Tinc una amiga que viu al Soho. Tinc
una amiga que viu al Soho i que ens va regalar uns bitllets d'avió. Tinc una
amiga que viu al Soho, que ens va regalar els bitllets d'avió i que val un
imperi! Tinc una amiga que viu al Soho i que ha fet que m'enamori de Londres.
Sí, sóc afortunada; almenys en aquest aspecte.
Demano disculpes amb antelació
perquè els que em coneixeu i llegiu el bloc, ja sabeu que sóc un autèntic
desastre amb l'orientació i les adreces. Crec que si dóno una volta sobre mi
mateixa al menjador de casa, em perdo. Així que intentaré ser el més concisa
possible però dintre les meves enormes limitacions i amb les inestimable ajuda
de la meva amiga.
Doncs ella viu a Shaftesbury Avenue,
que si no he entès malament es el carrer que desemboca a Picadilly Circus. Un
luxe d'ubicació a la que se li suma que viu a un àtic preciós que comparteix
amb tres noies més i que tot i ser molt petit, és acollidor, lluminós i de
sostres tan alts que en cap moment et dóna la sensació de poc espai.
He de dir que he vingut completament
enamorada d'aquesta ciutat no sabria dir si pel seu encant arquitectònic amb
l'estil georgià tan característic o...o pels seus dolços. De veritat, no
pensava que poguessin arribar a ser tan bons, tan exquisits, tan dolços però a
la vegada poc empalagosos, tan esponjosos, tan anglosaxons. Digueu-me bleda
però m'emocionava quan em trobava amb una bakery i veia tots aquells pastissos
que tantes i tantes vegades he llegit a blocs anglosaxons i he intentat
recrear.
I de cop, estava davant aquelles petites botiguetes al mercat de
Candem o qualsevol altre (perquè n'hi ha per donar i per a vendre) i el mirava
i pensava que allò era real, era de veritat! Recordo quan vam entrar a la
botiga de Hummingbird bakery i jo amb uns ulls com a plats. De cop, veig a
Ferran al meu costat amb la boca oberta mentre em mira i diu:
- És el lloc del llibre que tens....
Bé, doncs com que de Londres podreu
trobar moltes guies que us explicaran a la perfecció els llocs més emblemàtics,
jo em limitaré a parlar dels llocs dolcets que m'he trobat (alguns literalment,
sense buscar-los) i donaré la meva opinió.
En primer lloc vam visitar la Hummingbird
bakery.
Reconec que aquesta bakery, que estava al Soho, em va semblar poc
"vintage", és a dir, l'aspecte en quan a decoració era força normal.
Evidentment per sobre de l'aspecte, remarco l'exquisida olor que desprenia i
que ens feia salivar a l'instant. Em va costar no emportar-me un tros dels
layers cakes que hi havia, però finalment ens vam decantar per dos cupcakes: un
carrot cupcake i un red velvet.
Aquests cupcakes he de dir que
estaven boníssims però m'esperava més, sobretot del red velvet. També s'ha de
tenir en compte que ens els vam haver de menjar un dia després d'haver-los
comprat i seguien estant esponjosos.
Em va cridar molt l'atenció la mida
del woopie pies!!! Amb un d'aquests ja en tens per tota la tarda i crec que
fins i tot, no et cap a la boca si els vols menjar a mossegades.
Al mateix carrer ens vam topar amb
una xocolateria que vaig pensar que seria interessant fotografiar perquè de poc
no em llenço al vidre qual zombie addicte a la xocolata. Tot de brownies en
petits quadrets embolicadets, bombonets....de tot!
La meva amiga Carol em va dir que al
mateix carrer es trobava una pastisseria a la que ella porta la gent a berenar.
En el nostre cas no va poder ser perquè ja anàvem farts de cupcakes però el que
es veia a l'aparador era realment espectacular. La Carol diu que normalment
demana una peça per a compartir entre dos i la veritat és que no m'estranya, veient
la mida dels dolços.
Una botigueta molt petiteta amb una calidesa que embriaga. Davant el taulell hi ha unes quatre tauletes que estaven plenes i que em van fer sentir ràbia de no viure a Londres per anar a fer un té i un cupcake cada tarda allí mateix. Hi ha havia ambient però sense arribar a ser especialment sorollós. Si he de buscar alguna pega, les dependentes no eren molt amables; almenys comparades amb les del hummingbird bakery.
Però, i els cupcakes? Puc dir que són els millors cupcakes que mi he probat. Absolutament deliciosos, sense cap pega, amb la dolçor justa i consistència perfecta. Ferran va pensar el mateix, tan que quasi em deixa sense provar-los!
I, perdoneu el meu frickisme, però
caminant i caminant per Londres, em giro i.....apareix la màgia!! Màgia pura en
forma de botigueta de Laduree!!
Ni m'esperava trobar-lo allí, ni el buscava!
Era de nit, estàvem cansats i veure allò va ser espectacular. Només heu de
veure les fotos per entendre'm.
No vaig menjar res d'allí...pecat,
si? Estàvem cansats i sobretot tips!
Evidentment també vam passar per
Candem, lloc indispensable. No explicaré el que em va semblar, allò s'ha de
viure. A més hi ha molts blogs que us ho poden descriure molt millor. Jo només
us parlaré d'una noieta amb una bakery perfecta, blanqueta i amb unes cosetes
dolces que eren la meva delícia.
També vaig fer fotos a una
curiositat que em va cridar l'atenció d'una altra paradeta, que no tenia res de
bakery vintage però em van fer molta gràcia aquests bunyols d'Oreo, i de Lion.
I finalment la Carol ens va portar a
un lloc molt especial. Tan especial que no ho puc dir, es tracta d'un mercadet
que encara no ha estat descobert pels turistes i que els autòctons prefereixen
que sigui així. No seré jo...A més, tampoc està massa ben vist fer-hi fotos,
així que haureu de fer volar la imaginació! Allí hi havia de tot desde una
peixateria amb encantant (si, si, creieu-vos-ho), passant per paradetes de tot
tipus de menjar. En una d'elles és on vam probar el millor lemon cake i pastís
de xocolata que mai he provat. Em van donar ganes d'anar a la paradeta i dir-li
a la noia que li pagava un curs de rebosteria exprés!
I caminant d'entre les parades em topo
amb una que tenia unes petites merengues de colors i de gustos diferents, amb
molt d'estil. I allà a l'esquerra en trobo amb un tresoret que almenys jo, no
sabia que existia.
I veig dos llibres el club "meringue girls", que
són les propietàries d'una botiga on fan uns meringues, segons elles,
especials. Han tret dos llibres: un només de receptes de merenga i l'altre de
variat. No vaig dubtar ni un moment en comprar-me el segon!
Un gran, gran descobriment!
A casa la meva amiga vaig passar una
molt bona estona fullejant el meu nou tresor mentre degustava els cupcakes!
Així, com si estiguessis a casa. Darrera el mostrador tens infinitat de caixes de cereals, tants que no només et costa escollir sinó distingir un dels altres a les altures.
Pots fer diferents combinacions,
cereals amb crema de xocolata per exemple i després t'hi posen l'ampolleta de
llet de vidre al costat per a que et serveixis la quantitat que vulguis. La
botiga a mi em sobrepassa i ni tan sols vaig tenir forces per llegir els
cartells de les combinacions que hi ha a la paret. S'entén poc i l'estil de
lletra cansa.
faceboo
Doncs bé, aquesta és la meva humil
ruta dolça feta en tres dies per Londres. Si, ja ho sé, em va quedar pendent la
bakery de la Peggy Porshen però queia molt lluny i si volia anar-hi havia de
renunciar a coses que no volia perdre.
Espero que us hagi agradat la meva
super ruta i que us serveixi per si voleu anar-hi!
Quina passada...m'encanta la vostra ruta!! Desitjant tornar a Londres!!! I apuntats tots els llocs!!!
ResponEliminaQuina passada...m'encanta la vostra ruta!! Desitjant tornar a Londres!!! I apuntats tots els llocs!!!
ResponEliminaHola guapa! Si hi vas ja explicaràs!
EliminaPetonets!
M'ha encantat aquesta ruta dolça, i em va genial perquè just d'aquí un mes estaré a Londres d'escapada altre cop. La Primrose és la única que conec i estic amb tu, jo allà vaig provar un victoria sponge cake que m'ha fet somiar més d'un cop, i a més assegudeta en una de les tauletes i amb una tassa de te ;). Un petó!
ResponEliminaQuè bé! Guadeix molt d'aquesta nova escapada. Jo era la primera vegada i m'he quedat amb ganes de més!
EliminaMolts petonets!
Quina súper ruta!! Jo hi vaig d'aquí a tres setmanes...iujuuuu!!!!!
ResponEliminaClara
Què bé Clara! Ja ens explicaràs a veure que tal! molts petonets!
Elimina