L'arruga és bella, llavors....cupcakes de préssec ben arrugadets!


Ja ho va dir l’ Adolfo Dominguez, "la arruga es bella"!!!!!





I penso jo que té raó, llavors... no cal planxar!!! Segur que ell es devia referir a l’arruga de la roba però la gent el va malinterpretar pensant-se que es referia a les arrugues de l’edat.





I es clar, aquesta malinterpretació el beneficiava i va callar. Però us asseguro que ell es referia a les arrugues de la roba!!!


De fet, no hauria d’existir la planxa!!! Què és aquest invent?


O jo la odio molt molt, o realment planxar és incòmode, emprenyador, calorós...



I tan calorós, com que a l’estiu has de planxar amb una ampolla d’aigua al costat per evitar una deshidratació severa i a l’hivern...a l’hivern per molt fresqueta que tingui a casa acabo igualment sufocada!!!! I no precisament de calor!!!



Jo ja vaig en compte de comprar-me roba que no s’arrugui però sempre m’equivoco. A la botiga la toco, l’arrugo i em dóna confiança però després sempre me la fot! És quan acaba de passar per la rentadora quan treu la seva pitjor cara!





Crec que és com una venjança, si. Crec que la peça de roba deu pensar “si d’acord, et vaig prometre que no m’arrugaria, però t’has passat. M’has deixat dos dies amb un cistell ple de mitjons pestilents que em no em deixaven respirar per no parlar-te dels tangues pijos que es deuen pensar que el món és seu, m’has posat dintre un cub on m’han anegat i m’han assecat a cop de centrifugadora que no saps pas com arriba a marejar. I per si fos poc, quan he vist per fi la llum del sol, m'has començat a esbandir com si m’odiessis i m’has penjat amb unes pinces de fusta com si fos Jesucrist! I després reso per que te’n recordis que porto dos dies allí penjada!”





Doncs es venja i tant que ho fa! I allí em trobo, casi sempre el Diumenge la tarda (els odio) amb la taula de planxar i la planxa ben calenta al costat. 

La muntanya de roba al fons em mira i em reta. Miro la planxa amb respecte i penso “vigila el braç Neus, encara tens la marca de  l' última vegada. No et confiïs, ella està esperant qualsevol descuit teu per cremar-te”


Agafo una camisa i la col·loco a sobre la taula. Ella està calmada però em mira fixament desafiant-me; de moment, la domino.



L’ estiro tot el que puc i començo a lliscar la planxa tranquil·lament demostrant-li que sóc jo qui mana. Molt bé, segueixo avançant pel lateral, amb compte...merda! Se m’ha arrugat el que havia planxat abans! “Mantén la calma, Neus, ella sap quan et poses nerviosa!”



Passo a la part del davant. La part dels forats superada, ara entre botó i botó..aix...massa petit l’espai o massa ampla la planxa! El coll.. impossible!


"Va, no et desesperis...passa a les mànigues." 




La primera passada crec que bé, giro la camisa i l’altra banda de la màniga sembla una acordió!!!! Li passo la planxa per allisar-la però quan aconsegueixo que quedi més o menys llisa, és l’altra cara la que torna a estar arrugada!!!


UUUFFFFFFF!!!!!!!!!!!!


Saps què??? Saps què???


Que no planxo més! A la merda! Vaig a fer uns cupcakes!





I ja sabeu, quan us trobeu amb un d’aquells diumenges a la tarda amb una muntanya de roba esperant-vos, us la mireu, l’aparteu del vostre davant i per dintre vostre aneu repetint L’arruga es bella, l’arruga és bella .. mentre us prepareu un bon bany de sals relaxants.


I després, obriu l’ordenador, poseu lo-cupcake.blogspot.com i us poseu a intentar una de les meves receptes. Ja us asseguro que elles no són rancoroses i sempre surten bé!




I per venjar-me de la planxa he fet uns cupcakes de préssec amb un frosting ben arrugadet, ben arrugadet!



CUPCAKES DE PRÉSSEC ARRUGADETS, ARRUGADETS!
Recepta modificada d'Alma Obregon.



Per a 10 cupcakes


Per al pa de pessic:

-      200g de mantega a temperatura ambient
-      200g de sucre
-      150g de farina
-      50g de Maizena
-      2 cullerades de llevat
-      4 ous M
-      1 cullereta de pasta de préssec ( al les notes poso el que és)


Per al frosting:

-      250g de mantega a temperatura ambient
-      250g de sucre glass (icing sugar millor)
-      1 bona cullerada de pasta de préssec



PER AL PA DE PESSIC:

Preescalfem el forn a 170º.

Preparem la safata dels cupcakes amb les càpsules que haguem escollit.

Batem la mantega amb el sucre fins que la barreja s'integri totalment. Hi afegim els ous.

Tamisem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior. Batem fins que es faci una massa homogènia.

Afegim el préssec en pasta i batem fins que s'integri i finalment repartim la massa entre les deu càpsules, recordeu sempre 2/3.

Posem al forn una vint minuts o fins que surti l'escuradents net. Els deixem refredar als motlles uns deu minuts i després els passem a una reixeta fins que es refredin completament.



MÈTODE PEL FROSTING:

Batem la mantega i el sucre glass (poseu un mocador a sobre si no voleu deixar tota la vostra cuina plena d'un polsim blanc) a velocitat mitja-alta fins que quedi una barreja homogènia (uns 5 min).

Afegim el préssec en pasta i seguim batent una estoneta. Ja veureu quin color més bonic agafa!



MUNTATGE:

He fet unes ones amb la “boquilla” 150 de Wilton i els he decorat purpurina daurada per sobre. És que m'encanta!!






NOTES:

-      La pasta de préssec és això: pasta de préssec

-      Si voleu podeu farcir el cupcake de melmelada de préssec. Jo no ho fet per que ja té prou gust i em sembla que cansaria una mica, però això és molt personal.



Bon profit ! Ara només falta que ho intenteu!

CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Neus no sé qué me gusta más, si lo que escribes antes de poner la receta o los cupcakes!!! me encanta tu blog y siempre me alegro cada vez que me llega el correo con una nueva receta (o cuento?). Besos y que sigas teniendo muchos más followers! ...Laury ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Laury! Me encanta que digas eso!!!
      Beso

      Elimina
  2. Et torno a dir que m'agrada molt llegir les teves historietes i ben sovint m'hi sento identificada.
    I és que vols dir que hi ha algú a qui li agradi planxar??
    I els cupcakes arrugadets molt bufons i segur que també molt bons!!
    ptns!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapes! Crec que lo de la planxa és universal!

      Petonets!

      Elimina
  3. Quina monada, deuen estar bonísims!! No et preocupis que amb la planxa tots tenim problemes sempre, jeje ;)

    un petó

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies!

    Si,crec que és un problema generalizat!

    Petonets

    ResponElimina

Subir