Jo no sóc una companya de viatge típica, li deia a Ferran l’altre dia, en
referència a la relació de parella.
I és veritat, sóc
un autèntic desastre. La major part d’amigues meves o conegudes fan coses com
portar crema de mans a la bossa de mà. Sempre porten cleenex o tovalloletes.
Quasi sempre les
acompanya una ampolleta d’aigua i fins i tot, un protector labial, algun que
altre tampax o compresa i una cartera proveïda de diners i identificació.
Doncs jo no, jo
no i ja està! Diuen que els homes no són capaços fer dues coses a la vegada. Jo sóc dona i en
ser fer fins a quatre, de coses a la vegada!
I a part de fer-les totes sóc
capaç de cremar les cortines de casa, tirar un imant de nevera a l’aigua
bullent dels espaguetis i caure de cul amb el gos mentre intento sufocar les
cortines.
La cara de Ferran
al entrar a casa i veure aquelles COSTOSES cortines ho definia tot! Intentava
explicar-li o més aviat justificar-li l’acció però és que allò no es podia
defensar de cap de les maneres!
No recordo dates
senyalades, ni festius ni res. Només dir-vos que vaig obrir la consulta en pena
festa major del meu poble. Me’n vaig adonar quan a les 18 hores se’m va ocórrer
mirar al carrer i veure que tot estava tancat.
Per qui més greu em sap es per Ferran que ha
d’anar darrera sufocant els petits incendis que deixo al meu pas.
No sé contes
infantils, no vaig mirar barrio sésamo, i no sé refranys, que sovint modifico
segons escau. D’aquesta manera he arribat a dir coses com : “ Unos cardan la
lana y otros tejen la paja”, “es más feo que un perro verde”, “más virgen que
las gallinas” I així en podria dir moltes.
-
A
mi ja m’agrada que siguis així...- em diu pobret.
Aix..inocent! No pensa el mateix després d’haver cremat
les cortines.
Feia un temps que
Ferran arrossegava un petit eccema a la cara. Després de posar-se milions de
cremes no li passava així que el vaig convèncer per demanar-li hora al meu
dermatòleg de tota la vida.
Quan vam arribar
a la clínica entra per la porta un senyor que s’assemblava molt al meu metge però
que no ho era.
Entra espitós, amb corbata de llacet, amb cabells que em
recorden a Einstein i diu:
-
Treu-te
tota la roba, només amb calçotets. Ara torno.
I marxa. Jo no
entenc res. S'assembla al meu metge però no ho és... Miro a Ferran,, davant
meu, en calçotets i amb les mans davant les seves parts com si fos un jugador a
punt de fer de barrera en una falta, i mirant-me amb cara de desconcert.
Entra el metge i
entre el seu discurs força atropellat ens diu que no li diguem res, que de
moment parlava ell.
Jo en un moment
li intento explicar que havia demanat hora pel meu doctor. En sentir això em
diu:
-
No,
és el meu germà. Jo sóc psico- neuro- inmuno-endocrinòleg i dermatòleg.
-
Com?
No jo...hi hagut algun error...
-
No
digui res, no digui res.
La meva cara era
tot un poema, no estava entenent res i Ferran allí de peu, despulladet.
I
aquell home que se'l comença a mirar, i l'esquena i les cervicals, i la cadera
i les ungles.
-
Si
jo només venia per un petit eccema...
-
Deixi,
ara no parli vosté. Deixi'm fer!
Aquella situació
va ser força surrealista. Jo només volia que el meu dermatòleg li receptés una
cremeta a Ferran!
-
No
es preocupi que la cremeta la tindrà. No es preocupi que li faré la recepta.
Però no és millor saber per que li surt això?
I llavors vaig
començar a entendre de què anava! Fins aleshores anàvem molt perduts però al
dir això ja em vaig començar a tranquil·litzar.
La meva desconfiança inicial va
fer que ell em fas aixecar a observar cada anomalia de Ferran que pel que es
veu, deu estar fotut fotut!
En fi, tot força
raonable, lògic però donant com a tractament un tipus de teràpia que només una
petita part de la població podria fer: treure's l'estrès, meditació, correcta
alimentació i natació, classes d'higiene postural, fisioterapeuta, res d'ordinadors
portàtils.
El que més gràcia
em va fer va ser quan li va aconsellar la natació diària però amb snorkel!
Només així s'aconsegueix una correcta alineació postural, deia.
No em vull
imaginar a Ferran nedant a la piscina municipal amb ulleres i tub! Jajjaaja!
Aniria pel carrer i la gent diria, Mireu, és el de la piscina!
-
Jo
sempre dic als meus clients: si no neda, no cal que torni!
Doncs anem
apanyats!
En fi, que ni tan
sols vaig ser capaç de demanar-li una visita correctament.
Així que carinyo, per
aguantar-me, per solventar la meva poca previsió que fa que hagis de córrer cap
al supermercat a última hora a comprar farina, que m'acompanyis a tots les
botigues de reposteria, que enteguis totes les hores que em passo a la cuina i
amb el blog, per agradar-te que jo no sigui típica, per tot això et regalo uns
cupcakes en forma de cor!
Si ja ha passat
el dia de Sant Valentí, ja ho sé però ja sabeu, si ho faig quan toca, ja no sóc
jo!
PD. Aquesta
setmana he estat un mica desapareguda i no he pogut agrair a les noves
incorporacions al facebook! Què bé ens ho passarem!
P.D. Moltes
gràcies als que us heu fet seguidors del meu blog! Gràcies a vosaltres ja en
som 122!!!!!!
PD. M'encanta que
em comenteu les entrades, em fa feliç! Gràcies a tots els que heu perdut una
estoneta per fer-ho!A vegades trigo una miqueta (especialment aquesta setmana
que ha estat complicadeta) però ho contestaré tot!
CUPCAKES CHEESECAKE DE MADUIXA
(Recepta adaptada de Martha Stewart)
Per a 32 cupcakes
Per a 32 cupcakes
INGREDIENTS:
½ paquet de
galletes Digestive
3 cullerades
grans de mantega, fosa
300 gr i 5
cullerades grans de sucre
170 gr de
maduixes
900 gr de crema
de formatge
1 cullerada
d'extracte de vainilla
4 ous L, a
temperatura ambient
MÈTODE.
Preescafem el
forn a 165º. Preparem les càpsules al motlle de cupcakes.
Triturem les
galletes i les barregem amb la mantega fosa i les 3 cullerades de sucre. Ho
barregem bé i anem omplint una fina capa a cada una de les càpsules. Posem al
forn durant 5 minuts. Les traiem i deixem refredar.
Triturem les
maduixes fins que quedi totalment líquid. Després ho colem, separant les
llavors i impureses. Hi afegim les dues cullerades de sucre i ho ho reservem.
A un altre bol
afegim la crema de formatge i batem a velocitat mitja-alta, fins que quedi una
consistència cremosa. Baixem a velocitat
lenta i afegim els 300 gr de sucre i batem fins que quedi integrat. Afegim la
vainilla i la sal.
Finalment
afegim els ous, un a un, fins que estiguin integrats.
Anem omplint
les càpsules que ja havíem preparat. Posem una gota del puré de maduixes amb una
cullera mentre anem dibuixant un cor.
Posem el motlle
al bany maria durant uns 22 minuts i deixem refredar. Posem a la nevera unes 4 hores abans de
menjar.
NOTES:
- Els
cors que veieu a la fotografia estan fets seguint el mateix procés, però enlloc
de fer-ho a unes càpsules de cupcakes, ho he fet amb uns talladors en forma de
cor.
- La
crema de formatge que he utilitzat és la Philadelphia.
- Enlloc
de fer forma de cor, podeu tirar tres gotes de maduixa i amb un escuradents
aneu fent dibuixos, donant un aspecte marmolat.
- L'única
dificultat d'aquesta recepta, és trobar algun recipient suficientment gran per
que poguem fer el bany maria.
Doncs això es
tot! Estan bonísims, bonísims!!!!! Però bons bons!
Son pastelitos de queso por lo que he entendido no????que ricosssss
ResponEliminaHola guapa! Pues si, solo que puestos en capsulitas!
EliminaBesos
Jajajajaja vivir contigo debe ser toda una gran aventura!!!
ResponEliminaMe encantan leer tu blog!
Un petonàs!!!
Muchas gracias guapa!
EliminaPues si, un poco agotadora la convivencia...jajaaja
Me encanta que me leas y que te guste! Y cque comentes...pues ya...lo mejor!!!
Molts petonets per a tu també!
Que divertit i que maco!! ;) hehehehe!
ResponEliminaEls cupcakes t'han quedat genials i segur que estaven boníssims! Fan una pinta... :P
Una abraçada guapa!
Hola Cristina!
EliminaMoltes gràcies guapa! Tens un blog genial! M'ha encantat! Ja sóc seguidora teva!
Petonets
Ja tens una seguidora més. M'agraden els cupcakes perquè són d formatge. Qualsevol pastis de formatge és benvingut.
ResponEliminaIntentaré la teva recpta. Moltes gracies
Hola Rosa Maria! Gràcie per visitar-me! A mi també m'encanten els pastissos de formatge!
EliminaAquests estant boníssims! Ara vaig a veure't!
Petonets!