Phubbing o la mala educació amb carrot cupcakes
Desde fa almenys cinc
anys tots hem patit alguna que altra vegada “phubbing” durant una reunió o
menjar familiar”, llegeixo un dia en algun mitjà digital.
Al principi m’espanto
perque, serà que estic patint alguna cosa i no m’he enterat? És més, aquest escrit
afirma que almenys en una ocasió TOTS ho hem patit i almenys ALGUNA VEGADA!
Després penso que és
igual, que una més no importa. Esgarrifa’t del que arriba via Facebook! Que si
el paix que comprem no sé on és cancerígen, que si el producte de no sé què és
cancerígen....en fi, que una més ja no ve d’aquí! Però, el problema és que no
sé de què m’està parlant! “Però segur que és cancerígen” em dic a mi mateixa.
Teclejo “el palabro” a l’ordinador,
disposada a torbar-me amb el pitjor però el que llegeixo en realitat em
sorprèn.Phubbing: consisteix en
l’acte de menospreciar a qui ens acompanya al prestar més atenció al mòbil o
altrs aparells electrònics que a la seva persona.
Ahhh!!!!! Així que ja
s’ha trobat una paraula per definir-ho! És que com som els humans, eh! Aquesta
imperiosa necessitat, aquesta espècie de mania que té la nostra raça de
posar-hi nom a tot!
Un dia, en una dels meus
pensaments abstractes, em va donar per pensar com es van posar el nom a les
coses....suposo que un filòleg hagués esclarit els meus dubtes però simplement
no ho vaig consultar. Potser és que tampoc no m’importava massa, només era per
aquesta “necessitat imperiosa” de la raça humana de pensar. Doncs bé, ara ja ho
sé! Just després de fer aquestes reflexions va venir la següent: I perquè
Phubbing? Què vol dir?Evidentment ve de
paraules angleses (com no podia ser d’altra manera) i va sorgir a EEUU, com
tampoc podía ser d’altra manera. Deixant a part el tema filològic crec que és
una paraula que comença a ser necessària a la nostra societat. Per
desgràcia....
Qui no s'ha trobat
assegut a una taula on tothom està mirant el seu mòbil? Qui quasi no xoca amb
algú caminant pel carrer per estar amb el cap posat al mòbil? Últimament, al
descobrir aquesta paraula sembla que m'hi fixo més i al fer-ho, m'he
esgarrifat. I m'incloc en tot. I ho segueixo fent, perquè això és com una
addicció però des d'una mirada més crítica.
Només cal que us fixeu en
alguna taula d'unes sis o deu persones prenent una cerveseta en una terrassa.
D'aquestes, la majoria estaran mirant el mòbil, sovint somrient o indignant-se
d'alguna cosa escrita o una resposta que han rebut en alguna xarxa social. O
simplement els hi han enviat una fotografia graciosa que no dubta en
reenviar-la a l resta dels assistents (per dir-ho d'alguna manera, perquè de
presència hi són) que no dubten en reenviar-la als respectius contactes (sovint
grups) que a la seva vegada li contesten i li fan comentaris, al que, és clar,
ha de contestar. Mentre, entre lletra i lletra, algú aixeca cap per uns segons
i diu:
- Heu vist la foto que
menganito ha penjat al face?
I ja està feta la
pregunta del milió que fa que tots entrin a l'aplicació i comencin a navegar
per l'interessant món Facebukiano.
En aquesta taula, sempre
hi ha algú que no té aquesta falta d'educació, hi ha algúu amb vida fora de les
xarxes socials, o simplement les utilitza quan s'ha de fer i aquest algú
pobret...es queda mirant a l'horitzó amb la mirada perduda mentre fa petits
glopets de la cervesa esperant que algú així el cap altres dos segons i així
poder dir quelcom per iniciar la conversa, abans que els torni a baixar cap a
la pantalla. He estat uns dies mirant, observant i com ja he dit, se m'han
posat els pèls de punta. I és que el Phubbing existeix, i tant que existeix i
ho fa amb tota la seva força!
Em preocupa que fent cua
al supermercat tingui dues noies al davant que estan escrivint amb el mòbil,
paren de cop, es miren i riuen per després tornar a teclejar amb aquells dits
que cada cop van més ràpids. "Us cauran els dits" que em diu sempre
un senyor d'uns 80 anys que encara té més dificultats per entrendre-ho.
Imagino les escoles de
protocol ensenyant als alumnes " Mireu, el ganivet es posa aquí, el plat
del panet aquí, les copes son aquestes i per aquest ordre i el mòbil ha d'estar
aquí".
I serà així perquè és una realitat, peque només cal que feu
l'exercici de mirar les taules dels grups de gent. Si a l'estiu veieu que a les
taules de les terrasses no n'hi ha masses no us feu il·lusions, és per evitar
els típics robatoris, dels que ja t'adverteixen només asseure't.
Em quedo amb l'anècdota
del meu cosí Pau que prenent un cafè amb un amic, aquest es treu el mòbil, fa
un selfi (altre palabro del que algun dia ja filosofaré) i escriu "prenent
un cafè amb un bon amic". Després li diu al meu cosí que miri que ha
escrit al face, que està prenent un café.
El meu cosí perplex, ni tan sols s'atreveix a dir-li: és que és
amb mi amb qui l'estàs prenent!
Així que pel Phubbing,
contra el que crec que mai podrem lluitar, que cada vegada anirà a més i per
suposat, per les tecnologies sense les quals ens quedaríem sense viure moments
realment bonics, i sense l'emoció d'obrir aquell missatge tant esperat i sense
poder penjar uns cupcakes de pastanaga al meu blog.
CUPCAKES DE PASTANAGA
Recepta modificada de
Martha Stweart
Per a 24 cupcakes.
INGREDIENTS PER AL PA DE
PESSIC:
450 gr de pastanaga
pelada i ratllada
3 ous L a temperatura
ambient
400 gr de sucre
80 ml de suero de llet
375 ml d'oli vegetal
1 culleradeta d'extracte
de vainilla
410 gr de farina normal
1 culleradeta de
bicarbonat
2 culleradetes de llevat
en pols
1 culleradeta de canela
en pols
1/2 culleradeta de nou
moscada en pols
MÈTODE:
Preescalfem el forn a
160º. Preparem les càpsules al motlle de cupcakes.
Barregem les pastanagues,
els ous, el suero de llet, sucre, oli i extracte de vainilla al bol de la
batedora. En un altre bol tamisem la farina, el llevat, el bicarbonat, la nou
moscada i la canyella. Posem la barreja de farina a la de les pastanagues fins
que estigui tot integrat.
Omplim les càpsules,
sempre 2/3 i posem a fornejar entre 25-28 minuts.
Traiem del forn i deixem
refredar uns 10 minuts passats els quals, els hem de passar a una reixeta
refredadora.
INGREDIENTS DEL
BUTTERCREAM DE FORMATGE:
120 gr de mantega
300 gr de sucre glas
125 gr de crema de
formatge
En un bol posem la
mantega i el sucre i batem fins que quedi integrat. Afegim després la crema de
formatge ben freda i batem, primer a velocitat lenta i després a velocitat
ràpida.
Si veieu que li falta
consistència, bateu més.
NOTA:
És molt important que la
crema de formatge estigui molt molt freda.
Les càpsules en forma de
tassa són de silicona i les vaig comprar
a Casa.
