Si alguna cosa he
fet a la meva vida són trasllats. I sovint han estat de pisos petits a
pisos...més petits?
Si, si...crec que
el secret de que ens portem tan bé la meva família és perque sempre hem hagut
de conviure en llocs diminuts i ja se sap, el roce hace el cariño.
Si em remunto a
la meva infància més remota, recordo que viure en una casa de poble.
La veritat és que
no puc dir que fos una casa petita si parlem de metres quadrats; el que passa
que la cosa canvia si aquests metres estan en vertical en lloc d’horitzontal!
Vinga pisos i pisos, i escales i escales i habitacions petitetes.
I es clar,
amb una estufa de llenya a la planta baixa era impossible que s’escalfés la
resta de la casa!
Vull fer un incís
per donar les gràcies a l’inventor de la franela per que sense llençols
d’aquest teixit, la meva infància hagués estat marcada per nits sense poder
aclucar els ulls pel fred.
No recordo massa
bé aquella casa (excepte les escales per les que vaig caure en nombroses
ocasions) i seria parlar per parlar. El que si està molt present per a mi, és
el poble on vivíem: Benifallet, un municipi de poc més de 900 habitants situat
a la vora del riu Ebre.
I sabeu què? Que
potser vaig passar molt fred però vaig tenir una infància molt afortunada. En
un poble en el que des de ben petita podies anar sola pel carrer, on deixaves
la porta de casa oberta, on algú amb el que et creuaves pel carrer et
preguntava si ja havies dinat, on jo sent una nena anava a comprar el pa...
Tinc molt gravat
a la memòria estar per casa i un veí trucar a la porta, per seguidament
obrir-la i cridar “Anaaaaaa vos dixo unes taronjes”. Així, sense més.
Intimitat= 0, agraïment= infinit.
He menjat la
millor fruita i verdura del mon, he jugat al pal ensabonat, m’he banyat al riu
(quan la contaminació encara no ho impedia), he picat pedra com a entreteniment
a l’hora del pati, he gaudit d’unes festes majors com Deu mana, d’aquelles que
tot el poble s’hi bolca i estàs una setmana abans penjant i decorant el teu
carrer (els de manteniment, qui són aquests?).
He passat nits a una masia sense
llum, al costat de la llar de foc, he collit cireres, he saltat per terraplens,
m’he banyat en basses.
He escoltat
bandos, sabeu? Per a mi era quelcom normal.
Al meu
col·legi....sabeu quants alumnes érem a la meva promoció? Doncs 5! I com que
totes eren poc nombroses hi havia dos cursos en una sola aula. Vaig sortir amb
un nivell acadèmic impecable!
Us en podria
explicar moltes d’històries i coses que les persones que han crescut a la
ciutat no es podrien ni imaginar.
Però si alguna cosa t’emportes d’un lloc així
és a la gent, i aprens, amb el temps, a valorar-los. Josep i la Consol i la
Pilarin i tota la família!! Y la “ senyó Pilar” que em va cuidar forces tardes
i que recordo d’ella els plats que em feia de Natilla i galleta.
I la Cinteta,
que ja no és amb nosaltres, que em va fer de cangur durant mooltes hores i que
feia les millors carxofes a la brasa del mon mundial!
I dels
amics...doncs molts per que es barregen generacions. Però em quedo amb les tres
Maries, a les que no veig tant sovint com m’agradaria però que gràcies al
facebook sembla que estiguem una miqueta més aprop.
La Neus, una
guapa ingeniera amb un maridet que val un sol i una boda de conte de fades.
Sempre tota fina i elegant ella!
La Davinia,
guapa, guapa però guapa! Té dos solets de nens, el Dídac i la Irene i que no
veig tan sovint com hauria de ser. La Davinia va ser la transgressora, la
diferent.
La Macu, potser
amb la que més hores hi he passat. La seva nombrosa família em van acollir com
una més, ocupant cadira als dinars familiars. Ara té la petita Naiara i és a
ella a qui va dedicada aquesta entrada.
És una petita princeseta rosseta i
d’ulls blaus que el 7 de Març ha fet 3 anys i per a ella vaig trobar aquest
pastís que li és ideal. Un pastís rosa, un pastís de princesa, de
nena,d’aniversari....Per tu Naiara, Moltes felicitaaaats!!!
Però un dia tot
això es va acabar, la meva vida va canviar. Noves sensacions i sentiments
d'abandó perque...perque...
CONTINUARÀ....
P.D. Moltes gràcies
a tots els que em visiteu i comenteu! No sabeu cim m'agrada llegir els vostres
comentaris! Sou genials!
P.D. Recordeu que
també em podeu seguir per facebook!
P.D. Si us
agraden les meves receptes recordeu fer-vos seguidors on posa “inscriviu-vos en
aquest lloc” i rebreu les meves entrades amb les meves històries!
PASTÍS VINTAGE DE
VAINILLA:
Recepta de Sweetapolita
INGREDIENTS PER
AL PA DE PESSIC.
360 ml de llet
sencera a temperatura ambient
7 clares
d'ou temperatura ambient
1 ou sencer a
temperatura ambient
15 ml d'extracte
de vainilla
2,5 ml d'extracte
d'atmetlla*
430 gr de farina
de reposteria
450 gr de sucre
25 gr de llevat
en pols
8gr de sal
170 gr de mantega
sense sal
85 gr de pomada
de mantega o Crisco*
MÈTODE:
Prescalfem el
forn a 180º. Preparem 4 motlles de 18 cm amb spray antiadherent o mantega.
En un bol hi
posem 125 ml de llet, les clares d'ou, l'ou sencer i l'extracte de vainilla, el
d'ametlla i deixem a part.
Tamisem la
farina. Al bol de la batedora i posem la farina, el sucre i el llevat i
barregem a velocitat baixa durant 30 segons.
Afegim la mantega
i a pomada de mantega i barregem a velocitat baixa durant 30 segons. Afegim la
resta de llet que ens quedava i seguim batent a velocitat baixa. Pugem a
velocitat mitjana i batem 90 segons, no més.
Ens assegurem que
la massa no queda enganxada per les parets del bol i comencem a afegir la
barreja de llet i ous inicial, en tres vegades. Batem a velocitat mitjana
durant 20 segons després de cada adició.
Dividim la massa
entre els quatre motlles. Jo fins i tot ho peso i m'ha sortit un 400 gr per
motlle.
Posem al forn
durant 20 minuts o fins que surti un escuradents net al punxar el pa de
pessic. És important no obrir el forn
abans dels vint minuts.
INGREDIENTS PER
AL BUTTERCREAM:
575 gr de mantega
sense sal, tallada en cubs
600 gr de sucre
glas
70 ml de llet
23 ml d'extracte
de vainilla
un pessic de sal
colorant rosa
MÈTODE:
Batem la mantega
durant 8 minuts a velocitat mitjana, fins que quedi una barreja cremosa.
Afegim la resta
d'ingredients i batem a velocitat baixa 1 minut. Després pugem a velocitat
mitjana i batem durant 6 minuts.
Ha de quedar una
crema molt lleugera i cremosa. Arribat a aquest punt hi afegim el colorant
rosa.
MUNTATGE:
Comencem aplicant
el pa de pessic i posant-hi el farciment. En aquest cas ho he fet de nutella
però ho podeu fer del mateix buttercream o melmelada.
Un cop apilades
hi apliquem la primera capa antimolles o crumb i deixem refredar a la nevera
d'una mitja hora.
Traiem de la
nevera i comencem a aplicar el buttercream. En primer lloc apliquem una capa
d'un bon gruix a la part del dalt del pastís.
Després anem omplint els laterals
fins que quedin tots coberts.
Finalment allisem
el buttercream. Per a això va molt bé netejar l'espàtula amb aigua calenta.
Amb una boquilla
de 1M he fet la decoració de sobre.
NOTES:
L'extracte
d'ametlla és això
El colorant rosa
que he utilitzat és aquest
A l'hora de
fornejar el pa de pessic, si teniu els quatre motlles, és millor fornejar-los
de dos en dos i posar-los al centre de la reixeta del forn.
Les ballarines les vaig comprar aqui
Les ballarines les vaig comprar aqui
Vigileu a l'hora
de posar el colorant. És millor posar-n'hi poc i anar afegint.
La pomada de
mantega o Crisco l'he comprat aquí
Un pastís molt macu Neus i molt adient a tú també!jeje!!
ResponEliminaDoncs si, els que hem tingut la sort de poder viure la infantesa en un poble en podem explicar moltes de coses que feiem que als nens d'ara els hi semblaríen ben estranyes!
Ptns!!
Gràcies Cristina!
EliminaTu també en podries explicar moltes,cert!
M'alegro que t'hagi agradat! Molts petonets!
M'ha encantat Neus, a part de per la meva princeseta, per recordar totoes, les atrdes, nits i històries compartides juntes. M'has fet plorar bandarra!!! Molts petonets des de Benifallet (i Garcia, clar) !!!
ResponEliminaMacuu!! M'alegro que t'hagi agradat! La millor, la Naiara, que surt preciosa!
EliminaQuan editava les fotos la recordava allí possant com un model! jajaja
Besitos a tota la family!
Quan dius lo de que comences a posar la 1a capa antimotlles o Crumb... a que et refereixes? poses una capa primeta de buttercream, despres nevera i quan es refredi comences a posar mes buttercream?
ResponEliminaAcabo de trobar aquest bloc i el trobo fantastic.
Gràcies
Hola Lourdes! M'alegro que t'agradi el meu blog! Moltes gràcies per els teves paraules.
ResponEliminaDoncs la capa antimolles és una capa molt fina de buttercream que es posa per tapar les imperfeccions del pa de pessic del pastís, per després poder fer una forma més perfecta. S'ha de deixar refredar per després aplicar la capa definitiva sense dificultat.
Et passo l'enllaç del tutorial on expico més detalladament com es fa:
http://www.lo-cupcake.blogspot.com.es/2013/01/per-als-que-mai-vaig.html
Espero que et serveixi i qualsevol pregunta no dubis en preguntar.
Hola guapa, m'ha encantat este raconet que tens; que et dediquis a fer coses diferents; que li hagis fet el pastis a ma neboda i li haguis dedicat este mini reportatge, pero sobretot m'encanta llegir-te i que estiguis tant a prop de ma germana i de retruc un dia formessis part de l'univers Benifallet i de tots natros.
ResponEliminaUna abraçada preciosa!
Hola Amparo!!! Ostres, m'has emocionat en estes paraules. La veritat es que tant la Macu com tota la vostra familia, també heu estat la meva. Em vau "adoptar" en un dels pitjors moments de la meva vida i sempre us ho agraïré i sempre tindre el record d'aquella casa amb ltanta gent i tan familiar!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots!