Fent un skipe amb ma germana. Parlem i parlem i de milions de coses. Sovint
quan penjo veig que ja han passat tres hores. Com? Tres hores? – em pregunta
Ferran amb cara d’espantat.
Mentre ell, s’ha llevat, ha esmorzat, ha donat una volta amb els gossos, ha
arreglat el jardí, ha escombrat les rajoles de fora... En fi, que havent fet
tot això, entenc la seva cara al entrar a casa i veure com encara segueixo
enganxada a la maquineta maldita.
Però si hi ha algú que té un familiar a l’estranger sabrà del que parlo, sobretot si hi ha diferència horària! Que si ara puc parlar jo, que si jo ara estic amb uns amics, que si jo ara treballo, que si ara tinc una reunió....
Que quins temes parlem? Ufff...!!
Li dic que començaríem a créixer perquè seriem innovadores a la vegada que mantindríem
els sabors clàssics i que això ens catapultaria a la fama mundial! Li dic hauríem d’anar pel món supervisant l’obertura
de les botigues noves que sortiren per tot arreu, i ho faríem personalment que
sinó estàs al peu del canyó en un negoci, no sortirà més.
El punt més àlgid el tindríem al obrir un petita botigueta amb encant, a
Novo York , a Uper East Side (que no tinc ni idea de com és però pinta bé).
Vindrien a la nostra petita i encantadora botigueta les actrius de Gossip Girl
i Sexe en Nova York. Sortiria a les guies turístiques gastronòmiques com el
lloc imprescindible si vols degustar un bon cupcake.
I també sortiria a les guies turístiques com a lloc imprescindible si vols
gaudir d’un ambient relaxant, d’una atmosfera càlida, voltada de llibres i que
faci que t’estiguis menjant un cupcake com si estiguessis a casa teva, al
costat de la llar de foc, en un dia fred i plujós.
I sortiria les guies turístiques per visitar com a “lloc de cult” !!
Jajajaja! Ara si, ara ja se me n’ha anat l’olla! jajaaja
Està tot pensat: jo seria la part artística, en disseny, en gustos, en
colors i ma germana la part més empresarial i de marketing. Ella entén de
negocis, i molt.
Sé quin tipus de negoci seria, sé la filosofia, sé els llocs....ho tinc tot
al meu capet, allí arraconadet a la secció de somnis. Aquest però, he de ser
realista i dintre la secció de somnis està a la de “somnis quasi impossibles”.
Últimament estic aprenent que no hi ha cap somni impossible del tot, però
si alguns de “quasi”. El cas és que sempre el tinc allí per si acàs.
I ara, passades tres hores de xarreta arriba la part més difícil, aquella
en la que he de convèncer a la meva germaneta, d’idees molt fixes per cert, de
que s’involucri en el meu somni. Li explico que començaríem per un lloc
petitet, d’una zona en concret de Barcelona i poc a poc aniríem creixent. Ens
faria falta un inversor, li dic. Em comenta que la idea que tinc es bona i
penso “ja està, la tinc al bote”.
- Així doncs, compto amb tu? Et posaries a fer cupcakes?
El silenci a l’altra banda del telèfon no el percebo com una bona senyal.
-
Mmm... pos no. – diu amb la diplomàcia que la característica.
Al instant, dintre aquell raconet de la meva ment dels somnis, aquest va
canviar de classificació i va passar de quasi impossible a “quasi segur que
impossible”.
I parlant de coses impossibles, quasi impossibles i quasi segur que
impossibles....a que veieu que seria quasi impossible que jo pengés una recepta
salada? Sí, sí...salada!!! Em costa de creure fins i tot a mi mateixa, quan ho
miro.
Això sí, amb forma de magdalena, per no perdre el costum. Muffins de
formatge i bacon! “Mmmm....quina bona oloreta...!” Diu Ferran al arribar de
l’entreno...
Mira a la cuina, es gira cap a mi i diu “ i això?”. A ell també li costava
de creure.
MUFFINS DE FORMATGE I BACON
Per 12 muffins
Ingredients
430 gr de farina
30 gr de sucre
20 gr de llevat en pols
250 gr de bacon trossejat
200 gr de formatge cheddar tallat en cubs
1 cullereta de sal
250 ml de llet
125 ml d'oli
125 ml de nata al 35% m.g.
2 ous
Preescalfem el forn a 190ºc i preparem els papers de muffins al motlle.
Fregim el bacon fins que estigui dauradet però no sec i posem en un plat
amb paper de cuina perquè s'absorbeixi l'excés d'oli, fins que es refredi.
Apartem una mica de bacon i formatge per posar-los a sobre dels muffins.
Al bol de la batedora tamisem la farina, el sucre i el llevat el pols. Un
cop tamisat hi afegim el bacon i el formatge cheddar que ens ha quedat.
En un altre bol barregem la llet, la nata, l'oli i els ous i batem fins que
estiguin integrats. Aboquem aquesta barreja a la de la farina i batem fins que
quedin integrats. Omplim les càpsules i hi tirem per sobre de la massa el bacon
i el cheddar que teniem apartats.
Fornegem durant 25 -30 minuts o fins que un escuradents surti net. Deixem
refredar durant 10 minuts i després traiem del motlle i ho deixem refredar en
una reixeta.
NOTES:
Jo vaig utilitzar uns taquets de formatge cheddar barrejar amb tacs d'un
altre tipus que vénen en bossa.
m'agrada molt, aquesta recepta no dolça m'agrada molt té mol bona pintaaaaaaaaaaaa ñammmmmmmmmmmmm felicitats
ResponEliminaGràcies guapi! En un soparet ja en portaré!!! Molts petonets guapi!
EliminaDoncs és un muffin salat molt interessant, aquest.... endavant amb els somnis, com més tossuts som, més fàcil d'aconseguir-los. Petons.
ResponEliminaSi no? I si no que més dóna! Somiar és gratuït i va tant bé!
EliminaMoltes gràcies per comentar guapa!
Aquests muffins fan una pinta espectacular...i ja veig que tu, com jo, intentes enredar a ta germana perquè participi en les mil i una aventures...jo també li dic sovint que hem de muntar un negoci reboster...però ella diu que veu més segur el fer d'administrativa!!! Però sense somnis jo no podria viure!!! Petons!
ResponEliminaPS: Ostres..em pensava que per fi ens coneixeríem a la trobada de l'Olga a Benifallet...em sap greu que no vinguis...tenia moltes ganes de veure't i abraçar-te més enllà del món virtual! Però tot arribarà! Petonarros!
Hola guapa! Ja....no va poder ser! Amb els partits es complica el cap de setmana....
EliminaTu tens la sort de tenir una germana amb molt de talent així que només és qüestió de temps que la convencis! Jejjeje!
MOlts petonets guapa!
Els somnis són molt importants per viure!!! Sense somnis...què faríem? Jo també somio moltes vegades....i després toco de peus a terra!!!
ResponEliminaAquests muffins salats teus.....han de ser molt bons!!!!
Petons,
Olga
Aix....si Olga!!! No devem ser les úniques amb el plaer que és somiar!!! Doncs seguim, no? Per cert, ja he llegit que tot un èxit la trobada a Benifallet!
EliminaMolts petonets!