El meu atelier



En aquest post no hi haurà recepta....Ohhhh!! Doncs sí, i no perquè no en tingui de preparades sinó perquè ja fa temps que vull publicar aquest post sobre el meu atelier, ensenyar-vos quines coses tinc, com les classifico i on faig les fotografies.
Vaja que no us obro les portes de casa meva sencera però sí del meu lloc de treball del blog.
Ferran i jo vam viure durant sis anys en un pis de 40m2 on no hi havia cap possibilitat de tenir cap racó. De fet, només els utensilis de cuina ja es convertien en un autèntic problema. 


En el trasllat a la nova llar vaig trobar el meu lloc ideal i me'n vaig enamorar. Les golfes, un lloc apartat de la resta, silenciós i amb la llum adequada. No és ni molt menys el millor atelier del món, està clar, però és el meu i l'únic que tinc i el que he anat acumulant durant aquests anys del blog.
En primer lloc, en una paret, hi tinc dues estanteries que vaig comprar a Ikea. De les més senzilles, sense ni pintar ni res, i són bastant més estables del que semblaven al principi!

Si alguna cosa he après durant el temps que porto amb el blog, és que és millor tenir els props ben ordenats. És com quan tens un armari desordenat, amb roba que no veus i per tant, no te la poses mai perquè no recordes ni que la tenies! Igual. Els props, són tots aquells complements que utilitzem a l'hora de fer les fotografies i que moltes vegades tenen quasi la mateixa importància que el postre que vulguem ensenyar. Un prop adequat o inadequat pot afavorir o destrossar la imatge que vulguem fer.


Comencem per les teles. Aquestes les compro a botigues de teles a Tarragoba, més que res per proximitat. últimament hi ha moltes de trossos de tela per pachtwork però per al meu ús són massa petites. Les utilitzo pels fons de les fotografies, per a que no es vegi l'armari o la cuina o la paret que ni m'interessa. L'estampat va a gustos, estil o el que vulgueu, però uns bàsics és una tela blanca i negra opaca. És com un fons d'armari.

 En aquest cistell hi guardo els tovallons que compro per decorar algun plat. 
 També papers de paret. No els he comprat expressament per a això, són increïblement cars; són els que em van sobrar d'empaperar algunes parets de casa meva.
Sota els papers hi ha objectes diversos, desde pots de vidre típics per posar els "merenguitos", fins un amasador de fusta, una llauna...coses que em serveixen d'atrezzo en un moment determinat. També hi ha un llibre antic, una safata completament oxidada, un transportador de llet pintat mà tot comprar en mercadets d'antiguitats, tot compres molt econòmiques.

 L'apartat dels cake stands, potser en el que m'hi he deixat més calers. Us recomano que encara que no tingueu molta varietat en quan a estampats, la tingueu en quan a diferents diàmetres. Va bé per que no sempre faig superpastissos, mols tenen un diàmetre de 12 cm i a vegades el que vull posar a sobre és un cupcake, un donut, unes cookies i quedarien desproporcionades en un cake stand de pastís de 25 cm.
Finalment al "Casa" de la que estic completament enganxada vaig trobar aquests mini cake stands a un preu molt però que molt econòmic i que són ideals per fotografiar uns cupcakes. El que veieu metàl·lic el vaig comprar al mercadet d'antiguitats de Tarragona.
 El candelabro que veieu al darrera el vaig comprar a Ikea als meus inicis. Si li poses un plat a sobre tens un cake stand econòmic i que quan comences és suficient.
A sobre del cake stand hi tinc tots els coberts, alguns del Zara Home i altres als mercadets d'antiguitats, solen ser molt barats. Al costat uns coladors petits que per a acompanyar algun postre com el tiramisú, fent que espolvoreges el cacau són ideals.
 L'stand dels plats és el que tinc més varietat i la veritat és que cada vegada uso menys plats. Ja fa molt temps que no en compro, tot i que són un bon recurs davant un postre d'apariència poc cridanera.

 A la part de dalt, els potets als que estic completament enganxada. M'encanteeen!!!!!
Tinc des de gots normals, fins ramequins passant per pots típics dels que fa el buit, a les Mason Jars (imitació) que em tenen el cor robat i un servidor de mel.
Un vestit vintage dels anys 40 que em va xiflar, també d'un mercadet i que algun dia utlitzaré!

 Finalment els washi tapes i cintes varies que em van bé per decorar alguna etiqueta i fer que un tros de paper o una ampolla insulsa quedi preciosa!
 
Doncs res, això és tot! El pròxim post recepta segura, segura!!!!

  
  

CONVERSATION

2 comentarios:

Subir