Un cotxe color cafè i uns cupcakes del mateix gust



Fins fa poc no me n'havia adonat que el que jo conduïa era una autèntic tartana. Si, si, una autèntica tartana que m'acompanya amunt i avall. Vaig tenir la mateixa sensació com quan et poses unes botes tant i tant i tant que ni tan sols veus que estan fetes pols. Fins que la teva mare o una bona amiga et crida una mica l'atenció. I llavors, t'ho diuen i les mires i penses...doncs sí. També he de dir que a mi les botes i les bosses de mà de pell, quan més antigues i més usades, més boniques les trobo. Tenen aquell encant , aquell aspecte que t'explica que han viscut festes, sopars, reunions amb amigues, cites importants....
 Però tornem al cotxe. Això, amb ell, no passa. Me'l miro i .... no cola, no. És vell, ni vintage, ni gastat atractiu ni res de res. Té 16 anyets el meu cotxe que aviat es diu. I segueix passant les seves revisions i Itv com un campió!
Al seu aspecte se li suma que durant molts anys ha dormit al carrer i això envelleix prematurament, és clar. Més arrugues del normal, palidesa prematura...
 Avui tornant cap a casa, i no em pregunteu perquè, pensava en ell. Les meves mans recolzades al desgastat volant, aquella pell negra que deixa calves blanques, com si d'una calvície es tractés, lliscaven cap a la dreta i cap a l'esquerra.
I pensava en el dia en el que em digui que ja n'hi ha prou, que ja no té més ganes de funcionar i, digueu-me xiflada o idiota, però m'entristeix pensar-ho. 
 Vas aparèixer a la meva vida per casualitat pel meu pànic a conduir, a la carretera i a tot el que tingui rodes en general. Els meus pares van pensar en que si canviaven el que tenien per un de marxes automàtiques, potser milloraria.
El fet és que tot i que no gaudeixo en absolut conduint, m'has ajudat molt en facilitar-me les coses i donar-me confiança.Sí, estic parlant d'un cotxe.
 El teu color no és massa atractiu, ja t'ho vaig dir el primer dia que et vaig veure. A més, ningú sabria dir de quin color ets; és taronja, és marró, és granate, és vermell...? I jo penso, que simplement és el tu color, potser és això que et fa tant únic.
Amb tu he fet viatges increíbles, he portat converses increíbles, m'he canviat la roba per esquiar, he somiat mentre escoltava música.
 Ets únic perquè on trobaria jo ara un cotxe per posar-hi casettes? A vegades miro aquella petita ranura amb nostàlgia i fins i tot em vénen ganes de posar-hi un casette i pasar ràpid i tirar enrera sense saber massa bé a quina cançó anaves a parar. No sé si sonaria res després de tants anys de virginitat.
 Tu que sempre treus aire fred i calent a l'instant, no com aquests nous que van de pijos amb reguladors digitals però que triguen tant temps en treure escalfor que ja has arribat al lloc. Tu, amb la teva simple rodeta de dos colors, el blau i el vermell indicant calent i fred, ho fas a l'instant. Sí, és cert que la regulació no es el teu fort i sino que li preguntin al pobre copilot que s'asfixia i comença treure's roba i obre un dit de finestra dissimuladament. Però tu això ho fas expressament perque saps que m'encanta aquesta caloreta a les mans i a la cara. Són els altres que no ens ententen.

 On trobaré un cotxe que al girar la rodeta del volum, es queda automàticaments sense so? A què és difícil? Doncs el meu cotxe ho fa!!! 
 I la teva tapisseria tant vintage, tant marró....tant..tant feta pols....que ja es comença a trencar per segons quins llocs. Tapisseria amb marques que conten històries, com converses inoblidables, com estar a punt d'empotrar-me contra un contedor a 10 per hora perquè la cendra del cigarret em va caure entre les cames, primers viatges, primeres aventures, escapades i discussions. Així doncs, què importa que no estigui sencera?
 Només tu soportes ampolles buides d'aigua, ampolles plenes d'aigua, papers, paperets i més paperets, envoltoris de kits kats, envoltoris de gofres i ....més papers? Pèls de Coulant i rascades de Coulant i terra de les potetes de Coulant. Només tu saps portar-los amb tota la dignitat que se li exigeix a un cotxe com tu.

 És veritat que m'has fallat, si, concretament a un Stop, al mig d'una rotonda....et colapses i et pares. Però realment ho fas en moments poc importants i passats uns minuts, te'n deus penedir perque sempre tornes a funcionar.
 Només tu has dormit molts anys al carrer, aguantant amb dignitat la pluja, el vent, el fred, la calor i la humitat. Has aguantat que t'hagin trencat el retrovisor en plena nit...te'n recordes quan et van escriure "brut" a la part del darrera? Poques vergonyes! Però ja et vaig explicar que era culpa meva.
No sé com acabarà la nostra història, no sé si m'estimes tant com jo a tu, no sé què farem quan et moris. El que no permetre és que et venguin a ningú altre mentre funcionis. No m'imagino les mans d'aquest algú acariciant el teu volant, algú que no t'estima, algú que no et parla, algú que no et coneix. 

 De moment continuem juntets, seguim fent viatgets ben curts per no esgotar-te massa, que no et donés un infart. Seguim juntets mentre aguantis, seguim posant la música ben alta, seguirás escoltant-me mentre canto fatal, mentre parlo sola, mentre insulto a l'imbècil del davant, mentre em poso nerviosa perque arribo tard, mentre torno contenta perque m'ha sortit bé quelcom. Perque estiguis més anys al meu costat, aquests cupcakes van per tu petit!
 CUPCAKES DE CAFÈ
Recepta adaptada de Primrose Bakery
Ingredients:
110 gr de mantega sense sal a temperatura ambient
220 gr de sucre morè
2 ous L
125 gr de farina amb llevat
120 gr de farina normal
¼ de culleradeta d’extracte de vainilla
15 ml de cafè expresso
125 ml de llet semidesnatada

Presescalfem el forn a 160º i preparem 12 càpsules al motlle metàl·lic.
En un bol gran barregem la mantega i el sucre i batem fins que quedi cremosa, uns 3-5 minuts aproximadament.
Afegim el ous, batent després de cada un fins que s’intergin totalment.
 En un bol apart tamissem les dues farines.  Barregem per altra banda, la llet, el cafè i l’extracte vainilla i apartem.
Afegim al bol de la batedora 1/3 de les farines i batem. Afegim 1/3 de la llet i batem i repetim el procés fins que no ens quedin ingredients.
Omplim les càpsules, no més de 2/3 cada una i fornegem uns 25 minuts o fins que un escuradents surti net.
 Un cop fornejats deixem refredar 10 minuts i després els passem a una reixeta fins que
acabin de refredar-se completament.
 BUTTERCREAM DE CAFÈ
Ingredients:
150 gr de mantega sense sal temperatura ambient
15 ml de llet semidesnatada
2 culleradetes de café esxpreso en pols, dissolt en una mica d’aigua calenta
350 gr de sucre glasé tamissat

Al bol de la batidora hi posem la mantega, la llet, l’expresso i la meitat del sucre glasé i batem uns quants minuts fins que quedi una barreja homogènia. Poc a poc anem afegint la resta del sucre galsé mentre batem fins obtenir una consistència cremosa.

Decorem amb boquilla 1 M de Wilton

CONVERSATION

4 comentarios:

  1. Un dia d'aquests, haig de fer uns cupcakes de cafè pel cafetero de casa: en Marc! I, perquè no et pensis que ets l'única que té records vitals lligats a un cotxe...jo també tinc molt present el meu primer cotxe que, a més, era del meu avi! Era horrible, però en tinc el més gran dels records! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja saps, que com el Marc s'assabenti que existeixen cupcakes de cafè i ell no en té.... Els cotxes heretats són els millors!

      Molts petonets!

      Elimina
  2. La meva història amb el meu primer cotxer va durar 20 anys... fins el passat setembre, que va dir prou. Sap greu desfer-te'n, però no hi ha més remei. Això sí, em vaig fer unes fotos amb ell abans de deixar-lo. Snifff!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 20 anys? Ostres, doncs estaría contenta que durés fins als 20 anys. No hi havia pensat, però unes fotos sí que li faré si!

      Molts petonets guapa!

      Elimina

Subir