De pluja, de vent i esperant el bon temps



Un fred poc habitual pel mes de Maig, plujós. Les nou del vespre i passejant al petit Coulant. Crec que som els únics que estem al passeig, lluitant contra el vent i la pluja. 



Sento com les gotes piquen amb força a la caputxa del meu impermeable. No em mullo més que si portés un paraigua, donat la múltiple direccionalitat de la puja, impossible de parar amb d'aquests.



El paraigua....un instrument força prescindible a la meva vida. Perque, quan és realment útil?





O millor dit, quan  és realment eficaç? Sí, sí, eficaç,  aquesta és la paraula que buscava. Mentre camino morta de fred, miro com Coulant xala, totalment aliè al fred i la tempesta. 



Aquesta capa de greix i pèl no li deu deixar sentir res. Sembla fins i tot com si esbossés un petit somriure, tot i que ja sé que no pot ser, mentre remena la cua.



Intento apartar-me l'aigua de la cara però és inútil perque al cap de poc ja la torno a tenir ben xopa.   I penso en quin moment se'm va ocórrer tenir un gos; segurament no vaig pensar en els dies freds i plujosos.




Amb lo malaltissa que sóc, ben segur que demà estaré engripada, em diu la meva part mental negativa. Potser sí que hagués hagut d'agafar el paraigua.



Un ventada amb aigua quasi em treu la caputxa de l'impermeable i m'obliga a tancar el ulls i perdre a Coulant de vista. Els torno a obrir, amb les pestanyes xopes i allí estan Coulant i Ferran, que sembla que no hagin patit el mateix cop de vent. Per que sé que no però sinó pensaria que la climatologia és personalitzada.




I llavors penso que no, que el paraigua no hagués estat efectiu. Aquest només és útil quan la pluja és recta i fina. Ben recta i ben fina, sinó res de res. 

I una altra és la mida d'aquest paraigua perque per molt ordenada que sigui la pluja si aquest estri no és suficientment gran, doncs tampoc serveix de res.





jo dec ser molt gran perque encara no n'he trobat cap adequat.



Suposem que surto de casa un dia plujós. Obro el paraigua quan surto de l'establiment i començo a caminar. Recordem que estem parlant de pluja ordenada.


El col·loco a sobre el meu cap, centrat estratègicament i començo a caminar. Trepitjo un toll enorme i noto a l'instant el fred dintre a la sabata i el peu ofegat sembla que demani ajuda abans de morir. Merda!



Passant per alt aquest petit incident, dissimulo i faig veure que res ha passat, posant el cos ben recte com d'orgull ferit, i caminant a pas ferm, o intentant-ho perque la sensació del xup xup del peu es fa cada cop més insuportable.



És al cap d'uns minuts, al buscar les claus del cotxe...ahhhh!!! Resulta que mitja bossa de mà està completament xopa! Sí, sí, d'acord que jo sempre les porto enormes però confiava en el paraigua! 


Què fas paraigua? Que no te n'havies adonat, o què? Cleenex molls, cartera xopa (sort que també buida) i el mòbil lleugerament humit. 


Pels minuts que queden fins arribar al cotxe apropo més la bossa de mà al meu cos i lateralitzo lleugerament el paraigua cap a ella. Dos segons després el malestar del peu passa a la meva espatlla, que me la miro i comprenc que els milímetres que li he dedicat al bolso, s'han convertit en centímetres de pluja per a la meva pobra espatlla.





Sort que ja he arribat al cotxe i l'obro. Tiro la malaurada bossa de mà al seient del copilot. Tanco el paraigua però....no tanca! No el puc fer tancar! 

Li dono al botonet i tiro cap avall però no hi ha manera. La pluja em mulla cada cop més, a mi i a la porta del cotxe, nova víctima del paraigua traïdor. 

Finalment tiro d'ell amb totes les meves forces i cedeix bruscament a la vegada que em llença aigua a tot el meu abdomen. El tiro al terra del cotxe i m'afanyo a entrar. 


Les mans vermelles, fredes i completament molles a sobre el volant, intenten posar-se en funcionament.

Miro el paraigua del terra que allí estirat sembla fins i tot innocent i li dic:



- Traïdor.



Aquesta és la meva experiència amb el paraigua quasi cada dia de pluja. No us estranyi que l'odii .




I ara al passeig i amb aquella ventolera no em vull imaginar l'esceneta amb aquest utensili traïdor!



-        No Coulant, això no! - sento que crida Ferran aquestes paraules que desde que va arribar Coulant a casa estan integrades en el seu vocabulari diari.



Sembla com si a ells dos no els hi molestés la pluja ni el fred. Coulant amb una bossa de plàstic a la boca no es deixa agafar i Ferran fa els possibles per despistar-lo i treure-li de la boca.



-        No, no, no!!!





Pobre Ferran, crida mentre Coulant refrega tot el llom al terra enfangat, d'aigua marró. I se'l veu tant feliç que s'aixeca i mira al seu amo amb careta d'innocència que fa que Ferran només pugui somriure.



Una altra ventada de pluja furiosa em fa tancar el ulls i girar el cap. Estic arribant al meu límit i si el traspasso agafaré el gos i el seu amo i els tancaré a casa fins que pari de ploure!





I ells dos feliços, podria dir que fins i tot amb la mateixa innocència.



Obro el ulls i al fons veig a Coulant, que ja no porta la bossa a la boca. Ferran a la meva dreta, tira la bossa a la paperera.




Es para, es gira i m'espera. M'agafa la mà completament xopa i insensible pel fred.



- Sabies que si estrenys un ou pels seus extrems amb al dit index i polze, mai el trenques?



Me'l miro i només puc riure.



Doncs estimats lectors, per a que torni el solet i el bon temps i passin ja de llarg aquests dies tan depriments...uns cupcakes de llimona ben estiuencs!!!!!




P.D. Recordeu que si voleu rebre les meves històries cada setmana us podeu fer seguidors del mjeu blog. S'aproxima un mega tutorial, així que deixareu que s'escapi?



PD. També em podeu seguir per facebook!!!





CUPCAKES DE LLIMONA AMB MERENGUE ITALIÀ:

Recepta de Martha Stewuart

Per 24 cupcakes



INGREDIENTS:

408 gr de farina normal

1 cullerada de llevat en pols

1/2 culleradeta de sal

230gr de mantega sense sal, a temperatura ambient

414 gr de sucre

4 ous L, a temperatura ambient

3 cullerades de ratladura de llimona

30 ml de suc de llimona natural

ml d'extracte de vainilla

250 ml de buttermilk 


MÈTODE:



Preescalfem el forn a 160º. Preparem el motlle amb les càpsules.



Tamisem la farina, el llevat i la sal i apartem.



Després batem a velocitat mitja amb batedora elèctrica el sucre i la mantega fins que quedi una barreja blanquinosa i cremosa, on sembli que el sucre s'ha dissolt.



Afegim els ous, un a un batent després de cada un fins que s'incorporin. Si se us queda part de la massa enganxada per les parets, aneu baixant-la amb una espàtula. Afegim després la ratlladura de llimona i l'extracte de vainilla. Finalment afegim la barreja de farina que teníem apartada en tres cops alternant en dos adicions de buttermilk. Batem fins que quedi una barreja homegènia.



Posem la massa a les càpsules, recordeu que no hem d'omplir més de 2/3. Fornegem durant 25 min o fins que un escuradents surti net.



Deixem refredar al motlle i després els passem a una reixeta.



MERENGUE ITALIÀ DE LLIMONA:



INGREDIENTS:

-        3 clares d'ou

-        180 gr de sucre normal

-        100 ml d'aigua

-        1 cullerada de Light Corn Sirup (sirope de maiz)

-        Llimona en emulsió



MÈTODE:



En una cassola petita barregem el sucre , l'aigua i el sirop. Remenem només esporàdicament i al principi fins que veiem que el sucre està totalment dissolt.



Després deixem que arribi al punt d'ebullició a foc mitjà. Medim amb un termòmetre fins que la temperatura arribi als 117º.

 
Perdoneu per la foto però no donava per a més

Mentre, batem les clares a punt de neu.



Un cop muntades, baixem la velocitat de la batidora i quan el líquid hagi arribat a la temperatura indicada, l'anem tirant a les clares sense parar de batre. És important tirar-ho amb un xorro fi i costant.




Seguim batent fins que el merengue quedi brillant i hagi disminuït la temperatura de la barreja. Ho sabrem tocant el fons del bol.


MUNTATGE:



Apliquem un fina capa de Lemon Curd a sobre del cupcake.





Decorem amb una boquilla 1A de Wilton i hi afegim springles de color groc.



NOTES:



      - Si no trobeu el buttermilk als supermercats ( com jo) el podeu fer vosaltres molt fàcilment.

Barregem 250 ml de llet semidesnatada i 1 culleradeta de vinagre. Ho deixem reposar uns 10 min i ja està. Quedarà com una llet tallada.



-        Lemon Curd jo la vaig trobar a la secció gourmet del Corte Inglés.

-        Light Corn Sirup el vaig trobar a la secció gourmet del corte inglés

-        Vaig comprar l'emulsió de llimona aquí.

-        Important a l'hora de mesurar amb termòmetre!! Tingueu en compte que la punta del termòmetre no ha de tocar el fons de la cassola sinó us passarà com a mi. Resulta que si toca, no dóna la temperatura real del líquid sinó una molt superior i després el merengue....doncs no surt!!



Apa, espero que us agradi!!!








CONVERSATION

10 comentarios:

  1. M'encanta la idea de la capa de lemon curd! Han de ser molt i molt bons! I també són preciosos! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Mònica! La veritat és que li donen un toc exquisit! Gràcies per les teves paraules!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  3. Han d'estar molt bons!!! i t'han quedat fantàstics!!
    Al meu blog tinc un detall per tu, Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro que t'hagin agradat! No em va quedar ni un, així que devien estar bons...

      Moltes gràcies per pensar en mi pel regalet! Ara passo a recollir-lo!

      Petonets

      Elimina
  4. Quina xulada de merengues, Neus! I quin conta més xulo! No sabia ni que existís! M'ha agradat llegir-lo. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies! M'alegro molt que t'hagi agradat el que he escrit, aquestes paraules m'animen a seguir fent-ho!

      Milions de gràcies altra vegada i molts petonets!

      Elimina
  5. són espectacularment bonics!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Felicitats!!! al meu bloc tens un detall

    ResponElimina
  7. Ahh! Moltíssimes gràcies! M'encanta el neom del teu blog, per que el que fem...realment són petits pecats!!! ajajjaa

    Gràcies per pensar en mi, ara passo a recollir-lo.

    Petonets

    ResponElimina

Subir