Pastís de crema de xocolata màgic





Avui estic emocionada amb el pastís de crema de xocolata màgic que he fet. És simplement espectacular!
Però a vegades les coses no surten com a un li agradaria. De fet, més de les que ens agradaria.
Personalment am costa acceptar-ho quan això passa. No pensava que fos així fins que a l'edat adulta m'ha passat i no ho he sabut gestionar.
I la veritat, és que em sento força ridícula explicant això, perquè no m'estic referint a grans problemes personals ni res de tot això!


Potser són coses que ara em semblen completament banals però que en aquell moment són les més importants de la teva vida! Et falta la respiració i t'enfades amb l'univers i tot el que pugui existir perquè t'ha tocat viure això.
Imagineu-vos que es fa una festa, perdó, és fa LA FESTA. L'estàs esperant desde fa molt molt temps, amb les amigues fa temps que en parleu. Saps el que et posaràs, saps com et pentinaràs i com et maquillaràs. Saps que tota la classe i més gent i estarà.
Ja heu quedat en dormir totes a la mateixa casa, per poder menjar xurros recent comprats mentre xerreu i xerreu sobre la festa. 


I el que és el més important, saps que ELL hi serà i saps que serà la teva oportunitat. Estàs esperant aquell gran dia. Ja us heu fet miradetes a classe i ja heu parlat una miqueta, però la festa ha de ser l'impuls definitiu. O això creus.
Però llavors el Dijous pel matí, estirada al llit, obres els ulls. Tragues la primera saliva i llavors sents una punxada a la gola. Reconeixes perfectament aquella punxada, saps exactament el que és. Ja en tens molta experiència, desde petita que les angines t'han acompanyat. Continuament, repetidament i a sobre, apareixen en el pitjor moment.
Però intentes no fer cas, no pots ser que t'estigui passant això.
Et veu el got de suc de taronja, depositant tota la confiança en ell com si tingués propietats miraculoses. I llavors quan et menges un tros de torrada, veus que l'amenaça està allí, que és real i que aquell dolor és més que real!


Truco al meu pare que és metge:
- Papa tinc angines, m'hauries de donar antibiòtic.
El silenci a l'altra banda del telèfon no és bona senyal. Conec al meu pare i sé que no m'ho donarà. Després d'examinar-me la gola a consciència, determina que no hi ha pus, que no hi ha febra i per tant, no hi ha antibiòtic. Sentencia.
- Papa siusplau, siusplau. Saps que acabarà en angines. No em puc permetre estar malalta ara!
(i no em referia només a la festa, també als estudis, als exàmens, al voleibol....noooooo)
 Llavors mun pare, amb aquella calma que el caracteritza, comença a fer que no amb el cap, però no era un NO de negació. Era un NO de com "donant-me per perduda" un NO que no entenc.

- Què? - li pregunta sumida en la deseperació.
- Que no sé com pots dir aquestes coses. S'ha perdut el respecte per la malaltia....així no anem bé...


I llavors va començar un discurs sobre el ritme i les exigències de vida actuals...bla, bla, bla....
Vaig estar sana just fins acabar les classes del divendres. Aquest mateix dia per la tarda ja vaig començar amb febra. Llavors va venir el meu pare amb el seu palet i llumeta i va confirmar que ARA tenia angines.
I llavors, em va donar antibiòtic. He de dir que l'acupuntora a la que vaig està encantada amb el meu pare! No cal dir res més!

Bé, doncs, pels gafes com jo, pels que tenen angines de repetició, pels pares que no volen donar antibiòtic pel nostre bé...un pastís dens de xocolota!!! Mmmmmm....del blog Give recipe... millor impossible!


PASTÍS DE CREMA DE XOCOLATA MÀGIC
Per a unes 10 persones

Ingredients:
4 ous a temperatura ambient
1 cullereta d'extracte de vainilla
260 gr de sucre
75 gr de farina
30 gr de cacau en pols sense sucre
110gr de mantega fosa
500 ml de llet a temperatura ambient
sucré glacé per tirar per sobre

 Preescalfem el forn a 160 ºC. Forrem un moltlle de ----cm amb paper de forn.
Separem les clares dels rovells. Batem les clares en un bol fins que montin i reservem a part.
Batem els rovells, el sucre i l'extracte de vainilla fins que quedin integrats.
Afegim la mantega fosa i batem durant mig minut.
Afegim la farina i el cacau i remenem amb una espàtula fins que quedi integrat. Anem posant la llet mentre no deixem de batre. Finalment anem afegint les clares muntades, amb una espàtula, sense ser massa bruscos.
Posem la barreja al motlle i fornegem durant 60 minuts.
Deixem refredar a temperatura ambient, desmotllem i servim espolvorejat amb sucre glacé.

NOTES:
- Us quedará una barreja molt líquida, no us espanteu a l'hora al motlle per fornejar.
-  El meu forn puja més la temperatura quan fa estona que està encès. No ho vaig tenir en compte i el pastís es va fer més del que hauria de ser. No passa res, queda molt bo però perd la gràcia de trobar l'interior del pastís tipus crema.
-  Si no teniu el motlle d'aquesta mida el podeu canviar, però tingueu en compte que si és més gran i la massa està més repartida quedarà menys gruix al pastís. I a menys gruix i més superfície, menys fornejat.

CONVERSATION

4 comentarios:

  1. Jo de gafe Neus...en sóc mooooolt!!! I ma mare és present en moltes anècdotes vitals al respecte....Com quan m'havia d'anar a examinar del carnet de cotxe i la nit abans vaig descobrir que no sabia on havia posat el DNI....vaig buscar, plorar, descansar, tornar a buscar i tornar a plorar...i sort de ma mare que, de matinada, em va fer anar a dormir i amb una paciència de sant, va buidar estanteria per estanteria fins a trobar-lo dins un volum de dret constitucional!!!! En fi...sort que, amb pastissos com el que expliques...les males estones com aquesta s'obliden aviat! Petonarros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Mònica!! Em traquil·litza que hi hagi més gent com jo, perquè no em vull ni imaginar la desesperació que suposo que vas passar!
      El millor d'aquestes coses es que quasi sempre acaben bé, no? O potser no expliquem les que acaben malament...jejjeje
      Molts petonets!

      Elimina
  2. La pinta si que es espectacular maca!! El que donaría per un bon tros per berenar.... A casa meva tinc la sort o la desgracia (digali com vulguis) que els meus dos pares son farmacèutics i a la mínima que em passa ja tenen un m'estan oferint un ventall de medicaments jajajaj, precisament soc jo la que em torno radical i dic que no, que el cos ja està preparat per vencer sol als altibaixos, que les pastilles i els sobres de pols no calen i quan estas malalt es un missatge que el cos t'envia de que alguna cosa no va bé en el teu estil de vida, però bé, a vegades un ibuprofeno et pot salvar de moltes jejejeje. Ànims amb el coll NEUUS!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mireia!! Si, si la meva mare també és farmacèutica i amb ella cap problema! Quanta raó...un ibuprofeno pot ser la salvació!!
      Gràcies per comentar guapa!

      Elimina

Subir