Si alguna cosa tenen aquests
minibundt cakes d'ametlla, taronja i mel és que treuen els sentits. Si,
sí...totalment!
Jo no pensava que aquesta combinació
pogués arribar a ser tan exquisida!! He trobat la recepta per casualitat, al
blog de Hungry Rabbit i reconec que al llegir-la em vaig quedar força
extranyada... A la recepta hi ha força menys farina a la que estem habituats en
aquest tipus de pastissos, hi ha pasta d'ametlla, que jo mai havia utilitzat i
tenia els meus dubtes de si això podria funcionar.
I mentre posava la massa al meus
motlles, recent estrenats, mentre feia que no amb el cap, el meu marit em deia:
- No ho sabràs si no ho proves. Quan estigui
ja m'ho diràs.
.JPG)
Ell sempre amb la seva lògica
aplastant i aquella paciència que ja la voldria jo per a mi. I si, en efecte.
Treuen els sentits aquests petits dolços. Són com caramels d'ametlla convertits
en un esponjós pa de pessic.
I treuen els sentits...si senyor..si
senyor...
Em fa recordar a les coses que
alguna vegada m'han fet sentir la mateixa sensació. Recordo el primer petó amb
Ferran, que també em va fer perdre els sentits. L'havia vist en alguna ocasió i
m'havia enamorat a l'instant dels seus braços i per fi, passats uns mesos ell
també es va fixar en mi!
Recordo quasi perdre els sentits de
por, quan vaig saltar des d'un avió desde 4000 metres d'altitud. Quan es va
obrir la porta d'aquell avió me'n vaig penedir molt moltíssim d'estar allà
dalt. Com hi havia arribat? Es que encara ara no entenc com un grup de bombers
em van convèncer de tal bogeria. Però si el que volia era escapar, ja era tard,
molt tard. Ja estava asseguda a sobre d'un noi i lligada a ell, d'una forma que
qualsevol diria que ens coneixem de tota la vida. Però no, l'acabava de
conèixer pel que la desconfiança era màxima en aquells moments.
Recordo perdre quasi els sentits en
el moment de la millor esmaixada que vaig fer durant un partit de voleibol. Amb
l'arribada del nou entrenador a mi em va canviar la posició que havia tingut
fins aleshores. I vaig passar de la por i el no sentir-me còmoda a la pista, a
pensar que era la posició que sempre havia desitjat. I llavors allí, en aquell
partit tant important, en aquell punt vital, m'armo de confiança. Veig com la
pilota va cap a la col·locadora que aixeca els braços. Conec molt bé a la
Montse i pel gest, tot indica que posarà la pilota per tres, la meva posició.
Agafo embranzida, faig la batuda,
salto amunt, tiro el braç enrera, giro l' hombro tot el que puc i enganxo la
pilota just on ho he de fer. Giro canell, impulso cap avall i la pilota cau a
la pista de l'equip contrari, fent un punt majestuós, d'aquells que saps que és
difícil que es tornin a repetir. Aquell moment gloriós, aquella estona de
celebració abraçada a les companyes, aquell soroll de la pilota picar contra el
terra amb força, aquell petit instant de felicitat absoluta que quasi et fa
perdre el sentit.
Recordo perdre quasi el sentit
d'emoció. El dia de la meva boda, va ser un dia íntim, a la platja, amb llums
vintage, amb decoració càlida que coincidia amb el blau calmat del mar d'aquell
dia. Al vespre, quan ja no es distingia el mar, vam preparar un projector i van
emetre un vídeo en el que portàvem dies treballant. Un conjunt de fotografies,
minuts de la música més preciosa del món, en la que foto a foto vaig explicar
la vida de la meva germana al meu costat. Fotos de quan érem petites, dels
nostres viatges juntes, fotos de les nostres festes juntes, de les nostres
confidències, de les nostres esquiades, dels nostres comiats i dels nostres
atacs de riure juntes.
I ella es va aixecar i es va dirigir
cap a mi. I jo que em vaig aixecar i em vaig dirigir cap a ella amb el ram a la
mà. I ens vam fondre en una abraçada preciosa de germanes, que quasi em fa
perdre els sentits.
.JPG)
Recordo que quasi perdo els sentits
a segon de carrera quan vaig veure la meva nota al panell. Era una assignatura
que constava de tres parts, l'examen teòric, l'examen pràctic i un treball. Era
difícil d'aprovar precisament per la dificultat que tenia passar les tres
parts, degut en gran part a la varietat de professorat que avaluava. El meu dit
resseguia el llistat amunt i avall buscant el meu nom, quan de cop veig que
aquest apareix al costat d'un M.H. Encara recordo quan li vaig preguntar a la
meva amiga que què volia dir això, mig taquicàrdica i ja pensant que havia fet
quelcom que havia anul·lat tota la valoració.
I resulta que aquelles dues lletres
en majúscula volien dir, ni més ni menys que Matrícula d'Honor! Aquí no sé si
quasi perdo els sentits de l'emoció, quasi més de l'ensurt que em vaig emportar.
Però el fet es que quasi el perdo, i per tant, ja conta.
Doncs per tots els que heu perdut
els sentits alguna vegada, i que espero que torneu a perdre amb aquest dolç
exquisit, uns minibundt cakes.
MINIBUNDT CAKES D'AMETLLA , TARONJA
I MEL
Per a 6 minibundt
Ingredients:
85 gr de farina per a rebosteria
1/4 de cullereta de llevat en pols
1 pessic de sal
4 ous L, a temperatura ambient
1 cullereta d'extracte de vainilla
1/4 cullereta d'extracte d'ametlla
160 gr de sucre
Pell d'una taronja ratllada
140 gr de pasta d'ametlles*
170 gr de mantega a temperatura
ambient
3 cullerades soperes de mel
*En primer lloc explico com es fa la
pasta d'ametlles.No cal que la compreu ja que només la venen en llocs molt
especialitzats i és força cara.
Ingredients que fan falta:
150 gr d'ametlles crues (aneu al super i veureu que van amb paquets i que són totalment blanques i sense pell. Normalment ho posa a l'etiquetatge. Jo les he trobat al caprabo i Mercadona)
150 gr d'ametlles crues (aneu al super i veureu que van amb paquets i que són totalment blanques i sense pell. Normalment ho posa a l'etiquetatge. Jo les he trobat al caprabo i Mercadona)
150 gr de sucre glacé
1 clara d'ou L
En un processador posem les ametlles
crues i les triturem fins que quedi un polsí força fi. Després afegim dues
cullerades de sucre glasé i triturem bé i repetim l'operació fins que s'acabi
el sucre. Finalment anem afegint la clara d'ou amb un xorret molt fi i
triturem. Seguidament afegim un altre xorret i triturem més. Anem afegint més
fins que veiem que al processador ja li costa funcionar. Llavors ens quedarà
una massa que s'assembla molt al massapà.
Per als minibundtcakes:
Prescalfem el forn a 160ºC i
engrassem el motlle de minibundtcakes.
En un bol barregem la farina amb el
llevat en pols i apartem. En un altre bol batem els ous i els barregem amb
l'extracte de vainilla i d'ametlla i apartem.
Al bol de la batedora hi posem el
sucre, la pell de taronja i la pasta d'ametla i barregem a velocitat baixa
durant 30 segons. Després augmentem la velocitat a mitja- alta i batem durant 2
minuts.
Afegim la mantega i la mel i batem a
velocitat mitja-alta fins que quedi una barreja suau i homogènia. Baixem la
velocitat i anem posant el ous poc a poc sense deixar de batre.
Finalment incorporem la farina en
dues cops i batem fins que estigui totalment integrada.
Repartim la massa entre els motlles
sense omplir més de 2/3 terços de la seva capacitat.
Fornegem uns 45 minuts o fins que un
escuradents surti net.
INGREDIENTS PER AL GLACEJAT:
1 cullereta de Grand Marnier
1/2 cullereta d'extracte de vainilla
4 culleretes de suc de taronja
Posem tots els ingredients al bol de
la batedora i batem fins que quedin tots integrats.
NOTES:
-Vigileu amb l'extracte d'ametlla, és molt fort així que encara que us sembli que n'hi ha poquet, és el que toca.
-Vigileu amb l'extracte d'ametlla, és molt fort així que encara que us sembli que n'hi ha poquet, és el que toca.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada