D'amors canins, amors incondicionals i cake pops



Ja fa mesos que en som un més a caseta. Un petitet de 36 kg, peludet, blaquet i més bo que un trosset de pà. Un peludet clavat a Coulant.
Va arribar a casa per casualitat i per necessitat, ja que la seva família ha hagut de marxar a l'estranger a treballar per almenys un període d'un any. La crisi i la necessitat d'aquesta família ens ha regalat un any d'amor, de companyia i de satisfacció.

 I així, d'aquesta manera, Frodo va aparèixer a la nostra vida. Sovint, em sorprenc a mi mateixa mirant el temps que porta amb nosaltres perquè tremolo de pensar en el dia que marxi de casa nostra.

 
Tot i que físicament són clavadets es poden diferenciar clarament amb el caràcter.  Coulant més nervi, més actiu, més pícaro i Frodo, més bo...més bo...és que és l'única forma que puc tenir de definir-lo. Fins i tot té la mirada de bondat, és més tranquil, pacient i carinyós.

 Però si alguna cosa tenen entre ells és rivalitat. No una rivalitat dolenta ni de malícia, però si sembla que hagin de competir per tot. Si tirem dues pilotes a la vegada una lila i una vermella (totes dues els hi encanten) tots dos van a buscar la mateixa, lluitaran per la mateixa en tot moment, per la lila per exemple. Si un d'ells, finalment es cansa i va a buscar la vermella, l'altre deixarà la que tenia per lluitar per la vermella.

Són respectuosos entre ells amb tot. Sovint, quan arriben de passejar fan cua per beure aigua i s'esperen pacientment a que l'altre acabi.

 Igual passa amb el menjar, si donem un tros de pa, un espera al costat de l'altre a que li toqui el seu moment sense fer en cap moment el gest de prendre-li al del costat.



I els gels....doncs també apareixen, és clar. I....m'encanten. M'encanta quan estan tots dos dormint al terra i t'apropes a un d'ells per acariciar-lo. L'altre, com si tingués una alarma interna obre els ulls i s'aixeca ràpidament per apropar el seu cap i posar-lo allí, ben al mig. Només li falta parlar per dir-te "jo també, jo també"!
 Però l'altre dia va succeir una cosa que em va deixar ben parada, que no m'esperava. En una de les passejades pel camp, com sempre Coulant va menjar quelcom en mal estat. A saber.

El cas és que va estar dues hores amb vòmits pobret, estiradet al terra tota l'estona. Tan malament va estar que ens vam preocupar força. En un moment vam decidir asseure'ns al terra, al seu costat, mentre l'acariciàvem. I Frodo com sempre, es va aixecar i es va dirigir cap on estàvem nosaltres.



Vaig pensar que l'hauria d'apartar, Coulnat no estava per jocs! Però no, Frodo sabia perfectament que Coulant no estava bé i que la nostra actitud no era la mateixa de sempre. Així que es va apropar i va seure al nostre costat, sense incordiar, només acompanyant-nos. A punt d'anar a dormir vam veure que Coulant pujava al nostre llit; li encanta i com que es trobava tant malaltot el va deixar fer mentre nosaltres ens rentàvem les dents.
El que vam veure quan vam sortir, ens va deixar impactats. Frodo també havia pujat al llit però lluny de lluitar pel lloc, lluny d'emprenyar a Coulant es va estirar al seu costat. El seu cap descansava sobre el llom de Coulant que no es podia ni moure. Així, d'aquesta manera Frodo li explicava, li ensenyava a Coulant que estava allí, que l'acompanyava fins que es trobés bé. 




És la grandesa dels animals, la humanitat que els hi falta a molt humans, aquesta tendresa , aquest sentit que tenen per saber que quelcom no va bé. La mateixa que fa que em llepin la mà un dia que em fa mal la panxa i estic doblegada de dolor al sofà, la mateixa que fa que no demanin menjar si Ferran i jo discutim a la cuina, la mateixa que detecta tristesa, la mateixa que fa que no saltin a sobre quan anava vestida de núvia; com si ho sabessin.

Per ells, pels meus petits, pels millors del món, pels animals que no t'abandonen mai, per l'amor incondicional, per la mirada tendra, per la mirada neta, per la poteta a sobre la meva cama, per tot el que m'aporten i pel que m'aportaran....uns cakepops!


 A aquestes altures crec que tothom en sap fer i n'ha fet, tothom menys jo! Mira, d'aquelles coses que algun dia has de fer però mai es presenta l'ocasió. Aquesta va arribar quan vaig haver de fer un pastís per l'aniversari de la Laia i per culpa de fornejar amb presses em va sortir molta muntanya al pa de pessic i per tant, va sobrar  molta cosa. Vaig ignorar les súpliques de Ferran que li guardés per esmorzar (pobret) i vaig decidir fer cakepops.

La recepta del pa de pessic és Aquesta de l'Alma i que ja vaig penjar al blog. Podeu fer el pa de pessic expressament pels cakepops i així us en sortiran més quantitat.



CAKEPOPS DE XOCOLATA I MADUIXA

 INGREDIENTS:

CANDYMELTS + SPRINKLES

PALETS DE CAKEPOPS

PA DE PESSIC: aquesta recepta.

CREMA DE MANTEGA:

200 gr de mantega a tempertura ambient

200 gr de sucre glacé

pasta de maduixa

 Al bol de la batedora tamisem el sucre, posem la mantega i batem primer a velocitat baixa i després a velocitat mitja alta fins que quedi una massa uniforme. Afegim dues cullerades de pasta de maduixa i continuem batent fins que s'integrin.



MÈTODE:

En un bol desengrunem el pa de pessic, sense que quedin grumolls. Afegim cullerades de crema de mantega i amb una espàtula anem amassant fins que quedi una massa i no es vegi crema de mantega. Ha de quedar completament integrat.

Agafem un pessic de la massa i fem una bola (la mida dependrà de com vulguem fer la gran el cakepop). Deixem les boles a la nevera durant tres hores.



Passades aquestes, fonem els candymelts. Suquem els pals als candymelts i els clavem a la bola de pa de pessic.  Tornem a deixar a la nevera durant mitja hora.



Passada aquesta, suquem els cakpops als cadymelts fins que quedi la bola cuberta. Abans que es refredi hi tirem els sprinkles. Deixem refredar, clavats a un porexpan.


























CONVERSATION

3 comentarios:

  1. Uns coulants boníssims, delicats i elegants...com tot el que prepares...i una història "animal" d'allò més commovedora...a casa, la Lluna, també ens aporta grans moments! Petonarros estiuencs!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Jajaaj! Estaves pensant en la meva preciositat de gosset que es diu Coulant! Però ell no es menja, eh! Tan la Lluna, com Coulant, com molts d'altres aporten moments impagables i d'amor absolut,oi?

      Molts petonets guapa!

      Elimina

Subir