Perseguint somnis amb uns cupcakes marmolats



Quasi no veig la carretera per culpa de les llàgrimes i el singlot d'aquell plor profund. D'aquell plor que ve de dintre amb tanta força que sembla que no et deixa respirar i llavors el cos, per tal de sobreviure fa petits singlots a veure si entra una mica d'oxigen als pulmons. 
 Intento controlar-los però és pràcticament impossible. Ferran posa la mà a la meva cama, la mà calmadora que li dic, mentre no aparta la vista de la carretera. No n'hi ha per tant penso entre mi i em calmo pensant que és una bajanada, que hi ha coses que realment mereixen aquell plor. Queden gravades al meu cap les paraules del missatge d'un bon amic davant el meu abatiment: "eres una persona perfeccionista y volcada con lo que haces".

I potser és veritat. Si faig alguna cosa, ho faig bé o almenys ho intento amb totes les meves forces. M'hi dedico; això ja ho sé.

 Aquesta vegada però m'he ensorrat, sense ganes d'esforçar- m'hi i crec que mai m'havia vençut amb tanta força una situació.

 Sempre he somiat desperta jo, desde que tinc ús de consciència ho he fet. M'encantaaaa! Alguna gent, sobretot els pobres professors, es pensen que no sóc despistada. Il·lusos....estic somiant!!! No somio en va, són projectes, idees...bé, a vegades sí que la imaginació va més enllà del que hauria d'anar. Però i el feliç que sóc jo?

 Des d'aquí, senyors professors, senyors entrenadors, no és que no entengui els exercicis ni que tingui dèficit d'atenció...no senyors, estic somiant.

I d'aquests somnis, en trec la manera de com intentar aconseguir-los. Què he de fer, com ho puc fer, on he d'anar...Aquesta fase sol tenir un procés verbal, la víctima de la qual sol ésser Ferran. Ell, tot i que sempre m'ajuda, reconeix que al principi dubta dels meus reptes.


 M'encanta lluitar i lluitar i aconseguir-ho. M'encanta lluitar i lluitar i somiar que ho aconseguiré. Ni jo mateixa em creia el que hagués passat amb Lo Cupcake, ni que hauria acabat sortint a la Vida en Dolç (literalment vaig plorar d'alegria), ni que algun dia rebria un correu del guionista del Cuines de Tv3, ni que seria acceptada a la fira d'artesans d'Altafulla...

 Aquesta era la primera vegada que després de cinc mesos lluitant i posant a prova

a la meva autoestima, m'havia ensorrat, havia perdut i em sentia tan derrotada que no podia parar de plorar. 
 Al cap d'unes hores vaig comprendre que està bé somiar i també ser conscient de les teves limitacions per a així poder créixer més. Sé que sona una mica incongruent però és així. Avui ho he vist i el procés és dur. Sempre he tingut el meu lloc i sembla que me l'hagin arrancat, quasi com si m'arranquessin les entranyes.

 Torno a ser feliç i torno a somiar. Sóc conscient de les meves limitacions i que el meu lloc a l'equip ha canviat, no ha desaparegut, s'ha transformat, s'ha tornat intermitent. Si m'agrada més o menys? que si ho trobo més o menys just? Ja us ho diré al Maig, però ara és el que hi ha.

Paro de plorar i després me n'adono de tot. Sóc tant afortunada! Fins ara, un esforç sempre m'havia estat recompensat i ara era el primer cop que no em passava...I això és molt bo!

 Això no em pararà, això ja no depèn de mi, massa factors externs incontrolables i és per aquest motiu que quan les noies em diuen que lluitin els hi contesto que ja no puc més. Que estic abatuda. Tinc la sensació d'intentar caminar en un terra llefiscós i caure i aixecar-me deu milions de vegades. Ara però, quan m'estava aixecant, sento com si m'haguessin donat una clatellada per a que tornés a caure i ja no puc més.

 Però sabeu què? Que això no farà que deixi de lluitar i sobretot, que deixi de somiar perque fins ara, el que he après és que els somnis es poden fer realitat. I si no, aneu seguint-me i veureu!


 CUPCAKES MARMOLATS
Receta de Martha Stewart

Ingredients:

275 gr de farina

2 cullerades de llevat

1 culleradeta de sal

80 ml de llet a temperatura ambient

80 ml de nata a temperatura ambient

115 gr de mantega a temperatura ambient

235 gr de sucre normal

3 ous L, a temperatura ambient

1 culleradeta d'extracte de vainilla

35 gr de cacau en pols

60 ml d'aigua bullint

sucre glass per tirar per sobre



MÈTODE:

Preescalfem el forn a 175ºC. Posem les càpsules al motlle.

Tamissem la farina, el llevat i el cacau i apartem.

Barregem les dues llets.

A un bol posem la mantega i el sucre i batem. Afegim els ous un a un, batent just després de cada un. Afegim després un terç de la farina, la meitat de la llet, farina, llet i finalment la farina.

Per a fer la part de xocolata separem 1 cup de la massa que hem fet (aproximadament la típica tassa de llet). Barregem l'aigua bullint amb el cacau i remenem. Afegim la massa que havíem fet a la del cacau i remenem bé fins que quedi homogènia.

Omplim les càpsules alternant les dues masses i amb un escuradents anem barrejant una mica.




Fornegem uns 22 minuts i  deixem refredar en una reixeta. 
PD. Us deixo l'enllaç del programa que vaig a anar a tv3. Espero que us agradi!

CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Noia, em sap greu si algun somni s'ha "truncat" però per mi que amb la teva empenta, n'has realitzat i en continuaràs realitzant un piló! Pensa que, a poder ser, d'aigua salada a Altafulla, només hi ha d'haver la del mar... res de llàgrimes, que no siguin d'alegria! Per cert...aquests cupcakes són una passada, els provaré de fer aquesta setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he vist que ja els has fet! I com sempre t'han quedat genials, originals i amb el teu toc!!!
      Mmmmm...

      Gràcies pels ànims guapa!

      Elimina
  2. Així m'agrada, Neus, endavant! Des d'aquí, una abraçada i ànims. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapíssima! Molts petonets també per a tu i per estar sempre per aquí! Muaaa

      Elimina
  3. Està bé caure, de vegades. I no passa res per sentir-se abatut (som humans!). Només desitjar-te força i ànims per tornar a aixecar-te.
    Molta sort!
    (els cupcakes, una passada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapa! Però a vegades costa tant aixecar-te...no? Però quan ho fem, saltem una miqueta més alt!
      Muaaaa

      Elimina
  4. Ànims passi el que passi...a vegades hem de caure moltes vegades per poder aixecar-nos airosos...però és cert que caure costa. Espero que amb aquests supers cupcakes aixequessis una mica l'ànim!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajja! Sí, Núria, aquests cupcakes van contribuir força a aixecar-lo...!!!!Sort en tenim dels dolços!

      Muaaa i gràcies guapa!

      Elimina

Subir