No-oda a la primavera

La primavera...la primavera... Us hi heu fixat mai que sempre que estan parlant dues o mes persones, en el moment en el que una diu “primavera” sempre hi ha a la resposta automàtica de “ la sang altera”?

 
Es com que tot va junt!! I quan la persona en qüestió ho diu, sembla que totes les altres ja descansem tranquil·les.

A la gent li sol agradar la primavera, li sol encantar. On visc jo, al costat de la platgeta, la gent es torna boja per la primavera i es comencen a posar pantalons curts i tirants encara que faci un fred que pela. 


Però és igual, és primavera, fa sol i estic a la platja! Què més dóna que faci un vent que fa que mengi sorra o que prengui un cafè al passeig en “mode on platgero” i que fa que a la setmana següent estigui incubant una malaltia....

Es que vas massa destapada!- que diria la meva àvia.



 
A partir del 21 de Març, es primavera, ho diu l'home del temps i dels llibres i per tant, toca “mode on primaveral”. I mira, jo que me la saltaria tranquil·lament aquesta estació.

I em diu Ferran:

- A si?
 
Assenteixo amb el cap.
 
- Doncs és la meva segona estació preferida.


 
Davant el meu silenci, i coneixent-me com em coneix (sap que la meva època preferida és l'estiu) continua:

- Però la saltaries abans que l'hivern?

- No
 

- La saltaries abans de la tardor?

- No

- Veus? També és la teva segona preferida.



 
Ja m'ho fa ell aquestes coses i llavors em passo estones perdudes pensant i pensant.

No estic dient que sigui la que menys m'agrada, simplement que és una estació que té cosetes que em treuen de polleguera. És com el tema de les parelles, per a que m'entengueu. 


Totes tindrán alguna cosa que no ens agradarà, totes absolutament. Però hi haurà particularitats d'alguns que no t'importaran però en canvi, algunes més insignificants d'altres, faran que trenqueu amb la relació.



 
D'aquest segon tipus de parelles és per a mi la primavera. Mira que l'hivern és dur, i la tardor trista....però la primavera...és que és punyetera!

Entre d'altres coses, sóc una de les tocades per les al·lèrgies. La meva però, no és suficientment important per tractar-me-la, de fet, no és suficientment important per determinar-la. 


L´únic símptoma és una caden de molestos estornuts que sembla que no s'acabin mai, a primera hora del matí. Vinga a estornudar!!! I després marxen com aquell qui res. A vegades, els dies més emprenyadors, tornen.

 
El cas és que en una ocasió em van donar antihistamínic i...quina son!!! Quina son!!! Senyors que jo treballo amb bisturís, no fotem!!! I quina son!!!


Però el tema de les al·lèrgies es veu que és força comú i habitual. Que es veu que no em puc queixar: dura pocs dies i “ n'hi ha que estan molt pitjor”,no?  Mal de tontos, consuelo de muchos, que diría la menda que us escriu.



 
Lo pitjor de tot de la primavera, per a mi...és el tema de la roba. És com un mal de cap...! D'aquells que no s'acaben.

De petita no n'ets massa conscient i pateixes les conseqüències estilístiques primaverals de la mà de la teva mama. Les mames, elles, amb tota la bona voluntat et vestien. Imagino tot el procés de ma mare.



 
De bon matí, s'aixeca, obre finestres, treu el cap i pensa “sí, fa fresqueta”. Obre la porta de la meva habitació, em desperta i em prepara el que m'he de posar.

He de confessar que jo no li posava les coses fàcils, sempre reclamant estilísmes ja de petita. El cas és que ella em posava forces capes “no sigui que et refredis”.



 
Sorties de casa...diguem que bé, però...i a l'hora del pati? Allò sí que era suar i patir! Recordo que el patí de la nostra humil escola, era el mateix camp de futbol i ni una miserable ombreta hi havia!! Ni una miqueta de fresqueta per resguardarte. 

I vinga la samerreta interior, més el jersey finet i després un de ben gruixut. I tot perque...”fa fresqueta”. I si, al tenir l'edat que tens tampoc atines a treure't roba. 


Recordo com si fos avui aquells leotardos enganxats a les cames que creia que no me'ls podria treure mai més!

D'adulta només hi ha una diferència. Segueixes comentent el mateix error que la mama de pensar que fa fred i et segueixes posant més capes de les que caldria. 


El que passa és que el sentit comú i la maduresa que t'aporten els anys fa que te les vagis treient conforme va augmentant la temperatura ambiental. 

I així, camines per Barcelona carregada com una mula de roba, que ja no saps on posar-la i que fa que sigui un calvari treure el moneder del bolso; possiblement perdràs una de les peces o el que és pitjor, caminaràs metres arrossegant la màniga del jersey sense que ningú tingui es digni a avisar-te.



 
La vida de la primavera és així de bonica! Primavera? A sí, la sang altera!

Un dia, vaig veure a la magnífica Sara Carbonero, en plena primavera amb unes botes rotllo cowboy i amb un vestidet, d'aquells amplets d'entretemps i que es pporten sense mitjes.I vaig pensar “Oh! Això ho portaré jo!”.



 
Vaig escollir que el dia fos fresquet per poder-me posar les botes pero no lo suficient perque havia d'anar amb vestidet d'estiu i sense mitjes. 

Però em vaig oblidar de la primavera traicionera i el resultat va ser clarament desastrós. Em sentia com si portés un abric de plumón en ple estiu!



 
En fi, que ja haureu comprovat que el meu amor per la primavera es moderat, encara que de reconèixer que mencanta l'olor de les flors, els colors d'aquesta estació, descobrir que encara és de dia a les set de la tarda...tampoc està tant malament!



 
Així que fent un esforç per a que aquesta estació se'm faci més lleugera...un pastís dedicat a ella, a la més bella, a tu, la primavera! Primavera? La sang altera!



 
PD. Recordeu que si us agrada el que escric us podeu fer seguidors i rebreu les meves entrades per correu.

PD. Milions de gràcies a totes les noves incorporacions. Cada comentari que em feu m'encanta, així que no us talleu!

PD. La recepta del pa de pessic del pastís és del curs que vaig fer amb l'Alma Obregón, a la que a aquestes altures, tothom deveu conèixer. Està bonísim!

PD. Aquest matí m'han donat una magnífica sorpresa. La mami de la Davinia, una companya d'equip, m'ha fet aquest catxo delantal!!! I a sobre, gravat amb el nom del meu blog! Moooltes gràcies mami de Davinia!

No tingueu en compte els meus cabells de Krusty perque era després d'un intens partit!!

 
PASTIS NO-ODA A LA PRIMAVERA
Recepta d'Alma Obregon
Per un motlle de 15 cm

INGREDIENTS:

200gr de mantega a temperatura ambient
200gr de sucre
200gr de farina
2 cullerades de llevat en pols
4 ous
1 cullerada d'extracte de vainilla

MÈTODE:

Preescalfar el forn a 170º. Preparem un motlle de 15 cm amb spray antiadherent o mantega i farina.
Batem la mantega i el sucre fins que la barreja blanquegi i s'integri. Afegir els ous un en un i seguir batent.
Incorporar la farina, tamisada amb el llevat. Afegir l'extracte de vainilla.
Posar la massa al motlle i fornejar durant 1 hora aproximadament (amb el meu forn he trigat 1,15h) o fins que surti un escuradents net.

Deixar refredar durant deu minuts al motlle i després refredar-lo en una reixeta.

Notes: 

Jo he utilitzat aquest motlle.
 

BUTTERCREAM DE GERDS:
INGREDIENTS:

500gr de sucre glas (millor icing sugar)
500 gr de mantega
2 cullerades de pasta de gerd

MÈTODE:

Barregem tots els ingredients i batem a velocitat baixa durant un minut. Després batem cinc minuts a velocitat alta.

MUNTAGE:

Abans de res, jo li vaig donar forma arrodonida al pa de pessic.

 
Dividim el pa de pessic en tres nivells idèntics i el farcim amb buttercream. Cobrim tot el pastís amb el buttercream intentant deixar la forma arrodonida, treballant amb l'espàtula i deixem reposar a la nevera durant mitja hora.

Cobrim el pastís amb el fondant.




 
Les flors es fan amb “pasta de flors”.

A diferència del fondant, la pasta de flors l'hem d'estirar molt fina, tant que fins i tot es transparenten els dits.

 
He utilitzat aquest tallador amb expulsor que a la vegada, marca el centre de la flor per a que després hi puguem posar el cor. 


Anem tallant tenint la precaució de tapar la pasta de flors que no treballem per a evitar que es sequi.







 
Anem enganxant les flors al pastís. Comencem per psar una linia a la zona d'inflexió del pastís. 


A partir d'aquesta anem posant una altra fila paral·lela, col·locant una floreta entre les dues de la fila de dalt. 



 
Amb glasa tenyida de color groc, fem els cors de les flors i la senefa de la base.

Doncs això és tot! Espero que us agradi!