"Up" cupcakes de vainilla i cireres



Amb els anys descobreixes coses, descobreixes gustos, fòbies i fílies i et comences a conèixer a tu mateixa. I és llavors quan marques dsitàncies amb determinades coses.

La distància que més he marcat jo, és amb les sales de cinema. M’he adonat que sóc poc cinèfila, o millor dit, gens cinèfila.

Al principi, després d’acudir al cinema en reiterades ocasions desde l’adolescència amb amics, novietes..., pensava que havia de fer un esforç.

Passats els anys, quan hi anava, començava a sentir cert sentiment de rebuig cap aquella activitat. Però m’autoconvencia, pensant que era impossible que una cosa com el cinema no em pogués agradar.Si, senyors, és així. Per una part, dec ser extremadament sensible o empàtica però si la película és de patir o història real o de por, surto amb un neguit que no sóc capaç de treure’me’l en dies. Si acaben bé perque acaben bé i si acaben malament...si és que ja ho sé que el problema sóc jo! 

  Però el cinema a més em posa nerviosa! Em fa mal a la vista, tanta foscor i aquella pantalla allà ben il·luminada, la gent mossegant crispetes una i altra vegada, fent-me estar més pendent de quantes els hi queden que de l’argument de la pel·lícula. Ni parlar de les xarrupades als gots de cocacola, que em fan venir ganes de girar.me i dir “que si, que ja acabat, que ja no en queda” només perque deixi de fer el sorollet dels trons.



O quan et toca al costat aquell senyor que respira tan fort que només el sents a ell o que el pobre, està refredat. O els que no paren de comentar la pel·lícula...o els que no paren de preguntar al seu company coses de la pel·lícula que se’ls hi han escapat (aquesta sóc jo, aixxx... pobre Ferran).


 En fi, que hi ha vegades en les que jo no miro la pel·lícula, sinó que ella em ve a buscar a mi, em ve a buscar en repetides ocasions fins que sucumbeixo als seus encants i, en algunes d’aquestes ocasions m’enganxa, m’emociona i em deixa una molt bona sensació. En un viatge d’avió llarguíssim, anant a veure a la meva germana, i quan ja no sabia què mirar més apareix a la petita pantalla del seient de l’avió aquesta pel·lícula “UP”. La vaig mirar i em va encantar. I quin homenatge humil, petit i discret dintre el meu humil, petit i discret món blogger? Cupcakes Up!
CUPCAKES UP: CUPCAKES DE VAINILLA, CIRERA I GLOBUS
Recepta modificada sweetpolita

Per 24 cupcakes

Ingredients

190 gr de farina amb llevat

160 gr de farina normal

227 gr de mantega a temperatura ambient

400 gr de sucre normal

4 ous L, a temperatura ambient

250 ml de llet

5 ml d'extracte de vainilla

Preescalfem el forn a 160º. Preparem les càpsules al motlle metàl·lic de cupcakes.

Tamisem les farines i guardem. En un got barregem la llet amb l'extracte de vainilla.

Al bol de la batidora, batem la mantega a velocitat mitjana fins que quedi ben cremosa. Afegim el sucre poc a poc, sense deixar de batre fins que quedi ben integrat i adquireixi un to més banquinós. Afegim els ous un a un, batent després de cada adició.

Afegim la farina alternadament amb la llet en tres cops i batem a velocitat baixa fins que quedi tot integrat.

Omplim les càpsules, no més de 2/3 i fornegem durant 20-25 minuts.

Quan traiem deixem refredar una 5 minuts al motlle i passem els cucpakes a una reixeta refredadora.



FARCIMENT:

- Melmelada de cirera triturada.

Quan els cupcakes estiguin freds, els farcim amb melmelada de cirera. Si no recordeu com farcir, mireu aquest tutorial on ho explico molt clarament.



CREMA DE MANTEGA:

Ingredients:

345 gr de mantega

625 gr de sucre glacé

30 ml de llet

10ml d'extracte de cirera*

colorant blau en gel

 Al bol de la batedora batem la mantega fins que quedi cremosa, a velocitat mitja alta. Afegim el sucre i la llet i batem, primer a velocitat baixa i després a velocitat alta durant 5 minuts.

Afegim el colorant amb un escuradents fins que trobem el to desitjat.

 NOTES:
- Podeu substituir l'extracte de cirera per la pasta, però heu de tenir en compte que llavors la crema de mantega adquirirà un color rosat. Jo utilitzo l'extracte que és transparent i em permet jugar amb els colors. 




MUNTATGE:

1. Posem una bola de crema de mantega a sobre del cupcake. Per a que quedi aquesta forma ho he fet amb un servidor de gelats.

2. Ho deixem reposar a un lloc fresquet, fins i tot una mica de nevera. Teniu en compte que per a que els globus aguantin, ha de tenit una mica de cos.

3. Tenyiu el fondant dels colors que més us agradin. Jo he combinat: balu, rosa, groc i blanc.

4. Poseu pols de tilosa i barregeu.

5. Feu dues boles de cada color. Aneu pesant cada bola, per assegurar-vos que tots els globus seran de la mateixa mida. Els meus són de 8 gr cada una.
Preparem també vuit fils metàlics.
 6. Agafeu una bola i us la poseu al palmell de la mà no hàbil.
  7. Ajunteu les mans, fent que un dels extrems es toquin, fent un angle d'uns 45º. Aquesta part correspon a la zona on fem el nus del globus.
  8. Fem dos moviments cap endavant i cap endarrera, amb cada mà- Fixeu-vos en les dues fotografies en les que una mà està més adelantada que l'altra.

  9. Clavem els fils metàl·lics i deixem endurir.
 

10. Clavem els globus al cupcake. 

NOTES:

- No feu aquests cupcakes si els heu de fer un dia calurós o a l'aire lliure a l'estiu, sinó una acabaran caient els globus.

CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir