Bollets de sucre



I ja està aquí el meu retorn bloggeril i que millor que amb una recepta de Bollets de sucre que no es que estiguin deliciosos, sinó que són irresistibles!Aquestes últimes setmanes puc afirmar que han estat de les més felices de la meva vida, moments que mai mai podré oblidar.

 Com ja sabeu, ja ha sortit a la venta el meu llibre i he estat fent les presentacions. EL dia 16 de Març tocava a Torredembarra, on tots els meus coneguts hi anirien i on la pressió per fer-ho bé davant d'ells era màxima.




 El cas és que ja de bon matí em vaig aixecar plorant i cada vegada que pensava en el moment de la presentació, em tornava a emocionar. Ha estat tanta feina i tant temps ( o no tant, però a mi em passava molt lentament) que ara, no em podia creure que ja haguñes arribat el moment que tant havia esperat. Em vaig passar el matí acabant de fornejar els cupcakes per la degustació entre plors i riures d'emoció. Qualsevol que m'hagués vist des d'una càmera oculta hagués pensat que no estic bé del cap....i potser...bé, que no sé si ho estic realment!



 Les hores s'apropaven i els nervis cada vegada eren més forts. Ho tenia tot preparat, em vaig maquillar, pentinar i em vaig posar un vestit preciós que em va regalar la meva mami per la presentació.
 El Turko arriba a casa i ens ajuda a Ferran i a mi a preparar totes les coses i muntar-les al cotxe. Els miro i dic:

 

- No us ha passat mai que tinguéssiu moltes ganes de que arribi un moment i quan aquest està a punt d'arribar, farieu el que fos per a que ja hagués passat?
 El Turko esbossa un somriure  i Ferran em demana que intenti calmar-me. Però és impossible demanar-me tal cosa.
Un cop tot muntat a la Biblioteca, comença a arribar gent i més gent i em començo a relaxar i animar-me; tot i així, hi ha un estrany nus a la gola que no em deixa tranquil·la.


L'Albert, un bon amic periodista presentarà el llibre a Torredembarra i mentre fa el discurs he de veure aigua tres cops. Aquest maleït nus.... Escolto les seves paraules, un discurs emotiu que m'impressiona i em deixa emocionada. He de començar el meu, de discurs, i sento el nus encara més fort. Quan arribo al final m'havia preparat unes paraules per dir en Ferran, el meu ajudant, la persona que ha estat bàsica per a que aquest llibre estigui ara a les meves mans. Ell no ho sabia però havia pensat dir:
" Un dia, parlant amb una amiga li deia que no sé què hagués fet amb el llibre sense Ferran. Ella es va ofendre i em va dir que ja n'estava farta que algunes diguéssim això i que jo era ben vàlida i ho hagués fet igual.
Tornant cap a casa pensava sobre el que m'havia dit i efectivament, tenia raó. Ho hagués fet igual però de ben segur que ni hagués quedat tant bé, ni ho hagués gaudit tant".


Doncs bé, no vaig poder seguir parlant i vaig començar a plorar. Finalment aquell nus va desaparèixer i entre llàgrimes li vaig dir que donat que no podia parlar, ja li diria a casa. Aquell nus era emoció, emoció de veure tota aquella gent que m'estimo o m'estimen, i m'ho van demostrar estant al meu costat, al meu nuvolet bonic.
Als dos dies, presentació a Barcelona! Allí, la presentació la feia la Tana Collados, que em va escriure un pròleg preciós al llibre.
Jo ja estava molt tranquil·la, aquell nus que no em deixava respirar ja havia desaparegut però la preocupació m'envaïa. 


¿Vindrà algú? A Barcelona no ho tinc massa amics...i la Tana Collados? Aix pobra, mira que si ve i no hi ha quasi ningú....què faré?
I després, va tenir lloc el gran miracle i va començar a entrar gent i més gent, amics que feia anys que no veia i que a través de Facebook se n'havien assabentat, coneguts i desconeguts, gent de Benifallet que no esperava.....en fi, tot molt emotiu. 


I la guinda del pastís, parlant del món bloggeril, va ser veure arribar a la Mònica Tarradellas, del blog "ensucra't". Va agafar un tren desde Girona, expressament per venir a la presentació i tornar a marxar un Dimecres. Mai ningú no havia fet això per mi i no sé com agraïr-li. Ja fa temps que sé que la Mònica val molt molt, però ara m'ha demostrat que és de les millors persones que hi ha.
Per cert, la Tana Collados la vol fitxar pel Cuines així que a veure si entre tots convencem  a la Mònica que val un imperi i que ho faria genial!
 Bé, doncs ara si, la recepta d'aquest bollets petits i dolcets extrets del blog "Fraise e Basilic".

BOLLETS DE SUCRE
Ingredients:
50 ml de llet
10 gr de llevat fresc
250 gr de farina
30 + 50 gr de sucre
1 pessic de sal
2 ous
90 gr de mantega ben freda
Un pot de creme freshe

Al bol amb llet calenta, esmicolem el llevat fresc i deixem reposar. Tallem la mantega amb cubs petites i la guardem a la nevera per a que estigui ben freda.
Al bol de la batedora amb el ganxo, aboquem la farina, llet, llevat, 30 gr de sucre, un pessic de sal i els ous. Amassem fins que quedi tot integrat i arribat a aquest punt anem afegint els cubs de mantega poc a poc.
Seguim amassant fins que quedi una massa lleugerament elàstica i deixem reposar a la nevera 1 0 2 hores.
Ho traiem de la nevera i ho cobrim amb un drap, deixant reposar la massa 1 hora en un lloc càlid fins que dupliqui la seva mida.
Quan hagi passat aquest temps la enfarinem una superfície i aboquem la massa, estirant-la amb un rodet fen un gruix d'uns 5mm. Amb un tallador rodó, anem fent rodones (la mida de les quals podem escollir) i deixem reposar a sobre una safata amb paper de forn, durant una mitja hora.
Preescalfem el forn a 200ºC. Amb una forquilla punxem la superfície dels bollos, i aboquem una cullereta de creme fresh i sucre. Fornegem durant 5 minuts, baixem la temperatura a 150 graus i fornegem 15 minuts.

Servim calentets si podem.

NOTA:
- Jo vaig pecar de posar-hi poc sucre a sobre, així que poseu-hi un bon pessic!


CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir