Y tu que ets, de dolç o de salat? Em van preguntar en una ocasió.
Reconec que em va desconcertar una mica, tant el contingut com el que qui em va fer la pregunta era un autèntic desconegut per a mi.
Entre mi vaig pensar, “deu ser com abans que es preguntava “estudias o trabajas?” i com que ara, precisament feina no n'hi ha, ha canviat la pregunta.
Recolzada a la barra d'aquell pub em vaig evadir totalment de la conversa de les meves amigues i entre glopets de gin tònic vaig pensar “i jo que sóc, de dolç o de salat?”
A què es referia aquella persona? Per què jo li hagués pogut dir “a què et refereixes a menjar o a cuinar?” . Aix, mare quin munt de preguntes!
Oh, no és que és molt diferent, eh! Em deia a mi mateixa mentre movia dissimuladament el cap per a que la gent no se'n adonés que estava conversant amb mi mateixa.
Per que a veure, si ens referim a menjar doncs cap problema. No sé si podria escollir entre un cupcake, coulant, donut o una fideuà, entrecot, truita de patata o cargols dels que fa el mau papi. Es que m'ho menjaria tot, però tot tot!
Si del que parlem és de cuinar-ho...això ja són altres paraules. Per que si el que he de cuinar és salat, anem apanyats! Només amb dir que en un sopar d'amics on cadascú havia de portar alguna cosa jo vaig comprar una empanada gallega, la vaig treure de l'envoltori i la vaig posar a un plat. Va colar que l'havia fet jo! O això em van fer creure...
No cal enganyar-nos, sóc negada i ja està. El dolç se'm dóna força bé però el salat...Sóc capaç de fer un arròs bullit mal bullit, una carn rostida molt mal rostida, un pa amb tomàquet amb deu litres d'oli, un salmó a la planxa que s'ha d'acompanyar amb mayonesa, i un puré...un puré més semblant a Portlant amb el que podríem construir tota una casa.
I no només em surt dolent sinó que, per acabar-ho d'arreglar, ho faig amb quantitats industrials. Quan vénen amics a sopar a casa (que ja fan un esforç pobrets) comencen a posar cara de pànic quan s'acosta l'hora de marxar per a evitar sortir per la porta carregats de fiambreres plenes de menjar que al dia següent està encara pitjor.
Per que el tema de les quantitats és un problema apart.
Podem estar una setmaneta sencera menjant arròs: bullit, sofregit, a la cubana, amb amanida, amb cigrons...i tot per que sóc incapaç de calcular. Poso els grapats que em diuen i quan ja se suposa que està una força estranya fa que les meva ment pensi que no n'hi ha prou i les meves mans llavors tiren més arròs i llavors...ja és massa tard!
Després d'estar una bona estona pensant sobre el tema vaig arribar a la conclusió que potser jo sóc de dolç, sí, sí segur, de dolç.
Hi ha persones afortunades, poques però n'hi ha, a les que se'ls hi dóna bé tan el dolç com el salat i a les que admiro! Quina sort, no?
I llavors em vaig fer una ultima pregunta “ hagués dedicat tant de temps a aquesta reflexió sinó tingués un segon gintònic a la mà?”
Segurament NO.
Vaig aixecar la vista, vaig mirar a les meves amigues i vaig fer veure que tot aixo no havia passat i que el gintònic encara no havia distorsionat la meva ment.
I per demostrar-me a mi mateixa el que se'm dóna bé...un dolcet, molt dolcet!
Avui a Lo Cupcake quelcom diferent! No, no és que m'hagi cansat del cupcakes (això mai!) però vaig veure aquesta recepta al bloc de l'Alma i ja no m'ho vaig poder treure del cap!
Petits aperitius dolços, ideals per picar una tarde prenent un cafè amb els amics. Fàcil de fer, però fàcil fàcil.
I vosaltres que sou de dolç o salat?
P.D. Molta gent s'ha animat a fer els cupcakes arrel del tutorial que vaig publicar i això m'ha fet moooolt feliç! Penseu que si jo puc segur que vosaltres també. Habitualment he estat força desastre a la cuina de manera que el meu entorn encara ara no s'acaba de creure el que faig. Per això puc dir tranquil·lament que si jo ho faig vosaltres també!
P.D. Recordeu que podeu formar part d'aquest bloc, només cal posar el vostre mail a la pestanyeta d'aquí a la dreta i em farà molta il·lusió.
PD. Ja tenim pàgina de facebook on podeu fer seguiment de tots els ingredients que compro, on podeu fer comentaris, preguntes i on podeu penjar fotografies de les receptes que heu intentat fer.
PD. Moltes gràcies però moltes per les vostres visites, els vostres comentaris i per seguir-
me, per que és això el que m'anima a penjar més i més receptes!
MARSHMALLOWS (NUBES) FARCIDES DE NUTELLA:
Recepta d'Alma Obregon
INGREDIENTS:
Quatre cullerades de gelatina neutra en pols.
1/2 cup (125ml) d'aigua
3/4 cups (150 gr) de sucre
1/2 (120 ml) de xarop de blat de moro(light corn syrup)
1/4 cups (60 ml) d'aigua
1/8 de culleradeta de sal
2 culleradetes d'extracte de vainilla
MÈTODE:
PRIMER:
Barregem la gelatina en pols amb els 125 ml d'aigua i ho deixem reposar 5 minuts.
SEGON:
En un cassó posem 60 ml de xarop de blat de moro, la sal, l'aigua i el sucre i escalfem fins arribar als 115º C. Haurem de tenir un termòmetre de cuina.
Mentre s'escalfa posem els 60 ml de xarop que queden al bol de la batidora.
Posem el got de la barreja de la gelatina al microones durant 30 segons. Ho tirem al bol de la batedora i batem. Finalment afegim la barreja del cassó calent i batem a velocitat mitjana durant 5 minuts i després 5 minuts més a velocitat mitja-alta.
Incoroporem l'extracte de vainilla i batem durant 1 o 2 minuts.
MUNTATGE:
Engrasem un motlle de cupcakes ( jo hi poso spray desmotllant) i amb una mànega pastissera sense boquilla omplim la meitat.
Després hi tirem una mica de Nutella a cada una.
Finalment cobrim la nutella amb més nube.
En un bol a part barregem: 180 gr de sucre glas + 120g de maicena.
Tamisem la barreja de sucre glas i maizena per sobre. Deixem reposar 6 hores.
Passades aquestes hores,tornem a tamissar la barreja per sobre i ja estan llestes per menjar!
NOTES:
La gelatina neutra en pols es troba fàcilment a qualsevol supermercat.
El xarop de blat de moro (light corn syrup) jo el vaig trobar a la secció gorument del Corte Inglés.
Jo sempre tinc spray desmotllant. És molt còmode i t'estalvies molt temps, sobretot si fas molts pa de pessic.
Recordeu que han de reposar 6 hores així que recomano que ho feu per la nit si no voleu que l'espera es faci eterna, com em va passar a mi. No trobava el moment de menjar-me un. A les 6 hores, 0 minuts i 0 segons vaig atacar la primera.
Podem pensar que aquestar barreja pot resultar molt embafadora, però no és així. Les marshmallow no són tan dolces com les nubes que mengem aquí de manera que no es fa gens carregós. El toc de la nutella cremosa, amb la massa esponjosa fa que sigui un plaer menjar-se una d'aquestes marshmallows. Val la pena!
REACCIÓ DELS AMICS MEUS:
"Nubes? Has fet nubes? Però es poden fer?"
" I a sobre farcides de Nutella? De veritat?"
.JPG)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada