D'aquells Diumenges que no saps com
han passat les hores. Ets tu i tu i tu....i només tu.Y el teu pastís de xocolata i pera.
D'aquells Diumenges en els que et
lleves amb la claredat del dia, ben al contrari de la resta de la setmana que
és el despertador el que et desperta dels agradables somnis. Que només la
foscor del matí et rep i que les mantes guarden aquella escalforeta que
desapareix de cop quan t'asseus al llit. I segons després de sentir aquesta
desprotecció et tornes a acurrucar sota les mantes i demanes al cel o a alguna
cosa o persona que sigui Diumenge o vacances. Penses que donaries el que fos,
el que fos, per poder-te quedar allí, estirada, protegida i escalfada fins que
surti el sol i més...
A vegades penso que sort en tinc que
no existeix aquest poder o persona que a canvi d'alguna cosa et concedeix
aquest desig. Si així fos, jo acabaria arruïnada!
Però avui he obert els ulls quan el
dia ja clarejava. "Quin dia és?" em pregunto els deu primers
milisegons. I em calmo quan recordo que...que és festa!Avui toca relaxar-se així que em
destapo per tenir la sensació dels matins horribles i em torno a tapar
immediatament mentre acomodo del tot el meu cap al suau coixí mentre penso que
avui sí, avui sí ho puc gaudir.
- A gaudir-ho... - murmuro cap a mi
mateixa. Coulant, sempre a l'habitació amb mi, aixeca el cap i les orelles i em
mira amb aquells ullets que parlen.
Parlen dient-me que m'aixequi, que
avui es tard i ja té gana, que està avorrit. El miro i esbosso un somriure,
suficient per fer que pugi les dues potetes a sobre el llit i em comenci a
llepar amb tot l'amor del món.
Miro el rellotge que marca les 10 i
penso en el temps que feia que no dormia fins a aquestes hores. Entre els
partits de voleibol, cursos i demés feia molt temps que no podia gaudir
d'aquesta manera.
M'aixeo i sembla que tinc un lleuger
mal d'esquena, semblant al que tens quan portes moltes hores asseguda.
Obro l'aixeta de la dutxa mentre em
despullo, només això és capaç de reactivar-me. Coulant i Frodo que em segueixen
amunt i avall, desconcertats de que jo no corri, que no vagi amb presses, que
ni tan sols tingui temps de mirar-me al mirall.
Enlloc d'això em dutxo amb calma i
tranquil·litat i em vesteixo amb la roba d'anar per casa, la millor roba del
món. Baixo mentre acaricio els lloms dels meus seguidors de quatre potetes,
engego la torradora i hi poso dues llesques, una càpsula a la cafetera, un
petit got amb dues culleretes de sucre morè.
Miro enfront, la gespa mig
esgrogueïda del jardí mentre menjo les torrades de melmelada de préssec i miro
com Coulant i Frodo fan la seva sortida matinal.
Aviat tornaran al meu costat i em
demanaran els seu esmorzar i llavors jo, seguint el mateix ritual els hi
ompliré els bols. I ells faran els mateixos saltets d'alegria com si d'una
coreografia assajada es tractés, sembla increïble.
I
després de menjar tornaran a dormir fins l'hora de sortir. Són
dormilegues i m'encanta; i m'encanta que dormin al sofà amb mi, al meu costat.
Que no podem tenir el sofà bonic, i que sempre estigui cobert de fundes? No
m'importa. Em compensa.
I seiem tots tres, ben calentets,
amb un bon llibre. Què més vull?
El meu cafè king size, l'Agatha
Cristie amb les seves històries i els meus acompanyants (Coulant segur, Frodo a
vegades torna a l'habitació amb Ferran) i aquella llum de matí feliç.
A fora està ennuvolat i fa fred.
Sense sortir sé que fa fred, es veu amb el color del cel, el color de la gespa
i el color dels pins.
Aquells Diumenges en els que passen
les hores i no te n'adones. Aquells Diumenges que quan acabes i et preguntes
que has fet, no saps contestar el què. Aquells Diumenges en els que al final de
la tarda agraeixes un passeget per a que et toqui l'aire.
I mentre camino pel passeig
contemplo el mar enfadat i avui d'un color blau fosc quasi negre, com si estès
enfadat.
I mentre camino pel passeig oxigeno
el meu cap i els meus pulmons, els oxigeno com poca gent té el privilegi de
poder fer.
I mentre camino pel passeig desitjo
tornar a l'escalfor de casa.
I ho faig, i obro la porta i em rep
l'alegria dels tres amors meus i penso en que en cap lloc com a casa. I penso
que sóc afortunada de tenir aquesta sensació al posar la clau al pany i seguir
amb la mateixa sensació al obrir la porta.
I d'aquells Diumenges en els que em
passo la tarda fornejant i em ve de gust un pastís càlid i amb fruita com
aquest.
Recepta adaptada d'amuses Bouches
PASTÍS DE XOCOLATA AMB PERA
Ingredients:
Dues peres pelades
150 gr de xocolata negra
50 ml de nata
120 gr de mantega
4 ous
80 gr d'ametlles laminades
80 gr de farina
1 cullerada sopera de cacau en pols
sense sucre
1 cullereta de llevat en pols
una mica de sal
Preparem un motlle amb spray
antiadherent. El meu és de 19cmx15cm.
Tamisem la farina, el cacau, el
llevat i la sal i apartem.
Fonem la xocolata al microones i
deixem reposar.
Al bol de la batedora batem la
mantega a temperatura ambient amb el sucre. Afegim els ous un a un batent
després de cada addició. Afegim la xocolata fosa i remenem.
Afegim la meitat de la barreja de
farina, la nata i la resta de farina i barregem fins que quedi una barreja
homogènia.
Posem una mica de massa a la base
del motlle, posem les dues peres i després posem la resta de la massa. Les
peres quedaran cobertes una mica més de la meitat però quan la massa pugi es
cobriran totalment.
Posem al forn a 180 ºC durant uns 40
minuts o fins que un escuradents surti net.
Ufff quin blog més maco :) Estic começant a endinsar-me en aquest mon del dolç, i blogs com el teu m'inspiren moltissim! Ja tens una seguidora més! http://dolceamarenabcn.blogspot.com.es/
ResponEliminaMoltíssimes gràcies guapísisisima!!! No saps la il·lusió que em fa que gent visiti el blog i li agradi! Ara passo a coneixe't!
EliminaMolts petonets!