Asseguda a un banc de la plaça esperant la
meva amiga, passen un grup de nens. No sé quina edat tindrien, sóc molt dolenta
per les edats, però crec que rondarien els 11 o 12 anys.
Es van parar allí mateix, davant meu i em vaig
quedar fixada mirant com ja desde petits, queden els rols i els estereotips
completament definits. per desgràcia, em podria atrevir a dir. Quasi amb un cop d’ull, hagués pogut
distingir el líder: el noi guaperas, no especialment guapo, però que va vestit
i pentinat de forma afavoridora i moderna. Amb els anys, aquests nens no ho
solen ser de guapos, o almenys, respecte a la resta que, amb els anys, ens hem
posat les piles.
Està la típica de “la melena”; és igual si
rossa o morena, té una melena llisa, frondosa i brillant, és admirada per això
i ella ho sap.
Estava també la noia que serà guapíssima, però
encara no ho sap. I a més, de tots, és qui té les coses més clares.
Però el que més em va cridar l’atenció
d’aquest grup és el que estaven menjant. Alguns menjaven uns calipos de
llimona, d’altres portaven una bossa de xuxes i d’altres algun tipus de
bolleria. Aquella bolleria que de petita em tornava completament boja, i em
feia perdre els sentits. La meva mare ens la racionava; només es permetia els
divendres a la tarda del calendari escolar. I no m’estranya, ella ja sabia
aleshores del nociva que podia ser per a uns nens si es menja diàriament. I
vaig començar a pensar en com ha canviat la meva vida arran de l’inici del blog
i de la meva incursió al món de la rebosteria. I em pregunto...quan temps fa
que no menjo una d’aquestes delícies envasades? Fa molts temps! Perquè ja me
les faig jo.
Que vull donuts? Els faig (que per cert, estic
esperant trobar la meva superrecepta per penjar-la al blog. Mentrestant, estic de
proves). Que vull bollicaos? Doncs també! (els millors que em menjat mai a
casa).
I mentre pensava em va venir al cap aquell
pastelet que deborava de petita...com es deia...? Pantera Rosa!
FOTO BOLLO
I sense adornar-me’n dic el nom en veu alta. I
llavors em va tornar a passar. Em van tornar a agafar unes ganes bojes de
trobar la recepta de la pantera rosa, que després d’algunes proves, ha quedat
així. Espero que us agradi tant com a nosaltres i feu la mateixa regressió al
temps quan li pegueu la primera queixalada.
BOLLETS PANTERA ROSA
Per a 6 bollos
Ingredients:
240 gr de farina
2 ous L (a temperatura ambient)
220 gr de sucre
2 culleretes de llevat
120 ml de sèrum de llet (buttermilk) a
temperatura ambient
100 ml d’oli
15 ml de vainilla
Ratlladura d’una taronja
45 ml de suc de taronja
Preescalfem el forn a 170ºC.
En un bol, tamisem la farina i el llevat i
apartem.
Al bol de la batedora barregem l’oli amb el
sucre i batem fins que quedi integrat. Afegim la ratlladura i el suc de taronja
i barregem.
Posem els dos ous, un a un, batent després de
casa un i després l’extracte de vainilla.
Afegim finalment la meitat de la farina.
Posem el buttermilk o suero de llet.
Afegim l’altra meitat de farina que queda.
Engrasem el motlle amb mantega i farina o amb
spray antiadherent.
Posem la massa en una mànega pastissera i la
repartim pel motlle, no més de 2/3 de la capacitat.
Fornegem durant 15 minuts o fins que un
escuradents surti net.
INGREDIENTS PEL FARCIMENT:
400 gr de nata
70 gr de formatge crema (Philadelphia)
10o gr de sucre glacé
Tamissem el sucre glacé.
Muntem la nata. Recordem que per a que ens
surti bé, la nata i el bol han d’estar ben freds. Jo poso el bol al congelador
durant uns minuts. Afegim la crema de formatge i seguim batent.
Amb una espàtula anem incorporant el sucre
glacé fins que quedi totalment integrat.
Posem el farciment en una mànega pastissera
amb el broquet per farcir. Si no el tenim, ho podem farcir amb un
“descorazonador”, com fem amb els cupcakes.
Punxem tantes vegades com vulguem.
COBERTURA:
Tot un paquet de Candy Melts de color rosa
2 cullerades de mantega vegetal (jo utilitzo
la crisco)
En un bol posem els dos ingredients i escalfem
al microones, en intervals de 30 segons. Anem remenant i repetint l’operació
fins que tot estigui desfet. Vigileu que no se us cremi.
Suquem els bollos dintre la xocolata fosa.
Anem arreglant amb una espàtula.
Hi tirem sprinkles per sobre.
NOTES:
-Hi ha uns motlles que són una forma molt
semblant a la de la pantera rosa. Jo no el tenia, però aquest és molt semblant.
La màxima diferència crec que és la mida. La del meu, crec que és
desproporcionada, però és el que tenia.
- Recordeu que és importantíssim que els
guardem a la nevera perquè el farciment porta nata. I amb aquesta calor el
Candy Melt possiblement es desfaria.
- El suero de llet o buttermilk, l’utilitzo
molt en les meves receptes. El venen al Lidl però si no el teniu el podeu fer
posant 250 ml de llet amb dues cullerades soperes de suc de llimona o vinagre.
Ho deixem reposar sense remenar, durant uns 10 min, i ja està preparat.
- El crisco no m’agrada massa utilitzar-lo en
receptes. De fet, crec que mai ho he fet. Però els Candy melts són molt
espessos i la mantega va bé per poder untar-los amb una mica més de facilitat.
Tot i això, els meus eren tan grans que em va ser impossible fer-los
regulars.
.JPG)
Quins records....m'encantaven...però aw trus han de ser mil vegades millors!!! Petonarros!
ResponEliminaSi...a mi també em porten moooolts records!! En podries fer per les peques que segur que els hi encanta!
Eliminamolts petonets!!!
Saps que jo mai els vaig arribar a tastar? a casa meva eren bastant ''anti bolleria industrial'' i això no entrava per la porta :p Estigues segura però que algun dia d'aquests provaré alguna de les teves receptes, me n'estas fent entrar moltes ganes! ;) ja t'explicaré
ResponEliminaEii! Doncs aquestes no són industrials i estan boníssims! Quan t'animis amb una ja ens explicaràs! Molts petonets guapa!
Elimina