Amb els
anys descobreixes coses, descobreixes gustos, fòbies i fílies i et comences a
conèixer a tu mateixa. I és llavors quan marques dsitàncies amb determinades
coses.
La
distància que més he marcat jo, és amb les sales de cinema. M’he adonat que sóc
poc cinèfila, o millor dit, gens cinèfila.
Al
principi, després d’acudir al cinema en reiterades ocasions desde
l’adolescència amb amics, novietes..., pensava que havia de fer un esforç.
Passats
els anys, quan hi anava, començava a sentir cert sentiment de rebuig cap
aquella activitat. Però m’autoconvencia, pensant que era impossible que una
cosa com el cinema no em pogués agradar.Si,
senyors, és així. Per una part, dec ser extremadament sensible o empàtica però
si la película és de patir o història real o de por, surto amb un neguit que no
sóc capaç de treure’me’l en dies. Si acaben bé perque acaben bé i si acaben
malament...si és que ja ho sé que el problema sóc jo!
Però el
cinema a més em posa nerviosa! Em fa mal a la vista, tanta foscor i aquella
pantalla allà ben il·luminada, la gent mossegant crispetes una i altra vegada,
fent-me estar més pendent de quantes els hi queden que de l’argument de la
pel·lícula. Ni parlar de les xarrupades als gots de cocacola, que em fan venir
ganes de girar.me i dir “que si, que ja acabat, que ja no en queda” només perque
deixi de fer el sorollet dels trons.
O quan
et toca al costat aquell senyor que respira tan fort que només el sents a ell o
que el pobre, està refredat. O els que no paren de comentar la pel·lícula...o
els que no paren de preguntar al seu company coses de la pel·lícula que se’ls
hi han escapat (aquesta sóc jo, aixxx... pobre Ferran).
En fi,
que hi ha vegades en les que jo no miro la pel·lícula, sinó que ella em ve a
buscar a mi, em ve a buscar en repetides ocasions fins que sucumbeixo als seus
encants i, en algunes d’aquestes ocasions m’enganxa, m’emociona i em deixa una
molt bona sensació. En un viatge d’avió llarguíssim, anant a veure a la meva
germana, i quan ja no sabia què mirar més apareix a la petita pantalla del
seient de l’avió aquesta pel·lícula “UP”. La vaig mirar i em va encantar. I
quin homenatge humil, petit i discret dintre el meu humil, petit i discret món
blogger? Cupcakes Up!
CUPCAKES
UP: CUPCAKES DE VAINILLA, CIRERA I GLOBUS
Recepta
modificada sweetpolita
Per 24
cupcakes
Ingredients
190 gr
de farina amb llevat
160 gr
de farina normal
227 gr
de mantega a temperatura ambient
400 gr
de sucre normal
4 ous
L, a temperatura ambient
250 ml
de llet
5 ml
d'extracte de vainilla
Preescalfem
el forn a 160º. Preparem les càpsules al motlle metàl·lic de cupcakes.
Tamisem
les farines i guardem. En un got barregem la llet amb l'extracte de vainilla.
Al bol
de la batidora, batem la mantega a velocitat mitjana fins que quedi ben
cremosa. Afegim el sucre poc a poc, sense deixar de batre fins que quedi ben
integrat i adquireixi un to més banquinós. Afegim els ous un a un, batent
després de cada adició.
Afegim
la farina alternadament amb la llet en tres cops i batem a velocitat baixa fins
que quedi tot integrat.
Omplim
les càpsules, no més de 2/3 i fornegem durant 20-25 minuts.
Quan
traiem deixem refredar una 5 minuts al motlle i passem els cucpakes a una
reixeta refredadora.
FARCIMENT:
-
Melmelada de cirera triturada.
Quan
els cupcakes estiguin freds, els farcim amb melmelada de cirera. Si no recordeu
com farcir, mireu aquest tutorial on ho explico molt clarament.
CREMA
DE MANTEGA:
Ingredients:
345 gr
de mantega
625 gr
de sucre glacé
30 ml
de llet
10ml
d'extracte de cirera*
colorant
blau en gel
Al bol
de la batedora batem la mantega fins que quedi cremosa, a velocitat mitja alta.
Afegim el sucre i la llet i batem, primer a velocitat baixa i després a
velocitat alta durant 5 minuts.
Afegim
el colorant amb un escuradents fins que trobem el to desitjat.
NOTES:
- Podeu
substituir l'extracte de cirera per la pasta, però heu de tenir en compte que
llavors la crema de mantega adquirirà un color rosat. Jo utilitzo l'extracte
que és transparent i em permet jugar amb els colors.
MUNTATGE:
1.
Posem una bola de crema de mantega a sobre del cupcake. Per a que quedi aquesta
forma ho he fet amb un servidor de gelats.
2. Ho
deixem reposar a un lloc fresquet, fins i tot una mica de nevera. Teniu en
compte que per a que els globus aguantin, ha de tenit una mica de cos.
3. Tenyiu
el fondant dels colors que més us agradin. Jo he combinat: balu, rosa, groc i
blanc.
4.
Poseu pols de tilosa i barregeu.
5. Feu
dues boles de cada color. Aneu pesant cada bola, per assegurar-vos que tots els
globus seran de la mateixa mida. Els meus són de 8 gr cada una.
Preparem també vuit fils metàlics.
6. Agafeu
una bola i us la poseu al palmell de la mà no hàbil.
7.
Ajunteu les mans, fent que un dels extrems es toquin, fent un angle d'uns 45º.
Aquesta part correspon a la zona on fem el nus del globus.
8. Fem
dos moviments cap endavant i cap endarrera, amb cada mà- Fixeu-vos en les dues
fotografies en les que una mà està més adelantada que l'altra.
9.
Clavem els fils metàl·lics i deixem endurir.
10.
Clavem els globus al cupcake.
NOTES:
- No
feu aquests cupcakes si els heu de fer un dia calurós o a l'aire lliure a
l'estiu, sinó una acabaran caient els globus.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada