Un fred poc
habitual pel mes de Maig, plujós. Les nou del vespre i passejant al petit
Coulant. Crec que som els únics que estem al passeig, lluitant contra el vent i
la pluja.
Sento com les gotes piquen amb força a la caputxa del meu
impermeable. No em mullo més que si portés un paraigua, donat la múltiple
direccionalitat de la puja, impossible de parar amb d'aquests.
El paraigua....un
instrument força prescindible a la meva vida. Perque, quan és realment útil?
O millor dit,
quan és realment eficaç? Sí, sí,
eficaç, aquesta és la paraula que
buscava. Mentre camino morta de fred, miro com Coulant xala, totalment aliè al
fred i la tempesta.
Aquesta capa de greix i pèl no li deu deixar sentir res.
Sembla fins i tot com si esbossés un petit somriure, tot i que ja sé que no pot
ser, mentre remena la cua.
Intento
apartar-me l'aigua de la cara però és inútil perque al cap de poc ja la torno a
tenir ben xopa. I penso en quin moment
se'm va ocórrer tenir un gos; segurament no vaig pensar en els dies freds i
plujosos.
Amb lo malaltissa
que sóc, ben segur que demà estaré engripada, em diu la meva part mental
negativa. Potser sí que hagués hagut d'agafar el paraigua.
Un ventada amb
aigua quasi em treu la caputxa de l'impermeable i m'obliga a tancar el ulls i
perdre a Coulant de vista. Els torno a obrir, amb les pestanyes xopes i allí
estan Coulant i Ferran, que sembla que no hagin patit el mateix cop de vent.
Per que sé que no però sinó pensaria que la climatologia és personalitzada.
I llavors penso
que no, que el paraigua no hagués estat efectiu. Aquest només és útil quan la
pluja és recta i fina. Ben recta i ben fina, sinó res de res.
I una altra és la
mida d'aquest paraigua perque per molt ordenada que sigui la pluja si aquest
estri no és suficientment gran, doncs tampoc serveix de res.
jo dec ser molt
gran perque encara no n'he trobat cap adequat.
Suposem que surto
de casa un dia plujós. Obro el paraigua quan surto de l'establiment i començo a
caminar. Recordem que estem parlant de pluja ordenada.
El col·loco a
sobre el meu cap, centrat estratègicament i començo a caminar. Trepitjo un toll
enorme i noto a l'instant el fred dintre a la sabata i el peu ofegat sembla que
demani ajuda abans de morir. Merda!
Passant per alt
aquest petit incident, dissimulo i faig veure que res ha passat, posant el cos
ben recte com d'orgull ferit, i caminant a pas ferm, o intentant-ho perque la
sensació del xup xup del peu es fa cada cop més insuportable.
És al cap d'uns
minuts, al buscar les claus del cotxe...ahhhh!!! Resulta que mitja bossa de mà
està completament xopa! Sí, sí, d'acord que jo sempre les porto enormes però
confiava en el paraigua!
Què fas paraigua? Que no te n'havies adonat, o què?
Cleenex molls, cartera xopa (sort que també buida) i el mòbil lleugerament
humit.
Pels minuts que queden fins arribar al cotxe apropo més la bossa de mà al
meu cos i lateralitzo lleugerament el paraigua cap a ella. Dos segons després
el malestar del peu passa a la meva espatlla, que me la miro i comprenc que els
milímetres que li he dedicat al bolso, s'han convertit en centímetres de pluja
per a la meva pobra espatlla.
Sort que ja he arribat al cotxe i l'obro. Tiro la malaurada bossa de mà al
seient del copilot. Tanco el paraigua però....no tanca! No el puc fer tancar!
Li dono al botonet i tiro cap avall però no hi ha manera. La pluja em mulla
cada cop més, a mi i a la porta del cotxe, nova víctima del paraigua traïdor.
Finalment tiro d'ell amb totes les meves forces i cedeix bruscament a la vegada que
em llença aigua a tot el meu abdomen. El tiro al terra del cotxe i m'afanyo a
entrar.
Les mans vermelles, fredes i completament molles a sobre el volant,
intenten posar-se en funcionament.
Miro el paraigua del terra que allí estirat sembla fins i tot innocent i li
dic:
- Traïdor.
Aquesta és la
meva experiència amb el paraigua quasi cada dia de pluja. No us estranyi que
l'odii .
I ara al passeig
i amb aquella ventolera no em vull imaginar l'esceneta amb aquest utensili
traïdor!
-
No
Coulant, això no! - sento que crida Ferran aquestes paraules que desde que va
arribar Coulant a casa estan integrades en el seu vocabulari diari.
Sembla com si a
ells dos no els hi molestés la pluja ni el fred. Coulant amb una bossa de
plàstic a la boca no es deixa agafar i Ferran fa els possibles per despistar-lo
i treure-li de la boca.
-
No,
no, no!!!
Pobre Ferran,
crida mentre Coulant refrega tot el llom al terra enfangat, d'aigua marró. I
se'l veu tant feliç que s'aixeca i mira al seu amo amb careta d'innocència que
fa que Ferran només pugui somriure.
Una altra ventada
de pluja furiosa em fa tancar el ulls i girar el cap. Estic arribant al meu
límit i si el traspasso agafaré el gos i el seu amo i els tancaré a casa fins
que pari de ploure!
I ells dos
feliços, podria dir que fins i tot amb la mateixa innocència.
Obro el ulls i al
fons veig a Coulant, que ja no porta la bossa a la boca. Ferran a la meva
dreta, tira la bossa a la paperera.
Es para, es gira
i m'espera. M'agafa la mà completament xopa i insensible pel fred.
- Sabies que si
estrenys un ou pels seus extrems amb al dit index i polze, mai el trenques?
Me'l miro i només
puc riure.
Doncs estimats
lectors, per a que torni el solet i el bon temps i passin ja de llarg aquests
dies tan depriments...uns cupcakes de llimona ben estiuencs!!!!!
P.D. Recordeu que
si voleu rebre les meves històries cada setmana us podeu fer seguidors del mjeu
blog. S'aproxima un mega tutorial, així que deixareu que s'escapi?
PD. També em
podeu seguir per facebook!!!
CUPCAKES DE
LLIMONA AMB MERENGUE ITALIÀ:
Recepta de Martha
Stewuart
Per 24 cupcakes
INGREDIENTS:
408 gr de farina
normal
1 cullerada de
llevat en pols
1/2 culleradeta
de sal
230gr de mantega
sense sal, a temperatura ambient
414 gr de sucre
4 ous L, a
temperatura ambient
3 cullerades de
ratladura de llimona
30 ml de suc de
llimona natural
ml d'extracte de
vainilla
250 ml de
buttermilk
MÈTODE:
Preescalfem el
forn a 160º. Preparem el motlle amb les càpsules.
Tamisem la
farina, el llevat i la sal i apartem.
Després batem a
velocitat mitja amb batedora elèctrica el sucre i la mantega fins que quedi una
barreja blanquinosa i cremosa, on sembli que el sucre s'ha dissolt.
Afegim els ous,
un a un batent després de cada un fins que s'incorporin. Si se us queda part de
la massa enganxada per les parets, aneu baixant-la amb una espàtula. Afegim
després la ratlladura de llimona i l'extracte de vainilla. Finalment afegim la
barreja de farina que teníem apartada en tres cops alternant en dos adicions de
buttermilk. Batem fins que quedi una barreja homegènia.
Posem la massa a
les càpsules, recordeu que no hem d'omplir més de 2/3. Fornegem durant 25 min o
fins que un escuradents surti net.
Deixem refredar
al motlle i després els passem a una reixeta.
MERENGUE ITALIÀ
DE LLIMONA:
INGREDIENTS:
-
3
clares d'ou
-
180
gr de sucre normal
-
100
ml d'aigua
-
1
cullerada de Light Corn Sirup (sirope de maiz)
-
Llimona
en emulsió
MÈTODE:
En una cassola
petita barregem el sucre , l'aigua i el sirop. Remenem només esporàdicament i
al principi fins que veiem que el sucre està totalment dissolt.
Després deixem
que arribi al punt d'ebullició a foc mitjà. Medim amb un termòmetre fins que la
temperatura arribi als 117º.
Mentre, batem les
clares a punt de neu.
Un cop muntades,
baixem la velocitat de la batidora i quan el líquid hagi arribat a la temperatura
indicada, l'anem tirant a les clares sense parar de batre. És important
tirar-ho amb un xorro fi i costant.
Seguim batent
fins que el merengue quedi brillant i hagi disminuït la temperatura de la
barreja. Ho sabrem tocant el fons del bol.
MUNTATGE:
Apliquem un fina
capa de Lemon Curd a sobre del cupcake.
Decorem amb una
boquilla 1A de Wilton i hi afegim springles de color groc.
NOTES:
- Si no trobeu el buttermilk als
supermercats ( com jo) el podeu fer vosaltres molt fàcilment.
Barregem 250 ml
de llet semidesnatada i 1 culleradeta de vinagre. Ho deixem reposar uns 10 min
i ja està. Quedarà com una llet tallada.
-
Lemon
Curd jo la vaig trobar a la secció gourmet del Corte Inglés.
-
Light
Corn Sirup el vaig trobar a la secció gourmet del corte inglés
-
Vaig
comprar l'emulsió de llimona aquí.
-
Important
a l'hora de mesurar amb termòmetre!! Tingueu en compte que la punta del
termòmetre no ha de tocar el fons de la cassola sinó us passarà com a mi.
Resulta que si toca, no dóna la temperatura real del líquid sinó una molt
superior i després el merengue....doncs no surt!!
Apa, espero que
us agradi!!!
M'encanta la idea de la capa de lemon curd! Han de ser molt i molt bons! I també són preciosos! Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies Mònica! La veritat és que li donen un toc exquisit! Gràcies per les teves paraules!
ResponEliminaMolts petonets!
Han d'estar molt bons!!! i t'han quedat fantàstics!!
ResponEliminaAl meu blog tinc un detall per tu, Felicitats!!
Me'n alegro que t'hagin agradat! No em va quedar ni un, així que devien estar bons...
EliminaMoltes gràcies per pensar en mi pel regalet! Ara passo a recollir-lo!
Petonets
Quina xulada de merengues, Neus! I quin conta més xulo! No sabia ni que existís! M'ha agradat llegir-lo. Petons
ResponEliminaMoltíssimes gràcies! M'alegro molt que t'hagi agradat el que he escrit, aquestes paraules m'animen a seguir fent-ho!
EliminaMilions de gràcies altra vegada i molts petonets!
són espectacularment bonics!!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Moltes gràcies bonica!!!
EliminaFelicitats!!! al meu bloc tens un detall
ResponEliminaAhh! Moltíssimes gràcies! M'encanta el neom del teu blog, per que el que fem...realment són petits pecats!!! ajajjaa
ResponEliminaGràcies per pensar en mi, ara passo a recollir-lo.
Petonets