Les dues cares de la mediocritat


  • La meva existència és un pèl mediocre...
  • Però què dius? Em contesta una amiga tota indignada davant les meves paraules.



Jo que me la miro perque no acabo d'entendre el perquè de tanta indignació. Sembla com si ella no s'acabi d'empassar el que li acabo de dir...




És un tema que en els meus moments de dispersió (a hores d'ara ja sabeu a que em refereixo) hi penso sovint i normalitzo aquesta mediocritat. Per això em sorprèn tant la cara d'estupefacció de la meva pobra amiga. Si ho arribo a saber no li dic res i li evito un disgust... Pobreta...

D'on són aquests pantalons? Et queden superbé, li dic intentant canviar de tema però res, la seva cara parla per si sola i crec que ni m'ha escoltat.











Com pots dir això? Per que de retruc, la meva existència també és mediocre? Em pots dir perquè ho penses això? 

















Aix..la veig tant ofesa que penso que potser no és la paraula més adecuada. Repaso amb sant Google el significat de mediocre: d'una qualitat mitjana, d'un escàs valor o mèrit.

Si, si, a això em referia jo exactament.



A veure si ens entenem. Jo en els meus moments de dispersió penso “que es deu sentir al ser el millor pianista del món? O no cal anar tant lluny, que es deu sentir sent la millor jugadora d'un equip? Que deu ser destacar en alguna cosa?”



Tinc amics que han donat ells solets la volta al món, ma germana va marxar a viure a la Xina, o la meva cosina que ha publicat llibres...no sé...coses que no són de qualitat mitjana, no? 


Només dic que tot el que faig a la meva vida és de qualitat mitjana, que no seré recordada per sobresortir en res. Intento verbalitzar els meus pensaments davant la meva amiga tot i que reconec que és difícil expresar-ho i entendre-ho.




Que deu ser treure's una carrera cum laude? Que deu ser ser el fundador de facebook? No penseu en l'orgullosa que deu estar la mare d'algún d'aquests? Que puguis fer que els teus pares no treballin mai més? I guanyar un premi novel? Que deu ser que quan et moris et recordin per ser algú que va aconseguir alguna cosa important? 




Llavors la meva amiga, més calmada i crec que quasi donant-me per perduda em diu: amb que em recordi la meva familia i els que m'envolten en tinc prou.


Aquella nit no vaig dormir massa bé, crec que per que mentre ho pensava jo sola m'ho creia però l'actitud de la meva amiga em va fer reaccionar. Potser sí que no està tant malament ser mediocre, fer coses de qualitat mitjana, vull dir.




Potser no em recordaran com la que va fer una gran gesta, va crear un imperi electrònic o va arribar a primera nacional però, què collons, em recordaran com:

  • La que no era massa bona jugadora però ho donava tot a cada partit
  • La que es reia d'ella mateixa i de la seva malastrugança
  • La que podia passar-se uns quants minuts dialogant amb el seu gos
  • La que plorava cada vegada que sa germana marxava després de les vacances, fins i tot passats quatre anys
  • La que plorava per tot, més ben dit
  • La que sempre feia pastissos amb l'excusa de qualsevol celebració
  • La que veien caminar per la platja els Diumenges pel matí de cru hivern
  • La que feia un tiramisú per la seva àvia


  • La que va aconseguir deixar de fumar
  • La que marxava de la discoteca amb la seva millor amiga amb l'excusa de que estaven cansades i es quedaven a l'habitació parlant fins al matí
  • La que deia coses com “supervintage” o “supermedieval”
  • La que sempre marxava de casa els seus pares carregada de tuppers amb menjar exquisit que mai sabria fer
  • La que sempre es feia una maleta de vint quilos per marxar dos dies a Lloret
  • La que era capaç d'acabar-se tota una tableta de xocolata i després queixar-se del mal de panxa
  • La que li agradava mirar-se el temps de TV3 perque li feia venir son
  • La que mai recordava els aniversaris
  • La que deborava els llibres de l'Agatha Cristie
  • La que va fer un bloc on escribia tonteries
  • La que no s'enterava dels acudits i reia per dissimular

  • La que sempre deia Gràcies
  • La que li costava mooolt dir Adéu
  • La que es considerava afortunada


Petites coses, insignificants i de qualitat mitjana però que segur que molt importants per a les persones que ho han rebut, o això espero. 


I al cap i a la fi, tenia raó la meva amiga, que et recordin els que t'han conegut i que ho facin bé això ja és molt important i gens mediocre!

I per a que em recordin pels meus cupcakes, avui toquen uns poc mediocres, amb glamur i elegància i de gust exquisit!

I vosaltres? Perquè no sou mediocres?




NOTA: uns super amics, el Dani i la Joana són d'aquelles persones que et fan sentir menys mediocres. No només segueixen el meu bloc desde San Francisco sino que han tingut el detall d'enviar-me un adorable supervintage pack de 200 càspules. 





I quan jo pensava que ja estava tot, obro la caixa i hi trobo els toppers dels meus somnis superamericans, amb una llibreta pleeeena d'idees per decorar. Això no té preu! Sou la canya parelleta! Moltíssimes gràcies!!!










BLACK VELVET CUPCAKES AMB BUTTERCREAM DE FORMATGE I CIRERA:

Recepta adaptada de Sweetapolita.

Per a 12 cupcakes.




PER AL PA  DE PESSIC:

¾ cups + 2 tablespoons (175gr) de sucre

¼ cups (57gr) de mantega sense sal

2 tablespoons (30 ml) d'oli

2 teaspoons (10 ml) de colorant negre (*)

2 teaspoons (10 ml) d'extracte de vainilla (*)

½ teaspoon (4 gr) sal kosher

1 ou a temperatura ambient

1- ¼ cups (150 gr) de farina de reposteria (*)

3 tablespoons (30gr) de cacau en pols

½ cup (114 ml) buttermilk a temperatura ambient

½ teaspoon (2,5 ml) de vinagre blanc

¼ teaspoon (1,5 gr) de bicarbonat



PER AL BUTTERCREAM:

¼ cup (56gr) de mantega sense sal

250 gr de crema de formatge, freda(*)

4 cups (460gr) de sucre glass (icing sugar)

1 teaspoon (5 ml) d'extracte de vainilla

1 pessic de sal

2 tablespoons (30ml) de cireres en conserva


MÈTODE PER AL PA DE PESSIC:

Preescalfar el forn a 180º. Preparem 12 càspules a la safata dels cupcakes.

Amb la batidora elèctrica barregem el sucre, mantega, aceite, colorant negre, vainilla i sal a velocitat mitjana fins que estigui tot integrat, sobre uns 5 minuts.

Afegim els ous i tornem a batre a velocitat mitjana fins que s'incorporin.

En un bol a part tamisem la farina de reposteria i el cacau en pols.

Afegim 1/3 de la barreja anterior de farina i cacau al bol de la batidora elèctrica fins que s'integri i després hi afegim la meitat del buttermilk. Ho anem alternant fins que tant la farina com el butttermilk s'hagin integrat.

En un bol petit barregem al bicarbonat i vinagre i ho afegim a la massa fins que estigui totalment incorporat.

Ho repartim en 1/3 a cada càpsula i ho posem al forn uns 22 minuts.


MÈTODE PER AL FROSTING:

Amb una batidora elèctrica batem la la mantega i sucre glass a velocitat mitjana baixa, uns dos minuts, fins que quedi tot integrat.

Afegim la crema de formatge i seguim batent 2 minuts més. Afegim la vainilla i la sal i batem a velocitat mitjana- alta sobre un minut.

Finalment afegim les cireres en conserva triturades fins que estigui tota incorporada.


MUNTATGE: 

Amb un "descorazonador" fem uns forats als cupcakes.

                 

Farcim amb unes cireres en conserva. 


Posem el buttercream amb l'espàtula


NOTES:

El colorant negre que jo he posat és el de Sugarflair.

L'extracte de vainilla és el de sempre.

Aquesta vegada us haureu fixat que no treballem amb farina “tot ús” sinó que utilitzem la que posa “de reposteria”. Sinó la podem aconseguir es pot fer barrejant farina normal amb maizena.

La crema de formatge és la Philadelphia.

L'ampolla de vidre tan vintage és d'una entranyable botigueta d'Altafulla.

La sal Kosher l'he trobat al Carrefour amb el nom de Sal Maldon.

CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Et vas oblidar de una cosa...
    La que sempre feia plorar a la seva amiga a Alemnya amb les sevas paraules del blog!
    Ja t'ho vaig dir...no ets de nivell mitjant, ets molt, però molt especial i fas que ningú pot fer altre cosa que estimarte moltísim! UN PETOO per la genius :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapi!!!!!!

      Et trobem a faltar però Ja falta poqueeet!!

      Elimina
  2. No cal descubrir la vacuna contra el sida perque els teus pares estiguin orgullosos de tu. Ells només volen que els seus fills siguin feliços i bones persones. Soc afortunada per coneixe't. Les petites coses fan el camí de la vida mes agradable. Ah! i et recordo que eras la millor alumne de la nostra promoció! :P Per cert quin glamour amb el black velvet, m'encanta!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noe!!! tu ets d'aquelles persones gens mediocre, has fet grans gestes i ens ens podem sentir tots orgullosos de tu!

      petonets

      Elimina
  3. Els cupcakes xulíssims amb aquest to rosa xiclet però també molt elegants.
    I que dir de la mediocritat? lo important en aquesta vida és ser feliç i fer feliç a la gent que t'envolta i t'estima. I això que sembla tant fàcil no ho és tant. Justament perquè vivim en una societat que ens fa creure que l'èxit i el tenir coses ens la donaran i així vivim...
    Fins demà Neus!!ptns!!

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó!!!

    Gràcies pels consells!!!

    Petonet

    ResponElimina
  5. Hola Neus, ja veus hi entrat al teu blog, molt maco, soc en Josep el fill de l'Elisa una clienta teva som de Cuenca per sino ens identifiques, jajaja.

    ENHORABONA

    JOSÉ

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José! Sí que sé qui sou! Moltes gràcies per visitar el meu bloc. M'alegro que t'hagi agradat!

      Petonets

      Elimina

Subir