Un problema, dos no-problemes i pastís de carbassa amb crema de formatge




Tinc un problema a casa....tinc un problema dolç a casa. També he de reconèixer que tinc dos No- problemes a casa que m'encanten.Comencem primer pels dos no-problemes, que m'encanten. Un d'ells es diu Ferran i l'altre es diu Iaia Laura, els dos llèpols de la família.
Ells dos no em suposen cap problema perquè sé que s'ho menjaran tot i sé a més, que els hi agradarà. I no us ha passat mai això?


Va ser precisament això el causant de que ara estigui amb un blog i fent dolços amunt i avall. Això i que em xifla tot el dolç, però això ja és un món a part.
Cuinar un postre, dedicar-hi tot un matí o tot un dia, posar-hi tot l'amor i tota la paciència del món, servir-lo, veure la cara d'il·lusió del comensal, veure com el proba amb curiositat, 

veure com fa que si amb el cap, veure com ho menja amb deliri i et diu que està boníssim i veure que s'ho acaba tot...això és com una droga. Però una droga d'aquelles potents, que fan que al dia següent, a l'hora següent o fins i tot, al minut següent tinguis unes ganes irrefrenables de tornar a cuinar.
 Però a la meva família hi ha un petit problema, que es diu, PAPA. Mun pare ja sabeu que és delicadet, ho és amb les colònies, amb el formatge i...i amb la mantega!
Facis el postre que facis, l'olora i diu "fa olor a mantega" posant cara de prunes agres. Potser porta una part minúscula de mantega, potser porta traces de mantega, potser ni tan sols en porta de mantega però ell ho nota.Les seves pituitàries, davant un postre meu es trastoquen, es tornen boges i comencen a enviar senyals al seu còrtex que all`que ha fet la Neus, segurament porta quantitats industrials de mantega.
Ja desisteixo, ja no li dono explicacions. Abans li hagués començat a dir que no que quasi no en porta, que no es nota....
 Però ell sabrà que en porta i notarà el gust i el notarà moltíssm i jo em desesperaré.
Si  amics, vaig tirar la tovallola, em vaig deixar vèncer com poques vegades he fet, sobretot amb la rebosteria però és que el meu pare....és dificilet!
I com sempre, segueixo fent els seus postres, segueixo fent vida normal i ell si vol en menja i sinó, doncs no passa res! Un dia, concretament el del Sant de la meva, li vaig fer un pastís. Ella no es queixa mai, i li agrada tot i tot!
Em vaig decidir per un excel·lent pastís de carbassa, farcit de crema de crema de formatge. Vaig pensar que era quelcom diferent al que li faig sempre i que li agradaria.

 En el moment de portar-ho a la taula, la frase tan odiosa que seeeempre he d'escoltar: Porta mantega?
No li contesto, faig la descripció del pastís mentre el presento a taula davant l'atenta mirada dels meus tiets i la meva àvi. El pastís és gran i desprèn una oloreta....mmmm...quan el recordo...Doncs bé, els meus tiets que no es podien acabar de creure que un pastís pogui ser de carbassa, i meva àvia que només volia menjar-se un tros a l'instant, o dos trossos o tres, ella no té problema.
I jo que no vaig controlar les paraules i dic: farcit de crema de formatge i a l'instant sento dintre el meu cap "meeec, meeec, meeeec, erroooor" sonava una gran sirena al meu cap, i al de la resta de la família crec. 

 Començo a tallar el pastís, un tros per tothom i llavors el meu pare, no sé per quin motiu, pronuncia:
- Posa'm un trosset.
Com? Que ha passat? Qui és que em demana un tros del meus pastís amb farcit de crema de formatge?No sé si va ser la curiositat, la gana, la llàstima o alguna mirada de la meva mare d'aquelles que diu "fes el favor de probar-lo" perquè la veritat és que vaig estar tot el matí fent-lo. Li tallo el tros i li serveixo el plat amb una cullereta. M'assec intentant fer veure que no m'importa però de reüll no puc deixar d'observar-lo, ansiosa d'alguna reacció per part d'ell.
 I de cop sento:
- Oh, dels millors pastissos que has fet!
No m'ho podia creure! En aquell moment vaig saber que aquest pastís era digne d'estar en el meu blog i en tots els del món!
Li estaré eternament agraïda a Portuguese girl cooks per aquesta recepta tan fenomenal!
Per cert, felicitats Iaia!

PASTIS DE CARBASSA I CREMA DE FORMATGE
Recepta extreta de Portuguese girl cooks
INGREDIENTS PEL PA DE PESSIC:
430 gr de farina
220 gr de sucre
220 gr de sucre morè
1+ 1/2 cullereta de llevat en pols
1/2 cullereta de bicarbonat
2 culleretes de canyella en pols
1 cullereta de nou moscada
1/2 cullereta de gingebre en pols
3 ous L
250 ml d'oli
400 gr de puré de carbassa
1 cullereta d'extracte de vainilla
Primer tallem la carbassa i la posem al forn fins que es quedi tova. La traiem, la pelem i triturem la carbassa. Apartem.
 En un bol tamissem la farina, els sucre normal, el sucre morè, el llevat en pols, el bicarbonat, la canyella, la nou moscada i el gingebre i apartem.
Al bol de la batedora posem els ous, l'oli, la vainilla i el puré de carbassa i batem fins que es combini tot.
Afegim la barreja de la farina i batem fins que quedi tot integrat.


INGREDIENTS PEL FARCIT DE FORMATGE:
226  gr de crema de formatge Philadelphia
56 gr de mantega a temperatura ambient
100 gr de sucre
1 ou L
dues cullerades de farina
1 cullereta d'extracte de vainilla
 Al bol de la batedora, batem la crema de formatge, la mantega i el sucre a velocitat mitjana fins que quedi una barreja homogènia. 
  Afegim l'ou, la farina i la vainilla i batem fins que estigui integrat, durant un minut aproximadament.
 MUNTATGE:
Preescalfem el forn a 175ºC i posem espray antiadherent al motlle de bunt cake de 25 cm.
Al bol del bundt cake hi posem 2/3 de la masa del pa de pessic. 

Després hi afegim la crema de formatge, que quedi el més centrat possible
  i després tornem a acabar de posar la resta de la massa del pa de pessic fins que quedi tot cobert. 
 Donem copets ben suaus per assegurar-nos que tota la massa quedi ben repartida.
Fornegem durant 60- 75 minuts o fins queun escuradents surti net.
FROSTING:
Ingredients.
70 gr de sucre light brown sugar
50 gr de mantega
3 cullerades de llet
1 cullereta d'extracte de vainilla
60 gr de sucre glacé
Hem de començar a fer el glacé quan el pastís ja estigui completament fred.
En una paella posem el sucre, la mantega la llet i no deixem de remenar mentre escalfem a foc mitjà-alt durant un minut aproximadament.
Traiem del foc i afegim la vainilla i gradualment hi posem el sucre glacé mentreno parem de remenar durant 3-5 minuts.
Posem per sobre del pastís i veurem com va solidificant.
NOTA:
El light brown sugaer el trobem en botigues especialitzades però en el cas que no en tinguem o no en poguem aconseguir, ho podem fer amb sucre morè.


CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir