Hi ha plaers
indescriptibles, plaers d'aquells que més valores quan més anys passen. Aquella
sensació de goig que no m'embriaga i m'emborratxa. M'emborratxa tant que no que
no sé que fer i m'he de calmar i tranquil·litzar per organitzar-me. Ara, el dia
abans ja començo a saber que això passarà així que intento programar-me per no
perdre el temps entre tant alegria!
Sí, sí ja sé que sembla molt
estrany però és així, no hi podem fer més. Us preguntareu de quin plaer
parlo...doncs del plaer de tenir tot un dia lliure per davant!!!
Obrir els ulls pel matí i
veure que fa un dia assolellat, que entra la llum per la finestra amb aquella
força que fa que et desperti suaument, com un conjunt de carícies.
I estirar-te dintre el llit i al treure els braços fora de la manta te n'adones que tot i el sol, és hivern i fa fred. I et tornes a submergir a l'escalforeta protectora del llit i et dones la volta mig endormiscada.T'aixecaries però saps que pots no fer-ho i no ho fas fins una bona estona després.
I estirar-te dintre el llit i al treure els braços fora de la manta te n'adones que tot i el sol, és hivern i fa fred. I et tornes a submergir a l'escalforeta protectora del llit i et dones la volta mig endormiscada.T'aixecaries però saps que pots no fer-ho i no ho fas fins una bona estona després.
Quan finalment ho fas et
poses aquella bata càlida per fer front a la fresqueta que ha quedat a casa
després de la nit i baixes les escales pensant amb el deliciós esmorzar de
Diumenge. Sempre tan justa de temps, sempre amb presses de bon matí, presses
obligades per la feina i les obligacions, fan que només pugui posar al més cos
un trist cafè.
Però el Diumenge no, el
Diumenge aquellque saps que no has de fer res, que no tens partit, que no tens
barbacoa, que no has de anar enlloc ni veure a ningú, aquest Diumenge és festa.
Perquè si que t'agraden els
plans però de quan en quan quedar-te a casa amb tu mateixa i amb el teu temps
és un plaer excepcional i que només és valora quan poques vegades ho pots
gaudir.
Estar amb tu, fent el que
més t'agrada sense rellotges ni hores, ni alarmes, ni presses, ni obligacions.
I que és el que més m'agrada? Doncs això que estic fent.
M'agrada mirar receptes,
llegir-les, estudiar-les i estimar-les.
M'agrada cuinar-les, fer
invents i sentir-me orgullosa de que surtin bé, o no.
M'agrada escriure a la meva
llibreta la recepta, i pensar en la foto que faré, no fos cas que se m'oblidés.
M'agrada preparar l'atrezzo
i jugar amb la fotografia.
Odio quan el dia està
ennuvolat i no em deixa fer les fotos quan vull i m'obliga a fer-les un migdia
de Dilluns quan pràcticament no tinc temps ni de dinar.
Però quasi sempre el temps
es porta bé amb mi.
I m'agrada fer les fotos i
quasi amb ansia passar-les a l'ordinador per veure com han quedat. A vegades
passa que a la càmara apareixen d'una manera i a l teu cap també i quan les
passes a l'ordinador....ohhh....decepció. Estan fatals, així que tornem-hi si
encara tenim temps i sol!
Avui, és un d'aquests
Diumenges de plaer. I ja tenia pensat el que faria, de fet, Dissabte al vespre ja tenia pensat el que
havia de fer (sabreu el perquè al llegir la recepta) però aquestes torrades
franceses ja feia setmanes que em rodaven pel cap. Quin esmorzar més perfecte!
I més perfecte que servir-lo al llit?
I no senyors, no cal que
te'l porti ningú l'esmorzar el llit per ser feliç, ni cal que li portis a ningú
tampoc. Perquè la vida està plena de petits plaers i petits detalls dels que
nosaltres sols ens em poder servir i gaudir. Així que aixequeu-vos un Diumenge
pel matí, assolellat, disposats a gaudir de vosaltres mateixos, de preparar-vos
un esmorzar, de portar-lo al llit i gaudir d'ell amb un bon llibre i el
silenci, aquell que només apareix quan gaudeixes de tu mateix.
A simple vista podeu pensar
que aquestes torrades poden ser com les torrijas o quelcom així. No, no hi ha
res fregit, tot és fet el forn i gens empalagós.
TORRADES FRANCESES PER
ESMORZAR
Recepta adaptada de
Averiecooks
Ingredients:
24 llesques de pa,
d'aproximadament 1,5 cm de gruix (si les feu molt fines es trencaran)
60 gr de mantega
3 ous L
125 ml de llet
60 ml de sirope de arce
60 ml de melassa
1 culleradeta de canyella en
pols
1 culleradeta de gengibre en
pols
1/2 culleradeta de nou
moscada
Mètode:
Preparem les rodanxes de pa
en una safata de forn. Posem paper de plata a la basa i spray antiadherent o
mantega per evitar que s'enganxi.
.jpeg)
Desfem la mantega al
mircroones i deixem temperar ( si no ens cuallarà les ous al barrejar-ho).
En un bol barregem la llet,
els ous, el sirope de arce i la melassa i ho barregem tot ben bé. Afegim
després totes les espècies.
Ho tirem tot per sobre les
torrades, assegurant-nos que totes quedin ben empapades.
.jpeg)
.jpeg)
Ho tapem i deixem
reposar a la nevera tota la nit o almenys durant quatre hores.
Mentre preescalfem el forn a
170ºC traiem les torrades de la nevera i
fornegem durant 20 minuts.
Ho servim en un plat i podem
tirar sirope de arce per sobre o melassa o sucre glacé.
NOTES:
- El sirope de arce, el vaig
trobar fàcilment al super (ara no reecordo quin) i és així:
.jpeg)
- La melassa la vaig trobar
al mercadona i és així:
.jpeg)
Quina enveja de diumenges!!!! Aquestes torrades per esmorar....mmmm...quina bona manera de començar el dia!!!
ResponEliminaSalut!
Olga
Oi que sí Olga? és un plaer, el que passa que per dies de diari dificil, difícil.....A aprofitar els Diumenges!
EliminaMolts petonets guapa!
Amb un esmorzar així, el dia s'afronta molt millor!!! Qui el pogués fer cada dia!!! Petons!
ResponEliminaT'imagines?? Jo crec que potser acabariem sense donar-li importància....així, tenim almenys un matí de plaer i felicitat extrema!
EliminaMuaaa!!!!!!