Qüestió d'organització i cookies de nabius



- Molt bé, tens raó. Reconec que sóc un pèl desastre....

- Es que....

- Que si, que si - replico intentant que Ferran no segueixi amb la seva esbroncada.


 Però no serveix de res, està massa enfadat amb mi. I vinga, som- hi que no em acabat. Però si ja li he donat la raó!

Crec que ja no és suficient per a ell, donar-li la raó. Suposo que vol que realment me'n penedeixi i li prometi que no tornarà a passar.

Si jo me'n penedeixo! Però no puc prometre que no tornarà a passar...no puc...Però això no li dic, es clar.

No ho dic verbalment, però es veu que els meus ulls ho deuen dir. Per mi que ells solets li diuen a Ferran "no demanis un impossible".


 - Jo entenc que no tens temps i que vas molt atabalada, però és que és qüestió d'organització.

 Jo me'l miro i intento ser mentalment organitzada i aplicar aquesta organització a meu cos...però ja m'he demostrat a mi mateixa que no en sé, jo d'això. Agafo la safata que Ferran ha deixat a sobre la repissa de la cuina i a qui quasi trasllada la seva propia frustació. Em miro els nabius, dintre la capseta trasparent, tots pansits i no aprofitables.

 Un petit tel blanquet els cobreix, aquell tel fastigós que diu que uns bitxets que es diuen fongs s'estan apoderant de la tant preciada fruita.


 - Ja saps que aquestes fruites es fan malbé aviat.

 I si, ho sé. De fet, és la cuarta vegada que ho sé perque és la cuarta safata que se'm floreix en dues setmanes. I és per tant, la cuarta safata que Ferran ha de tirar a la brossa tot indignat.

Raó, no n'hi falta. A més que no deixa de ser un aliment, la safateta aquesta costa un ronyó de la cara, tenint en compte la quantitat d'aquestes petites fruitetes que inclou.




On jo visc, no en sol haver-hi de nabius. El supermercats d'aquí no en tenen sempre i m'he de desplaçar a 10 km per comprar-ne. Llavors, la setmana que n'hi ha, doncs els ulls em fan xiribites i mentre me'ls miro penso i penso amb els cupcakes tant bons que poden sortir. I els bundt cakes, i pastissos....

No sé que deuen pensar els que em veuen allà plantada, davant la nevera, mirant amb il·lusió una petita safateta de nabius mentre la meva ment comença a passar pàgines del receptari a tota vellocitat.

En aquell moment, no penso en cap moment si tindré temps de fer aquest extens receptari.


 Llavors ve quan obro la nevera del supermercat i agafo dos safatetes de nabius. Quan estic mig tancant la porta torno a obrir-la per agafar-n'hi una altra, mentre penso en les receptes que podré fer. Llavors miro el cartell que hi ha enganxat en aquestes portes en que diu que "pensi abans d'obrir la porta de la nevera".

Prometo que he pensat però després sempre canvio d'opinió. Finalment tanco la porta amb tres safates a la mà; dues de les quals torno a deixar a la nevera.

I això que ho he pensat, eh! Imagineu-vos sinó ho arribo a fer, crec que descongelo la nevera.

Al final torno a casa amb la safateta, una única. El que no penso a l'hora d'obrir la porta...el que no tinc en compte...és el meu estresant ritme de vida.


 Si treballo nou hores diàries, si treballo la major part dels Dissabtes, si entreno a voleibol, si jugo la lliga del voelibol....doncs el més probable és que els nabius (ja de per si delicadets, perquè ves a saber d'on vénen) és facin malbé a la nevera. I això és el que m'ha passat quatre cops seguits, i això és el que fa que ara estigui davant una altra safata de quasi 4 euros podrida, i això fa que Ferran hagi arribat al límit.

El que ell no sap, el que ell no ha vist és que hi ha una altra safata al calaix de sota de la nevera que vaig comprar just ahir, sense recordar que ja en tenia una mig agonitzant a la nevera.


 Penso en receptes fàcils i ràpides, que em permetin arribar just a temps a cuinar. Miro d'amagat la safata que encara sobreviu però li dono poques hores de vida així que m'espavilo i se m'ocorre fer unes galetes de nabius i glasé de llimona.

 La recepta està extreta de "A happy food dance", simplement l'he convertit a grams. Espero que us agradi!




MAXI-GALETES DE NABIUS AMB GLASÉ DE LLIMONA

Ingredients:

214 gr de farina

1/2 culleradeta de llevat en pols

1/2 culleradeta de sal

228 gr de mantega

2 ous

2 culleradetes d'extracte de vainilla

204 gr de sucre morè

224 gr de sucre normal

290 gr de copos d'avena

125 gr de nabius



Ingredients pel glasé:

Una tassa de sucre glasé

Suc d'una llimona



Mètode:

Preescalfem el forn a 176ºC i preparem una safata amb paper de forn.

En un bol barregem bé la farina, el llevat i la sal i apartem.

Batem la mantega amb els sucre fins que quedi una consistència homogènia. Afegim els ous un a un i l'extracte de vainilla.

Amb una espàtula anem incorporant la farina poc a poc, fins que s'integri totalment. Arribats a aquest punt afegim els copos d'avena i els nabius. Anem amb compte de no trencar els nabius al incorporar-los.

Fem boles i col·loquem a la safata amb una separació d'uns 3 cm entre elles. Fornegem durant 12-14 minuts.

 Mentre preparem el glasé: extraiem el suc d'una llimona i anem afegint sucre glasé mentre batem enèrgicament amb unes barilles. Parem d'afegir-ne quan trobem la textura que més ens agradi; a mi personalment, m'agrada ben espès.

 Quan les galetes estiguin fredes, tirem el glasé per sobre.

NOTES:

- Un consellet: vaig posar l'avena que diu la recepta però conforme anava incorporant-la vaig veure que era massa quantitat pel meu gust. Aneu posant-la poc a poc i valoreu però ja crec que amb 200 gr n'hi hauria suficient.

- La mida de les boles pot ser la que vulgueu, jo les he fet maaaxiiiiii!



CONVERSATION

10 comentarios:

  1. Nieves tiene una pinta espectacular.
    Besos. "La Cocina de Trini Altea"

    ResponElimina
  2. Em sento tan identificada amb l'escena davant la nevera del super....sort en tinc, però, que en Marc té al·lergia a la nevera de casa, i mai veu el munt de productes superflus, únicament destinats a invents rebosters -alguns dels quals fracassen- que s'hi amaguen....I jo crec que és el destí, però divendres vaig comprar una safata de nabius que vaig pensar utilitzaria el cap de setmana...però no he tingut temps...així que demà em poso amb aquestes teves galetes! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! No és el destí Mònica, és que ens assemblem molt! jejejej
      Ja vaig veure que les vas fer i et van quedar estupendes, i com sempre les paraules cap a mi encara més estupendes!

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  3. Confesso que també he hagut de llençar moltes safatete de nabius a les escombraries... Però són tan bons! Aquestes galetes, segur, són delicioses :)
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta! Es que la vida dels nabius és massa curta!!! Elq ue tu dius, sort que són molt bons! mOltes gràcies Marta, per passar-te per aquí i comentar!

      Molts petonets!

      Elimina
  4. Ai, com em conec aquesta història, a mi em passa igual amb un munt de coses que m'entren per la vista i que després no tinc temps de cuinar.... Què hi farem, però al final sempre acabes trobant un moment i en treus coses tan apetitoses com aquestes galetes que presentes. A veure si trobo alguna safateta de nabius...... Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí Chus? Penses que podràs i tens mil idees i després passa el temps tant ràpid.... Però aquestes galetes segur que tens temps perque són fàcils fàcils!

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  5. Estupendas estas galletitas de arándanos!!!
    Bss

    ResponElimina

Subir