Sol al
aixecar-te, sol al vespres, dies llargs, caloreta, ambient, olor de calor, olor
de mar, de platja, olor de cremes solars...Colors vius, color groc del blat,
color verd, plantes precioses, color blau del mar...Gust de gelats, gust de
síndria, de préssecs, gust de cireres.
Les
cireres....uns fruits el record dels quals ha quedat marcat en la part més
profunda de la meva memòria. Que si estic nostàlgica últimament? Potser si...o
potser és que hi ha olors, sorolls i colors que m'hi fan estar. Encara que jo
no ho vulgui!
Les
cireres...aquests petits fruits vermells que quan més bones estan son quasi
granatoses. Aquestes petites rodonetes, aquests petits regals que ens dóna la
terra. Perquè ho són.
Conec gent
a qui no li agraden alguns fruits però crec que encara no he conegut a ningú a
qui no li agradin les cireres! Voleu dir que existeix aquest algú?
La cirera
és estiu, és vida, és color...és explosió de sabor. Just quan la mossegues i
trenques aquesta fina capa de pell. Fa un petit "clac" a la teva boca,
sens com les les dents arriben fins la polpa en un instant de segon i just
després, explosió de sabor mentre la polpa de la cirera comença a repartir-se
per la teva boca.
És el
moment just en el que tanques els ulls i fas "ummmm..."
Un dia
calurós de platja intento caminar per la sorra mentre sento que les plantes
dels peus em bullen. Començo a donar petits saltets per intentar refredar-les,
encara que sigui unes milèssimes de segons, que em donen treva a fer un passa
més. Finalment planto la tovallola el més cuidadosament que puc i poso els peus
a sobre. Recobreixo el meu cos de protector solar i m'estiro, finalment sobre
de la ja càlida tovallola. I com si d'un tradició-gafe es tractes, s'instal·la
al meu costat una família. Una família cridanera, amb nens (normalment en són
dos però fan el soroll de cinc), un dels quals té la mania de cridar per sobre
dels nivells normals, que comencen a
posar coses i coses a sobre de la sorra, que es barallen amb les criatures per
posar-los-hi la crema i capaces de, sense moure el cul de la hamaca del tot a
cent i a crit pelat, advertir als seus fills que no vagin molt al fons del mar.
Sempre em
passa això i no sé si és que la meva mala energia els atreu més o simplement
que hi ha moltes famílies (la cosa més probable). Em giro amb ganes de dir-li a
la senyora que s'aixequi de la cadira per parlar amb les seus fills, enlloc de
cridar per sobre de tres files de gent." Al cap i a la fi, els nens mai s'assabenten del que els hi estàs dient, i si ho fan,
contestaran amb el mateix to de veu que tu utilitzes i després els hi demanaràs
que no cridin quan esteu a algún altre lloc", penso. Però no dic res, és clar; em
limito a pensar-ho.
Ara ja, amb
la meva àmplia experiència amb famílies, vinc preparada. Quan la situació
comença a tornar-se incòmoda (per a mi és clar, que a ells se'ls veu molt
feliços),busco entre la meva bossa de mà.
Trec un
llibre, possiblement algun de l'Agatha Christie, el tupper amb cireres al meu
costat i viatjo fins amb el meu Poirot resolent crims mentre aquestes cireres
fan que el moment sigui encara més dolcet.Una a una,
poc a poc, encara fresquetes em puc arribar a menjar totes les que porto,
d'aquí que ara agafo tuppers de mida mitjana (tampoc vull acabar amb mal de
panxa).
N'he collit
moltes de cireres de petita. Ja sabeu que sóc d'un poble ben petit amb tots el
amics dels meus pares que tenien terres i el cap de setmana, el solíem passar
allí. Ells aprofitaven per treballar una miqueta i nosaltres...nosaltres ho
intentàvem. I recordo còrrer i pujar als arbres i collir tres cireres i
menjar-n'hi quatre i recordo saltar entre roques com salvatges. Les cireres
han envoltat la meva infància, l'han endolcit i de la meva vida adulta, en la
que han adornat alguns moments.
Boniques
per fora i delicioses per dintre, aquestes cosetes vermelles desperten les
papil·les gustatives. Per tant, què millor que fer un postre dedicat a les
cireres? No és perfecte?
Per cert,
per als que tingueu Kitchen Aid, he llegit que es veu que és un defecte
habitual en el cas de la geladora i hi ha molts casos. Em vaig plantejar
comprar-me una geladora a part però també vaig llegir que la Kitchen Aid és la
que més s'assembla al professional. En fi, que sóc una mica forofa de la meva
maquineta i no sóc objectiva però que ho sapigueu.
GELAT DE
CIRERES
Ingredients:
350 gr de cireres, sense el pinyol
350 gr de cireres, sense el pinyol
80 gr de
sucre morè
2 rovells
200 ml de
nata 35% m.g
100 ml de
llet
1 yougurt
grec ensucrat
70 gr de
sucre glacé
Mètode
En un cassó
posem a foc mitjà les cireres amb el sucre morè, i coem durant deu minuts fins
que les cireres estiguin toves i soltin molt suc.
Apartem del
foc i triturem la barreja i deixem refredar.
A part,
batem els rovells amb el sucre glacé fins que quedi una barreja blanquinosa.
Muntem la
nata.
Afegim la
nata al rovells amb moviments envolvents, amb una espàtula. Incorporem el
yogurt i les cireres triuturades, remenant després de cada addició. Finalment
afegim la llet.
Quan ho
tinguem ben integrat anem afegint-ho a la geladera i ho deixem mantecar durant
30 minuts. Ho posem en un bol i al congelador almenys durant 4 hores.
NOTES:
- Si no
tenim geladora podem posar la massa líquida en un bol i al congelador i anar
remenant cada mitja hora per trencar els cristalls que es vagin formant.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada