Sí, sí, daus desfibriladors



Allà on hagi viscut sempre hi ha hagut gent que passava corrent. Si estava a la diagonal, per la rambla Brasil de Sants o a Altafulla.
Corredors que corren i corren. N’hi ha que amb més estil i n’hi ha que menys, amb uns objectius o d’altres però són precisament aquests objectius els que els fan seguir posant una cama davant d’una altra. L’objectiu pot ser millorar una marca, acabar la cursa o simplement sentir-se bé amb un mateix amb una bona carrera després d’un dia impossible de feina.
Al principi em costava molt entendre perquè a mi sempre em fa falta una pilota al davant per seguir corrent. Al costat d’ells em sento com el burro a qui li posen la pastanaga per a que avanci i tot i així, li costa.

 Aquests valents que surten cada dia a córrer, faci fred o calor o plogui, però els hi compensa. La cosa és complica una mica més quan comencen a fer curses i curses i cada vegada més complicades o més extenuants, com li vulgueu dir.
No hi entenc pas jo però al meu voltant en tinc d’aquests corredors i sovint parlen de duathlons, triathlons, ironmans i d’altres. A aquestes altures ja no pregunto el que és perquè em costa moltíssim de creure que un cos humà ho pugui aguantar. Però ells ho aguanten, sí senyors, i repeteixen i repeteixen. La finalitat: ser “finishers” que en diuen.
No ho entenia jo això. Jo jugo per guanyar, no per acabar el partit! – em repetia a mi mateixa una i altra vegada, sense poder-ho acabar d’entendre. I jugo a una lliga que més o menys està al meu nivell, en el que tant puc guanyar com perdre però sempre tinc la possibilitat.

 Córrer per acabar....no sé jo. És clar que ho vaig començar a entendre després d’informar-me de totes les probes que he mencionat anteriorment. El dia que em vaig assabentar que l’ironman incloïa una marató, a part de bici i nedar em semblava impossible. Em semblava que no podia ser, que ningú podia aguantar allò. Però sí que poden, sí.
 Darrerament he tingut l’oportunitat de presenciar una triathló i el que vaig sentir va ser indescriptible. En aquell precís instant en el que sortien de l’aigua, alguns més cansats que d’altres, en el moment en el que feien la transició mentre familiars, coneguts o desconeguts els hi parlaven i els hi donaven ànims desde la distància de la balla, en el moment en el que ja exhaustos corren entre els crits de la gent....en aquell moment ho vaig entendre tot.

Aquest esperit de sacrifici, aquesta lluita interna, aquesta batalla contra el propi cos, desafiant-lo a cada braçada, a cada pedalada i a cada gambada. I llavors em vaig emocionar i em va sorprendre. Veure com lluiten, com cada crit nostre i cada paraula d’ànim era com una petita empenta d’aquell llarg camí. Veig com un pare felicita al seu fill en la recta final, com li diu que ho està fent molt bé mentre corre al seu costat. És que hi ha lligam més fort entre un pare i un fill? és que hi ha major demostració d’amor entre els dos, com el pare ajuda a arribar al fill només amb paraules d’alè. Veig com una colla d’amics fan fotos al seu amic, mentre criden el seu nom. Veig que gent que ni tan sols es coneixen animen als que corren llegint el nom del seu dorsal perquè no importa qui són, importa animar-lo, empentar-lo cap a la meta. 
 Veig com uns atletes lluiten per un somni i sento com el públic ho desitja amb la mateixa força que ells i ho transmeten de l´única manera que poden, amb crits d’alè.
Veig als ulls dels atletes l’esgotament però la satisfacció en l’última recta, veig l’emoció d’aquell pare que veu arribar al seu fill i sento la meva propia emoció. I llavors ho entenc tot.
 Quan vaig veure aquesta recepta al llibre de la Marian Keys, no vaig poder evitar pensar en els esportistes. Ho presenta com “daus desfribiladors” perque són capaços de ressuscitar un mort, així que són ideals. Ara ja en porto una bosseta a sobre que em menjaré abans de començar a entrenar! Si veig que em torno una superwoman del voleibol us aviso!
 DAUS DESFRIBILADORS
INGREDIENTS:
125 gr de mantega
75 gr de mel
125 gr de mantega de cacauet
50 gr de cacauet
150 gr de copos d’avena
100 gr de plàtan deshidratat
150 gr de sucre morè (si pot ser el light brown sugar)

MÈTODE:
Preescalfem el forn a 160º.
Preparem una safata d’uns 20 cm i hi posem paper de fornejar per sobre.
Trossegem el plàtan i els cacahuets i apartem.
En una olla força gran hi posem la mel, la mantega, la mantega de cacauet i el sucre i ho escalfem lentament fins que tot s’integri i el sucre quedi quasi bé imperceptible.
Després hi afegim els copos d’avena, el plàtan deshidratat i els cacauets i remenem.
Quan estigui tot integrat ho posem a la safata de manera que quedi una superfície el més llisa possible i posem al forn durant 30 minuts.
Traiem del forn i deixem refredar. Es recomana deixar-ho reposar durant 24 hores abans de trossejar-ho.

Espero que us doni mooolta energia! Feliç dilluns!

NOTES:
El light brown sugar és un sucre morè molt ric amb melassa que li confereix un gust molt característic. Ho compro en botigues especialitzades, ja siguin on line o en botig
es físiques però si no teniu la possibilitat, utilitzeu sucre morè normal.

















CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Hola Neus!
    Una entrada excel·lent sobretot pels "preliminars" que tant be escrius/descrius abans d'entrar en acció i parlar-nos de la recepta.
    De ben segur que deu estar boníssima, perquè la pinta francament és espectacular.

    Si et ve de gust endinsarte en el món del running o més en concret de la ultradistància i el menjar, et recomano el llibre de'n Jurek (Córrer, menjar viure : http://www.amazon.es/C%C3%B3rrer-menjar-viure-incre%C3%AFble-llegendari/dp/8415695233 ) un super esportista que explica la seva evolució gràcies a l'alimentació. A més inclou moltes receptes molt interessants i 100% bio. Personalment he notat una millora significativa en el rendiment esportiu gràcies al menjar i aquest llibre m'ha inspirat molt.

    Tots els incredients em semblen molt encertats, excepte la mantega, ja que te una digestió difíl i no es interessant en quant al que aporta (energèticament parlant). Seria molt millor incloure oli de coco, per exemple. I podries fer un 50/50 de mel extracte d'algave (menys glucossa i més fructossa)

    El que dius del sucre morè, tens toooota la raó. Hem de fugir dels refinats :-)

    Una abraçada ben forta. (m'encanta el teu blog)

    Roger

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Roger per passar-te per Lo Cupcake! Ten raó amb el tema de la mantega, no tenia ni idea de l'oli de coco ni el de la mel!
      Ho tindré en compte i també la teva recomanació del llibre.

      Molts petons guapo!

      Elimina
  2. I tant que deuen desfibril.lar, aquests daus! Jo no corro, però t'asseguro que hi ha dies en què m'aniria de perles una dosi d'aquesta medecina tan deliciosa que proposes. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si, encara que no fem esport necessitem una bona dosi d'energia igualment!!!!
      Doncs ja sabem, facilíssim de preparar ja en podem portar a la bossa de mà cada dia!jajaajaj

      Moltes petonets guapa!

      Elimina
  3. Quines barretes energètiques més bones, i naturals! no hi ha res com poder fer-ho a casa i saps tots els ingredients que has posat. Em recorden als Flapjacks anglesos, però amb platan i més cereals! Segur que boníssimes!!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, sapas que no hi ha "coses" estranyes! jajajajaj!

      Grpacies per passar-te guapa!

      Elimina
  4. Jo de córrer res de res...però d'aquests daus me'n faria un bon tip!!! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que portes l'activitat suficient com per haver-te'n de menjar moltes d'aquestes barretes!
      Molts petonets guapa!

      Elimina

Subir