Pastís de gerds i nabius i un pis compartit





Si hi ha alguna cosa deliciosa en aquest món, és la combinació d'un pastís amb fruita. Si aquesta fruita la triturem, li afegim sucre i l'incorporem a la massa dóna lloc a aquest pastís de gerds i nabius més que espectacular.

Últimament n'estic menjant força de fruita, després d'uns anys que l'havia abandonat bastant. De fet, desde que vaig abandonar el niu patern, també ho vaig fer en determinats hàbits alimentaris; i ho lamento profundament però les coses són així.

La meva germaneta i jo vam anar a viure juntes en un pis a Barcelona, en època d'estudiants. Què voleu?



Allí ens cuidàvem de tot menys de l'alimentació. De fet jo sempre deia que li volia escriure una carta al senyor Tarradellas per facilitar-nos la vida. I el que ja és el colmo de la deixadesa... quan van treure al mercat una variant que la podies fornejar fins i tot, al microones!

Es quedava una massa pastosa, xicletosa i estranya que en menjàvem com si res. Ara si intento recordar, no em puc imaginar menjant aquell experiment. Si és que no cal molt temps al forn, però fins i tot aquest electrodomèstic suposava massa per nosaltres dues.

I si això fos el pitjor... encara estaria bé. Però no, els nostres hàbits superaven quaslevol mal hàbit de qualsevol persona. Jo crec que durant aquell temps, vam perdre un o dos anys de vida només amb l'alimentació.

I és que no només les pizzes formaven part de la nostra dieta setmanal. A això se li havia de sumar tots aquells aliments que la piràmide alimentaria quedarien ben amunt. La nostra tònica sempre havien estat els fregits i ens encantaven, ja fos per dinar a o per sopar. Que si bunyols, patates, mandonguilles, empanades...i no és que de primer ens féssim una amanida per intentar compensar, ni molt menys!



Fregits i hidrats eren les nostres combinacions i no teníem cap inconvenient si es tractava de menjar un enorme plat de pasta o un lasanya per la nit.

I després sempre, sempre hi havia els postres requisit indispensable per poder viure a la nostra familia. Llavors feia la seva aparició triomfal la bolleria, amb les seus greixos tòxics. Qualsevol ens servia, no teníem cap preferència. Desde bollicaos, donuts, donetes, creps de Nutella, gofres...

I en menjàvem i menjàvem sense cap tipus d'impunitat, sense pensar ni un moment en que tot això s'anava acumulant a les nostres artèries i el que es pitjor, al nostre cul.

Respecte a l´'ultim, recordo quan una amiga em va dir que com que nosaltres érem altes, havíem de guanyar molt pes per a que es notés. I em vaig aferrar a això com si fos la Bíblia i quan pensava que ens estàvem passant, llavors recordava aquestes paraules i em quedava tranquil·la. Ara, mirant les fotografies de l'època, penso que potser aquesta amiga tenia raó si es referia a quedar-se obeses, però una mica plenetes sí que ens vam quedar.



També he de dir hi havia moments en els que els remordiments feien la seva aparició i llavors ma germana i jo començàvem a intentar menjar sa, ni que fos per un breu espai de temps. Però ràpidament, amb l'excusa del temps, o de que era festa o qualsevol altra cosa, tornàvem als nostres hàbits.

Ara ho penso i encara no m'explico com podíem digerir tot allò. Serà l'edat la que fa que ara no pugui ni menjar un fregit?

De fet, quan anem a comprar, comprovo que si compro quelcom tipus buñols de bacallà, m'asseguro que es puguin fer al forn ja que sé que si ho he menjar fregit, passaré una mala tarda.

I a la mínima que em passo amb algun aliment...també passo un mal dia.

Doncs sí, deu ser el pas dels anys el que fa que les digestions es compliquen. I conforme més parlo i més escric aquestes paraules, més em recordo als meus pares, als qui no conseguia entendre quan deien això. 



I no puc evitar recordar aquelles nits de festa, en les que no paraves de ballar i ballar i de beure i beure i sovint, alcohol de ben poca qualitat (ja els hi val als de les discos). Però l'endemà, m'aixecava, quasi aviat, em dutxava, esmorzava i em posava a estudiar. Els meus pares mai em van dir que no a l'hora de sortir de festa, perquè l'endemà jo complia amb el que havia de fer.

I què passa ara? Doncs ara ja no m'agradaria sortir de festa, la veritat. Ni discoteques, ni música tan alta que no saps ni que diu la persona del costat teu, ni cues per entrar al labavo, ni cubates imbevibles a preu d'or. Però sí que m'agrada sortir a sopar, estar amb els amics i passar-me hores en una terrassa fent una birra.



M'encanta anar a prendre alguna cosa amb l'equip, sobretot després d'un bon partit, davant unes braves boníssimes.

En fi, que els hàbits canvien i el cos també. Però sempre hi ha un lloc, almenys per a mi, per a un bon dolç casolà. I que millor si és aquest que combina la deliciosa fruita amb un pa de pessic espectacular?



PASTÍS DE GERDS I NABIUS

Recepta extreta de Parsley, Sage & Sweet

Ingredients:
120 gr de mantega a temperatura ambient

85 gr de gerds + 1 cullerada sopera de sucre

85 gr de nabius + 1,5 cullerades de sucre

210 gr de farina normal

260 gr de sucre

2 ous L

140 gr de yogurt grec

1/4 de cullereta de llevat en pols

1/2 cullereta de vainilla

1 pessic de sal



Preescalfem el forn a 175ºC i preparem un motlle de 22x12 cm  amb paper forn. Triturem els gerds amb la cullerada de sucre i a part, també triturem els gerds amb la cullerada i mitja de sucre. Ho deixem a part.

En un bol tamisem la farina, el llevat en pols i la sal i apartem.

Al bol de la batedora batem el sucre i la mantega fins que quedi una barreja homogènia. Després afegim els ous, un a un i la vainilla i batem fins que estiguin integrats.

Finalment afegim la farina en tres cops, alternant amb el yougurt.

Agafem dues cullerades d'aquesta massa i les barregem al puré de gerds. Repetim la mateixa operació al puré de nabius.

Comencem a posar la massa del pastís al motlle, només la meitat. Després posem petits munts dels dos pures i amb la punta d'un ganivet anem barrejant. 

Acabem de posar la resta de la massa del pastís i tornem a repetir la mateixa operació en el que serà la superfície del pastís.

Fornegem durant 1 hora o fins que un escuradents surti net.



 NOTES:

La part de sobre hauria de quedar del dos colors (els de puré de gerds i puré de nabius) però vaig anar a prendre el sol i....ohh!! Se'm va cremar la crosta. Igualment deliciosa.

CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir