Sovint m'empano, molt m'empano! La meva ment camina i es passeja tota feliç pel seu món virtual sense atendre al que realment ha de fer cas, ja sigui un professor, ja sigui un programa, pel·lícula, una amiga o el pobre Ferran.
És igual, sempre ho fa i no ho puc evitar. Mira que li parlo jo, i li dic que això no ho ha de fer, que és una falta de respecte cap als altres però ella ni cas i el pitjor és que em fa quedar malament!
Després apa! Dissimula y digues els tant socorreguts “ és, clar”, “ ja, ho entenc”, “ ahh..mmm...està bé” mentre reses per a que l'altra persona canvii de tema immediatament!
Però us recomano que si veieu la cosa molt negra utilitzeu el recurs d'entonar el mea culpa: baixeu el cap mentre dieu “d'acord, no t'estava escoltant”.
Al final la gent et coneix i si t'estima t'ho perdonen tot.
Doncs l'altre dia la meva ment es va passejar pel carrer de la filosofia i vaig començar a pensar en la relació causa-efecte.
Si us hi fixeu, acabem fent determinats actes per que ens veiem abocats a fer-ho no per que sigui la nostra voluntat.
És a dir, si un dia jo tinc hora al metge (res greu, no us preocupeu) i resulta que quan surto veig que és aviat (van ser puntuals, sí, sí, puntuals) i decideixo anar a donar una volta i veig una botiga preciosa, amb un maniquí amb una faldilla encara més preciosa i entro i compro la faldilla i unes pulseres i un cinturó i ja posats el jersey de conjunt...doncs això és una relació causa-efecte!
No era la meva voluntat acabar així però totes les circumstàncies em van portar a pecar d'aquesta manera. Per que senyors, això és un pecat, no fotem.
La culpa la té el metge per haver estat puntual!
Doncs per la mateixa regla de causa-efecte he acabat fent uns cupcakes de figa!
Un dia va aparèixer ma cosina petita amb una bossa plena de figues ( aquí sí que no hi veig la relació causa efecte ), llavors el meu super papi va decidir fer melmelada de figues i després de sentenciar “això s'ha de menjar aviat”, em va obligar a probar-la (literalment) i em va agradar.
Automàticament es va encendre una petita llumeta al meu cap i evidentment si aquesta idea és comestible, no podia ser altra cosa que uns cupcakes!
Doncs a probar-la! I vigileu, no us absorveixi la relació causa- efecte i acabeu amb uns pantalons nous!
CUPCAKES DE MELMELADA DE FIGUES
Recepta adaptada de Glorious Treats.
Ingredients per a 12-15 cupcakes.
Per al pa de pessic:
- 1 i ¼ cups (135 gr) de farina
- 1 i ¼ culleretes (teaspoons) de llevat (Royal)
- ½ cullereta (teaspoon) de bicarbonat sòdic
- ½ cullereta (teaspoon) de sal
- 2 ous
- ¾ cups (123 gr) de sucre
- 1 i ½ culleretes d'extracte de vainilla
- ½ cups (125 ml) oli d'oliva
- ½ cups (125 ml)buttermilk
Per al Swiss Meringue Buttercream de Figues:
- 5 Clares d'ous grans (L)
- 1 i ¼ cups (205 gr) de sucre
- 340 gr de mantequilla a temperatura ambient i tallada a daus
- 2 culleradetes (teaspoons) d'extracte de vainilla
- Melmelada de figues
- un pessic de sal
MÈTODE:
Preescalfar el forn a 175º.
Preparem la safata de cupcakes amb dotze càpsules.
En un bol tamisem la farina, la llevadura, el bicarbonat sòdic i la sal. Ho barregem bé (delicadament si no voleu convertir la vostra cuina en un gran núvol blanc!!!) i el deixeu apart.
En un altre bol bateu a alta- mitja velocitat els ous uns 10 segons. Afegiu el sucre i seguiu batent fins que quedi integrat, uns 30 segons.
Afegiu la vainilla i l'ou i batim.
Ara, baixeu la velocitat de la batidora i afegiu la meitat de la barreja de farina que haviem apartat anteriorment. Segui afegint ara la meitat de buttermilk. Acabem posant el que queda de la farina i finalment l'altra meitat del buttermilk.
Batem fins que quedi una barreja homogènia i a partir d'aquí podem escollir dos opcions o fer totes dues com jo.
OPCIÓ A: Afegir a la massa dues cullerades de melmelada de figues i omplir els papers.
OPCIÓ B: Omplim els papers amb la massa i afegir trossos de figues fresques i maduretes.
Fornejar entre 12-14 minuts.
Deixar refredar els cupcakes al motlle i després passar-los a una reixeta fins que es refredin
completament.
Per al Swiss Meringue Buttercream:
Treiem la mantega de la nevera una hora abans i la tallem a daus iguals.
Posem les clares amb el sucre en un bol. Escalfem al bany maría (sense deixar que l'aigua bulli) fins que les clares arribin als 60º i la mantenim durant 4 minuts sense parar de remoure continuament per evitar que es cremi.
Passem les clares al bol de la batidora i amb les barilles comencem a montar-les. No us preocupeu si triga una mica. Quan veieu que formen pics tous toqueu la temperatura del bol i si encara està calent ESPEREU!!! No podeu continuar la recepta fins que el bol no estigui templat!!!!
Cambiem les barilles per la pala i baixem a velocitat mitja mentre anem afegint poc a poc els daus de la mantega. Batem uns deu minuts fins que quedi una consistència cremosa i llavors afegim les cullerades de melmelada de figues que volguem. Jo al final n'he posat quatre.
Finalment posem el buttercream a la mànega pastissera i decorem amb la “boquilla” 1A de Wilton. A sobre hi he posat Sprinkles de color lila.
NOTES SOBRE EL PA DE PESSIC:
1.- La vainilla que jo utilitzo és la Nielsen – Massey Vanillas. Madagascar Bourbon Vanilla Extract. Desde que l'he probat no n'utilitzo cap més. Gust i aroma exquisit.
2.- El Buttermilk només el trobo al Lidl, a cap altre lloc. Per internet circulen receptes per fer-lo de forma casolana però prefereixo fer 10 Km de cotxe.
3.- Veureu que en aquesta recepta dóno alguns ingredients amb unes mides estranyes: cups, teaspoons... Això és per que he modificat una recepta americana i ells utilitzen aquestes mesures. No us espanteu, és tan fàcil com comprar-se aquests utensilis (són unes culleres de diferents mides) i ja està. Moltes vegades és més còmode que anar pesant amb la bàscula.
NOTES SOBRE EL BUTTERMILK:
1.- La recepta diu que hem d'escalfar les clares al bany maria fins que arribin a 60º. Si sou com jo que no tinc termòmetre de cuina, només cal que us fixeu que el sucre està totalment disolt en les clares i comproveu que la barreja estigui calenta.
Jo aquí li faig posar el dit a Ferran a canvi d'un cupcake! A veure si trobeu algún voluntari suficientment afamat.
2.- És molt important però molt important que abans d'afegir la mantega el bol estigui templat tirant a fred per que sino us quedarà una sopeta de mantega horrible i tota la feina feta no haurà servit per res. Més val tenir paciència i batre fins que estigui freda.
3.- No us espanteu si al començar a tirar els cubs de mantega sembli que la barreja s'ha tallat i queda plena de grúmols. Seguiu batent i ja veureu que després queda el millor buttercream de la història.
Apa!! A menjar i bon profit!!!
Neus, m'encanta el teu blog!!
ResponEliminaLes fotos, l'estética, les historietes que expliques i com les expliques!!
Totalment d'acord amb les relacions causa-efecte! Llàstima que no sempre acaben amb una conseqüència tant bona!
Petunets!!
Moltes gràcies guapa! M'alegro que t'agradi i et diverteixi!
EliminaPetons!
Que buena pinta tiene y que bonito es tu blog.Me encanta Neus!!
ResponEliminaGracias guapi!!!!! Que ilusión que lo hayas comentado!
EliminaLo peu, lo cupcake, lo genius! Neus, ets una crack i m'encanta el teu blog. Les fotos, les tevas històrias i tot refleixa molt la teva persona - molt unique i preciosa. M'agrada tant q inclòs me motiva escriure't a català, fixa't jeje.Felicitats pel nou projecte. T'estimo molt guapa!
ResponEliminaApa, sigui bonic! ;-) Steffi
Lo Steffiii!!! Moltes gràcies guapa! M'alegro molt que t'hagi agradat! M'encanta lo de "lo genius" jajaja!
ResponEliminaTu sí que ets única! Jo també t'estimo molt!
Petonets i fins aviat!!!!!
HOLA Neus m'ha agradat xafardejar una mica pel teu blog.
ResponEliminaJa soc seguidora teva.
Si vols venir a veure el meu ja saps.
Salutacions,
http://recoraromas.blogspot.com.es/
Hola Mercè! Gràcies per vistar-me i fer-te sequidora! Ara passo a veure't.
EliminaPetons