per fer el sirop simple: posem 125 ml d’aigua i mig got de
sucre en una cassola petita. Escalfem mentre removem fins que el sucre s’hagi
dissolt completament.
Doncs gaudeix del frappé mentre arriba la nova geladora.... jo també vaig haver de reclamar a Amazon per un producte defectuós i em van atendre molt bé i ràpidament, com si fossin a l'altre costat del mostrador de la botiga. Petons.
ResponEliminaSi és un passada! Jo no m'ho esperava pas. El frappé...mmmm....ja pots trigar el que vulgui la geladora! jejeje
EliminaMolts petonets guapa!
Em sorprèn gratament el servei postventa d'Amazon, he comprat poques coses i mai he tingut problemas, però veig que es pot reclamar i tot i sembla que va bé. Me'n alegro moltíssim! Gaudeix d'aquest Frappé i la semana que ve volem veure el gelat jeje.
ResponEliminaPetons
Si Núria, millor que no hagis de reclamar res però si ho fas, no et preocupis! Gràcies per passar-te per aquí guapa!
EliminaMuaaa!